dissabte, 30 d’octubre del 2010

La promoció i cura del Valencià pel PP.


Uns diràn que el Valencià i els Valencians som inferiors al totpoderós Castellà, anomenat Español per una fàcil adaptació dels colonitzats, perque la parlen una minoría que aixina ho ha decidit ja que mai s'ha imposat, uns altres diràn que amb la crisi s'ha de ser austers, no amb l'Americas Cup, la Fòrmula 1, Visites Papals o Prostibuls, en els tratges, amiguets, sopars, viatges, suborns, segells sense pagar, telefons sense pagar, sino en la llengua Valenciana i en els més necesitats.

Repasem llavors, la gran tasca pepera que han dut a terme per promocionar i mantindre el valencià com a llengua digna. A part de parlar-lo (xapurretjar-lo millor dit o reventar-lo a castellanismes) en mitings per guanyar vots de complets imbè...manipulats... :



El Consell prohibeix al col·legi parroquial de Picassent donar les seues classes en valencià Al·lega que perjudicaria "l'equilibri" bilingüe malgrat que dies abans havia enviat el pla de foment de la llengua. LAURA SENA PICASSENT La direcció general d'Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d'Educació ha remès una resolució al col·legi parroquial concertat Sant Cristòfor Màrtir de Picassent en la qual denega la petició que va formular per a convertir una de les les seues línies a l'ensenyament en valencià. El document arriba al centre més d'un any després d'haver formulat la sol·licitud, arran de la demanda existent entre els pares i mares, i després de l'enviament de nombrosos escrits reclamant un pronunciament de la conselleria en aquest assumpte, tant des del col·legi afectat com del Consell Escolar Municipal. La sol·licitud es va formular al març de l'any passat i, amb ella, el centre pretenia matricular en valencià als nens de tres anys d'una de les línies per al curs 2009-2010, de manera que anirien ascendint. A pesar de ser una població valencianoparlant, el Sant Cristòfor tenia les seues dues línies en castellà. Atès que l'informe de la inspecció de zona era favorable i que no es va obtenir resposta escrita de la conselleria, el Sant Cristòfor Màrtir va procedir a matricular als 24 alumnes en valencià. Després de nombrosos escrits, la Conselleria d'Educació ha contestat i ha denegat la sol·licitud ja que al·lega que de l'informe del Servei de Planificació Educativa sobre els programes d'educació bilingüe que apliquen els col·legis de Picassent es desprèn que "l'equilibri en el normal ús i ensenyament de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana es veuria perjudicat en aquesta població". http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/04/29/comarcas-consell-prohibe-colegio-parroquial-picassent-clases-valenciano/700664.html


La estación de Alicante se niega a atender en valenciano

Un usuario de la estación de Renfe de Alicante, gestionada por Adif, tuvo que recorrer dos ventanillas de venta de billetes hasta lograr que alguien le entendiera, porque hablaba en valenciano. Pidió billetes de tren para Castellón y Barcelona, y un empleado le contestó: "Hábleme en castellano, para trabajar en Adif no necesito entender el valenciano". El cliente, F.I., cambió de ventanilla, pero con la misma fortuna: "Tiene usted un problema porque si me habla en valenciano no le voy a entender". Así que, al final, tuvo que ir a la ventanilla de Atención al Cliente: "Al menos me dejaron hablar en mi lengua, aunque no me atendieron en valenciano", explicó ayer el afectado, quien puso la correspondiente queja por escrito contra Adif. El cliente también ha remitido escritos al Síndic de Greuges y al Defensor del Pueblo explicando el caso.

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/estacion/Alicante/niega/atender/valenciano/elpepuespval/20071211elpval_11/Tes


http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2354&Itemid=1

Educación recorta otro millón de euros a la promoción del valenciano

Font de Mora rebaja por segundo año consecutivo un 15% las subvenciones destinadas a fomentar la lengua autóctona mientras dobla las ayudas al chino

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/10/30/educacion-recorta-millon-euros-promocion-valenciano/752278.html


Diagnòstic de la LUEV

Per a commemorar els 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la Mesa per l'Ensenyament en Valencià integrada per Escola Valenciana, STEPV, CCOOPV, FAPA-València, Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura de la UV i ACPV van publicar al novembre de 2008 un estudi sota el títol Diagnòstic de la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià per a fer un balanç de l'aplicació de la LUEV després d'un quart de segle d'existència.

En aquest sentit es posa en evidència que la LUEV ha servit per a permetre usar legalment el valencià, però que les diferents administracions valencianes no han potenciat suficientment l'ús de la nostra llengua, ja que el principal objectiu era equiparar l'ús normal dels dos idiomes oficials en condicions d'igualtat. A hores d'ara el valencià no gaudeix d'aquest estatus en tots els àmbits d'ús.

En la presentació de l'informe en roda de premsa, Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, va explicar que "la llei no s'ha aplicat a fons i els responsables han estat els diferents governs de la Generalitat, especialment en el període de govern del PP. ¿Com s'explica que el valencià estiga tan poc present en la vida pública valenciana, que ocupe un lloc de tercera fila en l'ensenyament, que siga només testimonial en l'administració i en les declaracions dels nostres representants polítics i tinga una categoria tan secundària en els mitjans de comunicació? Cal tindre clar que el valencià és de llei".

http://www.escolavalenciana.com/categorias/index/188



Funcionaris sense valencià

El nou acord sobre la Llei de la Funció Pública descarta adoptar el requisit lingüístic en valencià per accedir a treballar a l'administració. Signants de la modificació de la llei s'havien adherit prèviament el document Compromís pel Valencià on es comprometien a demanar el requisit lingüístic.

http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/999/funcionaris-sense-valencia



Canal 9 retalla el 75% dels diners per al doblatge en valencià.

La nova política d'austeritat de RTVV afectarà directament a la producció en valencià. López Jaraba retallarà en un 75% el doblatge en la llengua del Tirant. Això sí, Berni Ecclestone rebrà de Canal 9 sis milions d'euros per a poder emetre una carrera de Fórmula 1 a l'any fins a 2015. Tot i això, la Generalitat abonarà el seu propi impost al magnat britànic.

http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/canal-9-retalla-el-75-dels-diners-per-al-doblatge-en-valencia/


Clarament hi han molts més, no els vaig a possar tots a la mateixa entrada, però segur que més avant els possaré junt a totes les noves putaes que mos facen, perque mentre estiguen al poder, seguiràn putetjant-mos.

Ah...no voldría oblidar-me de ixos "defensors" del valencià i la valencianitat que són el GAV o CoaliciónValenciana, que defenen el Valencià utilitzant el castellà i al meu poble van conseguir prohibir els llibres en Valencià per possar-los en castellà, quina forma més bona de defendre el valencià, dona gust. Però no es queda ahi la cosa, ixos ignorants secessionistes lingüístics, que no tenen ni idea del que diuen, fan i a lo que contribueixen, han donat molt material "còmic" als experts tant històrics com lingüístes. Fem un resumet també d'alguns dels seus actes per la llengua valenciana:


El GAV pretén boicotejar el concert de Raimon a València

L'extrema dreta cavernícola ha anunciat una concentració de protesta contra el concert que el cantautor valencià Raimon te previst donar al Teatre Olympia de València el proper dimarts 23 de febrer. Així ho han anunciat al seu altaveu, el portal neofeixista valenciafreedom, vinculat al líder de Coalición Valenciana, Juan García Sentandreu. A la protesta s'han sumat també membres del partit d'extrema dreta España2000. Aquesta és la seua particular manera d'entendre la democràcia, atacant un dels personatges valencians més importants de la lluita contra el franquisme i de la la cultura pròpia. Les tàctiques intimidatòries d'aquests grups són la prova de la seua incapacitat per generar cultura i política seriosa. Quan falten arguments, solten els gossos. Tot el nostre recolzament a Raimon.

http://www.antifeixistes.org/3526_preten-boicotejar-concert-raimon-valencia.htm



Lo que hui no saps pagant, demà debaês

Del blog Del sud, em va cridar l’atenció aquest post: I ara, cremen llibres… Que s’encetava amb aquesta notícia: «Ahir, un grup autodenominat "Zeladors del Regne de València", és a dir, els quatre iaios de torn amb dos o tres xiquets educats en l'odi a tot allò que faça referència a Catalunya, van organitzar un acte públic a la plaça de l'Ajuntament de València. L'antiga plaça del País Valencià va ser testimoni d'un curiós aplec on, com a acte central, es va realitzar una cremada de llibres de text "per estar escrits en català"».

La curiositat em va dur de seguida a buscar informació a través de can Google sobre aquest grup de costums tan incivilitzats, per no dir-ne nazis. I vaig trobar-hi una curiosíssima notícia sobre una fraternal conjunció de planetes de l’òrbita blavera a ANNA notícies. El títular de la trobada no té desperdici: «Sobiranistes valencians apropant llaços: els Zeladors del Regne de València ‘Vinatea’ amb els de República Valenciana hui en l’homenatge a Jaume I».

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/169045


Això entre tantes...

A mi em venen al cap dos coses "subnormalitat profunda de invasors culturals espanyolistes que no s'integren" i "un talment profund auto-odi dels burros valencians i nounascuts valencians", lo qual es resumeix en una sola paraula, "Espanya", la etnocida, amb les seus manipulacions, adoctrinaments i propagandística.

Ahi queda dit.

divendres, 29 d’octubre del 2010

World Records, Lip Dub per la Independència!



Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català, amb participació de gent d'arreur dels Països de llengua catalanoparlant. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya, el País Valencià i Ses Illes són nacions i com a tal necessiten la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Valencià Obrint Pas i el poema introductòri és del Valencià Vicent Estellés.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Oficina Valencianista d’Assessorament Legal


Valencianisme.com posa en marxa l'OVAL, l'Oficina Valencianista d'Assessorament Legal, una iniciativa pensada com una ferramenta al servici del valencianistes per tal que puguen fer arribar els seus dubtes en matèria del marc legal dels drets lingüístics i d'altres qüestions que ens afecten com a nacionalistes valencians.

Tot seguit, contestem algunes algunes de les preguntes més freqüents.

Quina és la situació legal del valencià?

El punt de partida és el manament establit en l'article 3r de la Constitució espanyola, que disposa que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i, al seu torn, assenyala que la resta de llengües espanyoles seran també oficials en les comunitats autònomes respectives, de conformitat amb els respectius estatuts.

En connexió amb el que disposa la Constitució espanyola, l'article 7é de l'Estatut d'autonomia encomana a la Generalitat Valenciana garantir l'ús normal i oficial tant del valencià com del castellà, la qual cosa instaura un règim de bilingüisme que imposa als poders públics del territori autonòmic o local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.

Amb l’objectiu de desplegar l’Estatut, les Corts Valencianes aprovaren l’any 1983 la Llei d’ús i ensenyament del valencià (altrament dita LUEV), la norma fonamental en matèria lingüística a casa nostra.

D’altra banda, també cal nomenar els diferents reglaments municipals de normalització lingüística, les ordres de desplegament de la LUEV en matèria educativa, els estatuts de les universitats públiques valencianes, així com decrets i ordres de les conselleries per tal de regular la presència del valencià en la retolació pública.

I, aleshores, per a què es crea l’Oficina Valencianista d’Assessorament Legal

Valencianisme.com ha decidit posar en marxa l’OVAL perquè més de vint-i-cinc anys després de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament delvalencià molts ciutadans denuncien dia rere dia la impossibilitat d’exercir els seus drets com a valencianoparlants.

Qui forma part d’esta secció?

L’OVAL la dirigeix l’administració del portal, que compta entre els seus membres amb juristes experimentats en l’àmbit de la legislació lingüística.

Quins servicis oferiu?

-Atenció per via electrònica mitjançant la següent adreça: oval@valencianisme.comAquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la . D’esta forma, cada usuari ens podrà exposar el cas per tal que nosaltres l’analitzem detingudament. Aleshores, ens posarem de nou en contacte per correu electrònic amb el denunciant i li explicarem les vies legals que pot fer servir.

-Campanyes de queixes al Síndic de Greuges: Valencianisme.com va ser el portal web pioner a proposar iniciatives com l’enviament de queixes a la sindicatura per tal de denunciar casos de discriminació lingüística. Actualment, diversos valcomers, a títol particular, continuen promovent campanyes d’este tipus pels nostres fòrums i les xarxes socials Ara, podran comptar també amb l’assessorament de Valencianisme.com

-Campanyes per la difusió del valencià en establiments privats: el portal web del valencianisme de construcció ha impulsat diferents iniciatives a fi d'instar a augmentar la presència del valencià en entitats privades. Es tracta d’un àmbit que no es troba regulat per llei, motiu pel qual som partidaris d’impulsar campanyes en positiu per tal d’animar les empreses que retolen també en la llengua pròpia del país. En este sentit, “reviscolarem” la Llista Taronja, en la qual Valencianisme.com destaca les empreses que es caracteritzen per l’ús i la promoció del valencià a casa nostra.

-Contactarem amb diputats, alcaldes i regidors valencianistes per a traslladar-los denúncies, propostes de mocions, iniciatives, etcètera.

-A més, cada any publicarem en Valencianisme.com un informe en què detallarem totes les incidències sorgides durant eixe període, un document al qual donarem una àmplia difusió: xarxes socials, fòrums d’Internet, mitjans de comunicació, associacions en defensa del valencià, partits polítics, gabinets de normalització lingüística, etcètera.

Atenció a les víctimes de la violència antivalencianista

D’altra banda, l’OVAL s’encarregarà també d’oferir assessorament legal als valencianistes que hagen patit alguna agressió, ja siga física o verbal, per motius ideològics. Malauradament, les agressions contra el valencianisme cívic, cultural, sindical i polític continuen sent habituals al País Valencià, especialment en dates tan assenyalades com el 9 d’Octubre i el 25 d’Abril.

Cal no oblidar que Valencianisme.com ha sigut en el passat objecte de diversos atacs des de col·lectius ultres. És per això que ens solidaritzem d’una manera especial amb totes les víctimes de la violència antivalencianista i, alhora, volem ajudar tots aquells que puguen patir una situació semblant a la nostra.

Tots els serveis són gratuïts?

Sí, naturalment, l’únic “cost” és el temps que pugues dedicar per a posar-te en contacte amb nosaltres.


Vos recomane visitar la Web original Valencianisme.com.

Peperos everywhere

En l'esglèsia hem topat




Estes arcaiques institucions que necesiten de la ignorancia del poble i dels seus diners per a sobreviure, tant els Reis com la esglèsia, mai permetran una opinió contraria a ells, d'ahi la compra i suborns, d'ahi el segrest de revistes encara que siguen d'humor...però ja sabeu aquell dit, de "si li pica, alls es menja", si una revista d'humor els trau una veritat, com no els poden cremar ni torturar com antigament, la segresten gracies al seu poder actual, i santes pasques.

Estos, acostumats al abus de poder i la impunitat de les castes divines i superiors no tan sols no els afectarà en la puta vida la tan maleida crisi que en gran part ells han provocat, sino que tenen control total en la vida del patètic i dèbil poble, per fer el quels rote sense por a represalies.

Hi ha un rei a Espanya, que vaja..."presumptament" va assassinar al seu germà per arribar al poder, que documentadament, Paquito el Genocida, en qui vivia una vida plena mentre el poble moría de fam, el va posar al poder...que llògicament està darrere del colp d'estat de Tejero per llavar la seua imatge...que "presumptament" és un puter i un bufat...que cobra una fotracà d'euros, entre els 8'6 milions de la familia més 5'9 per a la casa reial exactament, i tot per no fer res, i la seua família viu del luxe...però ahi estàn...



I l'esglèsia? ...hahaha que dir d'eixa institució terrorista, arcaica, ignorant i inmoral que no es sàpiga? És una secta plena de borregos, s'aprofiten d'uns quants que tenen bona "fe", però la majoría són uns fanàtics que no raonen...que defenen pederastes, que defenen una institució que ha matat i torturat durant segles...va donar suport al franquisme, i al nazisme, tan sols volen riquesa i poder, sempre s'arrimen al arbre que més acull...però...se'ls a de tolerar i respectar...per què?...perque els mitjans de comunicació i la masa estupida aixina ho diu...que els toleren si ells són imbècils...jo no tinc perque tolerar-los, ni molt menys, respectar-los.



Si el Papa vol vindre a Barna i Santiago, que ho paguen els seus creients, els altres no tinguem perque pagar-li el seu viatge de propaganda per a enriquir-se més encara, ixos diners fan realment molta més falta per a altres necesitats socials, educatives, sanitaries...no per a un ex-nazi, que de Jefe d'Estat té lo que jo de monja.



Avui en día, es demana llibertat per a torturar bous, llibertat per a poder invadir tranquilament altres pobles, llibertat per imposar una llengua extrangera sobre una autòctona...pocs demanen llibertat per a poder criticar i dir-los les coses clares a estos fills de putes intocables.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Fa falta dir algo més?



dijous, 21 d’octubre del 2010

El boxejador gitano que ridiculitzà al Tercer Reich


Johann Trollman (anomenat Rukeli) era jove, ràpid i fort, però també era gitano en un moment i país equivocat: l'Alemanya Nazi de Hitler. Als sis dies d'aconseguir el títol de campió d'Alemanya va ser desposseït del mateix perquè el seu estil de boxa no era el d'un esportista ari. Poc després, en un posterior combat, Trollman va protagonitzar un dels fets més extraordinaris i potser menys coneguts de la història de l'esport. Un gest tràgic propi d'un heroi grec, un gran sacrifici amb el qual ridiculitzar i caricaturitzar la suposada "superioritat de la raça ària".



Trollman va créixer en els barris més pobres de Hannover, i de la mà del seu entrenador, el boxejador jueu Erich Seelig, s'havia llaurat una prometedora carrera esportiva en la boxa professional.

Però el seu estil de boxa irritava cada vegada més als ideòlegs nazis, ja que era molt popular pel seu ràpid ball de cames i moviments curts, que contrastava amb l'estil dominant en l'època: d'estil "perdonavides" i evocador d'un guerrer més que d'un esportista.

"Afeminat", o "Res a veure amb la boxa aria de veritat" eren algunes de les perles que li dedicava el 1932 el Völkischer Beobachter ("El Observador Popular"), periòdic oficial del Partit Nazi.


Tot i això, el 9 de juny de 1933, amb 25 anys d'edat, Trollman disputa el títol nacional de pes semipesat contra el també alemany Adolf Witt (campió de pes pesat).

Un combat desigual entre David i Goliat on Trollman va fer valer el seu ball de cames i agilitat: després de sis assalts, el colós Witt estava a punt de trencar-se en trossos, i la victòria per punts era clara per Trollman.

Però en aquell moment, l'Associació Alemanya de Boxa ja estava plena de nazis ... i el "gitano Trollman" els estava ficant el dit a l'ull.



Els jutges van ordenar aturar la baralla i van declarar un empat. La multitud enfurismada es va revoltar i va exigir reconèixer guanyador a Johann. Els jutges, a punt del linxament, es van veure obligats a declarar finalment campió a Trollman.

Johann va plorar de felicitat en el ring, i precisament aquesta va ser l'excusa perquè només sis dies després li fos retirat el títol.

La raó oficial: "Pobre comportament" (plorar en el ring!) I "Mala boxa". La veritable raó: ser gitano (Sinti).

Dos mesos després es va organitzar un nou combat en el qual Trollman va ser obligat a participar. Les autoritats nazis volien venjar la derrota de Witt i acabar amb la perillosa popularitat del jove gitano ... però no podia quedar cap cap solt.

Prohibiren terminantment a Trollmann moure's del centre del ring i utilitzar el seu famós ball de peus per esquivar els cops, d'una altra manera perdria la seva llicència.

Johann havia de perdre, així de clar, i la raça ària havia de vèncer, així de tràgic.

El que va passar a continuació va ser, com deia al principi, un dels fets més extraordinaris, sacrificats i poc coneguts de la història de l'esport:



Trollman va aparèixer en el ring amb el pèl tenyit de ros i tot el seu cos cobert de farina, en un gest de provocació, burla i caricatura cap a la imatge del "guerrer ari" amb la qual la propaganda nazi estava enverinat el país. Durant el combat es va quedar immòbil al centre del ring, amb les cames separades i sense esquivar, un darrere l'altre, els cops de maça del seu rival, Gustav Eder, famós pels seus poderosos cops.

Johann va resistir cinc assalts i va caure a terra totalment banyat en sang.

També la seva carrera va quedar feta miques per sempre. Va disputar, amb escàs èxit, nou combats més i va haver de retirar-se prematurament.

Durant els següents anys va anar augmentant dramàticament la persecució als no aris. Centenars de milers de gitanos van ser esterilitzats, entre ells Trollman.

El 1939 va ser reclutat per la Wehrmacht per lluitar en el front oriental. Era la forma d'evitar la mort de la seva família: a canvi del "servei desinteressat al Tercer Reich."

El 16 de desembre de 1942, Himmler signa el Decret d'Auschwitz, on els gitanos s'equiparen als jueus i s'ordena la seva deportació. Trollman és enviat al camp de concentració de Neuengamme.

Sabent que era boxejador, s'organitzaven en el camp baralles per a l'entreteniment. Trollman rebia a canvi una ració extra de menjar.




Ni la raó ni la data exacta de la seva mort estaven prou clares. No obstant això, el 2008, un llibre de Roger Repplinger revela que el 1944 Trollman va disputar al camp de concentració un d'aquests combats organitzats contra un Kapo (presos que treballaven per la SS) i Johann el va derrotar. El Kapo, exasperat, va prendre llavors un pal i va colpejar a Trollman fins a la mort.

Johann Trollmann va acabar assassinat en el fang d'aquell camp de concentració, vestit amb els seus guants de boxa.

El 2003, setanta anys després d'aconseguir-ho, va ser lliurat als seus hereus el cinturó de campió alemany de pes semipesado.

Als carrers d'Hamburg es pot veure una placa commemorativa en honor seu, i el 9 de juny de 2010 va ser inaugurat a Berlín un monument en memòria de Johann Trollman, el boxejador gitano que va ridiculitzar al Tercer Reich.

Extret de La Aldea Irreductible

dimarts, 19 d’octubre del 2010

No tot seràn males notícies al bloc.


La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va participar ahir en la cloenda d'un curs sobre didàctica de la llengua valenciano-catalana com a idioma estranger, que organitzaven l'AVL, l'Institut Ramon Llull i la Xarxa Lluís Vives d'Universitats de Catalunya, València, les Illes Balears i el Rosselló. En l'acte, celebrat en la localitat valenciana de Morella, Figueres va recordar la unitat lingüística valenciano-catalana i va fer una crida a "arraconar qüestions que ens han separat durant massa temps".

La presidenta va explicar que "este curs és un prova més de la línia d'acostament de tot allò que ens unix: dos cultures germanes, la catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat". A més, va criticar la polèmica creada per la distinció de les dos denominacions oficials ("valencià" i "català") de l'idioma compartit al mateix nivell.

Per a ella, "jornades com esta deurien servir per a arraconar qüestions que, a un costat i a l'altre de l'Ebre, ens han separat durant massa temps, més per una falta de comprensió que per la voluntat de superar velles traves lingüístiques". Figueres també va mostrar la "satisfacció" de l'Acadèmia per organitzar un curs que "fomenta, estudia i difon la llengua que compartim", segons informa El Mercantil Valenciano.

Cal recordar que l'AVL ha demostrat repetidament el seu compromís amb la unitat lingüística (acompanyada de la dualitat onomàstica), però poques voltes la seua màxima representant havia fet unes declaracions públiques tan explícites a favor de la superació definitiva del conflicte.

També varen participar en l'acte de cloenda el president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (ex conseller català per ERC), la vicerectora de Cooperació i Relacions Internacionals de la Universitat Jaume I de Castelló, Immaculada Fortanet, i el batle de Morella, Joaquim Puig.

Extret de Valencianisme.com

"Todo atado y bien atado"


A mi em vé a la ment eixa "emblemàtica" frase d'aquell "simpaticot" personatge de veu cantarina i escrot uniou, quan veig com fan gala de la seua democràcia a la meseta Espanyola, sempre per supost al seu favor, sempre en la nostra contra, és evident, tot siga per l'imperi.

Açò vé, a que després de un esforç conjunt de molts valencians i valencianes per recollir firmes a una ILP per la reciprocitat de les emissions televisives en l'àmbit lingüístic valenciano-català, i inclús altres àmbits lingüístics que volgueren participar, el totpoderós Govern Ecspanyol s'ha negat a acceptar-ho, i a demanat que augmente el nombre de firmes i un nou múltiplex, tot ben democratic com ja he dit...

El Desgovern espanyol va refusar ahir la Iniciativa Legislativa Popular "Televisió Sense Fronteres". Madrid al·lega que "no presta conformitat a la seua tramitació" perquè l'aprovació de la ILP "tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris". Com no, es pot pagar TOT per mantindre els "toros" i passar-los a cultura si fa falta, inclús xuplar-los el cul a intereconomía, però si es tracta del "subdialecto catalanovalenciano" és tirar els diners. Vos convide també a mirar com a crescut la Capital de l'Imperi amb els diners de tots a diferència de altres ciutats, pâ cagar-se...

Va ser ACPV (Acció Cultural del País Valencià), qui va presentar 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides. Però els valencians no siguem res per als espanyols, segueix vigent allò de "con los Aragoneses haré lo que pueda, con los Catalanes lo que me dejen, y con los Valencianos lo que quiera". No ens enganyem, la culpa principalment és del poble Valencià, ja sabeu a qui voteu i lo que feu...ixe auto-odi i autoengany no ens benefícia en absolut com a poble...

Vorem quina és la reacció d'ACPV, i dels Valencians després d'haver-se tombat d'una forma tan democràtica i moderna, una ILP del poble.

Mor María del Carmen Cuesta, companya de ’les 13 roses’

María del Carmen Cuesta, companya de les 13 joves conegudes com ’les 13 roses’, que van ser afusellades l’any 1939 per ser militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), va morir dissabte passat a València als 87 anys.

Cuesta va ser detinguda quan tenia només 16 anys per la policia franquista i empresonada el 1939 amb un grup de militants de les JSU a la madrilenya presó de Ventas.

En aquell grup hi havia 14 dones adultes i set menors d’edat. Tretze de les dones van ser afusellades al mur del Cementiri de l’Est el 5 d’agost del 1939. L’execució va passar a la història com la de les 13 roses. Malgrat que, en realitat, van ser ajusticiades totes 14, perquè Antonia Torres, que se’n va salvar per una errata en el seu expedient, va córrer la mateixa sort mesos després, el febrer del 1940.

La història d’aquestes lluitadores antifranquistes va ser reconstruïda fa uns anys en una novel·la de Carlos Fonseca, adaptada més tard al cine per Emilio Martínez Lázaro.

María del Carmen Cuesta (a la pel·lícula va ser encarnada per Nadia de Santiago), a qui el grup coneixia com «la peque» perquè era la més petita de totes elles, va ser condemnada a 12 anys i desterrada a 350 quilòmetres de Madrid al recobrar la llibertat.

Llavors va començar una nova vida a València, on va viure amb la seva germana Angelita - que també havia estat detinguda, però va ser alliberada per no pertànyer a les JSU -, i on va ser incinerada el 17 d'octubre.

Trobat a Dones en Xarxa, extret del Periódico.

Tenda "Terra Valenciana"


No sóc molt propici a fer anuncis sobre cap empresa o negoci, però quan una tenda trenca en la política castellanista i irromp fortament en el mercat fent gala d'un valencianisme que almenys, té cura per la llengua, un s'ha de tragar un poc la temàtica del bloc i fer-ne difussió.

Terra Valenciana és una companyia 100% valenciana que es dedica a:

1.- Comercialitzar productes valencians, de diferents sectors i segments, d’alta qualitat.
2.- Comercialitzar per a particulars, baix el format regal, a través d’internet, en concret des de la pàgina web www.terravalenciana.com
3.- Comercialitzar presencialment a empreses i institucions. També a particulars en el cas de participació en events familiars.
4.- Distribuir a empreses del canal HORECA.
5.- Organitzar events públics relacionats amb els nostres productes.
6.- L’àmbit de la nostra activitat és internacional.


Ale, 100% anunci gratuït.

Silencis preocupants


No hi ha dubte que el País Valencià està afligit per molts problemes, alguns dels quals són d’una extrema gravetat, malgrat que els màxims representants de la dreta es neguen a admetre-ho públicament, com ha passat no fa molt en el debat de política general, a les Corts Valencianes. De cara al 9 d’Octubre, pareix adequat assenyalar en particular un d’aquests problemes, que podria quedar amagat per uns altres, però que afecta una parcel·la fonamental del futur del nostre poble, que és la llengua.

L’increment de l’ús social del valencià fins aconseguir una situació de normalitat lingüística exigeix accions concretes de les diverses administracions i, molt en primer lloc, de l’autonòmica. Una d’aquestes accions és l’anomenat requisit lingüístic, és a dir, l’exigència que els funcionaris demostren un coneixement adequat del valencià en les proves d’accés a les places que aspiren a ocupar en l’administració. Així ho hauria d’haver replegat la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, aprovada fa uns pocs mesos pel Parlament valencià, però la complicitat del PP i la renúncia del PSOE ho van impedir.

No pot sorprendre que el PP pose obstacles a un factor de normalització lingüística tan elemental i tan lògic i raonable com aquest. Massa proves ha donat del seu desinterés real –més allà de les declaracions solemnes– pel futur de la llengua. Ara, no podem deixar de remarcar de manera pública que l’actitud dels diputats i diputades del PSPV-PSOE, seguint sens dubte l’orientació dels dirigents del partit, confirma lamentablement, una vegada més –pensem en l’Estatut d’Autonomia, per exemple– que, en determinades qüestions, mantenen posicions idèntiques a les de la dreta.

Està molt lluny el 2001, quan els socialistes valencians, amb EU i el Bloc, adoptaren acords en favor del requisit lingüístic, que incloïen iniciar gestions perquè la nova Llei de la Funció Pública introduís aquesta condició per als funcionaris de la Generalitat. A l’hora de la veritat, el PSOE no ha dubtat a posar-se d’acord amb el PP per a impedir-ho. “Nihil novum sub sole”, per desgràcia.

Dit d’una altra manera, res nou sota el sol. Tanmateix, davant aquest nou revés, ens sobta el silenci aclaparador i preocupant del moviment cívic en favor de la normalització lingüística. Per què els membres de la plataforma Sí al Requisit Lingüístic han decidit la callada per resposta? Quins motius els han portat a mantindre eixe silenci i ser còmplices d’eixa nova desfeta per a la normalització plena del valencià? Si fa no fa, és un silenci semblant al del món empresarial i econòmic davant el procés de fusió de les caixes d’estalvi que ha deixat el País Valencià sense entitats financeres pròpies.

Davant d’això, és necessari que la societat valenciana prenga bona nota d’aquestes conductes i que totes aquelles persones i aquells organismes que, de veritat, sense ampul·loses declaracions de cara a la galeria, volem la plena normalització en l’ús del valencià, expressem el nostre rebuig. És una nova ocasió perduda i convé saber a qui ho devem.

Signen: Josep Lozano, Pere Mayor, Joan Francesc Mira, Francesc Pérez Moragon, Vicent Pitarch i Ferran Torrent.

Extret PaisValencia.org

dijous, 14 d’octubre del 2010

Orgullós de no sentir-me Espanyol


Trist, realment trist si finalment i com està comentant-se el Govern aprova traspassar la competència dels bous a Cultura...però, què podríem esperar d'este estat "democràtic"? No és més que una prova més, de que en este estat manen i es cumplix lo que uns pocs volen des de aquella falsa transició, independentment de lo que siga, ni encara tinguent la raó, la dignitat, la moral o el puto coneiximent en contra.

No vos enganyeu taurins...lo vostre, és una simple enfermetat mental, és sadisme, pagueu la vostra frustració en un pobre animal, disfrutant del seu patiment i de una posible cornada del torero. Sou uns ignorants incapaços de trobar alguna altra afició per entretenir-vos una puta vesprada sense tinde que fotre un pobre animal que per més que vos encaboteu que ha nascut per a això, no és cert. Com tampoc és cert que s'extinguiría, ni que és una festa, ni molt menys cultura, tot això s'ho haveu tragat per imbècils, simplement, sou uns sers ignorants tan sumament manipulables i sugestionables que vos han socialitzat algo tan brutal i asquerós que de fer-ho a qualsevol altre animal vomitaríeu, però per un bou no. Ho pugueu disfressar com vulgau, no dixarà de ser una tortura, pugueu autoenganyar-vos, això entra dins de la percepció de tot humà, però tot humà també és capaç de raonar mínimament, encâ que siga, el que està bé i no, i, hòstia puta...no és dificil comprovar que la tauromàquia dins del bé no té cabuda alguna!

És un negoci que està de capacaiguda, necesitant que el pròpi estat els salve en subvencions que tots paguem, fent pedagògia barata en els petits, i beneficiant-se únicament els quatre empresaris mal contats que es riuen dels quatre idiotes que es dixen els diners en ixa xorrà! El ganaders, els treballadors, no guanyen una merda, i menys comparant-los en lo que cobra un paiaso torero o un empresari taurí.

Però està clar, no es pot raonar en esta gent, com tampoc es pot raonar en els religiosos, si foren capaços de raonar, no seríen això des d'un principi, no ens faría falta raonar en ells o ho hauríen abandonat ràpidament. Són gent incapaç de diferenciar ixe acte, de per exemple un matader quan les diferències són més que evidents...i per defensar-ho, al careixer d'arguments, si no el trauen un "Es una tradición Española (en realitat el seu origen no)", "Viva España, Viva Franco", "Los antitaurinos sois unos Nazis y unos Etarras", el trauen altres temes per fer una bonica cortina de fum, com el tema de l'abort o altres coses que simplement, no venen a conte...


Després, clar...no el pots extranyar que esta gent no entenga que hi han distintes nacions a la península, que parlen altres llengües, que tenen altra cultura i tradicions...com van a pensar això, i diferenciar tantes altres coses, si són icapaços de diferenciar la tortura de la cultura?!?! Si fora este un estat realment democràtic, i no una neodictadura, faríen referèndums per a que la majoría decidira, però clar, quan la majoría encara que no vulguen i ho intenten amagar als mitjans controlats del estat, són iniciatives contra la seua "festa nazional", llavors la seua incapacitat per resoldre-ho democràticament, dixa en evidència lo que realment són. I és quan es veu com un barri mariner com el Cabanyal, en BIC o sense el derrueixen per a fer negoci, mentre d'un negoci sàdic i asquerós com la tauromàquia la converteixen en BIC per a que no desaparega.

Són molts els casos que deixen en evidència aquesta Espanya decadent de ara i sempre, són massa raons per a sentir-me orgullós de no ser espanyol.

Si volen passar-ho per a que es faça carrec cultura només els demanaría una cosa, culturitzeu als taurins, així s'acabarà tanta tontería, que falta els fa. Si no, queda ben evident, que la cultura Espanyola (o plurinacional, o inexistent), és nula i sanguinària. He dit.

Per cert Francisco Camps Bahamonte...el día 9 d'Octubre és el día dels Valencians, el día del "Toro" tel poses tu ahi en la punta la fava a vore si el dona gustet, xato.





Dos bons blocs antitaurins, i una pàgina per informar-vos:

La Araña Peluda

Notícias Taurinas

Informació

dimarts, 12 d’octubre del 2010

El Top 10-100 de refranys Catalavalenciandorramallorquiparlants.


Fa un temps, des del bloc Raons que rimen, van començar una iniciativa per recollir refranys populars de tots els territoris Catalavalenciandorramallorquiparlants per fer un TOP 10 dels més coneguts i usats. Per supost este bloc va participar, i ara vos porte asi els resultats.

TOP 10

- 10 - A l'estiu tota cuca viu

- 9 - Qui dia passa, any empeny

- 8 - Tal faràs, tal trobaràs

- 7 - Per Nadal, cada ovella al seu corral

- 6 - Cel rogenc, pluja o vent

- 5 - A la taula i al llit, al primer crit

- 4 - Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot

- 3 - No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

- 2 - Al maig, cada dia un raig

- 1 - Qui no vulgui pols que no vagi a l'era




12 d'Octubre día de la HisPARIDAt.


El 12 d'Octubre és la data coneguda en el estat Espanyol, com el "dia de la Hispanitat", "día de la Nacionalidad Española" o "día de la Raza Española (Heil Franco?!)"...una data per a recordar l'expansionisme imperialista castellà, sobretot al continent Americà, vanagloriant-se en desfilades dels exèrcits i parides per l'estil d'una gent ignorant anyorant d'un imperi genocida. Una celebració que els mitjans de comunicació disfressen com a una celebració d'unitat de tot el poble Hispanoparlant...mentre que, en realitat a Amèrica-Llatina, no és celebra el "día de la Hispanitat", sino el de la "Resistència Indígena", una resistència de molts segles... què per cert, no sé a que em recorda això...

És curiós com està tot muntat en detediment, per glorificar la única nació existent i verdadera, la caste...Espanyola...on el día de la "Hispanitat", un terme neutral per a que no critiquen el arrastre centralista Espanyol, les altres nacions Penínsulars, no tenen res a vore, dixant ben clar quels altres de "Hispans" no tenim res. Realment m'alegra això, sóc conscient des de fa temps que no som res per a Casti...Espanya, res més que la platja de Madrid, millor situada gràcies a l'AVE, un gran territori de Macroabocadors, Centrals Nuclears i Cementeris Nuclears...però, que no ens arrastren ni ens incluixquen en una festivitat que celebra un genocidi que tant de mal ha fet no només a Amèrica, també a part d'Europa i també a la pròpia Península, m'alegra si.



Potser, i dic, només potser, algún 12 d'Octubre els entre el coneiximent que mai han tingut, baixen del seu pedestal de fang, dixen de mirar-se el melic i demanen disculpes per tot el mal que han fet, dixant de pas, d'ensenyar els seus joguets mata-persones en desfilades i favaes. Així potser, el món no els mire com a uns salvatges atrasats i el seu complexe espanyol d'inferioritat que els porta a comportar-se de forma violenta i desmesurada per defendre les seues parides desaparega.

En fi, feliç día de la Parida per a tots els borinots manipulables. Nosaltres el Valencians, com a poble que ha patit i pateix l'imperialisme Espanyol, no tenim res a celebrar.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

9 d'Octubre


Jo vaig!

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Xavi Castillo també és Mònica Oltra

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Llibre de Meravelles


Llibre de meravelles

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veirtats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Valencians, som una nació


Crida del Centre d'Actuació Valencianista pel 9 d'Octubre de 2010.

El dissabte dia 9 d'Octubre que ve, es compliran 772 anys que el nostre rei En Jaume, pare de la Pàtria Valenciana, va entrar als carrers del Cap i Casal dels valencians, des d'on va fundar el Regne de València. Han sigut 772 anys de vida d'un poble, el poble valencià, plens d'alegries i, també, de penes.

Els valencians hem patit derrotes ben grosses, però també donem signes de recuperació i de vitalitat. Més de tres segles després de la invasió violenta de la nostra terra, de l'eliminació forçosa de les nostres institucions, de l'inici de la persecució sistemàtica de la nostra cultura, els valencians hem recuperat una part d'aquell autogovern, amb poder polític, oficialitat de la llengua i integritat territorial.

Encara que són molts els reptes, els perills i els atacs a què ens enfrontem i que ens queda molt per fer si volem assegurar la continuïtat del Poble Valencià, cada dia en som més els valencians que, amb goig, il.lusió, esperança i valentia, ens comprometem a assegurar la nostra identitat de cara al futur. Un dia que, especialment, no podem defugir eixa lluita és el 9 d'Octubre, la "Diada Nacional de la Pàtria Valenciana", en paraules de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, l'històric president de Lo Rat Penat.

En eixe sentit, la Processó Cívica del matí del 9 d'Octubre en homenatge a la Senyera, davant de l'Ajuntament del Cap i Casal valencià, ha sigut històricament un acte de reafirmació valencianista davant de la societat, en el qual tots els ciutadans valencians de bé que han volgut, han mostrat el seu sentiment i la seua pertinença al Poble Valencià, com també la seua voluntat de seguir sent-ho en el futur.

Al crit de "¡Visca València lliure!", centenars i milers de valencians s'unien a eixa celebració durant els anys de la II República, en un ambient d'eufòria col·lectiva, d'ambició i d'il·lusions. Lamentablement, els nostres anhels i desitjos més preats foren tallats de soca-rel per l'acció violenta dels adversaris del nostre poble. Ara, en exercici de la llibertat individual i col·lectiva que consagra el nostre Estatut, de tots nosaltres depén recuperar i multiplicar l'esperit d'unitat i d'il·lusió ambiciosa que, com a país, necessitem per a seguir avant.

Durant els darrers anys, però, assistim a un intent organitzat d’una sèrie de grupuscles obertament feixistes, violents i antivalencians per a segrestar la Processó Cívica del matí del 9 d’Octubre, furtant-la als valencians per la força i imposant el seu projecte de persecució, agressions i odi contra la nostra societat. Davant d’eixa situació d’emergència, es fa més necessària que mai la implicació directa de tots els valencians conscients i, especialment, de tots els càrrecs públics valencianistes, que deurien demostrar el seu compromís assistint junts a la marxa o, en cas d’impossibilitat, animant els seus col·lectius a fer-ho.

Per tot això, des del Centre d'Actuació Valencianista, fem una crida a totes les persones i organitzacions valencianistes per a que, independentment de les idees que ens hagen separat en el passat, manifesten la seua adhesió i ens unim tots el dia del Poble Valencià per a homenatjar la Senyera i garantir que totes les persones de bé puguen estar presents en l’acte, que pertany a tots els valencians.

Centre d'Actuació Valencianista


Ciutat de València, octubre de 2010