Bé, vaig a aprofitar que tinc un bloc pràcticament unidireccional per parlar d'un tema que pareix tabú en esta societat, vull parlar de lo que opine d'Espanya, crec que tinc tot el dret del món, encara que a este estat pareix que la "llibertat d'expressió" no significa el mateix per a tota la gent. I dic això, perque estic a un estat on pretenen que les víctimes siguen els botxins i els que fan mal a tothora i a tots els llocs, vaja, són les víctimes que ho fan en legítima defensa. Un estat on creuen que és art i una festa desangrar un animal davant de gent en un somriure sàdic -i francament preocupant- i de xiquets. Un estat que tanca persones per cremar fotos d'un monarca o per furtar una barra de pà, mentre lladres en tratge i corbata estàn per damunt de la llei i es rebaixen penes a violadors i maltractadors. Un estat podrit que es queixa continuament dels "nacionalismes perifèrics" sense donar-se conter quel principal problema resideix al ranci "nacionalisme meseter" o centralista.
I així és que ho mires des d'on ho mires sempre és la mateixa història, ja siga a Galiza, País Basc, Catalunya, Illes Canàries, València o ves per on, la mateixa Castella. Mires on mires en la Península Ibèrica hi han independentistes, no estàn únicament aquells que trauen a la premsa per intentar demonitzar-los, sempre parlant de indepentendistes Catalans o Bascos, com si els altres no existiren, passant per alt la pregunta...i per què collons hi han tants independentistes?
Puix home...realment per a una persona que no es dedica únicament a pensar en futbol i en un irracional sentiment Espanyol quel cegue de la realitat és força evident, però jo no vaig a parlar dels motius dels independentismes de Llionessos, Extremenys, Andalusos, Aragonesos, Canaris, Balears, Gallecs, Castellans, Bascos, Catalans o Asturs, i molt menys vaig a parlar de Gibraltar, sinó del que conec de primera mà, dels Valencians, que potser, en certa forma, coincidixca en molts punts en els motius dels altres...
Primerament, quan era més jove i em venien propagandes de tots els mitjans de comunicació i socialitzacions espanyolistes a base d'esports i mil històries, pensava que si vaja, que deuríem de ser Espanyols...tot lo món ho deia, menys uns quants frikis que enarbolaven senyeres extranyes que no sabía que collons significaven...però vaja...passa el temps, comences a pensar per tu mateixa i a interessar-te no tan sols per lo quel conten als mitjans o terceres persones, sinó a interessar-te per tot lo quel rodeja i si hi ha sort, objectiva i críticament. D'eixa forma el fas preguntes a les que intentes trobar-li respostes com... si som Espanyols...per què la "lengua española", la "música española", el "cine español", no contempla les obres i la cultura valenciana? Per què està tot única i exclusivament en castellà...no som també espanyols segons "tot el món"? Llavors és quan investigues més, quan comences a vore el joc brut de l'espanyolisme, la gent que està tant enganyada i ensimismada en cortines de fum folklòriques, i veus que aquells "frikis" no tenen res de frikis, sinó tot lo contrari, són gent culta, que ha obert els ulls davant tantes injustícies patides i que eixa bandera que enarbolen és la que representa la seua lluita d'autodeterminació de mera supervivència, un clamor simplement demanant justícia, i el dones conter que en realitat no són pocs, sinó que la gran maquinària dels mitjans de comunicació s'encarreguen de que pareguen pocs al igual que poden manipular qualsevol altra opinió. I veus, com eixe moviment és fruit de la frustració, del despreci i maltracte que pateix el poble, com gent de totes les ideologíes s'uneixen pel fet de voler la seua terra i la seua llengua respectada.
I quan més penses més preguntes ixen...en que mos convé o beneficia als valencians pertanyer a Espanya? En serio...per a alguna cosa? Jo crec que des de que estem a Espanya només em fet que perdre la identitat, debilitar-se la nostra llengua al prohibir-nos-la i despreciarla actualment, ens han espanyolitzat les festes, em passat per dictadures, la paella no és Valenciana és Espanyola i al igual que la paella, també els nostres diners. Per a que ens volen doncs? És evident que per a aprofitar-se'n. I l'última "gesta" del PP en el regal de les Caixes valencianes a Madrid és lo que faltava ja...
Crec que hi ha algo que falta molt a este estat, una cosa que van eliminar sobretot a la guerra civil, el pensament crític, la intelectualitat o com vulgueu dir-li, però així és, estem a un estat on triunfen personatges com Rafa Mora, John Cobra, Belén Estaban o el de Pim Pam Toma Lacasitos, mentre gent brillant es queda a l'ombra. Els interesa al estat espanyol, basat en mentides nacionalistes això. D'ahi també que no hi hagen pel.lícules sobre herois nacionals que no siguen merament "espanyols". Perque Espanya què és? Una nació? Un poble? En absolut, això és lo que volen crear a partir de l'anexació de les nacions peninsulars a eixa idea nacionalista centralista, destruïnt-les en el procés, homogeneitzant-ho tot. L'actual Espanya, anomenada també abans com Hispania o Ibèria, tan sols és un territori, un territori que comprén moltes nacions, un territori que podría ser un estat idílic si es respectaren estes nacions a una República Federal o un conglomerat d'Estats Independents Units. Però a base d'absolutismes i totalitarismes la idea d'una Espanya i no "cincuentayuna" s'ha impossat, sobretot a partir del s.XIX. Lo que ens porta a una altra pregunta...per què Galiza és Espanyola i Portugal no? Per què Catalunya és Espanyola i Andorra no? També estàn dins d'Espanya...però... no són Espanyols? oh...són Ibèrics...però no és el mateix? Llavors?!...
Ixes són les reflexions que solc tindre al vore on visc...a un estat que no pot viure ni deixa viure a ningú, tot per culpa d'eixe nacionalisme ranci espanyol que provoca altres nacionalismes d'autodefensa creant un camí natural per l'autodeterminació i sobiranisme que clarament es mereixen. Tant de dret té un Gallec o Valencià de tindre un estat com qualsevol altre. I tinguent en conter les evidents deficències espanyoles, fins i tot és necesari per al pròpi estat espanyol, sempre a la cua d'europa, en eixes ànsies de grandea que ens han portat a guerres que no teníem el perque participar, i a caure en crisis pitjors que qualsevol altre estat europeu...
Espere que d'asi a un temps la gent d'esta península es sente a parlar d'una vegada sense pels a la llengua i per fer alguna cosa, no per acabar com sempre, ja està bé d'actuar com si no passara res, i siga lo més just per a tots, per cert, a una cambra on només es permet el Castellà, dificil quan a día de hui encara voten en contra de la oficialitat de la nostra llengua a la Unió Europea.
Ho he escrit tot tal qual em vé al cap, per a que quede tant natural com les reflexions quem venen al cap, per a concretar en fets i dades actuals o històrics estàn els profesionals, o els llibres vaja, però per opinar no fan falta plasmar algo que cadascú pot buscar.
Simplement volía soltar-ho i ara ja està.
5 comentaris:
aquestes coses s'han d'escriure i treure cap a fora, que ja va molt bé. La veritat, només per no compartir estat amb gent com el Rafa Mora o la Belén Estaban ja estaria més que justificat ser independentista !!!
Jo tinc ara 36 anys. Recorde que de ben menut m'estranyava que la llengua que parlava a casa, al carrer, amb els amics, la llengua que parlaven els meus pares i avis no era la mateixa què em parlaven i m'obligaven a parlar a l'escola. Després als 80 vingué tot aquell merder de la "Batalla de València". A la tele eixia Lizondo amb taronges a la mà i cridant bajanades, imbecilitats. Creguí, erròniament, que aquell home tenia raó. Amb els catorze anys i el batxillerat vaig descobrir, de la mà de bons mestres i bons llibres, què és realment la llengua que parle, quin és el territori que ocupa i quina és la història del meu poble. Fins aleshores (Rus remata'm) me l'havien amagat. A partir d'aquell moment comencí a esbrinar i a descobrir, a mirar amb altres ulls i a pensar. Descobrí qui és l'autèntic botxí, els seus mètodes i les seves mentides; i qui som les víctimes, quins són els mecanismes psicològics que usen els botxins per atenallar-nos i quins els complexes que ens han empeltat coma a poble. Des de llavors (per a tu, Rus) m'he rebel·lat. Me n'he sentit de grosses i m'he vist en situacions perilloses i d'altres indignants. Hi ha qui em mira de reüll, hi ha qui s'ha distanciat de mi, hi ha qui em veu com un boig, un radical. Hi ha qui no vol ni escoltar-me. Hi ha qui m'ha tractat "d'enemic". El problema el ténen ells, actúen des de l'odi, uns, des de la incomprensió altres i altres des del "mesinfotisme". Són víctimes de l'espanyolisme. Gent que no vol, ni tan sols, plantejar-se les coses i satanitzen aquell qui sí ho fa, aquell qui qüestiona. perquè els posa davant l'espill que no volen veure. Els és més fàcil.
És difícil lluitar i pensar contra allò establert, encara que siga injust i violent, perquè, no ho oblidem, allò que practica espanya vers nosaltres és violència.
Potser és la causa qui ens escull a nosaltres i no nosaltres a la causa.
Ah! Us recomane que visiteu el web "Valencinaisme.cat". És ben interessant. Hi descobrireu les claus i explicacions de l'actual situació al País Valencià.
Molt bon article, amb el teu permís el fique en el meu blog ;)
@Carquinyol: hahahaha Ixos personatges només fan que reafirmar la meua condició de independentista...
@Josep: Gràcies per la recomanació i el teu comentari, tens tota la raó.
@Francesc: Gràcies, la veritat és que no el tenía preparat, volía escriure sobre el tema i ho he fet més com una reflexió personal que qualsevol altra cosa. Clar que tens el meu permís. ;)
Publica un comentari a l'entrada