dimarts, 15 de setembre de 2009

Prou d'espanyolitzacions bàrbares.



"No hi ha res tan patètic com una multitud d'espectadors immòbils presenciant amb indiferència o entusiasme l'enfrontament desigual entre un noble bou i una quadrilla de matons desequilibrats destrossant a un animal innocent que no entén la raó del seu dolor... Un bany de sang anual de mil milions d'euros"

Crueltat i decepció

Les corregudes de bous són un espectacle vergonyós en tres actes, d'uns vint minuts de durada, que escenifica la falsa superioritat i la fascinació malaltissa amb la sang i la carn de la qual s'alimenten, contra tota llògica ètica i dietètica, qui creuen tenir un dret diví a disposar al seu antull de la vida d'altres éssers sensibles, arribant fins i tot a justificar i trivialitzar la mort del bou com art i diversió; un comportament patològic que neix d'una incapacitat per a afrontar el dolor de les víctimes i una morbositat irrefrenable davant la possibilitat de ser testimoni directe d'alguna cornada, o de la mort del matador; un risc fortuït, infreqüent (un torero per cada 40.000 toros sacrificats), i sobretot evitable que, no obstant això, incrementa el caràcter macabre de la correguda.
Una farsa imposta com a festa nacional.

Darrere de la barrera que els aisla de la sang, els aficionats i curiosos, adictes a la mort i al dolor aliè, es vanen d'alimentar un biocidi aberrant i estèril amb la compra d'abonaments que els permeten veure fins a la sacietat un espectacle nauseabund en el qual es torturen, un després d'un altre, milers de vegades, sis magnífics animals, condicionats des del naixement per a representar, juntament amb el cavall, el paper més funest d'un fatídic guió, dividit en tres "sorts", en les quals uns sinistres mercenaris mostren el seu menyspreu a la vida, acorralant i "castigant" a un noble bou, manipulat i traït, amb arpons i piques afilades, fins que mor, asfixiat o ofegat en la seva pròpia sang amb els pulmons destrossats per l'espasa del matador, o apuntillat amb un punyal amb el qual intenten seccionar-li la medul·la espinal. Podent haver estat sotmès, segons estudis veterinaris, a tota classe de mortificaciones fraudulentes, incloent, a més de l'afaitat (del com, segons l'article 47.2 del reglament de 1996, són suposadament responsables els ramaders), el subministrament de fàrmacs i purgants, que actuen com hipnotizants i tranquilizants, podent produir falta de coordinació de l'aparell locomotor i defectes de la visió abans de començar la farsa taura i ser esquarterat pels picadors, que li claven el ferro de la puya en el morrillo, obrint, a manera de palanca, un tremend forat amb la creuera, tallant i destrossant els tendons, lligaments i músculs del clatell per a obligar-li a baixar el cap i poder-li matar més fàcilment. Continuant amb el suplici de les banderilles; tres parells de arpons d'acer tallant i punxant (cridades també "alegradores"), que li trenquen la cerviz, llevant-li força i vitalitat, abans de ser estocat pels sicaris de l'espasa i el punyal; una labor premiada amb les orelles, cues i potes arrencades de les seves víctimes, fins i tot abans de la seva mort, com trofeus que atesten el grau de deshumanització dels seus covards botxins i qui els encoratgen amb la cridòria inconscient o un silenci còmplice.

Les corregudes de bous, a més de mancar de sentit ètic i suport social, fomenten el menyspreu cap als animals i la insolidaritat entre els ciutadans, acostumats a romandre impasibles davant el linxament d'un ésser viu. No sent tampoc un espectacle que conti amb el suport incondicional dels seus més fervents aficionats que protesten contra "la invalidesa dels pseudotoros" i l'incompliment reiterat de les normes que regulen la tortura de l'animal, cada vegada més afeblit i "mancat de casta", que sofreix la dolorosa indignidad de l'afaitat, una pràctica que implica el tall d'un tros de pitó, dintre del muec on se li immobilitza, sofrint el cridat lumbagi traumàtic, i destrossant-se els músculs i tendons al lluitar desesperadament per lliurar-se del jou que subjecta el seu cap, sortint desvencitjat en el calaix cap als corrals de la plaça, on arriba tolit i sense forces per a afrontar els esquinçadors "puyazos" que li inflingeix el picador. Un vergonyós frau, tolerat i molt estès, segons els propis taurs, que hauria de ser prou per a condemnar i aïllar públicament als matons que han imposat, amb el beneplàcit institucional dels seus vassalls polítics, aquest brut negoci com emblema de l'Espanya negra i "festa nacional".

extret d'alguna pàgina vegana i traduït amb Softcatalà.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

abolicio ja si us plau ja esta be.

Associació Cultural Taurina Xe Quin Bou de Sueca ha dit...

lo primer que vuic dirte es, que la bandera que has ficat dalt de les torres de serrans es un insult per als valencians, ahi te que estar la REIAL SENYERA DE VALENCIA. Si tan catala que eres ves alli a viure. Els independistes com tu lo que sou es uns dictaors i uns llaba cerbells. Els que estimem i defenem la festa dels bous som tolerants. Si no t'agra no tens perque anar es lliure. I pa la teua informacio el bou es el unic animal que te l'honor de defendre la seua vida e inclus pot matar al seu oponent, cosa que als porcs, gallines, conills etc.. no tenen isa oportunitat

Thor ha dit...

Voràs Associació...no el mereixes ni que el contestes, perque defenses algo indefensable i que realment és una vergonya. El podría xafar en unes argumentacions de pes tal quel dixaría en evidència, però per a que molestar-me, si ja ho fas tu asoletes això de deixar-te en evidència? L'únic que té el cervell llavat, segurament, eres tu, per altra part, no sóc ,català, sóc Valencià, o Català del Sud, o com vulgues dir-li, qüestió d'estudiar i saber de que es parla. Espere que algún dia ho fases. Salut! ;)

Publica un comentari a l'entrada