divendres, 4 de juliol del 2014

Els servils


Servil: 1 Que mostra una actitud exageradament humil i servicial davant els superiors o poderosos generalment per obtenir un benefici.
            2 Relatiu als criats.
          adj. Relatiu als serfs i criats.
                 Humil i de poca estimació.
                 Rastrer, que es troba amb servilisme.

Al llarg de la història, els poderosos s'han servit de gent sense escrúpols ni estima pels altres, una classe de gent que mira pels seus interesos i beneficis per damunt de tot, inclús de la seua pròpia estima i dignitat. Sabedors d'açò les nacions i la gent que volien impossar-se'n a altres feien servir este tipo de persones per infiltrar-se, controlar i debilitar-les com una estratègia més maquiavèlica per a la invasió o enriquiment personal.

      Clar que hi han diversos factors que converteixen a una persona en un serf sense coneiximent. Quan la inferioritat que s'obté com a pròpia és autoinflingida voluntariament es crea el pitjor traïdor que pot existir per a una societat, nació o familia, però, si el servilisme és imposat o bé adoctrinat, la persona es pot rebel.lar contra tal injustícia quel rebaixa i sotmet a un altre per complir uns interesos aliens.


L'exemple d'aquest fet ho tinguem amb un germànic entre els anys 16 a.C. i 21 d.C. anomenat Armini.

      Amb pocs trets, Armini va ésser un cabdill germànic de la tribu dels queruscs. Nascut a Germània va rebre la ciutadania romana i va ser reconegut com a "eques" degut a la seua ajuda militar. Entrenat a Roma, coneixia molt bé els trets forts i les debilitats de les tropes romanes. En aquest temps, Armini era un bon germànic a ulls dels Romans, un servil bàrbar fet ciutadà.

      L'any 9 d.C. l'emperador August va enviar al general Publi Quintili Var cap a l'interior de Germània per acabar la conquista del país. Aquest general actuant cruelment va provocar el canvi en la mentalitat d'Armini, fet cap de la seua tribu al succeïr al seu pare, es rebel.là i va convèncer a alguns caps d'iniciar una revolta.

      Aprofitant la confiança del general Quintili Var, el va portar de cap a un parany aniquilant a gran part de les tropes invasores, entre ells el pròpi general. Els presoners foren sacrificats.

      Mentre molts altres caps s'unien a la defensa de Germània al costat d'Armini contra els invasors Romans, d'altres seguien servils a Roma, com el seu sogre Segestes. Després de moltes victòries contra Roma, va ésser traït per altres servils a Roma, com el seu oncle, i sense el poder necessari per oposar-se als invasors havent perdut l'última batalla, va ser assassinat després de 2 anys de poder absolut per la seua part, al convertir-se en opresió.

      En els relats dels seus enemics romans, Armini és molt respectat per la seva capacitat de lideratge militar i com a defensor de la llibertat del seu poble.

"Armini, sens dubte, alliberador de Germània, que va desafiar al poble romà no en els seus inicis com altres reis i líders, sinó en l'apogeu del seu imperi; en les batalles amb èxit canviant, invicte en la guerra."

      La història del canvi d'un servil a una persona que va agafar les regnes del seu destí. Segons molts pensadors, al tindre la humanitat por a la llibertat la facilitat i despreocupació que aporta deixar en mans d'altres el teu futur és lo que porta en gran mesura també, al servilisme.

Per què conte tota esta merda?

       Perquè els Valencians també som una nació envaïda, on sense pausa, apliquen estratègies colonials. I qui amb més zel els apliquen són els servils que tenim al govern. Servils del centralisme espanyol què sense cap escrúpol ens empobreixen i aniquilen sense compasió per replenar-se les butxaques. Eixa classe de gent que menteix per a protegir els seus interesos a costa de la mort de 43 persones al metro i el dia del vuité aniversari d'aquest fet queden despreocupadament per fer-se un soparot (a costa nostra), amb pocs aires de que vagen a canviar.


       Poc podrien fer per acabar amb la cultura, l'economia i la societat valenciana si no tinguerem als agents enemics al poder. Estos servils de "Roma" són la nostra perdició i per extensió ens fan servils a tots els que estem baix la seua vara.

       L'única manera de millorar es canviant la mentalitat i desfer-nos (democràticament) dels servils que tenim al poder, per fer-nos amb les regnes del nostre futur. És la nostra responsabilitat, o acàs som inferiors, servils i ciutadans de segona amb orgull?