Pep Gimeno "Botifarra" sobre la importància de la música a la identitat valenciana
«... el “tio” Vicent, de Torrella, quan jo anava de jovenet a què em contara acudits, endevinalles i cançons populars de la Costera em tirava de sa casa dient-me que anara a l’Albereda de Xàtiva a buscar-me una xica ben guapa i deixara de perdre el temps en coses d’agüelos. Però jo, ahí, cabut... Els parlars serveixen perquè la gent es comunique. La resta són fabaes per no deixar que el valencià es recupere amb la dignitat que ens meresquem els que el parlem... ara, me’n vaig a un festival a Madrid Ai, redéu! m’hauré de preparar algun verset en “castellano”. Estic tremolant. Els del grup van a bacs quan em senten parlar en “castellano”. Perquè he de dir-los alguna cosa en castellà per fer-los el cul ample, no?... Em vaig criar entre güeles que per dir qualsevol cosa recorrien a una frase feta. Per dir que cadascú és com és deien: “tots d’un ventre i cadascú d’un temple”, o per parlar dels capritxos dels joves: “gent jove, pa blanet”... Porte més de 30 anys pegant bacs i del tric al trac s’ha revolucionat tot. Per algun costat havia de rebentar tot açò. La cultura dels valencians necessita autoestima i un carro de normalitat, això és el que veig. Es nota que s’ha format un moviment musical de base, sorgit de les bandes de música, que vol fer coses en la seua llengua amb normalitat i això és el que s’ha de promoure per part dels qui tenen els diners... Et riuràs, però que crec que l’avanç més important és que les meues cançons hagen arribat a ser “politonos” de mòbil. El vaig sentir perquè el duia un xiquet de nou anys i em vaig cagar damunt. Després, que a un concert d’Obrint a Barcelona, mils de persones canten amb tu La Malaguenya de Barxeta és per a morir-se. O que arribes a Crevillent i que l’entrada siga a 5 euros i s’òmpliga quan pensaves que allà no anava a entrar ni la humitat, són coses que es queden gravades. Però és que a Torroella de Montgrí, a un festival que tots anaven de “pajarita”, Miquel Gil i tota la meua banda muntàrem un espectacle que encara tremole al recordar-lo. Però pense que el més gran és que haja pogut connectar amb la gent menuda i els joves. Són el futur.»
Versió d'Obrint Pas
Mira si he corregut terres que he estat en Alfarrasí, en Adzaneta i Albaida, en el Palomar i ací.
