dimecres, 30 de setembre del 2009

Yagüe, asesino de masas. La doble matanza de Badajoz (1ª parte)

Cartel denunciando la matanza de la Plaza de Toros de Badajoz. No conozco su procedencia. Lo he incluído porque recoge en tono amargo pero reivindicativo los sucesos que ocurrieron.


-"Se dice que más de dos mil personas han sido fusiladas ya en Badajoz". Yagüe se encogió de hombros, miró al periodista y contestó secamente: - “No deben ser tantos”.

Entrevista de Mario Neves, del Diario de Lisboa, al teniente coronel Juan Yagüe, durante los primeros días de las matanzas de Badajoz.
- “Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted? ¿Que iba a llevar cuatro mil prisioneros rojos conmigo, teniendo mi columna que avanzar contrarreloj? ¿O iba a soltarlos en la retaguardia y dejar que Badajoz fuera roja otra vez?”.

Entrevista de Yagüe con John T. Whitaker, del New York Herald, tres días después. El periodista le pregunta hasta dónde era verdad lo que se contaba de los asesinatos de Badajoz. Esta vez Yagüe se mostró más abierto a responder.
Agosto de 1936. El ejército fascista sublevado avanza desde Andalucía hacia el norte de la Península. En su camino se encuentra Badajoz, cuya conquista es vital para ellos pues significaría la unión del ejército del sur con el del general Mola, que domina el norte.

La ciudad se encuentra aislada tras la caída de Mérida unos días antes. Con unos 40.000 habitantes, está defendida por unos tres mil milicianos sin preparación militar y de entusiasmo desigual y 500 soldados al mando del coronel Ildefonso Puigdendolas.


Situación de la G.C.E. en agosto de 1936. Imagen de Wikipedia.

El armamento de los atacantes y su organización son infinitamente superiores a todo lo que puede ofrecer para su defensa la ciudad de Badajoz. El asedio lo llevan a cabo 2.250 legionarios, 750 regulares marroquíes y muchas baterías de artillería al mando del teniente coronel Juan Yagüe. Además, la aviación alemana e italiana, especialmente los Junkers Ju-52, los famosos Stukas, provenientes de aeródromos portugueses bombardean continuamente a la población. Algunas tropas de Yagüe se han infiltrado por la raya de Portugal para sorprender a los republicanos por la espalda.


Fotografía del teniente coronel Yagüe acompañado por Franco.


El día 13 Badajoz se queda sin luz eléctrica y rodeada de enemigos por todas partes, comienzan las deserciones en masa. Sólo conserva sus murallas del siglo XVIII, defendidas por grupos de milicianos y de soldados.


Esa tarde los milicianos rechazan con fuego de ametralladoras el primer asalto. La guardia civil de Badajoz aprovecha la confusión del combate para sublevarse por la espalda. Los tiroteos en el interior de la ciudad no cesan en toda la noche.

Creo que esta fotografía corresponde a milicianos republicanos defendiendo Badajoz, pero no he podido confirmarlo (*).

Al amanecer del día 14, la artillería rebelde abre fuego contra las murallas de Badajoz. Este intenso bombardeo dura varias horas y destroza las murallas y las viviendas de los alrededores. Por la tarde vuelve a comenzar el asalto por las brechas que ha abierto la artillería. Tras las tanquetas, los legionarios se lanzan de nuevo al asalto; el fuego de las ametralladoras vuelve a pararlos de nuevo y a ocasionarles numerosas bajas. Pese a ello, consiguen penetrar en la ciudad.


A las cuatro de la tarde, tras un encarnizada lucha cuerpo a cuerpo, los rebeldes dominan ya gran parte de la ciudad, pero la lucha callejera continuará hasta el anochecer. En la catedral se refugian cincuenta milicianos peleando hasta quedarse sin municiones. Son capturados y ejecutados ante el altar mayor, pese a que luego harán correr la voz de que se suicidaron.


Prisioneros republicanos ejecutados junto a las tapias del cementerio de Badajoz poco después de que las tropas de Regulares y las de la Legión tomaran por asalto la ciudad. Foto realizada por el francés René Brut.

Esta es la señal para comenzar la matanza. La primera. Los moros, sueltos como perros rabiosos y armados hasta los dientes, caen sobre la ciudad martirizada y asesinan alevosamente a todo aquel que se aventura a salir a la calle. Cae mucha gente inocente, mujeres indefensas, hombres que no han combatido, niños y ancianos. Hay quien muere acuchillado simplemente por llevar un reloj o una cadena de oro que despierta la codicia de los mercenarios moros al servicio del fascismo español. Se ven cadáveres con cuchillos clavados hasta la empuñadura.


Las tropas moras de Yagüe.

Algunos oficiales alemanes, al servicio del general Franco, se dan el gusto de fotografiar cadáveres castrados por los moros, los cuales no cesan de realizar todo tipo de ritos sexuales con el enemigo muerto. Incluso asesinan, alborozados, a muchos bebés de escasos meses. Todas las mujeres y las niñas que caen en sus manos son violadas sistemáticamente antes de que sean asesinadas. Metiéndoles las bayonetas por la vagina y abriéndolas en canal.


Una inscripción laudatoria a Franco en el idioma de sus tropas "indígenas".

Entretanto, conocidos falangistas de Badajoz se encargan de delatar y localizar a los rojos republicanos. Los que no son torturados y muertos salvajemente en la calle o en las azoteas, son conducidos a la Plaza de Toros. En el tendido, junto a la barrera, han instalado unos focos para iluminar la arena. Allí están, confinados y atemorizados, todos los presos republicanos, la mayoría de ellos civiles.


Plaza de Toros de Badajoz, hace ya varios años derribada en contra de las protestas de muchas asociaciones memorialistas.

En los asientos de más arriba, esperando que dé comienzo el espectáculo, se encuentran los señoritos falangistas y los terratenientes de la zona, los de siempre, junto a los jefes moros del Tabor de Regulares, alternando “cristianamente” con las señoritas devotas que han sido invitadas.


Suena el clarín. Los prisioneros, desconcertados, miran a todos los lados con los ojos desorbitados. No saben qué significa aquello.


Pronto van a tener ocasión de descubrirlo.


La segunda matanza de Badajoz está a punto de comenzar.


Continuará…


(*) Si alguien conoce datos más precisos de alguna de las imágenes que acompañan esta entrada, le estaría agradecido de que me lo hiciera saber.

Para la realización de esta entrada y de la siguiente me he basado, además de en la lectura de diferentes páginas web y blogs, en el texto de Rafael Tenorio, Las Matanzas de Badajoz, publicado en la revista Tiempo de Historia nº 56, julio 1979. Leído en la pagina de S.B.H.A.C., Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores
.


CopyPast directament de Fusilados de Tordesillas, per donar a conéixer la història quels que tots sabem no volen traure a la llum. Per supost ho deixe en castellà, ja que aquest tema toca a molta gent que inclús res té que vore en les meues ideologies, però coses com aquestes és el que fan quel preguntes que té el Govern Espanyol al cap per permetre manifestar-se i tindre representació política als descendents i col.laboracionistes d'aquestos assesins i permeten, que asesinen impunement possant-los en llibertat als 4 anys (dels 16 quels cauen) per tornar a presentar-se a alcaldies i presidències mentre militants antimonàrquics, pel fet de portar un simple cartell els arruïnen la vida. Cada día tinc més clar que és aquest "País".

Més putadetes espanyolistes, ara contra la gent major.


La Federació Catalana de Gent Gran, expulsada de la confederació espanyola per criticar-ne l'anticatalanisme.
El president de la CEOMA havia carregat contra la despesa de la Generalitat en política lingüística
Les associacions de gent gran són les darreres víctimes de l'anticatalanisme. L'origen del conflicte es remunta al desembre de 2008 quan el president de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA), José Luis Méler, va criticar en un programa de ràdio la despesa del Govern de la Generalitat en política lingüística assegurant que amb aquest pressupost es podria resoldre el finançament de la Llei de la Dependència. La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) van sentir-se ofesos i van demanar que es disculpés. Lluny de rectificar, Méler va deslegitimar la representativitat de la Federació de Catalunya i tot plegat ha acabat amb l'expulsió dels catalans de la Confederació espanyola.
Les declaracions del president a Onda Madrid

En tant que president de la CEOMA, José Luis Méler, compta amb l'espai setmanal 'El Observatorio del Mayor' a Ràdio Onda Madrid on va assegurar que 'El Govern català es va gastar l'any passat (2007) 157 milions d'euros', una xifra que titlla d''enorme' i li permet afirmar que 'amb una quarta part de la despesa de Catalunya en política lingüística es podria finançar la prestació econòmica prevista a la Llei de la Dependència per a tots els Grans Depenents catalans pels quals el Govern català anuncia que no té finançament'. I continuava: 'Els recursos són limitats i és obligació dels governants prioritzar-ne l'ús, i dels ciutadans, exigir'. Per acabar preguntant 'Què volem, més política lingüística o més atenció als necessitats d'una llei com la de la Dependència, que va prometre l'oro i el moro?' Aquestes mateixes declaracions es poden trobar al blog de José Luis Méler.

La Federació Catalana demana una rectificació

La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, que estava integrada dins la CEOMA, va sentir-se ofesa per aquestes declaracions del president i va presentar una queixa formal demanant una rectificació. Davant el silenci de Méler, van procedir a remetre a tots els associats una carta en què expliquen que al seu entendre les declaracions del president van ser 'un menyspreu' per la llengua catalana i que no va respectar 'l'autonomia de les organitzacions integrades a la CEOMA, el pluralisme i la independència respecte l'Administració i els partits polítics' que consten als estatuts i per això acordaven suspendre temporalment la seva participació a la Federació espanyola esperant una rectificació.

La Federació espanyola fa callar les crítiques amb l'expulsió dels catalans

Lluny d'atendre la petició de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, el president va remetre una carta a la Federació Catalana en què considera que les seves declaracions han causat una 'injusta indignació' i s'hi reafirma assegurant que ja les va fer en un article a La Razón i que l'objecte de les seves paraules és 'la defensa dels interessos de les persones grans, que és l'objectiu principal de la nostra Confederació'. Finalment es convoca una assemblea per al 15 de juliol de 2009 en què per una àmplia majoria de 27 vots a favor, 6 en contra i 6 abstencions s'aprova l'expulsió de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya de la Confederació espanyola per ocasionar 'evident perjudici a les activitats de la CEOMA'.

A què es destinen els 157 MEUR que critica el president?

Convé destacar, però, que la xifra de 157 milions d'euros citada per Méler no es correspon al pressupost de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, que és de 30 MEUR, sinó que és resultat de la suma de totes les partides del conjunt de departaments de la Generalitat a efectes relacionats amb la llengua catalana que sí arriben a sumar els 157 MEUR de què parla el president de la CEOMA. En aquest còmput s'hi inclouen 47 MEUR corresponents al departament de Cultura on hi trobem despeses com les subvencions a mitjans de comunicació, el cost de l'Agència Catalana de Notícies, l'adquisició de llibres per a les biblioteques. En aquests 157 milions d'euros que, segons Méler, el Govern podria invertir en la llei de Dependència també hi ha 53 MEUR del departament d'Educació amb què es paga el personal de les aules d'acollida i on també es comptabilitza tots els professors de llengua catalana als Instituts d'Educació Secundària i el professorat de català per a adults.

extret de directe!cat


(Jo pense....si no s'estiguera malfotent al Català com el malfoten, llavors tantes despesses com diuen que hi ha, no existiríen. Ja no saben que inventar-se...)

dilluns, 28 de setembre del 2009

Espanya fà morrets i pataletes perque Catalunya té selecció.

Espanya renuncia de nou a competir oficialment en Bowling per no coincidir amb la selecció catalana, retira el seu equip de l'Europeu de Grècia, tal i com havia fet el 2008 amb la Copa d'Europa i el Mundial sub23.

"Com un monyicot que no té raó, quan li toquen els collons és possa a fer morrets."

La Federació Espanyola de Bowling (FeBolos), juntament amb el Consejo Superior de Deportes espanyol (CSD) van decidir retirar l'equip espanyol de l'Europeu de Bowling que va començar la setmana passada a Grècia i que clou avui mateix. El motiu: la presència al torneig de la selecció catalana, gràcies al reconeixement oficial de la Federació Catalana de Bitlles (ratificada diverses vegades), un reconeixement que és més sòlid que mai. Aquest no és el proper cop que la Federació Espanyola renuncia a presentar un combinat espanyol en una competició oficial. L'octubre de 2008 ja va decidir retirar l'equip espanyol de la Copa d'Europa de Bowling, i pocs mesos abans, l'agost del mateix any, va renunciar a participar al Mundial de Bowling sub23. Tot plegat respon a l'estratègia de la Federació Espanyola, que al seu dia ja va anunciar que retiraria l'equip espanyol de totes les competicions on hi participi la selecció catalana. En canvi Anglaterra no ha tingut cap inconvenient a participar en un torneig on també hi ha la selecció de Guernsey, un territori insular sota sobirania britànica que es troba entre el Regne Unit i la Normandia.



Pel que fa a la participació catalana, amb Lluís Montfort a la categoria masculina i Cristina Sanz a la femenina, es va tancar amb l'arribada de Monfort als quarts de final, gràcies a la seva tercera posició final a la lligueta masculina, i la no classificació de Sanz per a les rondes eliminatòries. Monfort perdria posteriorment contra el representant letó Levikins Arturus i quedava eliminat.



A Espanya la preocupació pel tema és més important de la que sembla. Perquè la Federació Internacional de Bowling (FIQ) està reconeguda pel COI, i per tant compta amb un "extra" de legitimitat, a nivell d'ordenament jurídic internacional, amb què no compten els partits de la selecció catalana de Futbol Sala, Futbol Australià, Korfball o fins i tot el cas de l'Hoquei sobre Patins, modalitats esportives totes elles encara no reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional.

Tenint en compte tot això i per evitar un enfrontament entre Catalunya i Espanya, la Federació Espanyola va anunciar que retiraria el combinat espanyol de totes i cadascuna de les competicions on puguessin coincidir Catalunya i Espanya. De fet les diferències entre la Federació Catalana i l'Espanyola de Bitlles són abismals: la primera ha fet un gran esforç per situar Barcelona i Catalunya com a un dels focus europeus d'aquest esport -molt jugat arreu del món, però molt poc a l'Estat espanyol-, i compta amb clubs i jugadors en moltes modalitats.

En canvi la segona acull disciplines de les bitlles jugades només a nivell territorial espanyol (bolo leonés, pasabolo, bolo burgués), i a més a més no disposa d'una federació pròpia només de Bowling, per ordres del Consejo Superior de Deportes (CSD), de manera que la FeBolos no té ni entrenadors, ni excessius jugadors, ni joves promeses, ni en general cap mena d'infraestructura esportiva potent.

Un cas similar es va produir al 2005, quan la Federació Internacional de Bitlles (FIQ) va reconèixer la Federació de Gibraltar. El CSD va retirar immediatament els equips espanyols de totes les competicions on hi participava Gibraltar, i els va prohibir jugar-hi mentre hi fos present. Posteriorment, però, va retirar la prohibició, i en l'actualitat la selecció espanyola participa en competicions on també hi és Gibraltar.

(Després tenen els collons de queixar-se dels "insolidaris")

extret de Racó Català
i breus comentaris per moi.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Esperanza Aguirre es riu dels 140.000 assesinats pel franquisme



Es prou conegut per tota persona en dos dits de front i que no està enganyat per la intoxicant doctrina de l'extrema dreta o la "dreta moderada"(JAJAJAJAJA) del PP, que en aquest "Estat" o "País" com diría Marianico el Corto, "huele mal". I ja no per tota la pesca que estic comentant de normal per asi, sino per l'olor que fà el PP al voler amagar el holocaust de la Masacre Civil Espanyola, evidentment perque no els interessa al ser clars descendents(per més que ho neguen clar) d'aquella dictadura. Està clar, el perque en tots els altres llocs que va existir una dictadura es persegueix aquestos malnascuts i no es té por de tractar el tema el més dignament posible.A ells els importa un comino la dona que duu setanta anys plorant la pèrdua del seu pare, del seu oncle, del seu avi. L'esposa o el fill que lluiten per donar sepultura digna al seu marit o pare. El nen que no sap qui és i vol conèixer la seva història i recuperar la seva identitat perduda, el fill o nét d'exiliat que vol que se li reconeguin els drets robats en una fugida temerosa, o aquells als quals els van privar del temps de viure en llibertat i van estar en les presons on havien més dignes tancats, que indignes en llibertat, etc.

No hi ha prou en les pegues que possen a Gallardón o qualsevol jutge o persona anònima que vulga indagar en la història d'aquest país, sino que damunt, pa fotre encara més, es riuen en la cara dels familiars de les víctimes en mitjos somriures i frases cíniques i iròniques.

Asi torne a recordar la parida que va soltar l'Esperanza t'Agarre al apelar a Napoleó mentre els descendents dels assesinats ploraven pels seus familiars.

Potser, hi haguen 20.000 borregos que vagen a els macromitings del PP a colp d'enganyifes i entrepans de llonganisses. Potser tot açò està plé d'ignorants lleplaculs que els importa una merda el quel seu partit fà i promou.

Però sempre quedaràn molts que no es dixaràn enganyar i lluitaràn per traure a la llum totes aquestes faltes. Tan sols cal recordar, feixistes malnascuts, que qui riu l'últim, riu millor.




dissabte, 26 de setembre del 2009

Pep Gimeno "Botifarra" sobre la importància de la música a la identitat valenciana



«... el “tio” Vicent, de Torrella, quan jo anava de jovenet a què em contara acudits, endevinalles i cançons populars de la Costera em tirava de sa casa dient-me que anara a l’Albereda de Xàtiva a buscar-me una xica ben guapa i deixara de perdre el temps en coses d’agüelos. Però jo, ahí, cabut... Els parlars serveixen perquè la gent es comunique. La resta són fabaes per no deixar que el valencià es recupere amb la dignitat que ens meresquem els que el parlem... ara, me’n vaig a un festival a Madrid Ai, redéu! m’hauré de preparar algun verset en “castellano”. Estic tremolant. Els del grup van a bacs quan em senten parlar en “castellano”. Perquè he de dir-los alguna cosa en castellà per fer-los el cul ample, no?... Em vaig criar entre güeles que per dir qualsevol cosa recorrien a una frase feta. Per dir que cadascú és com és deien: “tots d’un ventre i cadascú d’un temple”, o per parlar dels capritxos dels joves: “gent jove, pa blanet”... Porte més de 30 anys pegant bacs i del tric al trac s’ha revolucionat tot. Per algun costat havia de rebentar tot açò. La cultura dels valencians necessita autoestima i un carro de normalitat, això és el que veig. Es nota que s’ha format un moviment musical de base, sorgit de les bandes de música, que vol fer coses en la seua llengua amb normalitat i això és el que s’ha de promoure per part dels qui tenen els diners... Et riuràs, però que crec que l’avanç més important és que les meues cançons hagen arribat a ser “politonos” de mòbil. El vaig sentir perquè el duia un xiquet de nou anys i em vaig cagar damunt. Després, que a un concert d’Obrint a Barcelona, mils de persones canten amb tu La Malaguenya de Barxeta és per a morir-se. O que arribes a Crevillent i que l’entrada siga a 5 euros i s’òmpliga quan pensaves que allà no anava a entrar ni la humitat, són coses que es queden gravades. Però és que a Torroella de Montgrí, a un festival que tots anaven de “pajarita”, Miquel Gil i tota la meua banda muntàrem un espectacle que encara tremole al recordar-lo. Però pense que el més gran és que haja pogut connectar amb la gent menuda i els joves. Són el futur.»



Versió d'Obrint Pas

Mira si he corregut terres
que he estat en Alfarrasí,
en Adzaneta i Albaida,
en el Palomar i ací.


Vinc del cor de la Costera,

del poble dels Socarrats,

d'allà on renaix de les cendres,

el meu País Valencià.

Entrevista a Pep Botifarra publicada al Levante.

El PSPV acusa al PP de voler traure rendibilitat electoral del plà Camps


El líder del PSPV d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha acusat les inversions del Pla Camps d’electoralistes en apuntar que estes s’acabaran en el primer trimestre de 2011 “a pocs mesos de les eleccions municipals”. Rodríguez justifica esta situació afirmant que des de l’ajuntament es diu que el Pla Camps “començarà quan comence, és a dir, quan acaben els tràmits burocràtics”.

Així el portaveu socialista afirma que “és evident que el PP no vol ajudar als aturats, no vol arrimar el muscle, perquè si fóra així posaria en marxa ja el pla com ha fet Zapatero i no s’esperaria a fer-ho quan al PP i no als ciutadans, els interessa”.

A més a més Rodríguez ha afimat que les obres del Pla Camps no col·laboren a completar les que es fan amb el Pla Zapatero, així explica que “malgrat que els accessos al pont -el de Sant Vicent- els paga Zapatero i ja estan molt avançats” el pont, que correspon fer a la Generalitat, no es construeix i porten “15 anys prenent-nos el pèl”. Jorge Rodríguez afirma d’esta forma que “a la Generalitat li és indiferent Ontinyent” i que “en dos anys de legislatura la Generalitat no ha invertit ni un cèntim a Ontinyent”.

Per una altra banda el portaveu del PSPV ha afirmat que a més a més de la discriminació “al PP d’Ontinyent li dóna igual que la Generalitat de camps ens margine”. Així Rodríguez declara que “el PP es va negar a demanar diners de la Generalitat per Ontinyent” i que ahir va ser “la segona vegada que portem al ple la reclamació del deute històric, que sol·licitem a la Generalitat que invertisca en Ontinyent en projectes llargament demanats i el PP dóna l’esquena a Ontinyent”.

Jorge Rodríguez ha volgut enumerar els projectes que considera pendents i que són la construcció del Pont de Sant Vicent, del nou hospital, de la casa de cultura, de l’auditori, del conservatori, de la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes, d’un nou centre de salut i un centre d’educació infantil i primària al barri de Sant Josep i del nou palau de justícia; el desdoblament de les rondes, el projecte Clar Viu, la canalització del riu Clariano al pas per la ciutat i la rehabilitació de la Casa dels Barons de Santa Bárbara i del Marqués de Montemira.

Finalment el dirigent del PSPV ha criticat al PP i a l’alcaldessa d’Ontinyent Lina Insa la seua “poca coherència” i ha afirmat que les mocions per exigir les inversions pendents de la Generalitat a la ciutat unes vegades han tingut suport del PP i d’altres no.

extret Comarcàlia

dimecres, 23 de setembre del 2009

dimarts, 22 de setembre del 2009

La dictadura de Canal 9


Que el Canal 9 és la prolongació mediàtica de l'aparell del PP és sabut per tots els valencians. Tots els sindicats de professionals han denunciat que la televisió pública valenciana no assoleix els nivells mínims de pluralitat i rigor en les seves informacions, i en aquest sentit els canvis fets a la direcció de l'emissora no han fet sinó perpetrar la línia presidencialista i manipuladora dels informatius valencians.

Després de destituir Pedro García, l'anterior director de la RTVV, per vinculació amb el cas Gürtel, des del Govern valencià s'ha col·locat al capdavant de les emissores a un nou hooligan popular, en aquest cas José López Járaba, fins ara director del canal 24.9 de la casa i delegat d'un mitjà tant objectiu com l'ABC al País Valencià.

A dia d'avui els nivells de qualitat de Canal 9 són la riota d'Europa, i la defensa que l'emissora va fer del president Camps durant el Cas Gürtel va ser tant poc professional que a estones es confonia la pública valenciana amb una assessoria d'imatge del president. Només cal recordar que quan Camps va declarar davant el jutge, els informatius valencians van obviar dir la paraula 'imputat' a la notícia, una estratègia informativa germana de la que va practicar Telemadrid amagant la seva pròpia trama del Cas Gürtel.

El sectarisme de la pública valenciana és tal que, en una entrevista recent al programa La Tertúlia, la socialista valenciana Carmen Martínez va decidir saltar-se el guió i va denunciar en antena la falta de pluralitat informativa i el dèficit democràtic que pateix el País Valencià i en concret el Canal 9, on no s'ha pogut parlar del Cas Gürtel, per exemple. No cal ni dir que, enlloc de deixar-la expressar-se, el 'periodista' afí a Camps Xavi Carrau va atacar aquesta sortida del guió de la política del PSPV, la va titllar d'ignorant i li va recriminar que aquell no era l'espai on expressar-se, emplaçant-la a que ho fes a les Corts.

A continuació podeu veure un vídeo amb la denúncia de la política del PSPV i la posterior càrrega del periodista filopopular, que ja li ha valgut la condemna del PSPV i el Bloc i, suposem, les felicitacions del PP valencià.






extret de Directe.cat

Denúncia a Font de Mora


Fòra Font de Mora, el PP i tots els "peperos" d'aquestes terres!


El jutjat número 17 de València ha admés a tràmit la denúncia presentada pel Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) el passat mes de maig contra el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, per l'incompliment de múltiples sentències sobre el reconeixement de la validesa del títol de Filologia Catalana en les oposicions, segons ha informat el sindicat. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) també va presentar una denúncia en el mateix sentit.
Les diligències prèvies indiquen que el jutjat ha vist indicis de delicte en l'actuació del conseller però, per la seua condició d'aforat, ha decidit remetre l'acte a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià.

L'STEPV va denunciar per desobediència a les resolucions judicials i malversament de fons públics al conseller Font de Mora el passat mes de maig per publicar les convocatòries d'oposicions de mestres i professorat de secundària sense reconéixer el títol de Filologia Catalana com a vàlid per a la prova d'exempció de coneixements del valencià.

El titular d'Educació ha ignorat ni més ni menys que 16 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i 2 del Tribunal Suprem en este sentit.

D'altra banda, l'STEPV ha rebut també la comunicació del jutjat número 2 de Xàtiva que incoa judici de faltes al president de la Diputació de València i alcalde de la capital de la Costera, Alfonso Rus, pels insults i amenaces al professorat el passat 25 d'abril en un acte públic a Xàtiva. El jutjat de Xàtiva ha unificat les denúncies presentades per Escola Valenciana i l'STEPV. El judici oral se celebrarà el pròxim 23 d'octubre.

El "Braveheart" de la Ribera



dilluns, 21 de setembre del 2009

Fòrmula 1, Francesc Camps , PP

Un vídeo denúncia divertit i en molt de trellat.


L'espanya "més constitucional"


El Grupo de Estudios Estratégicos (Gees), una entitat pròxima al PP que es dedica a l’anàlisi política, ha publicat aquest mes de setembre al portal conservador Libertad Digital una anàlisi en la qual recorda que l’exèrcit és el garant de la unitat d’Espanya segons la Constitució. L’estudi, que desenvolupa l’article 8 de la carta magna que tracta aquesta qüestió, defensa la legitimitat de la intervenció militar i ha aparegut en plena polèmica per les consultes sobre la independència de Catalunya.

El Gees fa un intent de donar un vernís democràtic a aquesta hipotètica actuació militar precisant que no seria legítim que la tirés endavant l’exèrcit pel seu compte, sinó que hauria d’actuar sempre sota la direcció del govern central. “Encara que la Constitució encarrega a l’exèrcit aquesta missió, aquest no pot complir-la sense el sotmetiment al govern, donat que el que no pot estar dins la Constitució és la intervenció de les forces armades contra la voluntat de l’executiu. Interpretar una altra cosa seria tant com imposar als alts comandaments militars l’obligació d’interpretar quan la situació exigeix o no que l’exèrcit intervingui al marge del que opinin les autoritats polítiques”, subratlla l’anàlisi.

Segons el Gees, l’exèrcit no només té funcions externes sinó també internes, i recorda en això l’exemple dels Estats Units d’Amèrica, “que desplega la Guàrdia Nacional quan l’ordre federal està en perill”.

Instrument legítim
A partir d’aquí l’entitat pròxima al PP conclou que, en “situacions excepcionals de ruptura de la legalitat institucional”, les forces armades són un instrument legítim. I no dubta a abordar, en to d’advertiment, la possibilitat d’aplicar aquestes tesis a Catalunya. “Respecte a Catalunya és utilitzable si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i al carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya, i que les forces de seguretat fossin insuficients per tornar a la normalitat i a la legalitat constitucional”, apunta sense refrenar-se l’informe.

El Gees és molt detallista a l’hora de considerar que els catalans han vulnerat la legalitat. “La ruptura de l’ordre legal a Catalunya ho pot ser en dos aspectes: primer, per la ruptura de la unitat nacional. I segon per la conculcació de drets bàsics dels mateixos catalans. En els dos casos, l’exèrcit és el darrer recurs de l’Estat per restaurar el règim de llibertats”(açò és una opinió meua fòra de la notícia:parlen de règim de llibertats i volen enviar a l'exèrcit JAJAJA, clar, com les "misions de pau" a Afganistàn i les "armes de destrucció masiva" de Irak, que refills de putes...), manifesta.

El president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, Miquel Sellarès, reconeix que l’anàlisi del Gees es fonamenta en la Constitució, però recorda que l’exèrcit espanyol està integrat actualment a l’OTANi a la unió militar europea. “Quines unitats farien intervenir? Les que tenen a l’OTAN? I amb quins equipaments?”, es pregunta, mentre apunta que el Gees defensa la via de l’article 8 de la carta magna des d’una perspectiva espanyolista.

El mateix Gees creu, però, que a Espanya s’incompleix la llei en aquestes qüestions, perquè “la anormalitat viu instal·lada a l’Estat”. Es queixa en aquest aspecte de l’actitud del govern central en pactar l’Estatut, i prediu que en cap cas s’enviarien els tancs en cas de secessió.

extret de Avui.cat

diumenge, 20 de setembre del 2009

La ignorància d'un poble


Foto d'un símbol "nazi"¿? a la Llosa de Ranes

Efectivament, quan dic la ignorància d'un poble, m'estic referint a tota la gent que viu a la península però especialment, al País Valencià, on tota esta parafernàlia de l'extrema dreta (tan unida a la simbología de l'espanyolisme o nacionalisme espanyol) s'està arrelant tant, fent d'un poble antigament obert i progresista, a un poble que dona autèntica vergonya.

Com s'ha pogut arribar a açò? Es ignorància per part de l'educació de l'escola? Per falta d'educació pels pares? O per excés "d'educació" feixista?

La veritat, no ho sé, però que siguen capaços de fer un símbol que va acabar en la vida de tantes persones i damunt fer-ho mal....no deixa lloc a duptes, s'ha de ser un poc retrasaet per donar suport a estes coses.


Manifestació en contra de les becerrades d'Algemesi.

El passat Dissapte día 19, es va fer una manifestació en contra de les becerrades al municipi valencià d'Algemesí.

Primerament, m'agradaría comentar que a Algemesí existeixen festivitats valencianes com la muixeranga, que son 20 vegades millor que les becerrades, sense fotre ningún animalet i a més, autèntiques festes culturals, no com eixa subnormalitat de les becerrades.

A la Manifestació acudiren distintes associacions de defensa dels animals junt a grups polítics de l'esquerra que baix els lemes de "Per una alternativa a les becerrades" o " Tauromàquia Abolició" van manifestar el seu desacord en aquesta "festa" que inclús alguns taurins calfiquen de abominable.

Encara que hi havía molta gent èbria per part dels taurins, gràcies a la protecció policial no va haver cap enfrontament. Això si, els taurins llançaren ous als manifestants antitaurins mentre els insultaven i alguns els mostraven el cul en els pantalons baixats. Els antitaurins per la seua part van cridar consignes antitaurines mentre alçaven mans pintades en roig,imitant les mans ensanginades.

També van anar músics, dolçainers i tabaleters que al tocar la Muixeranga van ser insultats i xiulats per la part taurina.

Al arribar els "torers" passant al davant de la manifestació i parant els cotxes al davant dels antitaurins, cosa que molts van opinar que es tractava d'una clara provocació, els antitaurins els varen cridar "asesins!" mentre els mostraven les pancartes antitaurines.

Una vegada ja havien passat els "assesins" la comitiva manifestant es va desplaçar a un parc per fer lectures i acabar la manifestació en unes albades.














Nou atac contra el Valencià



Fonts del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans han denunciat en un comunicat que agents de la Policia Nacional han "denegat l'ús del català" mentre procedien a identificar membres del col·lectiu independentista que intentaven accedir a l'edifici de la Nau, lloc on s'ha celebrat este matí l'acte d'obertura del nou curs acadèmic de la Universitat de València, al qual ha assistit el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, "conegut pels seus reiterats atacs a l'ensenyament públic" segons paraules del SEPC.

Un grup format per 15 militants del sindicat estudiantil s'han acostat al lloc de l'acte per a denunciar "la hipocresia" de la UV en el procés d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior amb pancartes davall el lema "Prou MentidEEES, davant els fets no teniu la paraula" i "Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió".

Així, segons les mateixes fonts, en arribar a la porta del recinte els membres del SEPC un grup de policies nacionals els ha impedit l'accés a l'edifici, al mateix temps que ha retingut els estudiants en un carrer paral·lel a la Nau, lloc on els agents els han escorcollat i els han obligat a identificar-se.

En eixe moment, els policies, "en un horrible castellà", han prohibit que els jóvens pogueren expressar-se en valencià, "llengua pròpia" de la Universitat de València segons els seus Estatuts, aprovats l'any 2003, una norma que recull que entre els objectius de l'ens acadèmic hi ha "l'assoliment de l'ús normalitzat de la seua llengua pròpia", mitjançant el "desenvolupament de totes les seues funcions sociolingüístiques com a llengua de cultura moderna".

dissabte, 19 de setembre del 2009

Rapsodes


Rapsodes és una jove formació, que ara per a ara, representa la proposta més seriosa del hip-hop interpretat en valencià. Rapsodes començaren a enllaçar ritmes i rimes a la comarca del Camp de Túria a finals de l’any 2005. En només tres anys han aconseguit un repertori de qualitat per al directe, i un magnífic primer treball discogràfic “Contes per Versos”, produït per Marc Martínez (Malsum, Affkt, B300), i editat per Més de Mil Records.

La formació de Rapsodes està integrada per Andreu Laguarda aka Menjatallarins (Sintes, Samples, i Veus), Ivàn Almero aka Kapoll (Veus), Mireia Vives (Veus) i David de Matias aka Dr. Nitrofoska (DJ).

Els temes de Rapsodes combinen ritmes electrònics d’avantguarda amb altres més jazzie o folk i on lletres divertides, humanes i íntimes, es mesclen amb textos més reivindicatius i de realitat social. La mescla de tot açò és el que els Rapsodes anomenen: Electro Hip-Hop Orgànic.

La presentació oficial de Rapsodes es va produir el passat 24 de març del 2007 al "Tots per l’aire Festival", havent fet anteriorment xicotetes aparicions en directe a alguns concerts de Bakanal (amb qui comparteixen membres). Des de la presentació del grup fins ara han passat pels escenaris d’innumerables pobles del País Valencià, i d'altres a Catalunya, Madrid i França.

Rapsodes han sigut teloners de grans grups del hip-hop estatal com SFDK. Cal dir, però, que no es limiten només al circuit hip-hop, com ho demostra el fet d’haver compartit escenari amb gent com S.A, Pirat’s Sound Sistema, Obrint Pas, Banda Bassotti, La Kinky Beat, Feliu Ventura, Òscar Britz, La Gossa Sorda, NY Ska Jazz Ensemble, Desechos, Sant Gatxo, Soul Atac i La Pulqueria, entre d’altres.

En quant a premis, Rapsodes han estat guardonats amb el primer premi al Circuit de la Música en valencià 2008, el premi a millor maqueta als premis Ovidi Montllor 2007 a la música en valencià, així com el premi especial del públic a millor videoclip al festival de cinema en valecià Inquiet 2007 amb “Rap a dit”.

Actualment estàn inmersos en la gira “Concerts per Versos”, presentant el seu primer treball discogràfic, i preparen un EP amb col•laboració amb Malsum, el duo valencià referent del D&B a nivell mundial.


divendres, 18 de setembre del 2009

Il.legal un referèndum....

...només a un país dictatorial com aquest, si.

dijous, 17 de setembre del 2009

ENÈSIM ATAC FEIXISTA AL CASAL JAUME I DE GANDIA



“Una vegada més i ja en van moltes, massa, la Fundació Casal Jaume I de Gandia ha rebut un nou atac per part de la intolerància espanyolista. La seu ha aparegut plena de pintades...” D´aquesta manera començava el comunicat
d´Independentistes de la Safor del 30 de desembre de 2008. Avui, 14 d'abril del 2009 , un cop més podríem començar aquest escrit de denúncia pública de la mateixa manera.

De nou el mateix objectiu (la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna) i de nou un missatge força semblant, amb el mateix contingut feixista, racista, xenòfob, homòfob, amenaçador i violent al que ens tenen acostumats els NEONAZIS de Gandia i la Safor.

Referències a les 14 paraules de David Lane ( nord-americà supremacista ari, mort el 2007 mentre complia 190 anys de condemna per robatori i assassinat), el 88, l´esvàstica, la creu cèltica, escriptura amb dues ss i recordatori amenaçador dels assassinats comesos pel feixisme, com el del Pollo, Carlos Palomino, jove madrileny de 16 anys assassinat pels feixistes l´1de novembre de 2007 , i Guillem Agulló, jove militant de Maulets assassinat pel feixisme
l´abril del 93.

Un cop més amb ben poques lletres, però deixant ben clars quins són els seus objectius i quins els seus mitjans. El lloc triat per a l´agressió ,de nou, el Casal Jaume I de Gandia, les amenaces en primer lloc cap al casal i la gent que hi acudeix, però tots som objectius del feixisme, per ser negre, per ser immigrant, per no ser ari, ser jueu, musulmà o per ser homosexual, per ser
d´esquerres o senzillament per no ser com ells. Tots podem ser objectiu de la intolerància feixista. Avui ens ha tocat a nosaltres novament, però la societat, l´ajuntament i les institucions públiques han de ser conscients què si deixen créixer aquesta gent, permetent les seues contínues amenaces i agressions, la seua coacció, estan sent ,una volta més, còmplices de la barbàrie. Aprengam de la història i no deixem que es torne a repetir.

Per últim, volem refermar la nostra voluntat de continuar treballant per la llengua, la cultura i la llibertat dels Països Catalans, passe el que passe i ens amenace qui ens amenace.

Per Gandia, per la Safor i pels Països Catalans!
Per la independència i el socialisme!
El feixisme no es tolera, se´l combat!

Gandia, 14 d´abril de 2009

extret de Antifeixistes.org, ja fà temps que volía possar aquesta notícia, i encara que es relativament antiga, es un cas que es continua repetint a dia de avui a tota la Península.

Els assesins de sempre, els violents de la ultradreta.

En el municipi de La Cabrera, a Madrid, un obrer que estava assegut al costat d'un amic (també obrer i minusvàlid a conseqüència d'una caiguda d'un andamit) en una plaça, va ser atacat per un grup de cinc joves que, cubata i gasolina en mà, el van assassinar. Se'ls va escoltar cridar: "Romanès de merda, t'anem a cremar". (En la foto, dues persones observen una foto de Gigi, al costat d'on va ser assassinat).




Era grandot com un om centenari, 33 anys tio "noble" i, cada vegada que caminava de festa, li eixia a mode de veu la botzina d'un buc. Anava a complir dues tardors a Espanya i, per als seus amics més propers, el obrer romanès que van assassinar a patades el divendres en el municipi madrileny de La Cabrera, era com un Robin Hood.

Aquella matinada estava assegut en un banc de la plaça contant estrelles, llanda de cervesa en mà al costat de Dumi, el col·lega de les cames de drap des que va caure del andami. Fins que la nit va sortir creu i se'ls va venir el cel sencer damunt.

Els cinc "nois" d'entre 19 i 25 anys que venien de muntar-la en tres bars del poble, van apuntar per allí, els van insultar i va haver alguna espurna sense determinar que ningú va veure, però que amenaçava incendi. Després els cinc van tornar amb uns cubates en la mà i bidons de gasolina per llengua.

-Rumano de mierda, te vamos a quemar.

El van abordar amb un "tu, alsat!", es van embullar a cops amb Gigi Musat, li van donar un cop de puny que li va llençar al paviment i va haver rehala rabiosa. No, no el van cremar. Tres d'ells li patejaren el cap tractant d'aixafar-li el crani fins a matar-lo allí mateix.

Com sempre condemne els actes despreciables de la gent que fà d'aquest pais una merda i que cada vegada més gent s'asquetje de ser espanyola, en aquestos actes violents, asesinats i amenaces, heredats de l'època franquista, que encara perduren en estos descervellats. Un pobre home ja es suma a les víctimes d'aquestos asesins que tenen en moltes ocasions, el beneplàcit del govern Espanyol.

extret i traduït de Kaosenlared

El Corte Inglés col·labora amb la Tauromafia


Fa anys vaig anar a comprar-me uns pantalons a "El Corte Inglés". Després d'examinar uns quants jeans vaig trobar uns que m'anaven perfectes. Em vaig dirigir cap a la caixa i l'individu que es trobava allí, en lloc de cobrar-me, em va preguntar hostilment: "D'on els ha tret?". La pregunta em va deixar perplex perquè se suposava que ell havia de saber-lo millor que jo. "Qui li ha atès?", va ser la següent pregunta. Li vaig explicar que m'havia servit jo mateix, però el tipus en lloc de cobrar-me es va anar tirant veus per tota la planta amb les meves jeans al muscle, cridant a diversos empleats. Al primer que va trobar li va ficar una sobirana brega. Jo mirava tota l'escena alucinant perquè el que volia eren els meus pantalons i sortir d'allí com més aviat. Però el tipus va tornar. "A veure", va dir, "els ha tret d'aquella part o d'allí darrere?". M'estava començant a cansar. "I que més dóna?", li vaig dir. "Faça el favor de cobrar-me els pantalons ara mateix i no em faça perdre el temps". Resultava evident que aquell encargadet de la planta jove es pensava que era el cap de la Gestapo.

Ja fa temps que li tinc prou mania al Cort Anglès. Tanta, que cada vegada que puc em passeige per les seves plantes en actitud sospitosa per a mosquejar als guàrdies de seguretat. I per descomptat, no compre res de res. Perquè a part de fatxendes, horteras i cars, "El Corte Inglés" és un aparador per a les marujes més repugnants del planeta. Afortunadament, aquest any, gràcies a la crisi, han guanyat un 47% menys de l'habitual. "Ajo y agua!"

El Corte Inglés es distingeix sobretot per oferir pells d'animals amb grans descomptes, a discriminar i explotar als seus treballadors, a ser més cars que altres superfícies comercials, a atorgar trofeus als "triomfadors" de fires taures i a col·laborar en la venda i distribució d'entrades per a "esdeveniments taurins". És el moment de dir-li a El Corte Inglés que una empresa de prestigi no ha d'embrutar-se les peülles en el llot. És per mi un motiu de profunda satisfacció boicotejar a "El Corte Inglés" i animar a la població a no fer les seves compres en aquests grans magatzems.

copiat lletra per lletra de La Araña Peluda i tradït a SoftCatalà

dimecres, 16 de setembre del 2009

V de València



Bona nit, València. Permeteu primer que em disculpi per aquesta interrupció. Jo, com molts de vosaltres, aprecie la comoditat de la rutina diària, la seguretat familiar, la tranquil·litat de la monotonia. A mi, m'agrada tant com a vosaltres. Però amb l'espirit de commemorar els importants esdeveniments del passat, normalment associats amb la mort d'algú o la fi d'alguna terrible i sagnant batalla i que es celebren amb una festa nacional, he pensat que podriem celebrar aquest 13 de setembre, un dia que ja ningú lamentablement recorda, prenent cinc minuts de la nostra atrafegada vida per a asseure'ns i xerrar un poc.

Hi ha, clar esta, persones que no volen que parlem. Sospite que en aquest moment, estaran donant ordens per telèfon i que homes armats ja vénen de camí. Per què? Perquè mentre que pugui utilitzar-se la força, per a què el dialeg?. No obstant això, les paraules sempre conservaràn el seu poder, les paraules fa possible que alguna cosa prengua significat i si s'escolten, enuncien la veritat. I la veritat és, que en aquest país, alguna cosa va molt mal, no?. Crueltat i injustícia, intolerància i opressió. Abans teníeu llibertat per a objectar, per a pensar i dir el que pensàveu, ara teniu censors i sistemes de vigilància que us coarten perquè us conformeu i us convertiu en submissos.

Com ha pogut ocórrer? Qui és el culpable? Bé, certament uns són més responsables que uns altres i haurien de rendir comptes. Però, la veritat és aquesta, si esteu buscant un culpable, solament heu de mirar-vos al mirall. Sé perquè ho vau fer, sé que teníeu por. I qui no?. Guerres, terror,catalanofòbia,corrupció, malalties? ràbia, una plaga de malalties que van conspirar per a corrompre els vostres sentits i xuclar-vos el sentit comú. El terror va poder amb vosaltres i preses del pànic, vau acudir a l'actual capdavanter, Frances Camps o el PP. Us va prometre ordre, us va prometre pau i tot quant us va demanar a canvi, va ser la vostra silenciosa i obedient submissió.

Anit vaig intentar posar fi a aquest silenci. Anit vaig escriure aquesta entrada per a recordar a aquest país el que ha oblidat. Fa menys d'un mes, un petit poble va desitjar que el 13 de Setembre quedés gravat en la nostra memòria. La seva esperança era fer recordar al món, que justícia, igualtat i llibertat són alguna cosa mes que paraules. Són metes assolibles. Així que si no obriu els ulls, si seguiu aliens als crims d'aquest govern llavors us suggereixc que permeteu que el 13 de setembre passe sense pena ni glòria. Però si veieu el que jo veig, si sentiu el que jo assec i si perseguiu el que jo persegueixc, llavors vos demane que vos uniu a mi, dins d'un any, a tot el País Valencià, i junts, els farem viure un 13 de setembre, que mai, mai, ningú oblidarà.

Original de la peli V de Vendetta, retocat en clau humor/critica per moi memme Thor.

Joel Joan encarnarà el General Moragues al cinema


La població de Sort (Pallars Jussà) serà l’escenari d’una part de la pel·lícula El General de Ferro, que gira al voltant de la figura de Josep Moragues. Nascut l’any 1669, va lluitar durant la Guerra de Successió contra les tropes castellanes de Felip V i també contra els francesos. L’encarregat de representar aquest històric personatge serà l’actor Joel Joan, que serà una mena de Mel Gibson a la catalana. Segons el director de la pel·lícula, Ignasi P. Ferré, ha assegurat que “es podria dir que és com un Braveheart, perquè comparteixen el mateix nivell d’heroïcitat, encara que la seva causa va ser la independència de Catalunya”. Ferré, a més, ha afegit que el film és important “per a la moral del país, perquè es vegi que també tenim herois”.

La capital del Pallars Jussà només serà una de les localitzacions de la pel·lícula, ja que també es rodaran escenes a Barcelona i Sant Hilari Sacalm, el poble natal del General Moragues. Els productors, però, estan estudiant com aconseguir finançament internacional, per poder així rodar escenes a Holanda, Itàlia o el Regne Unit.

L’heroi català més desconegut

Josep Moragues va ser conegut amb el sobrenom de Diable de les Guilleries. Durant la Guerra de Successió es va alinear amb els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria per tal de lluitar contra les tropes felipistes. Quan Barcelona va caure el 1714, Moragues va ser capturat i, després de ser jutjat de mala manera, se’l va executar en públic. El seu cap va restar penjat en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona durant dotze anys.

extret de Els Miquelets del Regne de València.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Prou d'espanyolitzacions bàrbares.



"No hi ha res tan patètic com una multitud d'espectadors immòbils presenciant amb indiferència o entusiasme l'enfrontament desigual entre un noble bou i una quadrilla de matons desequilibrats destrossant a un animal innocent que no entén la raó del seu dolor... Un bany de sang anual de mil milions d'euros"

Crueltat i decepció

Les corregudes de bous són un espectacle vergonyós en tres actes, d'uns vint minuts de durada, que escenifica la falsa superioritat i la fascinació malaltissa amb la sang i la carn de la qual s'alimenten, contra tota llògica ètica i dietètica, qui creuen tenir un dret diví a disposar al seu antull de la vida d'altres éssers sensibles, arribant fins i tot a justificar i trivialitzar la mort del bou com art i diversió; un comportament patològic que neix d'una incapacitat per a afrontar el dolor de les víctimes i una morbositat irrefrenable davant la possibilitat de ser testimoni directe d'alguna cornada, o de la mort del matador; un risc fortuït, infreqüent (un torero per cada 40.000 toros sacrificats), i sobretot evitable que, no obstant això, incrementa el caràcter macabre de la correguda.
Una farsa imposta com a festa nacional.

Darrere de la barrera que els aisla de la sang, els aficionats i curiosos, adictes a la mort i al dolor aliè, es vanen d'alimentar un biocidi aberrant i estèril amb la compra d'abonaments que els permeten veure fins a la sacietat un espectacle nauseabund en el qual es torturen, un després d'un altre, milers de vegades, sis magnífics animals, condicionats des del naixement per a representar, juntament amb el cavall, el paper més funest d'un fatídic guió, dividit en tres "sorts", en les quals uns sinistres mercenaris mostren el seu menyspreu a la vida, acorralant i "castigant" a un noble bou, manipulat i traït, amb arpons i piques afilades, fins que mor, asfixiat o ofegat en la seva pròpia sang amb els pulmons destrossats per l'espasa del matador, o apuntillat amb un punyal amb el qual intenten seccionar-li la medul·la espinal. Podent haver estat sotmès, segons estudis veterinaris, a tota classe de mortificaciones fraudulentes, incloent, a més de l'afaitat (del com, segons l'article 47.2 del reglament de 1996, són suposadament responsables els ramaders), el subministrament de fàrmacs i purgants, que actuen com hipnotizants i tranquilizants, podent produir falta de coordinació de l'aparell locomotor i defectes de la visió abans de començar la farsa taura i ser esquarterat pels picadors, que li claven el ferro de la puya en el morrillo, obrint, a manera de palanca, un tremend forat amb la creuera, tallant i destrossant els tendons, lligaments i músculs del clatell per a obligar-li a baixar el cap i poder-li matar més fàcilment. Continuant amb el suplici de les banderilles; tres parells de arpons d'acer tallant i punxant (cridades també "alegradores"), que li trenquen la cerviz, llevant-li força i vitalitat, abans de ser estocat pels sicaris de l'espasa i el punyal; una labor premiada amb les orelles, cues i potes arrencades de les seves víctimes, fins i tot abans de la seva mort, com trofeus que atesten el grau de deshumanització dels seus covards botxins i qui els encoratgen amb la cridòria inconscient o un silenci còmplice.

Les corregudes de bous, a més de mancar de sentit ètic i suport social, fomenten el menyspreu cap als animals i la insolidaritat entre els ciutadans, acostumats a romandre impasibles davant el linxament d'un ésser viu. No sent tampoc un espectacle que conti amb el suport incondicional dels seus més fervents aficionats que protesten contra "la invalidesa dels pseudotoros" i l'incompliment reiterat de les normes que regulen la tortura de l'animal, cada vegada més afeblit i "mancat de casta", que sofreix la dolorosa indignidad de l'afaitat, una pràctica que implica el tall d'un tros de pitó, dintre del muec on se li immobilitza, sofrint el cridat lumbagi traumàtic, i destrossant-se els músculs i tendons al lluitar desesperadament per lliurar-se del jou que subjecta el seu cap, sortint desvencitjat en el calaix cap als corrals de la plaça, on arriba tolit i sense forces per a afrontar els esquinçadors "puyazos" que li inflingeix el picador. Un vergonyós frau, tolerat i molt estès, segons els propis taurs, que hauria de ser prou per a condemnar i aïllar públicament als matons que han imposat, amb el beneplàcit institucional dels seus vassalls polítics, aquest brut negoci com emblema de l'Espanya negra i "festa nacional".

extret d'alguna pàgina vegana i traduït amb Softcatalà.

Espoli fiscal Espanyol


Si repasseu el mapa fiscal de “l’estat espanyol” comprovareu com la igualtat tan proclamada pels polítics espanyols no existeix. El País Basc i Navarra ténen règims forals de concert econòmic. Excel·lent. Per què ells sí i nosaltres no? És això igualtat? Atenent a aquesta circumstància deixem de banda els territoris d’Euskal Herria i centrem-nos en la resta de “l’estat”. Tret de Madrid, que ha crescut per motius polítics i de capitalitat, els únics aportadors a l’estat som, precissament, els territoris dels Països Catalans, la resta de territoris, els castellans, són perceptors de l’estat. És a dir, nosaltres paguem per a que ells puguen rebre. Nosaltres tenim infraestructures i serveis socials públics deficitaris per a que ells gaudeixquen d’excel·lents autovies gratuïtes, d’excel·lents línies de ferrocarrils, d’excel·lents hospitals, escoles i instituts…
El govern espanyol, davant les evidències i les queixes reiterades pel nostre finançament argumenta que els tributaris no són els territoris, sino les persones; aleshores si els tributaris són les persones, com s’explica que al País Valencià tenim una Renda per Càpita per davall de la mitjana espanyola i el nostre país continua sent aportador i no perceptor? Per què patim serveis públics deficitaris i sobre-saturats? Per què encara paguem per utilitzar les autopistes? Per què paguem impostos que a altres autonomíes no paguen? Per que no tenim dret a un règim de concert com Euskal Herria? Igualtat? Em ric jo de la igualtat espanyola.
Amb la Independència seriem una nació capdavantera d’Europa i l’estat espanyol s’enfonsaria perquè viu de nosaltres, ens espolia… A què esperem, doncs?

Excel.lent comentari trobat a Catalans Reaccionem

dilluns, 14 de setembre del 2009

Els "Tres de Pego"

Els que a dia de hui seguixen apollant el Feixisme, el Nazisme i la Espanya totalitaria deuría de pegar una ullada al darrere, però una ullada ben pegada.


Els "Tres de Pego", varen ser tres homes de Pego, País Valencià, que varen ser morts al camp d'extermini nazi de Gusen, integrat a Mathaussen on van ser assassinats molts altres republicans valencians i de molts altres punts dels Països Catalans.

-Carles Sendra Sendra, nascut a Pego el 7 de Febrer de 1904 i va ser mort a Gusen el 5 d'Octubre de 1941.

-Vicent Sendra Escrivà, nascut a Pego el 14 de Març de 1910 i va ser mort a Gusen el 29 d'Octubre de 1941.

-Andreu Sendra Morell, nascut a Pego el 15 de Febrer de 1908 i va ser mort a Gusen el 19 de Novembre de 1941.


El grup de música en valencià de Pego, La Gossa Sorda, els ha dedicat al seu nou disc Saó (2008) una cançó, "Tres de Pego"


Cançó de La Gossa Sorda

Ei xiquet,

La força m'ha abandonat

i se m'acaben les hores.


Fins ací hem arribat

els que veníem del poble de Pego.

I no sé res dels meus companys

però he perdut tota esperança,

ja res més puc esperar.


Ei xiquet,

la força m'ha abandonat,

escolta bé el meu missatge.

De com hem acabat

dins de l'infern de Mathaussen.

Nosaltres que empunyàrem el fusell

per dignitat antifeixista

contra els llepons del senyoret.


Si sobrevius passa't per Pego

i digues que no tornarem,

que a les fosses de Mathaussen

tres de Pego han fet la pell.

I ves i digues al Passiego

i a tots els senyorets

que dormiran tranquils

però temps al temps,

perquè la lluita és dura

però sura sobre el temps.


Ei xiquet

només teníem les mans

per dur avant la casa.

I buscàvem treball

tots els matins a la plaça,

i passava

que als que estàvem

al sindicat

ens escopien a la cara

i els nostres fills tenien fam.


Ei xiquet,

vam juntar les mans

i vam plantar-los cara.

No teníem mitjans

però omplíem la plaça

del poble.

I senyorets i militars

ens van portar

camins de guerra

i vam lluitar fins al final.


Si sobrevius...

I digues als joves de Pego

que guarden el foc encés,

només en queda el caliu

però temps al temps,

perquè la lluita és dura

però sura sobre el temps.


Front de Terol, Batalla de l'Ebre,

Pirineus amunt

rius de gent, a peu,

cares brutes i ferides.

Camp de concentració francés

i renovar l'arma.

Disparar a les rates

des de les muntanyes d'Occitània,

fer-los una emboscada

a cada segon que abaixaven la guàrdia,

Dos objectius finals en la batalla,

eliminar el feixisme i tornar cap a casa.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Els manipuladors de Intereconomía.

Com ja s'ha comprovat en més d'una ocasió, aquest canal feixista i nacionalista espanyol que no constata cap informació i que la manipula cap als seus interessos, ara embestix a el referèndum democràtic d'Arenys de Munt.

Aquesta és la manipulació, llavada de cervell i la poca serietat en que s'informa al poble espanyol. Després no es d'extranyar trobar-se en gent ignorant i radical que no tolera el que existixca una altra cultura diferent a la seua.

Em quede en la frase que diu: "porque obviamente, entre independentistas, se abomina la *lengua española* y se habla la catalana" (exactament com els independentistes francesos, alemanys y anglessos que també abominen la *llengua espanyola* i parlen en les seues respectives llengües)

Asi tingueu el "reportatge tan seriós":

Els PePeroni

dissabte, 12 de setembre del 2009

La "democràcia" dels Falangistes


Els organitzadors del referèndum reben amenaces de grups feixistes
La manifestació falangista permesa que tindrà lloc aquest diumenge coincidint amb la consulta popular per la independència ha obligat els organitzadors del referèndum a prendre mesures de seguretat. El president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) i membre de la CUP, Josep Manel Ximenis -el qual fa uns dies va denunciar que hi ha gent del poble que està rebent "amenaces i coaccions", rep des de fa uns quinze dies protecció policial. Per la seva banda, el membre de la Comissió Organitzadora de la Consulta, Ramon Pujol, ha denunciat que s'han rebut trucades amenaçadores i que han amenaçat telefònicament amb cremar els bars i els boscos d'Arenys de Munt.
D'altra banda, l'alcalde arenyenc, Carles Móra, també tindrà protecció policial especial aquest diumenge, en motiu de la consulta i la manifestació de La Falange.
El membre de la Comissió Organitzadora de la Consulta, Ramon Pujol, ha denunciat a través d'un escrit difós pel Facebook que el jutge doni la raó a La Falange i permeti la manifestació 'malgrat que aquesta setmana han amenaçat telefònicament amb cremar els bars i els boscos d'Arenys de Munt'. A més ha afegit que 'intenten per tots els mitjans que no fem el referèndum simbòlic, utilitzen la por i el terror per fer-nos abdicar del nostre dret a la llibertat' però Pujol es mostar convençut que 'no podran'.
Aquesta setmana, la justícia va autoritzar que la manifestació de La Falange se celebri el mateix dia de la consulta independentista malgrat que el departament d'Interior liderat per Joan Saura havia ajornat la manifestació falangista una setmana al·legant qüestions de seguretat per la seva coincidència amb la consulta.