La muixeranga són un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià i que principalment es preserven a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.
Més que una dansa pròpiament dita, és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
La muixeranga és el nom que rep a Algemesí, i que es diferencia dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga, l'objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú (les moixigangues), els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i el quadre plàstic.
Arrelada en temps pretèrits a la comarca de la Ribera del Xúquer, Algemesí té l'honor d'haver-la conservada, i rep l'homenatge de reconeixement constant per part dels components de les colles castelleres d'algunes comarques del Principat. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat que s'estenguera per alguns punts concrets de les comarques del sud amb el nom antic de Ball de Valencians, que està registrat que es feia servir.
Sobre la presència de muixerangues a altres pobles del País Valencià, cal citar Peníscola (Baix Maestrat), Titaigües (Serrans) i, segons el més recent descobriment dels estudiosos locals, també l'Olleria, freqüentment amb el nom de moixiganges. També existeixen grups a la comarca de la Safor, i a localitats com l'Alcúdia (Ribera Alta), el Forcall (Ports) o Xiva (Foia de Bunyol).
Les principals muixerangues actuals són:
* Muixeranga d'Algemesí (1973)
* Nova Muixeranga d'Algemesí (1997)
* El ball dels locos de l'Olleria (La Vall d'Albaida) (1996)
* Els Negrets de l'Alcúdia
* Muixeranga de Sueca
* Muixeranga de València
* Muixeranga de l'Horta Sud (Silla)
* Muixeranga de la Safor
De fet, els castells humans també es realitzen al Baix Aragó, i és possible que els d'aquestes terres, la muixeranga i els castellers catalans donen suport a la teoria d'un origen comú a les moixigangues.
Es tracta de 4 melodies que acompanyen l'execució de les "figures" plàstiques i torres humanes o "pujades": El Florete o ball (per "El Ball"), l'Enterro (per a la figura de "L'Enterro"), la Dansa plàstica (pujades i figures) més coneguda com "La Muixeranga", per antonomàsia, i una última recuperada al 2005 en col·laboració de Xavier Richart i la Nova Muixeranga anomenada L'Aranya (juntament recuperada amb la figura "L'Aranya", sembla que aquesta melodia seria usada per a les figures amb moviment).
Els membres són una colla d'homes, de tota mena de professions, de nombre irregular —en l'actualitat ixen uns dos-cents però en temps d'abans només uns trenta—, dirigits per un mestre, que s'encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d'admetre el personal que s'hi incorpora. Homes de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de professió, ens adonen d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria col·lectiva té per mític els temps en què Enric Cabrera fou mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca "el barbero", entre els anys quaranta i els setanta. Avui, el ventall professional dels seus components és ampli, en correspondència amb una societat diversificada.
La indumentària consisteix en una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i forta a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposició arlequinada, tret del vestit del mestre, que porta cada peça d'un sol color. La tela sovint és anomenada "de matalàs", atès que abans era de tires vermelles irregulars sobre fons blanc, sense gaire acoloriment. Sovint es considera com a extravagant, de primer pensament, aquesta vestimenta tradicional des d'antuvi, però sembla més aviat que el seu origen és a causa de la disponibilitat dels antics proveïdors del vestuari.
La dansa s'acompanya amb una música de tabalet i dolçaina, amb una tonada molt característica, d'autor desconegut. Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han volgut reivindicar la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià i, fins i tot, com a himne dels Països Catalans.
Muixeranga Algemesí
També s'ha de dir, que una festa que plena d'orgull i que simbolitza com deuría de ser la construcció mateixa de la societat valenciana, tots en equip acoonseguint arribar ben amunt queda ben eclipsada per una altra "festivitat" intolerable com són les becerrades, que si hi ha sort, prompte deixarà d'existir, ja que ni té cap símbol per a la societat valenciana ni té argumentació alguna per fer patir ixos animals.
