dimecres, 16 de desembre del 2009

Entrades Top 10 del 2009


Cal dir que aquest bloc es va obrir en Maig d'aquest any i s'han rebut moltíssimes visites de totes les parts de la Península Histèrica, destacant entre elles el Principat, ses Illes, Aragó, Galiza i sobretot el País Valencià.

En este bloc no busque vanagloriar-me ni que em pugen els fums en visites i comentaris, es va obrir com a una ferramenta més per difondre notícies, cultura i un mínim de trellat i això és el que s'intentarà soportar mentre es puga.

Però com no sóc un desagraït done les gràcies a tots els visitants que seguiu el bloc i als que han participat enviant-me imatges, vídeos i escrits (sí, molts no estàn publicats, cadascú sap el motiu), també als que han participat comentant per donar la seua opinió o millorar la pròpia informació, així com als que han votat el bloc a les pàgines TopCatalà i a CercaBloc.

Specials Thanks to Jaume C. i B. ,Catalans Reaccionem & Jaume Pros.

Asi teniu les 10 entrades que més visites han rebut durant aquest any:

10. El Braveheart de la Ribera.

9. L'ostentació de "l'honradesa".

8. Ja es torna a dir Calp.

7. València/Catalunya 1287-1988

6. El xiquet que ha furtat la sed a mig milió d'Africans.

5. V de València.

4. Vine a la Macromanifestació del 31 d'Octubre.

3. València 9 d'Octubre

2. Manifestació en contra de les Becerrades d'Algemesí.

1. Expressions rústiques valencianes. (humor)

Això és tot, a l'any que vé més i millor!


Jo no sóc el Josep del vídeo, però la intenció és lo que conta.
Propòsit pâ l'any que vé: fer un vídeo pa cap d'any! haha


Top 5 Vídeos 2009



Estos són els 5 millors vídeo que he trobat a Youtube en aquest any i que crec farà bé el reproduir-los.


5-La fiesta de los toros.



4-Ateísme agresiu.



3-Llingüística i nacionalisme.



2-Robbie Williams - Me and My Shadow



1- Indis Natius Americans



Aquesta llista està feta a criteri personal, així que ja sabeu, si tingueu alguna queixa, al eixir tingueu un full de reclamacions.

Resultats votació '09


Els resultats de l'enquesta d'aquest bloc, oberta en Maig que preguntava "Creus que es parla suficient el Valencià?" on han participat 22 persones, sense posibilitat de fer doble votació però en la posibilitat de canviar de vot, són:

  • Si,sense cap problema = 4% (1vot)
  • Si,però no molt = 4% (1vot)
  • No l'escolte tant no = 36% (8vots)
  • Gens ni mica = 54% (12vots)
La meua opinió...només tingueu que viure asi per a comprovar que no, que no s'escolta tant no i a més resulta, que si t'encabotes en parlar valencià, eres un radical i estàs mal vist, de puta mare...

L'enquesta queda oberta per a tot l'any vinent.

Per la retirada del títol d'alcalde honorari de Xàtiva a Franco.




Tots els que tingueu "Feisbuc" vos anuncie un grup que està recollint gent que no vulga tindre a Franco com a fill honorífic ni alcalde perpetu a la Ciutat de Xàtiva, qui vulga podría tirar una maneta, actualment són 101 persones en 2 díes que dú en actiu el grup.

Des de la tomba - Al Tall



Lo meu cor és un desert tot alabastre
murat per l'horitzó i amb quatre vèrtex,
fosforescent penombra dels meus ossos
i un gran silenci abandonat pels astres.

No sóc res, no sóc ningú, només misèria,
ossos corcats de tomba per rutina,
el vellut roig i verd sobre fons negre
és en ma mort un mant de teranyina,
el polsim dor sobre aquells cabells rossos
s'ha tornat cendra negra per la crisma,
no sóc res, no sóc ningú, només misèria,
misèria sóc i excrement de la vida.

Sent la remor d'homenatge i dolçaina
que em ve de laltre món amb forta gresca,
no sóc res, no sóc ningú, només uns ossos,
cóm podeu venerar esta misèria?

Quins discursos armeu vora ma tomba
amb mentides i fraus fora de seny;
sent el mateix calfred que mamerava
quan Franco em tornà els ossos a Poblet.

Prou violacions a les meues despulles,
profanacions, carros dartilleria,
estic cansat que em volqueu del sarcòfag,
danar canviant de temple a sagristia,
de mescla dossos i ultratges fent tria
des dun contenidor fora de mida,
de taüt en taüt, de plom a fusta,
de ser emparedat en una ermita.

Deixeu doncs descansar les meues restes,
només acataré el vostre homenatge
quan no em tracteu com farsa de folclore
i defenseu la meua obra amb coratge.

Jo no sóc espanyol ni sóc francés,
sóc aquell que en altre temps governava
conegut pel meu nom, Jaume I,
ara no sóc ningú, sóc la meua obra,
doneu via als principis del meu temps

Jo sóc els Furs de València,
jo sóc el Consell de Cent,
jo sóc el vostre país
com fiu son establiment
sóc l'expansió de la llengua
contra els amos sóc el dret,
jo sóc el vostre país
amb el que us he compromés
sóc l'ordenació jurídica,
sóc el Consolat de Mar,
sóc el parlamentarisme,
sóc la Generalitat,
jo sóc la sobirania,
sóc quatre barres de sang.

Bateu amb insistència el meu sepulcre,
amb fonèvol paraules em llanceu,
vaig a remoure la tapa de ma tomba,
no sé quin dels dos caps em posaré.

Vaig col·locant en vertical els ossos,
com la meua armadura els muntaré,
ja trac la calavera a les envistes,
ja el primer esglaó tinc sota els peus.

La coneguda "intel.ligència" dels EUA torna a la càrrega



Ho han denunciat fonts d'Escola Valenciana en un comunicat. L'entitat participa en la campanya de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (Folc) per a lliurar al Departament d'Estat dels Estats Units una queixa sobre l'informe dels drets humans per no incloure els drets lingüístics dels valencianoparlants, mentre que sí que fa referència a les denúncies de plataformes espanyolistes respecte del "perill" en què es troba el castellà a Catalunya i el País Basc.

Escola Valenciana ha qualificat de "surrealista" el fet que alguns col·lectius espanyolistes denuncien una suposada discriminació del castellà en algunes comunitats autònomes de l'estat espanyol, ja que a casa nostra la presència del valencià és testimonial en àmbits com els mitjans de comunicació, el cinema o la funció pública.

Respecte del món educatiu, la FEV ha recordat que "uns 90.000 alumnes deixen d'estudiar en valencià en educació infantil i primària per la falta d'oferta i promoció, i que, a més, més de 70.000 alumnes que estudien en valencià en estos cicles no poden continuar fent-ho en secundària", un nivell educatiu en què "el 40% dels professors no tenen el domini suficient de valencià per a impartir les classes en esta línia", ha afegit.

En esta línia, l'entitat cívica ha exposat que el sistema educatiu "ha d'estar dissenyat per a aconseguir la millor capacitació lingüística possible", per la qual cosa ha defés que la immersió lingüística, tant al País Valencià com en altres territoris, "és la que garantix un domini bilingüe i facilita l'aprenentatge de terceres llengües" han postil·lat fonts de l'entitat.

Per això, el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha subratllat que "no té sentit" que l'informe dels EUA faça referència als pares que sol·liciten que els seus fills estudien en "programes amb resultats monolingües" en comptes d'apostar pels plans educatius que "obrin la porta a les llengües", "tan presents en territoris amb confluència de llengües com per exemple el Quebec, al Canadà", ha conclòs.

trobat a Valencianisme.com

dilluns, 14 de desembre del 2009

Al tall



Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975 i encara en actiu, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Sovint es comparen amb altres grups cabdals en la revisitació de la cançó tradicional com La Bullonera a l'Aragó, Milladoiro a Galícia, Nuevo Mester de Juglaría a Castella i Oskorri al País Basc. Dels quatre membres inicials, Vicent Torrent i Manolo Miralles són els únics dos que continuen ininterrompudament en el grup; de tots els músics que han passat pel grup, Miquel Gil és l'ex membre més conegut (per la seua actual carrera en solitari) i l'únic que hi col·labora esporàdicament.

La història del grup s'estén durant més de trenta anys i més de catorze discs editats al llarg de quatre dècades, d'on els primers deu anys de trajectòria foren els més productius.

Per més informació La Viquipèdia.


Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.


No s'ensenya en les escoles
cóm van esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.


Pàgina Oficial!

diumenge, 13 de desembre del 2009

Berlusconeitor



Este homenet que tant em recorda al nostre "belRUSconi" particular ha rebut un colp als morros, a la cara de cement armat que té en un acte de -"justícia"¿?-.

L'agressor, justicier,com volgueu dir-li, un home de 42 anys cridat Massimo Tartaglia i sense antecedents penals, ha llançat un objecte metàl·lic contra Berlusconi quan aquest saludava als seus xuplaculs estil Camps i estava a punt d'entrar en el cotxe oficial per a abandonar la plaça.

Segons fonts d'informació ha sigut una persona en problemes psiquiàtrics...doncs poc de boig crec jo que té, més bé, a fet una cosa que moltíssims voldríen, perquè haver motius, en havíen.

Berlusconi ha estat traslladat a l'hospital San Rafael, on se li han realitzat proves mèdiques. Les primeres notícies assenyalen que el primer ministre té dues dents afectats per l'agressió i alguns talls en la cara, i que passarà les pròximes 24 hores en observació.

Totes les forces polítiques han condemnat immediatament l'atac, que el líder de la Lliga del Nord, Umberto Bossi, ha qualificat com un "acte de terrorisme". Que curiós, jo pensava que ixes coses eren "normalitats democràtiques"....




imatge treta de forocoches.com

Vídeo antifeixista.



Un vídeo-manifest enviat al bloc per Rafa que crec convenient publicar.

Refranyer Valencià Vol. I




-Al que a poble foraster va a festejar, va a que l'enganyen o a enganyar.

-Burra i borriquet no van drets al molinet.

-Cap caspós no és pollós.

-Deute vell borra'l del teu llibret, que del seu el borra qui el va fer.


-El qui no treballa, badalla.


-Faena de xiquet i llaurada de burret, no valen un pet.


-Gent de poble, gent noble.

-Homes que aneu reculant, quan hi ha què fer hi ha que anar avant.


-Joc i beguda, casa perduda.

-Les pluges de març, donen faves i molt de blat.

-Llenya verda fa bon fum, llenya seca bona llum.

-Més val tort que mort.

-Ni casa en cantó, ni vinya en racó.

-On hi ha pollastre no canta gallina.

-Per la porta entra el jornal i s'escapa pel fumeral.

-Quan dóna el pare, riu pare i fill; quan dóna el fíll, plora pare i fill.

-Rabosa que dorm, no menja gallina.

-Si vols criar-te bo i sa, la faena de hui no la deixes per a demà.

-Tindre cara de forrellat de porcatera.

-Un que furta i dos que ho consentixen, tres lladres.

-Vaja una eixida de coet apagat.

-Xe què tens? : - la boca plena de dents.




Últimes frases Blaveres de l'any




"LLO SOC VALENCIA I ESPANYOL
VISCA LO REGNE DE VALENCIA
SEMPRE VALENCIANS MAI CATALANS
VALENCIA IS NOT CATALONIA
NO MOS FAREU CATALANS
I ARRIBA ESPAÑA
ARRIBA CAMPS
ARRIBA RITA
I
ARRIBA EL PP
ARRIBA ESPAÑA 2000"

10 de Des, a les 20:57


"xro tu esta inutil com vols q posen TV3?? si la vols pues ten vas a viure a catalunya i als valencias purs els deixes tranquil VISCA LA REGNE DE VALENCIA
VALENCIA IS NOT CATALONIA
ARRIBA ESPAÑA"

10 de Des, a les 20:24

"se diu en 2 paraules ARRIBA ESPAÑA!"

10 de Des, a les 14:41

"no es en valencia es catala malparitssssssssss"

13 de Des, a les 12:07

"lo k faltaba...en castellano coÑo!!!"

13 de Des, a les 07:01

"Putos catalufos, la escória de ESPAÑA, 4 tiros y a otra cosa"

13 de Des, a les 12:30

(aquestes frases no estàn retocades i desgraciadament són reals, escrites per personatges molt peculiars que es suposa defenen el valencià)

Waiting for the Bus



Un curt animat molt original.

13-D


El día "D" ha començat!

Aquest diumenge, 700.000 catalans i catalanes podran fer el que fins ara només ha pogut fer la ciutadania d'Arenys: votar "sí" o "no" a la independència de Catalunya com a Estat social, democràtic i de Dret, integrat dins la Unió Europea. Es tracta d'una jornada històrica, que tornarà a ensenyar a Europa i al món una lliçó mai apresa: que quan els pobles estan determinats a imposar la democràcia, no hi ha Estat que els pugui contenir.

I és que el 13 de desembre no serà tant la festa de l'independentisme com la festa de la democràcia. Tothom podrà votar el que vulgui; no hi ha una papereta unívoca del "sí". El vot serà secret, amb observadors internacionals, amb totes les garanties democràtiques. Els del "no" estan tan cridats a les urnes com els del "sí".


I és això el que més ha irritat els qui no volen que Catalunya decideixi per si mateixa el seu futur. No s'enfronten a bombes ni a avalots al carrer, com al País Basc, on sempre és fàcil eludir el debat sobre l'autodeterminació centrant l'atenció en la injustificable violència d'ETA. No: s'enfronten a urnes, a vots, a un poble disposat a parlar. I enfrontar-se això té un preu: perdre tota credibilitat democràtica. Ho saben els partits contraris al dret de decidir, i ho sap el govern de Madrid.

Per això, és necessari que tothom qui pugui, vagi a votar aquest diumenge. Perquè cal mostrar a Europa i al món que Catalunya ja és prou madura com per portar la democràcia fins les últimes conseqüències. Això, més que qualsevol bandera, himne o llengua, és el que li dona carta de naturalesa a una nació moderna.

Asi al País Valencià, encara estem molt lluny de tot això, massa..


Resultats:

  • Tiana: la participació supera el 26%
  • Llagostera 1.584 vots, 23,49 % de participació. SÍ: 1.468 vots (92,6 %), NO 77 (4,8%), blanc 36 (2,27%) i 3 (0,33%) nuls.
  • La participació a Sant Cugat del Vallès, del 25,48%
  • A Navàs la participació ha estat del 27,34%: han votat 1.429 persones de les 5.227 que podien votar
  • Els Prats de Rei: 178 vots pel sí (91,75%) amb una participació del 40%
  • Participació final a Berga: 32,3%
  • Participació a Sant Pere de Vilamajor: 27,18%
  • Llagostera 1.584 vots, 23,49 % de participació. SÍ: 1.468 vots (92,6 %), NO 77 (4,8%), blanc 36 (2,27%) i 3 (0,33%) nuls.
  • Masies de Voltregà: 49%
  • Tavèrnoles: 49%
  • Vidrà: 63%
  • Viladrau: 47,6%
  • Taradell: 51,4%
  • Resultats finals Navàs: Sí: 1.386 (97,19%) No: 24 (1,68) Blancs: 16. Participació: 27,34%
  • Cervià de Ter: Participació: 48,21% vots SI: 94,96 % vots NO: 1,19 % vots EN BLANC: 3,86 % vots NULS: 0
  • Celrà: Participació del 29,19 %. 96,27 % a favor del Sí
  • Clariana de Cardener. Participació: 42,74 %. Sí: 50 (94,34 %); En blanc: 3 (5,66 %)
  • El Papiol. 693 vots (21,13% de participació)
  • Gallifa: 112 vots (59,26% de participació)
  • Juneda: 826 vots (28,78% de participació)
  • Pardines: 66 vots (46,15%)
  • Prats de Lluçanès: 930 (39,29%)
  • Roses: 1.678 (10,44%). 1.527 pel Sí, 119 pel No, 30 en blanc i 2 nuls
  • Sant Jordi Desvalls: 273 (50,09%)
  • Vilajuïga: 284 ( 31,24%)
  • Bordils: 513 (36,54%)
  • Els Hostalets de Pierola: 464 (23,58%)
  • Sant Antoni de Vilamajor: 1.149 (25,90%). 1.102 pel Sí
  • Sant Esteve de Palautordera: 837 (46,12 %). 805 pel Sí
  • Sant Gregori: 886 (35,47%). 857 pel Sí
  • Sant Pol de Mar: 1.377 (31,80%). 1.325 pel Sí
  • Solsona: 2.079 (26,67%). 1.977 pel Sí, 50 pel No, 47 en blanc i 5 nuls
  • Argelaguer: 191 (54,11 %). 177 pel Sí
  • Besalú: 809 (41,25%). 752 pel Sí
  • Beuda: 42 (30,00 %). 38 pel Sí
  • Bolvir: 135 (42,45%). 112 pel Sí
  • Castellbisbal: 1.566 (16,88%). 1.421 pel Sí
  • Castellfollit de la Roca: 285 (32,53%). 270 pel Sí
  • Celrà: 993 (29,19%). 956 pel Sí
  • El Papiol: 693 (21,13%). 628 pel Sí
  • Sant Antoni de Vilamajor: 1.149 (25,90%). 1.102 pel Sí
  • Almoster: 419 (40,13%). 382 pel Sí
  • Vilassar de Dalt: 2.224 (30,84%). 2.130 pel Sí
  • Verges: 496 (48,16%). 456 pel Sí
  • Ullastrell: 539 (38,72%). 515 pel Sí
  • Tortellà: 205 (31,16%). 191 pel Sí
  • Tàrrega: 2.862 (21,45%). 2.690 pel Sí
  • El Masnou: 3.975 (21,38%). 3.727 pel Sí

dijous, 10 de desembre del 2009

En defensa del repetidor de Perenxisa

Dos anys després del tancament de la Carrasqueta el Govern de Camps té previst tancar el repetidor de Perenxisa que dóna cobertura de les emissions de TV3 a bona part de l’àrea metropolitana de València. Des del Col·lectiu Safranar han organitzat diversos actes per a mostrar el rebuig a esta amenaça i arreplegar signatures en defensa de la iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres.

El dijous 10 de desembre, a les 19.15 i a la sala d’actes de l’Institut Tirant lo Blanch, situat al carrer del Convent (Fra Lluís Amigó), 41, de Torrent es farà present l’humor crític i corrosiu de Xavi Castillo, un artista molt més que necessari en aquests temps en què se’ns vol imposar una dictadura del pensament únic.

Dos dies més tard, el dissabte 12 de desembre de matí, el col·lectiu ha organitzat una excursió al repetidor de la Perenxisa amb l’actuació de Pep Gimeno “Botifarra”. L’eixida serà des de la urbanització de Santo Domingo a les 11 hores. L’excursió discorrerà per la senda PR: V-162, una ruta de baixa dificultat. L’actuació del Botifarra tindrà lloc a les 12.30 hores.

extret de PICA'M

Imagina ser del PP.


Un Galego ;), amic del blog m'ha enviat aquesta imatge i per no fer-li un lleig la penje com un senyoret.
Feu-li click per veure-la millor.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Romanç de cec del rei Jaume - Al Tall



Lletra:
En la fosca de la nit sempara reina Maria per a concebre un fillet que el rei Pere defugia.

Així comença la història amb miratges de llegenda, de Montpeller les campanes ressonen fins la Provença. Perquè el 2 de febrer del 1208 ha nascut un infant amb bona estrella que haurà de pujar per camins de rocam i malesa, perills i treballs el perseguiran violents de tota mena, donat en penyora, els seus pares són morts massa dhora, shaurà de criar assetjat per gent usurpadora i així es farà fort com soca de roure colpit pels vuit vents i obrirà en tres branques un país potent.

Comte de Barcelona, rei dAragó, senyor de Montpeller, només un xicot, farà bona ciència de la seua gran intel·ligència, astut i prudent sotmetrà la noblesa insurgent i amb la sang calenta, tallarà la rapinya violenta, perdrà lOccitània front a laliança del Papa i de França i girarà els ulls a terres del sud i cara a la mar i eixamplarà la terra per als seus vassalls.

Mercaders i burgesos de Barcelona, Tortosa i Tarragona presenten queixes, que des de Mallorca els pirates ataquen la costa i al rei fan dispondre per armar una flota i respondre, es fan a la mar, toquen terra vora el port dAndratx, van ser cent vint dies de batalles cruels i agonies, trencant la muralla els guerrers fan una gran matança i així es va rendir Abu Yahia, rei dels sarraïns.

El rei posa lesguard sobre València que és terra rica i bella com cap hi ha en el món, entra per Borriana població principal de la Plana, presa la ciutat, fa captiu tot el nord valencià, era un nou doctubre que a València va entrar amb gran luxe un rei amb trenta anys que lluïa com sol en la mar.

D un nou ordre en Europa naixia lalba i el rei Jaume en sa terra bé que ho mostrava, ja va obrint les vies per a suprimir el dret sobre les vides, para els peus als nobles i ofereix terres a tot el poble que baixen del nord per ser amos amb el seu esforç, i amb la carta pobla les ciutats creixen a la seua
ombra, fa regne a València amb uns Furs de moderna tendència, lestat més dinàmic en tot làmbit del Mediterrani, que feu avançar els antics països federats. Tindrà un abans i un després el dret a la tirania, el rei arbitrarà els nobles i als veïns obrirà via.

Les Corts contrapesaran lexcés i la desmesura i els reis no tindran corona fins que dels Furs facen jura.

Fent memòria històrica

El 28 de juliol de 1939 va ser afusellat a Paterna Jovino Fernández Díaz, últim alcalde republicà de Xàtiva. Asturià d’origen, ferroviari de professió i, en opinió de molts dels qui el van conèixer, «un home bo».

El responsable principal de la seua mort és encara avui dia alcalde d’honor de Xàtiva: aquell detestable «Caudillo de España por la gracia de Dios». Quin honor més regran, collons!, tindre d’alcalde honorífic un generalot criminal! Però així ho volen l’alcalde actual, Alfonso Rus, i la seua majoria absoluta d’escolans d’amèn.

No hi ha a Xàtiva cap monument que recorde les víctimes del franquisme: els afusellats a la Casa Blanca, a Paterna, els qui moriren a les presons en el terror de la postguerra o durant la llarga nit del franquisme. La majoria de ciutats que patiren bombardejos durant la guerra han recordat els seus veïns morts en aquelles massacres. A Xàtiva ha costat molt posar un monument a les víctimes (L’Aixopluc) en el lloc on caigueren les bombes assassines. L’alcalde Alfonso Rus sempre s’hi ha oposat. Per no remoure el passat, perquè la iniciativa tenia color polític, deia ell, excusa de mal pagador, de demòcrata de pacotilla, de socarrat rebordonit. Perquè quan foren beatificats a Roma els «mártires por la fe» de Xàtiva va perdre el cul per afegir-se al viatge, no debades honoraren els del seu bàndol polític, «caídos por Dios y por España».

No hi cap cap plaça ni carrer que porte el nom de cap d’aquelles víctimes del terror franquista. Cap. Molta modèlica transició política, però molt de silenci. El silenci, l’àcid que corrou la dignitat dels vençuts.

Dic mentida: a Xàtiva hi ha un carrer dedicat a un republicà. Només un. Va ser l’alcalde antecessor de Jovino Fernández Díaz: Vicent Parra Servet. El seu nét és l’actual primer Tinent d’Alcalde de Xàtiva, Vicent Parra Sisternes, regidor d’Urbanisme, diputat autonòmic del PP, president de la Mancomunitat de Municipis La Costera-La Canal, president també del Consorci de Residus Pla Zonal X, XI, XII Àrea de Gestió 2, per tant responsable primer del macroabocador de Llanera. El carrer Vicent Parra puja des d’antiga Fàbrica dels Mistos (o Almàssera), passa arran de les Casetes del Rector i desemboca just davant de l’entrada al fastuós Falcon Crest particular de l’hereu de l’imperi Rus. Quina casualitat.

Però la pitjor ingratitud no prové dels declarats enemics polítics. Sinó d’aquells que des de la militància en el mateix partit que les víctimes no han fet res per rescatar-los de l’oprobi de l’oblit. Jovino Fernández Díaz era militant de la UGT i del PSOE. Han passat trenta-cinc anys d’ençà de la mort del dictador, i dels qui avui fan política sota les sigles del mateix partit d’aquell «home bo» calia esperar l’homenatge, per obligació moral i democràtica. Cal retornar l’honor i la dignitat a les bones persones com Jovino Fernández Díaz. No és possible seguir oblidant-lo i dir que vivim en democràcia. Perquè la democràcia no creix en les fosses del silenci: s’hi podreix.

Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV

Trobat al bloc de Cucarella


Ovidi Twins


Parlem de dualitats,

la dualitat de dos germans bessons bivitel·lins tan diferents, la dualitat de tradició front a innovació, entre acústic i electrònic, o la clàssica dualitat apol·linio-dionisíaca.

Nova Nova Cançó ? Perquè Nova Cançó? És allò líric enfront a allò èpic. L'individual, front a allò social.

L'estil musical de la Cançó se sol associar amb música avorrida. I n'hi ha, com a totes bandes.

És l'actitut de qui la canta. Un exemple molt esclaridor és el de l'admirat dels Twins, Ovidi Montllor.

Va tocar tant rock progresiu, com cants de batre, i sempre des d'una actitut personal, una manera de fer pròpia i molt vigorosa. Un estil immediatament reconeixible.

Podriem definir, doncs la Cançó com un gènere de gèneres? Tal i com passa, per exemple al Jazz, la Copla o la Rumba? Seria d'allò més interessant.

Però millor passeu i ho vegeu amb les vostres pròpies orelles....



Pàgina Oficial

En Valenyol, naturalment.


Com sempre, en els mitjans de comunicació tan "objectius" i per a res manipulats del centre de l'huracà han començat un atac "victimista" contra la llengua valenciana com si volerem exterminar el castellà. Es veu que una professora, potser nacionalista o terrorista o aneu a saber, s'ha encabotat en que una xiqueta valenciana de la seua classe, d'aquestes de "sobresaliente", conteste en valencià un exàmen de Coneixement del Medi. Inadmisible...



No es nou les invencions, manipulacions i les "favaes" que arriben a dir en els mitjans de comunicació de la meseta en contra dels "nacionalismes" que no siguen d'índole espanyolista.
Solen fer-se les víctimes (siguent els botxins) de qüestions lingüistiques a Catalunya i ara pareix que li ha arribat el torn als "ofrenedors de glòries a Espanya"...

Tot això pot crear un debat més dur del que ja fà temps es parla, sobre quina és la nostra llengua, sobre la mentira de la cooficialitat de les llengües del País Valencià, del blaverisme, del catalanisme, del pancastellanisme, de la hipocresía dels espanyols, etc. Debats que segurament ens dividiràn encara més i faràn que el complexe social que es té no disminuixca en absolut.

Per desgràcia asi no estem com a Catalunya, estem molt més fotuts en matèria lingüística valenciana i estos atacs poden fer que els típics borregos que solen haver per asi voten a grups com UPyD, com si en el PP no tinguerem prou... fotent-mos fins lo inimaginable...en fí, forasters vindràn i de casa ens trauràn.

Aquest vídeo és un clar exemple que ha aportat Jaume C. i B. sobre el recull que fà l'APM sobre el merder manipulador espanyol:






dimarts, 8 de desembre del 2009

La mentida de la cooficialitat

ESTATUT D’AUTONOMIA

Article sext
1- La llengua pròpia del País Valencià és el valencià.
2- L’idioma valencià és l’oficial al País Valencià, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
5- S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

Definició de cooficialitat: f. Qualitat de cooficial.
Definició de cooficial: adj. Que comparteix oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals.

Aquell ciutadà que acudesca a qualsevol organisme oficial es trobarà que el manament de l’Estatut d’Autonomia no el respecta la mateixa Administració que és qui havia de ser-ne garant. A tall d’exemple podem fer-ne un breu recorregut per algun. Si caus malalt i acudeixes a la consulta del metge et trobaràs que la immensa majoria de la retolació d’ambulatoris i hospitals és en castellà. Qualsevol document te’l faciliten només en castellà. I si vols expressar-te en valencià et trobes amb males cares, i de vegades amb problemes on la teva salut està en joc. Prova de demanar en els jutjats paperam oficial en català/valencià i et trobaràs havent de donar mil explicacions que t’incomoden el fet de voler-los en la teua llengua i acabaràs trobant-te amb respostes seques que tenen una forta càrrega interna en la qual pots llegir entre línies: “Si continuas por ese camino te vamos a poner muchos problemas” o senzillament amb un: “No tenemos”. O dirigeix-te a les forces d’ordre públic i t’hi pots trobar amb tota la gamma de respostes on la majoria d’elles són en castellà, o fins i tot, en casos extrems, et prohibeixen que t’expresses en una llengua que no siga el castellà.

Pel que fa als centres educatius, quantes de les circulars que reben a casa els pares estan en valencià, o en bilingüe? I això és que el professorat és el sector més sensibilitzat en el tema. I si parlem dels mitjans de comunicació oficials –tot i que Canal 9 Televisió Valenciana meresca ser objecte d’una columna, o moltes, a part–, quants programes dels que s’hi emeten són en valencià? I sobre cultura valenciana? Els escriptors valencians, tot i que hi ha un bell estol de molta alta qualitat, són invisibles per a l’ens públic. I així podríem anar analitzant els diferents àmbits al llarg del País Valencià –premsa, llibres, restauració, botigues...– on malauradament no trobem enlloc aquella equidistància que ordena l’Estatut d’Autonomia.

Valencians, Salut i Terra.

trobat a L'informatiu

diumenge, 6 de desembre del 2009

10 anys dels Gürtels


dissabte, 5 de desembre del 2009

González-Sinde i els internautes s'odien



Per a demostrar-ho han versionat la cançó de Carlos Baute i Marta Sánchez.




Per cortesía de "elJueves".

Pat Condell i "l'ateisme agressiu".

Sense desperdici.

Los Draps


Los Draps és un grup de rock - ska-folk-punk originari de la comarca del Matarranya (Franja occidental d'Aragó). Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort, el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolçaina aragonesa.

El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarranya i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Xica del mes de febrer, però d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava «litros de merda corren per la sèquia, gorrina...»

Però, no va ser fins el 97 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Natxo del Rosset (teclats) i Sergio Arsís (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Pena-Roja, junt amb els grups La Codonyera, Azero i Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.

Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001. Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja de Ponent.

L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a començar: la veu a les cançons va caure de la mà de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va ralentir en la seva evolució fins l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb «gaita». El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarranya, basada en un poema del desaparegut poeta penarogí Desideri Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara.

Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer: la contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popular, Revolució i PP Feixistes (que els valdria una denúncia per part del PP d'Osca) i el conjunt es consolidava a cada concert, però a causa d'alguns problemes mèdics i psicològics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins 2005. Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es completava la formació actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callar!. El disc té dotze cançons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Temps al temps i Jandro de Mallacán.

El mateix any rebien el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent, cançó inèdita inclosa en Sons del Matarranya, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó al llarg de 2007.




Veus la vida passar
quan te n'acates que la vida és una injustícia social.

Que per la llengua te toque lluitar,
a Galiza, Euskal Herria i als Països Catalans,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.

Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.

Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.

Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Hi ha coses més alarmants,
que l'asturià i l'aragonès encara no són oficials.

I que a la Franja poc adelantat
està lo nostre ensenyament,
l'educació en català,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.

Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.

Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.

Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.

Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.

Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.

Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.

Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.

Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.

Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.



Pàgina web Oficial!

Zas! En toda la boca a Soraya Sáenz.

No sóc molt partidari del PSOE, és més, no els tinc en molta estima que diguem, però en aquest vídeo jo també els aplaudiría...com es disfruta vegent un gran ZAS! EN TODA LA BOCA! als tarambanes del PP.






En fí, quin circ tenim montat...

dimecres, 2 de desembre del 2009

Terrorisme al Interné

Clickeu a la imatge per vore-la millor.
La imatge l'he agarrà del tuenti, per lo que no sé d'on vé ni qui la feta (és el que passa quan no és possa a la pròpia imatge), tan sols l'he traduïda.