dimecres, 28 d’octubre de 2009

Llibre més que recomanadíssim, una necesitat!


Valencià en perill d’extinció,

segona edició revisada i augmentada (2005)

d’Eugeni S. Reig


En aquesta nova edició de Valencià en perill d’extinció podeu trobar:

– 605 paraules i locucions noves, no incloses en la primera edició.

– Les 835 paraules i locucions que recollia la primera edició, notablement augmentades.

– Un pròleg del professor Emili Casanova.

– Una nova introducció molt més extensa que la de la primera edició.

– Un índex alfabètic amb més de deu mil entrades.

– Bibliografia.

La informació que apareix en la segona edició duplica amb escreix la de la primera. De fet, podem ben bé dir que és un llibre nou.

L’esquema de cada entrada és el següent:

La paraula o locució escrita en lletres majúscules.

Definició de cada paraula o locució (o definicions, si l’entrada en qüestió té diverses accepcions), incloent-hi algunes receptes de cuina de plats típicament valencians i nombroses descripcions d’animals, plantes medicinals, objectes diversos, etc.

Exemples, sempre ben contextualitzats, molts d’ells extrets del valencià viu, frases reals que han sigut pronunciades espontàniament en converses quotidianes i que l’autor ha oït en algun moment, al llarg de la seua vida. S’hi inclouen refranys, dites, poemes i cançonetes populars, també extrets de la llengua viva. En alguns casos, s’inclouen texts d’autors valencians com ara Adolf Salvà, Martí Domínguez Barberà, Joan Valls Jordà, Vicent Andrés Estellés, Bernat Capó, Salvador Guinot o Enric Valor.

En moltes ocasions, si es considera convenient, s’inclou l’etimologia del mot i a voltes s’explicita en quins diccionaris apareix el vocable estudiat.

Diversos sinònims usats pels valencians de les paraules i locucions estudiades, així com els que habitualment sol emprar la llengua estàndard i, a més a més, els corresponents equivalents castellans.

El llibre està concebut com un llibre d’estudi i de treball per a ser emprat en l’escola, però també es pot llegir com si fóra una novel·la i, evidentment, pot ser usat com a llibre de consulta.

Té 864 pàgines. El preu de venda al públic és de 22 euros. L’ISBN és 84-609-5264-9.

Pot adquirir-se:

1) En les llibreries del País Valencià. Si en alguna no el trobeu –bé perquè no l’han portat, bé perquè no en queden exemplars–, digueu-li al llibreter que en demane a Morcillo, que n’és el distribuïdor.

2) Per internet, a Abacus, a llibres.com o bé a la Casa del Llibre.

3) En qualsevol dels establiments de la Casa del Llibre (horari de 9,30 a 21,30). En les llibreries de València, Barcelona i Madrid-Gran Vía hi ha exemplars en depòsit; les altres l’han de demanar. Les adreces són:

CASA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

Passeig de Russafa, 11 – 46002 VALÈNCIA

Telf: 96 353 00 20 - Fax: 96 352 84 12

Adreça electrònica: valencia@casadellibro.com

CASA DEL LLIBRE DE BARCELONA

Passeig de Gràcia, 62 – 08007 BARCELONA

Telf: 93 272 34 80 – Fax: 93 487 14 26

Adreça electrònica: pgracia@casadellibro.com

CASA DEL LIBRO DE MADRID – GRAN VÍA

Gran Vía, 29 – 28013 MADRID

Telf: 91 524 19 00 – Fax: 91 522 77 58

Adreça electrònica: granvia@casadellibro.com

4) Demanant-lo al distribuïdor, que és:

J. Morcillo, S.L.

Carretera de Benetússer, 62 (Polígon de Mina) – 46200 PAIPORTA

Telf: 963-97-44-74 – Fax: 963-97-52-73

5) Demanant-lo directament a l’autor. Us l’enviarà contra-reembossament, com a paquet blau. Heu de comunicar-li l’adreça postal a la qual us ha d’enviar el llibre. En aquest cas el preu és de 27 euros. (Aquest preu inclou, a més dels 22 euros que val el llibre, 5 euros per despeses d’enviament). Aquest és el preu si s’ha d’enviar un sol exemplar del llibre a un punt de destinació situat dins de l’Estat espanyol. Si cal enviar més d’un exemplar o el punt de destinació es troba fora de l’Estat espanyol, cal consultar el preu. Si voleu que l’autor us dedique el vostre exemplar, faciliteu-li el nom o noms que ha de posar en la dedicatòria. La seua adreça electrònica és eugeni.s.reig@telefonica.net


Pròleg d’Emili Casanova a la segona edició de Valencià en perill d’extinció


Entrevista a Eugeni S. Reig: «La llengua en primer pla»


Articles de Joan Solà sobre Valencià en perill d’extinció


Ressenya de Valencià en perill d’extinció, per Abelard Saragossà



Visiteu Rodamots, una excel.lent pàgina dedicada a la recopilació de mots en Català/Valencià/Mallorquí.

6 comentaris:

Toni de l'Hostal ha dit...

Pôs vés a espai, que si l'autor del llibre este s'entera qu'escrius séquia & accent awert t'unfla a calbots...

Thor ha dit...

Vols dir? jajaja

Pôs pâ mi res millor que dir una gran È tant a sèquia, com a valència o paciència. No sé si serà perquè sóc de poble o sóc de la Costera, però de sempre les vocals obertes sonen fins baix l'aigua. Tant se val, mentre la gent agarre un poc de curiositat per la llengua i no tinga tant complexe d'inferioritat a l'hora de parlar-la o escriure-la fent ques passen al castellà. I aquest/este (com vulguen dir-ho) llibre fà una bòna feina, no el pareix?

Jaume C. i B. ha dit...

El diccionari de l'Enciclopèdia catalana dóna per bo "SÈQUIA" però segons el diccionari que porta el traductor SALT s'accepten totes dues formes d'accentuar.

Toni de l'Hostal ha dit...

Xe, una cosa és ser de poble i un âtra és l'etimologia, que diu que séquia (o sénia, o pou) es pronuncia tancat i València awert, encâ qu'açò últim no ho faça qâsi ningú...

P.S: no podries llevar la reproducció automàtica de la música? És qu'estic hasta la fava de sentir la mateixa cançó de la Gorda Sossa câ vegâ qu'òbric el teu bloq!

Thor ha dit...

Home, ser de poble al País Valencià és de gran importància per a eixa "etimología", primer perquè són als pobles on el valencià es manté en més força i segon perquè degut a la organització de la repoblació catalana i posterior recuperació de la llengüa no es parla el mateix valencià per exemple a La Costera que a L'Horta Nord o La Ribera, i per a mi, l'accent obert és un clar identificatiu del valencià i al meu poble les coses són així i jo ho escric com a tal. Al igual que tu tampoc fas cas de les normes i apliques el "pâ", "âtra", etc. per mostrar com són fonèticament i no ortogràficament.

P.S: Ho he deixat ahi dalt i ben gran presíssament per a que es puga desconectar fàcilment, per la gent que no li mole, però hi ha d'altra que si li agrada.

Thor ha dit...

(P.S:És per això mateix, per la varietat de la nostra pròpia llengua el que es dona per correcte els dos tant sÈquia com sÉquia.)

Publica un comentari a l'entrada