Els que a dia de hui seguixen apollant el Feixisme, el Nazisme i la Espanya totalitaria deuría de pegar una ullada al darrere, però una ullada ben pegada.Els "Tres de Pego", varen ser tres homes de Pego, País Valencià, que varen ser morts al camp d'extermini nazi de Gusen, integrat a Mathaussen on van ser assassinats molts altres republicans valencians i de molts altres punts dels Països Catalans.
-Carles Sendra Sendra, nascut a Pego el 7 de Febrer de 1904 i va ser mort a Gusen el 5 d'Octubre de 1941.
-Vicent Sendra Escrivà, nascut a Pego el 14 de Març de 1910 i va ser mort a Gusen el 29 d'Octubre de 1941.
-Andreu Sendra Morell, nascut a Pego el 15 de Febrer de 1908 i va ser mort a Gusen el 19 de Novembre de 1941.
El grup de música en valencià de Pego, La Gossa Sorda, els ha dedicat al seu nou disc Saó (2008) una cançó, "Tres de Pego"
Cançó de La Gossa Sorda
Ei xiquet,
La força m'ha abandonat
i se m'acaben les hores.
Fins ací hem arribat
els que veníem del poble de Pego.
I no sé res dels meus companys
però he perdut tota esperança,
ja res més puc esperar.
Ei xiquet,
la força m'ha abandonat,
escolta bé el meu missatge.
De com hem acabat
dins de l'infern de Mathaussen.
Nosaltres que empunyàrem el fusell
per dignitat antifeixista
contra els llepons del senyoret.
Si sobrevius passa't per Pego
i digues que no tornarem,
que a les fosses de Mathaussen
tres de Pego han fet la pell.
I ves i digues al Passiego
i a tots els senyorets
que dormiran tranquils
però temps al temps,
perquè la lluita és dura
però sura sobre el temps.
Ei xiquet
només teníem les mans
per dur avant la casa.
I buscàvem treball
tots els matins a la plaça,
i passava
que als que estàvem
al sindicat
ens escopien a la cara
i els nostres fills tenien fam.
Ei xiquet,
vam juntar les mans
i vam plantar-los cara.
No teníem mitjans
però omplíem la plaça
del poble.
I senyorets i militars
ens van portar
camins de guerra
i vam lluitar fins al final.
Si sobrevius...
I digues als joves de Pego
que guarden el foc encés,
només en queda el caliu
però temps al temps,
perquè la lluita és dura
però sura sobre el temps.
Front de Terol, Batalla de l'Ebre,
Pirineus amunt
rius de gent, a peu,
cares brutes i ferides.
Camp de concentració francés
i renovar l'arma.
Disparar a les rates
des de les muntanyes d'Occitània,
fer-los una emboscada
a cada segon que abaixaven la guàrdia,
Dos objectius finals en la batalla,
eliminar el feixisme i tornar cap a casa.
