Ontinyent, poble del País Valencià

"Estem contents de viure amb alegria al costat de molts altres pobles que junts formem un gran País, el nostre sempre estimat País Valencià."

Un públic molt nombrós va assistir a aquesta convocatòria que demostra la normalitat i força cultural del topònim de País Valencià, el qual va rebre el suport explícit dels artistes que van anar oferint les seues obres: Toni de l'Hostal, Feliu Ventura, Pep 'Botifarra', Tomàs de los Santos i Borja Penalba, Carles Pastor, Tashkenti, la Trocamba Matanusca, Kaoba, Neuròtics, Mal Abuso, La Marabunta, Andreu Valor, Pau Miquel Soler i Hugo Mas.

A més a la glorieta de la capital de la Vall d'Albaida també hi havíen paradetes i tallers de pintura a l'estil trobadoresc.

La convocatòria ha respost a l'atac del PP contra l'ús correcte de 'País Valencià'. El PP va prohibir el terme "País Valencià" al Consell i a les Corts, obligant a utilitzar tan sols el nom imposat de Comunidad Valenciana. Ho va aprovar el PP, que va fer valer la seua sospitosa majoría absoluta per tirar endavant la proposició que obliga que les institucions i el Consell no tramiten cap iniciativa parlamentària o escrits que no siga Comunidad Valenciana. La proposició es va aprovar amb els 47 vots del PP a favor i els 37 vots de l'oposició en contra.

Mentre eliminen un nom que'ls valencians elegirem democràticament i que té una llarga història de les nostres institucions, places i carrers obligant-nos a utilitzar un nom imposat des de Madrid. Este grup de corruptes, lladres de tratge i corbata, mantenen a Franco d'alcalde honorífic, a José Antonio Primo de Rivera, i altres franquistes o etnocides/genocides als nostres carrers, pobles, institucions i alcaldíes per a la nostra vergonya.

Expulse'm al PP! Ja prou de patir la seua ingorància i mala fé que fa més mal que una pedregà! Si eres Valencià, si estimes la teua cultura i la teua gent, tin un mínim de sentit comú i no els votes!

A Groenlàndia hi ha un trosset Valencià!

L'àrtic

L'any 1970 un grup d'alpinistes, amb un bon sac escrotal, van decidir passar 30 dies a Groenlàndia. Com ja es podeu fer una idea al titol de l'entrada, aquests exploradors eren, com no podía ser d'altra manera, Valencians. Un d'ells l'Ontinyentí Hèctor Verdú, el fundador del Centre Excursionista d'Ontinyent.

Vaixell arribant a l'àrtic

Placa commemorativa en Valencià

                                                               

Aquest grup d'aventurers exploraren i cartografiàren una bona suma de glaciars, ascendint 25 cimes de gran altura, entre 1.300 i 2.400 metres. I he aci el fet que a Groenlàndia hi haja un trosset de la nostra terra, ja que un d'estos cims va ser batejat amb el nom "Puig d'Ontinyent". A més, d'un glaciar anomenat també "Pou Clar".

Valencians a l'àrtic

                                                                   .

Que esta entrada servixca com homenatge i admiració.

I per a que vos feu una lleugeríssima idea dels perills del que van fer...

25 d'abril

Avui celebrem al País Valencià el 25 d'abril de 1707, són 304 anys d'ocupació. La fi d'un Regne Valencià esplèndid i gloriós. Origens d'una tirania castellana, borbònica i imperialista per a la creació d'un pseudoestat centralista.


Principi de la Resistència de tot un poble, la lluita del País Valencià de llengua i cultura catalana per la seva llibertat i sobirania dins o no del marc dels Països Catalans, un estat federal plural, internacional i europeu. Catalunya 7 anys més tard, 11 de setembre de 1714, i fins avui en dia, pateix la mateixa repressió política, cultural i lingüística, però amb una base social i cultural identitaria molt més sòlida.

Salut i Llibertat!

19 d'Abril Día dels nadius Americans

El 19 d'abril es commemora el dia del Nadiu Americà, dia Americà de l'Indi, dia del Aborigen Americà, o anomenat també amerindi o indígena. És celebrat en aquesta data pel fet que, el 1940, a la ciutat de Pátzcuaro, Michoacán, es va dur a terme el Congrés Indigenista Interamericà on es van reunir, per primera vegada, els representants de cultures indígenes del llunyà continent.

El dia del Nadiu Americà pretén tenir cura i perpetuar, a més de valorar, les cultures aborígens d'Amèrica que no gaudeixen encara d'un tracte igualitari entre els seus ciutadans. La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, aprovada el 13 de setembre de 2007, és un marc referencial per a afirmar el respecte i igualtat cap als pobles indígenes entre totes les nacions. Aquesta declaració, a més, consolida aquestes cultures com a patrimoni comú de la humanitat.

La població aborigen forma part de la identitat nacional de cada país d'Amèrica-el indígena és identitat-, a Mèxic representa el 13% de la població, en països com Bolívia, Guatemala o Perú, la població indígena americana representa el 50% (o més) de la població total, i així, des de Xile amb 4.6% fins a Canadà amb 2.0%. En molts d'aquests pobles autòctons d'Amèrica, enmig de conflictes i tensions, s'ha transmès generacionalment el coneixement per la sostenibilitat de l'entorn on habiten, ells són per molt, els primers ambientalistes que en la seva diversitat han cridat a la Terra: "Mare Terra" perquè tota vida emana d'ella, i se sabien part. En aquestes cosmovisions, a més de la terra, l'aigua, l'aire i el foc també són sagrats; aquest saber indígena permet una harmonia en família, i família és, per a ells, tot el que és viu sobre la Mare Terra, totes les relacions i connexions entre el seu ésser i la resta del planeta i l'univers.





El Dia del Nadiu Americà, cada 19 d'abril, és un bon dia per recordar la necessitat d'aclarir, estimular i coordinar la política indigenista dels diversos països per al desenvolupament de normes i mesures aplicables que milloren de manera integral la vida de les famílies indígenes, començant per revalorar les seves arrels ancestrals.

Homenatge a les víctimes del Franquisme

Ni Rita, ni cap feixista, siga del PP o de qualsevol altre grupúscle de despreciables, ho prohibirà.

Homenatge als Maulets en Xàtiva

El dissabte 16 d'abril en conmemoració del 25 d'abril, s'ha fet el tradicional homenatge als maulets a Xàtiva. L'acte ha començat amb una dansada al carrer Montcada, a càrrec de les escoles de dansa de Xàtiva, la Llosa de Ranes, el Genovés i Llocnou d'en Fenollet. Una hora després han arribat a la plaça de Sant Francesc, on hi ha la pedra dels maulets i on els esperaven una generosa multitud.

Una representant d'ACPV ha llegit un manifest molt emotiu en què ha demanat a la ciutadania que se solidaritze amb l'entitat per evitar el tancament. Ha recordat que cal l'ajuda de tothom i totdon per pagar la multa de 800.000 euros que els ha posat la Generalitat. Com ja sabeu si es furta de les arques de la ciutadanía i s'especula no passa res, si eres una associació cultural et multen. Finalment, la Rondalla de Xàtiva ha tocat i cantat unes quantes cançons, com la "Malaguenya de Barxeta".

L'homenatge és organitzat per la Comissió 25 d'Abril i hi han assistit representants de tots els partits polítics de Xàtiva, excepte el PP.

La Pedra dels Maulets

La Pedra dels Maulets és el nom popular amb que és coneix el Monument als Maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que es troba situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.

La Pedra dels Maulets és l'únic monument de Xàtiva i possiblement de tot el País Valencià dedicat als maulets. Consistix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de Barxeta, amb una cara polida sobre la qual hi ha una inscripció que diu: "Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978".

La Pedra va ser instal·lada en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. A la seua inauguració acudí Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic del País Valencià i les autoritats locals, encapçalades per Manuel Casesnoves, primer alcalde democràtic.

Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions fascistes, sobretot en forma de pintades. El 2003 però, la placa on es llegia la inscripció hagué de ser tallada de nou ja que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles. Tot i això, amb el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets, l'ha convertit en un símbol per molts socarrats i per a valencians de tot arreu del País Valencià.

Així en els darrers temps s'organitzen tots els anys en la Pedra dels Maulets diferents actes coincidint amb el 25 d'abril i el 17 de juny dates en què es commemora la batalla d'Almansa i l'incendi de Xàtiva. Entre d'altres és habitual la Commemoració del 25 d'abril a Xàtiva, un acte organitzat pels grups polítics locals amb la participació de diferents entitats cíviques de la ciutat i la manifestació del grup independentista juvenil Maulets. El 2007, l'Assemblea de Maulets de La Costera, convoca el 16 de juny una marxa nocturna a les muralles de Xàtiva que partia de la Pedra dels Maulets i l'associació Amics de La Costera organitzà una processó cívica per al 17 de juny amb motiu del 300 aniversari de l'incendi de la Ciutat de Xàtiva i va dipositar una corona de flors al monument.

Més de 80.000 persones es manifesten a València per TV3, la llengua i la transparència.

Amb el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!', més de vuitanta mil persones han recorregut el centre de València, en resposta a la crida d'Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que ha eixit des de les Torres de Quart, forma part dels actes de la diada del 25 d'Abril, en record de la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

L'afluència de gent ha estat enorme, enmig de crits contra el detestable Francisco Camps i a favor de la recepció de TV3. Era encapçalada per una pancarta portada per les catorze entitats convocants, rere la qual n'hi havia una altra portada per representants polítics i sindicals del País Valencià, les Illes i del Principat. Al capdavant també hi havía una banda de músics Valencians.



Al final, des d'un camió escenari hi ha hagut l'actuació de Feliu Ventura, i l'actriu Pepa López ha llegit el manifest. Després va estar l'actuació de Lluís Llach. Llach abans de començar amb la seua actuació va dir que aquestes cançons que anava a cantar servien abans per lluitar contra els fascistes d'aquell temps i espera que també ho facen per lluitar contra els fascistes d'avui.

ACPV ha fet saber que l'Ajuntament de València ha posat traves a l'organització del concert de Llach, al·legant dificultats tècniques. Està clar que al PP no li agrada la cultura Valenciana, per això li van negar a Llach homenatges darrerament i ara com no, també un concert. Una ciutat amb un Ajuntament com toca, no nega l'actuació d'un cantant com Llach.

S'han adherit a la convocatòria els sindicats Comissions Obreres, UGT i Intersindical Valenciana, i entitats com Escola Valenciana, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal i el Col·lectiu contra la Corrupció perque la manifestació també 'recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori', com explica ACPV.



ACPV recorda que fa 'més de quatre anys que hi ha persecució econòmica i política del govern de Francisco Camps' contra l'entitat, des que el 2007 es va obrir el primer expedient administratiu. Per això, després de la manifestació del dia 16, ACPV continuarà la campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 800.000 euros perquè, si no es paga, s'embargaran els comptes i els béns de l'entitat.

Però no va ser l'única manifestació a València. Els grupúscles d'extremadreta del GAV i Coalición Valenciana també feren una contramanifestació així, el passat dissabte 16 d'abril, l'extrema dreta catalanòfoba va patir una de les derrotes més sagnants dels darrers anys, amb un estrepitós fracàs a les seues convocatòries a València, que pretenien contrarestar els actes valencianistes del 25 d'Abril. Ni un centenar d'ultres es manifestaren pel matí i per la vesprada a València convocats pel GAV i per Coalición Valenciana (CV) malgrat la seua alta despesa en publicitat. Per la vesprada, la marxa valencianista convocada per ACPV, partits, entitats, col·lectius i sindicats aplegava 80.000, una gran marxa que encara eixia des de les Torres de Quart quan la capçalera havia arribat ja a les Torres dels Serrans, deixant en evidència els blavers, una demostració de força que ha enfonsat encara més l'antivalencianisme.

Tal i com demostren les fotos publicades a diversos mitjans, la manifestació de l'extrema dreta (de la qual no hi ha cap foto en vista general) fou una patètica passejada en soledat d'ultres rabiosos, mentre que la marxa valencianista per TV3 es convertia en una de les més grans de la història.

Però no només a València es va deixar clar que el valencianisme està més viu que mai: les Trobades d'Escola Valenciana aplegaven també este cap de setmana més de 70.000 persones arreu del País. Silla, Borbotó i València van acollir milers d'alumnes, professors, pares i mares reivindicant l'escola pública i en valencià, mentre els quatre blavers es dedicaven a bramar contra ZP i el catalanisme al centre de la capital.

Al final, tot i haver una enorme diferència de participació entre els actes de la dreta cavernícola catalanòfoba i el valencianisme de progrés la diferència més evident és de qualitat. Mentre els fatxes no tenen res més que caspa i mitjans de comunicació colonials, nosaltres tenim milers de músics, escriptors, artistes, activistes de la societat civil, joves compromesos i compromeses disposats a combatre a la nova Batalla de València per la dignitat i sempre contra els feixistes que ens neguen el nostre dret a existir.

Els partits espanyols, PPSOE, ja han rebut el missatge. Ara, a vore com actuen.

Rita Barberà prohibeix homenatjar les víctimes del Franquisme

L’Ajuntament de València ha notificat als organitzadors de l’Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes del Cementeri general de València que l’acte queda prohibit. L’acte està previst per aquest proper diumenge a les 12 del migdia. Prohibit o no, els organitzadors faràn l’acte i esperen una gran assistència.

A la seva web han fet públic que no es la primera vegada que l’Ajuntament encapçalat per Rita Barberà els prohibeix l’acte, encara que aquest any l’Ajuntament ha prohibit fins hi tot que sonen les músiques de “Fosses del silenci”, la Muixeranga i l’Himne de Riego.

No és la primera que fan, mostrant que segueixen tan fidels al seu origen franquista com sempre. Es neguen a llevar a Franco i altres personatges franquistes dels carrers i Ajuntaments, però no permeten homenatges a les víctimes (això si, construir monuments per homenatjar a Franquistes sobre les víctimes al Cementeri, això si ho fan), ni a Republicans mentre criden als plens "Arriba España" i van atacant la nostra cultura com a clara continuació de la ideología dictatorial. Llàstima em donen els Valencians que els voten, demostrant una clara carència intelectual. Gràcies a ells som els pallassos de la Península, a més de ser profundament indignant.

Valencians, ja va siguent hora de llevar-nos la "caspa" del Cap-i-Casal.

Tanya Savicheva i el diari infantil més amarg de la guerra

És el testament vital d'una xiqueta de 14 anys que va veure com desapareixien a poc a poc tots els membres de la seva família víctimes del setge de Leningrad. Una vella llibreta on anava apuntant, amb mediocre destresa, la data i hora de la mort de pares i germans fins a quedar completament sola. Si Anna Frank va commoure per la seva precocitat literària, Tatiana Savicheva ho va fer simplement per l'enteresa d'un gest que va ser utilitzat més tard com a prova en els judicis de Nuremberg. Aquesta és la història amb el seu punyent final.

Retrat de Tanya Savicheva i les nou fulles del seu insòlit diari.

TRADUCCIÓ DE LES 9 FULLES DEL DIARI

1.-Zhenia va morir el 28 de desembre de 1941, a les 12:30 hores. 2.-L 'àvia va morir el 25 de gener de 1942, a les 3:00 pm 3.-Leka va morir el 17 de març de 1942, a les 05:00 4.-L'oncle Vasia va morir el 13 d'abril de 1942, 2 hores després de la mitjanit. 5.-L 'oncle Lesha el 10 de maig de 1942 a les 4:00 pm 6.-La mare el 13 de maig de 1942 a les 7.30 PM 7.-Els Savicheva van morir. 8.-Van morir tots. 9.-Només va quedar Tanya.

L'assetjament de Leningrad va obligar a totes les famílies pobres de la ciutat a treballar en l'exèrcit de la Unió Soviètica per poder sobreviure. Tatiana, amb només 10 anys, s'encarregava de cavar trinxeres, construir barricades i romandre a l'aguait en teulades i coberts per apagar amb la rapidesa del joc d'un nen, les bombes incendiàries que queien de l'infern. Un treball tan digne com el dels seus quatre germans. Costurers militars, raspallats, muntadors de munició ... i altres activitats pròpies de l'edat de la piruleta.

El setge a la ciutat de Leningrad.

El bloqueig de la ciutat per les tropes alemanyes va durar 872 dies (1941-1944) durant els quals van morir més d'un milió de persones. El 90% ho va fer de fam. L'agonia per fam és eterna. La gent no resava per viure, suplicava morir ràpid en algun dels passos aeris de la Luftwaffe. La mort rondava el carrer barrejada amb l'esgotament massiu d'una ciutat derrotada físicament. Els cadàvers eren despullats de les peces dentals de valor, tallats els seus dits per les aliances i fins mutilats per justificar un canibalisme d'urgència. Són tristament famoses les sopes de pell per alimentar els nens afamats...

Tot això és història. Història explicada pels protagonistes a través dels seus diaris. Documents que van servir per donar una oportunitat fidel a la memòria. No era anormal regalar als teus fills un quadern per apuntar els seus records. El que primer va ser un joc, més tard es va convertir en una prova de la història. El problema és que la majoria de llibres i papers van prendre en estufes i fogueres per poder sobreviure al dur hivern de setge nazi. Només els capritxos d'algun nen podien salvar aquells preuats tresors. Així va passar amb els Savicheva.

Tanya amb la seva família, abans del setge de Leningrad.

Després de la desaparició d'una de les germanes de Tatiana, la seva mare-Mariya Ignátievna-li va regalar una petita llibreta per honrar la seva memòria. Tatiana a penes sabia escriure però la va utilitzar com involuntari epitafi de tota la seva estirp.

El primer registre de diari de Tatiana és del 28 de setembre de 1941. La seva germana Zhenia no va tornar el dia anterior de la fàbrica on muntava mines per a l'exèrcit. Estava a set quilòmetres a peu de casa seva i havia comentat que després dels seus dos torns anava a donar sang per portar una monedes. Va morir congelada al dia següent en braços de la seva germana Nani, que va eixir a buscar-la: 1 .- "Zhenia va morir el 28 de desembre de 1941, a les 12:30 hores"

En l'enterrament improvisat de Zhenia, a les portes del cementiri de Serafímovskoe, la mare va pronunciar unes paraules que serien reveladores: "Nosaltres et estem enterrant, filla meva, però qui ens enterrarà a nosaltres?"

Memorial Tanya Savicheva. Als afores de Leningrad. (Sant Petersburg)

Dos dies després de l'aniversari de Tatiana, el 1942, els més febles van començar a caure. L'àvia va morir en un llit després de negar-se a ingressar a l'hospital. Un infern de fred, desemparament i solitud: 2 .- "La iaia va morir el 25 de gener de 1942, a les 3:00 de la tarda".

Leka, el germà gran de Tatiana, no parava a casa, treballava i pernoctava a la seva fàbrica i visitava a la seva família molt de tant en tant. Una distròfia causada per una penosa alimentació va acabar amb la seua vida als 24 anys: 3 .- "Leka va morir el 17 de març de 1942, a les 5:00 am " La lletra de Tatiana es torna cada vegada més tremolosa i desigual. Pot sospitar un deteriorament físic i d'habilitat segons compares els escrits: 4 .- "L'oncle Vasia va morir el 13 d'abril de 1942, 2 hores després de la mitjanit."

Amb la mort de Vasia l'empitjorament de la seva coordinació és notori i es percep en els escrits. Tatiana s'ha de fer càrrec de la seva mare i el seu oncle Lesha, molt debilitats per la inanició. Ella sola desmunta i trosseja tots els mobles de les dues cases per cremar a l'estufa fins al final de l'hivern. Amb la nota de la mort del seu oncle, Tatiana hi omet la paraula 'morir' i passa simplement a apuntar el seu decés: 5 .- "L'oncle Lesha el 10 de maig de 1942 a les 4:00 pm"

Només quedaven la mare i ella a mercè del temps. Sembla que el capritxós destí va voler que Mariya marxés primer i així Tatiana pogués escriure la seva darrera necrològica: 6 .- "La mare el 13 de maig de 1942 a les 07:30"

Tatiana va ser testimoni de la cruel i lenta desaparició de tota la seva família i es va quedar completament sola. No sabia que els seus germans Mikhaïl i Nina, donats per morts en la seva fugida, van sobreviure al setge i més tard s'encarregarien de difondre la seva memòria. Per això Tatiana, abans de ser ingressada en una llar d'infants, va escriure els únics silogismes del seu breviari: 7 .- "Els Savicheva van morir." i 8 .- "Van morir tots."

L'última de les seves notes és una declaració molt cruel de solitud. Entre la victòria del que arriba al final i la malenconia de la seva desgràcia s'intueix que Tatiana es conjectura el pitjor. Però encara té la força mental per puntualitzar els fets i, probablement, signar el seu destí: 9 .- "Només va quedar Tanya."

Tatiana va ser rescatada juntament amb altres 140 nens a l'agost de 1942. Desnodrits i malalts van ser traslladats a un hospital al poble veí de Krasni Bor. Tots els nens van aconseguir sobreviure i recuperar-se de les queixalades de la fam. Tots menys Tatiana que, després de perdre la vista i sense remuntar la costa de la seva desnutrició, va morir de tuberculosi intestinal el primer de juliol de 1944, als 14 anys d'edat. Una pena.

El diari de seixanta paraules mai es va publicar. Es pot veure avui el original en el Museu d'Història de Leningrad (Sant Petersburg), i una còpia al Memorial Tanya Savicheva.

Traduït de Kurioso