dilluns, 20 de desembre del 2010

Bones festes!

No patiu que tornarem l'any que vé!


M'agarre vacances al bloc, i espere que vosaltres també disfruteu dels dies de festa, però sense gastar molt que Gener fa por!

Jo ja tinc demanaet el regal de nadal, si, només un...no m'agrada demanar massa...


Espere que no tinga cap impediment per a portar-la...


En fi...que ho passeu bé! Bon Nadal, Bon Cap d'any & Happy New Year!


Estadístiques del bloc en 2010


6.819 usuaris únics
10.089 pàgines vistes
Un promedi de temps en el lloc de 3'22''

Encara que s'han rebut visites d'EEUU, Canadà, Mèxic, Brasil , Japó, Perú, Indonèsia i Argentina, Xile, India i Australia, Rússia, Portugal, Turquia, Paisos Nòrdics, Europa de l'est, Polònia, Grècia, Alemanya, França, Gran Bretanya i Irlanda i Italia, el gros de visitants està en la península histèrica.

D'on més visites s'han rebut ha sigut des del País Valencià, seguit per Catalunya i en tercer lloc Madrid:

El Top 10 de Paraules clau per entrar al bloc han sigut:

1. expressions valencianes
2. com cagalló per sèquia
3. sant gatxo
4. perque odie al pp com cagalló per sequia
5. refranyer valencià
6. expresions valencianes
7. totapedretafamarge
8. totapedrafamarge
9. aço es polp o calamar
10. obrint pas

Top 10 de Fonts de tràfic:

1. google
2. (direct)
3. blogger.com
4. google.es
5. facebook.com
6. blocs.mesvilaweb.cat
7. sotalacreueta.blogspot.com
8. images.google.es
9. google.com
10. tuenti.com


Les 10 entrades més visitades:

10. Golluts, el poble maleït dels Pirineus
9. La unitat del nostre Idioma
8. Sva-ters
7. Del Roig al Blau: El País Valencià
6. Sant Gatxo
5. Sobre separatistes Espanyols i Valencians...
4. Açò que merda és?
3. Refranyer Valencià Vol. III
2. La barbàrie Blavera...
1. This is EspaÑa!


Estadístiques de Google Analytics.

Top 5 Videos

No és fàcil fer una recopilació dels videos que he vist aquest any i ordenar-los per ordre de preferència personal, però, ahi van de nou:


5- Filmography 2010



4-People are Awesome



3-New Mario Bros. Movie Trailer | The Game Station Exclusive!



2- Bailando bajo la lluvia



1- LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD


I de postre:



We All Want to Be Young (spanish subtitle) from box1824 on Vimeo.

Imatges 2010


Com l'any 2010 s'acosta als últims dies, és hora de mirar cap enrere en els últims 12 mesos. En el primer terç del 2010, milions de galons d'oli llançats al golf de Mèxic, diversos terratrèmols massius van causar danys a tot el món, Vancouver va organitzar uns bons Jocs Olímpics d'Hivern, i tant més. Cada foto compta la seva pròpia història, teixint la història del 2010.



No al tancament de webs!


Ens agradaria explicar perque el diumenge van tancar algunes webs. Si el proper dimarts 21 de desembre alguns polítics decideixen aprovar la Llei Sinde, el Internet que hem conegut canviarà per sempre, i milers de pàgines podran ser tancades des del poder.


Al llarg de l'últim any, s'ha publicat molta informació sobre la Llei Sinde, un projecte de censura d'Internet amagat dins el projecte de Llei d'economia sostenible. Et convidem a veure els vídeos, a escoltar, a llegir i a reflexionar. Quan t'hages informat sobre el perill per a les llibertats que representa la Llei Sinde, no et quedes quet. Ix al carrer i explica-li a totes aquelles persones que conegues, molt especialment a aquelles que viuen desconectades d'Internet.


La Llei Sinde no naix de la voluntat del poble, sinó que és una imposició estrangera. L'ambaixada dels Estats Units ha pressionat al govern per aprovar-la. Volen una Internet submisa i controlable, que siga útil per convèncer la població, com la resta de mitjans de comunicació controlats des del poder. No volen que la gent compartixca informació, no volen que sapiguem qui mou realment els fils, no volen que sapiguem com s'enriqueixen empobrint a la resta de la població. Volen una xarxa esclava des de la qual vendre'ns la seva visió del món.


Hi va haver una vegada un home que va creure en la pau i en la llibertat, i que va morir assassinat. Es deia Mohandas Karamchand Gandhi, i es va enfrontar a un imperi amb una primitiva eina: la seva filosa de filar. Va pronunciar aquestes paraules: "Si tres-cents milions de persones filaren una vegada per dia, no perquè un Hitler l'hi ordenés, sinó perquè s'inspiraren en el mateix ideal, tindríem una unitat de propòsits suficient per aconseguir la independència."


Molt més de tres-cents milions de persones estan teixint cada dia aquesta immensa xarxa d'intercanvi de coneixement que es diu Internet. Milions i milions de persones compartim informació a través de xarxes obertes. Hem creat una cultura i tenim un objectiu comú i universal. Tot això pot canviar a partir del proper dimarts. La Llei Sinde és una tisora que permet tallar els fils que mantenen viva Internet, una xarxa que ha de seguir sent lliure i neutral, com a instrument de progrés, pau i llibertat.


Ajuda'ns a seguir teixint. Ix al carrer, explica als teus veïns, als teus amics, als teus companys de feina. No al tancament de webs!.


dissabte, 18 de desembre del 2010

Per Nadal i per Cap d'any...




Per Nadal, després s'ha de fer un arròs com una catedral.

Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.

Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company.

Per Nadal, tot menjar val, i per Sant Joan, purgues en gran.

Per Nadal, la llebre a l'hort.

Per Nadal, a casa i prop de la brasa.

Per Nadal, gras o magre tant se val.

Per Nadal, fred com cal.

Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral.

Per Nadal, el sastre fa tres jornals.

Per Nadal, cadascú al seu hostal.

Per Nadal, capons, neules i torrons.

Per Nadal, carn i fustes fora del mar.

Per Nadal, coques, i per Sant Joan, bacores.

Per Nadal, el porc en sal, i la porquera al fumeral.

Per Nadal, el dia creix un pas de pardal; pels Reis, un pas de vells; per sant Antoni, un pas de dimoni.

Per Nadal guanya el sastre el seu cabal.

Per cap d'any, el dia s'allarga un pam.

Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany.

Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més.

Per Cap d'Any cadascú resa pel seu sant.

Per Any Nou, un pas de bou.

Per València, en Valencià!




El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, en col·laboració amb el club de viatges Fil-per-Randa, acosta a la comunitat universitària un variat i interessant programa de visites guiades a la ciutat de València que es fa íntegrament en valencià. Les properes visites programades són:

18/12/2010 El gòtic eròtic: secrets de la Llotja de València

18/12/2010 València al segle XV: el segle d'or valencià

22/01/2011 La torre del Micalet. El temps de sant Vicent

29/01/2011 Sant Miquel dels Reis i l'Horta Nord

29/01/2011 València renaixentista

05/02/2011 L'arquitectura del ferro. Patrimoni industrial rehabilitat

12/02/2011 Cúpules de València

12/02/2011 València mora. Banys de l'Almirall

06/03/2011 Alqueries i molins de l'Horta Nord

13/03/2011 Les dones i la Segona República

26/03/2011 Restauracions discutides

26/03/2011 El botànic. Un jardí il·lustrat

02/04/2011 L'escola en la Segona República

10/04/2011 L'arquitectura en la Segona República

14/04/2011 Institucions republicanes

08/05/2011 Colònies escolars en guerra

15/05/2011 Sense l'America's Cup

21/05/2011 Els cultius de l'Horta Nord. Festival de colors

Amb aquesta iniciativa, el Servei de Política Lingüística pretén facilitar l'accés dels universitaris a unes activitats que contribueixen a la millora de les actituds lingüístiques i l'extensió de l'ús del valencià, i alhora col·laborar per promoure el coneixement del patrimoni de la ciutat de València entre la comunitat universitària.

Els estudiants i treballadors de la Universitat interessats podran recollir un màxim de dos bons de descompte amb la presentació del carnet universitari a qualsevol dels centres d'autoaprenentatge de llengües dels diversos campus:

CAL de Burjassot, edifici de la biblioteca

CAL dels Tarongers, Aulari Nord

CAL de Blasco Ibáñez, Aulari V

El bo dóna dret a un descompte de 6€ sobre el preu d'una de les visites incloses en aquesta iniciativa, excepte la del 14 d'abril de 2011, que serà totalment gratuïta amb aquest bo. Les places són limitades, per la qual cosa els beneficiaris hauran de fer la reserva de la plaça telefonant, a partir de la data indicada per a cada visita, a Fil-per-Randa: 96 351 12 74

Podeu trobar informació més detallada de cada visita en la programació de 2010 i 2011 o en el web www.fil-per-randa.com



AVE Madrid, morituri te salutant


Demà començarà a funcionar el TGV entre València i Madrid i, demà passat, entre Figueres i Perpinyà i París. La nova línia entre València i Madrid demostra, una vegada més, que el govern espanyol torpedina el corredor mediterrani i abona la radialitat de l'estat. I això quan s'ha de decidir la proposta de la UE de comunicar la península amb el nord d'Europa i per molt que institucions i empresaris valencians i catalans reclamin amb fermesa el corredor mediterrani.

La radialitat per la qual aposta l'executiu espanyol queda palesa en els mapes que acompanyen aquesta notícia, i on es veu la distància real en quilòmetres entre les principals ciutats del país i la distància en hores de viatge en TGV.

La línia València - Madrid tindrà trenta trens, quinze en cada sentit, amb una oferta diària de 10.950 places. Els trens directes, onze en cada sentit, trigaran una hora i 35 minuts a completar el trajecte, de gairebé 400 km (aniran a una velocitat màxima de 300 km/h). El preu del bitllet serà de 79,80 euros.

Pel que fa a la línia Figueres - París, coberta per la companyia francesa SNCF, es farà encara no en cinc hores i mitja, amb escala a Perpinyà (Rosselló) i a les ciutats occitanes de Narbona, Montpeller i Nimes. Hi haurà dos trens en cada sentit: la sortida de Figueres serà a les 11.06 i a les 15.02; la de París, a les 7.20 i a les 15.20.

La inauguració de les dues línies de TGV arriba justament en un moment en què s'ha de decidir quina és l'aposta de la Unió Europea per a comunicar la península i el nord d'Europa i en què és en joc el corredor medterrani. Un corredor que fa temps que és demandant per les institucions del país i un gran nombre d'empreses, però que depèn de l'aposta que en faci el govern espanyol. I tal com es demostra, el govern espanyol no sembla tenir cap intenció de promoure el corredor mediterrani. En aquest sentit es pronunciava fa uns dies el geògraf Joan Becat, que recordava que l'executiu espanyol havia fins i tot combatut el corredor.

Extret de Vilaweb

Ara Madrid ja té platja a mitja horeta, però si volem els de Xàtiva anar a Alcoi, tardem el doble!!

Fòra d'una patà al cul

Els fets van passar el dia 22 de novembre al Centre Social Terra –local i bar d'una organització reivindicativa valenciana–, al barri de Benimaclet. A dos quarts de deu del vespre hi van entrar quinze individus que els presents van titllar de “neonazis”. Gent corpulenta, “de gimnàs metòdic”, com després van comentar, encara espantades, les seves víctimes. Els liderava José Luis Roberto, un conegut dirigent de l'extrema dreta local. Amb una biografia plena d'incidents, només cal fer una ullada a l'extensa fitxa que li dedica la Wikipedia per fer-se'n una idea encertada: “Secretari general tècnic i advocat de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (Anela, la major associació de proxenetes d'Espanya), líder del partit ultradretà España 2000, autodefinit com a patriòtic, social i populista. Propietari d'un bufet d'advocats i de diversos gimnasos a València, Andalusia i Catalunya, i d'empreses de comercialització de roba militar. Va ser detingut durant la Transició per haver col·locat dues bombes en unes trobades independentistes a València, fet pel qual mai va ser condemnat. Autor de diversos articles en la premsa local, entre els quals destaca Yo también tengo libros nazis”.

Aquesta perla i uns catorze senyors més van entrar el dia 22 al Centre Social Terra. Van demanar cerveses. Diversos testimonis asseguren que des del primer moment van insultar, ridiculitzar i amenaçar totes les persones que hi havia al local. Particularment dur resulta el testimoni d'un d'ells: “Un dels quinze, el més baixet, es va dirigir a una de les persones que hi havia allà i la va amenaçar de manera reiterada: «Tú, como me aguantes la mirada dos segundos más, te mato, te clavo un cuchillo en el corazón y te mato».” Finalment, algú va poder trucar a la Policía Nacional. Hi ha una comissaria prop del Centre, a uns cinc minuts a peu, però els agents van trigar més de mitja hora a arribar-hi. Quan ho van fer van demanar als responsables els fulls de reclamació perquè Roberto i la seva gent els van indicar que no els havien volgut servir beure. També van identificar un per un els integrants d'un grup d'amics del Centre Social que s'havien anat congregant a la porta. El testimoni dels presents és esfereïdor. Al final i com sol passar al País Valencià, les víctimes es van convertir en els sospitosos.

Poques setmanes abans, el 9 d'octubre, una nombrosa representació d'España 2000, el partit que lidera José Luis Roberto, va assistir a la denominada processó cívica, un acte institucional municipal que pretén celebrar l'aniversari de la presa de la ciutat per Jaume I amb el trasllat pels carrers de l'ensenya de la ciutat. Els militants d'aquesta força cridaven consignes xenòfobes i anticatalanistes. Brutalment anticatalanistes. Enmig d'aquesta tropa destacaven una trentena de persones que portaven samarretes negres amb al·lusions directes al nacionalsocialisme. Gent de “gimnàs metòdic”. Feien por. La mateixa por que els que van irrompre dies després al Centre Social Terra de Benimaclet. Ningú els va dir res. La policia present en l'acte prou feina tenia per intentar defensar una representació del Bloc Nacionalista Valencià. Uns vint dirigents d'aquest partit valencianista van haver d'aguantar insults, amenaces, intents d'agressió directa i el llançament de tota mena d'objectes. Una roda d'agents blindats els van haver de protegir perquè poguessin participar en la desfilada. Els crits que es van haver de sentir són matèria delictiva. L'any passat van ser agredits i finalment enguany el delegat del govern de l'Estat a València, Ricardo Peralta, va prendre les mesures necessàries per evitar els atacs. Però el cordó policial no va servir per identificar cap dels agressors ni per impedir l'apologia del nazisme.

Aquests dies una jutgessa de Barcelona ha ordenat la detenció i l'ingrés a la presó de Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, després d'anys de tancar-li i obrir-li causes encadenades, per “difusió d'idees genocides”. Segons va informar la premsa, sobre la decisió ha pesat aquesta vegada “la trajectòria delictiva [de Varela], que demostra la seva perillositat”. Però Pedro Varela, antic militant de Cedade, s'ha limitat només a “difondre”. No ha participat públicament en manifestacions en les quals s'ha insultat i amenaçat els jueus o els immigrants. No ha col·locat bombes. No ha atemorit els clients d'un local. La llibreria Europa ha estat sotmesa durant anys a un fort control policial i judicial. No és el cas de l'extrema dreta del País Valencià. S'organitza, s'expressa i actua amb tota la impunitat. I al seu compte macabre hi ha moltíssimes agressions i dos morts. Quina és la diferència entre Catalunya i el País Valencià? Aquí la llei i la policia actuen contra la violència, encara que sigui feixista. Allà, no. I els demòcrates han de suportar la tensió que no suporten en cap altra part del món. “Moros”, “jueus” i “catalans” són víctimes cantades.

Aquests dies el Ministeri de l'Interior ha decidit destituir Ricardo Peralta, delegat al País Valencià, però no per la seva ineficàcia o complicitat davant tots aquests fets gravíssims, sinó per haver-se enfrontat amb el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte. Cuites domèstiques. Ara Alfredo Pérez Rubalcaba ha de decidir qui el substituirà. La pregunta és directa, òbvia i obligada: “Senyor ministre, vostè és nazi? Si no ho és, no toleri que l'extrema dreta campi pel País Valencià. Acabi d'una vegada amb l'amenaça i l'agressió sistemàticament impunes”.

Trobat a Avui+

La impunitat amb la que actuen els grups d'extrema-dreta és una pràctica que no extranya en absolut perque benefícia al colonialisme que patim a la nostra terra. Tenen gran part del beneplàcit del PP i del PSOE perque els fa una bona tasca de faena bruta, antidemocràtica i brutal, basant-se en odi, por i violència, però clar, per a ells és "normalitat democràtica", i és que m'atreviría a dir que la seua democràcia és ixa...ninguna!

Esperem que al que posen ara al carrec tinga més coneiximent. Tu, Ricardo Peralta...ves-te'n a la merda, i no tornes!


dimecres, 15 de desembre del 2010

Lo Rat Penat carrega contra els radicals


Ni el valencianisme catalanitzant, ni el catalanisme pancatalanitzador, ni la uniformització castellana procedent de Madrid. El nou i inesperat enemic de Lo Rat Penat és el blaverisme de tall radical. Així ho va advertir ahir a la nit a la gala dels Jocs Florals Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, en un contundent discurs en què va carregar contra "els hipòcrites del valencianisme" i va anunciar que la seva entitat, fundada el 1878, "continuarà deixant en el camí als que en les seves formes d'actuar es converteixen en els més absoluts totalitaris i intolerants, que ens recorden èpoques passades [Batalla de València] que no hem de consentir que tornen".

Encara que no els va citar pels seus noms, la crítica anava dirigida al blaverisme polític que representen Coalición Valenciana -el partit de Juan García Sentandreu-, Unió Valenciana i el Grup d'Acció Valencianista (GAV). I per si quedaven dubtes, el president Ratpenat les va aclarar. "Mai hem volgut donar suport a un radicalisme que en ple segle XXI viu acomplexat per l'esdevenir de la societat i que se sent en possessió de l'única veritat de la nostra cultura. [Però] no hi ha una veritat absoluta. Per això, no hi ha una única forma de veure, entendre i defensar el valencianisme. I ací no ha d'haver cap inquisidor que, des d'una capella, otorgue i trega títols de valencianitat a ningú ", va dir Esteve, després de destacar que Lo Rat Penat s'ha apartat d'un valencianisme "ancorat a un passat sense suport social que s'alimentava de l'odi i la visceralitat".

Aquestes paraules d'Enric Esteve en l'acte més important de l'any, sens dubte, marquen un punt d'inflexió en la trajectòria pendular de Lo Rat Penat i suposen una sacsejada al valencianisme tricolor. El blaverisme polític, allunyat de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) -ja no segueix les seves normes ortogràfiques- i ara menyspreat per Lo Rat Penat, queda dislocat de les dues institucions culturals que han sustentat ideològicament al blaverisme polític.

En aquesta línia de desconnexió cultural i aïllament polític s'ha d'entendre al president de Lo Rat Penat quan ahir a la nit va denunciar que "aquests hipòcrites del valencianisme viuen d'esquena als referents de la cultura valenciana. Que sí, que el carrer és necessàri, però quan va acompanyat d'un llibre i d'una càrrega de bona voluntat per fer aquesta societat cada vegada més plural i democràtica ", ha matisat.

Enric Esteve no va voler fugir de parlar sobre les recents pintades sofertes a la seu de Lo Rat Penat que l'acusaven de "catalanista" després d'haver convidat a una conferència al professor de Filologia Catalana Abelard Saragossà. Esteve descriu als autors de les pintades com "uns aniquiladors de les llibertats del poble valencià". "I els puc assegurar que no eren partidaris del Nord [és a dir, Catalunya, una paraula que no va pronunciar], no. Aquestes pintades venien d'aquests que pateixen la greu malaltia de creure's en possessió de la veritat". "A aquest reducte els he de dir que Lo Rat Penat seguirà treballant per la defensa dels interessos de tota la pàtria valenciana. I més en concret, per la nostra llengua, cultura i tradicions".

Si el president de les joventuts d'Unió Valenciana, Raül Cerdà, perplex amb la invitació del Rat Penat al professor de Filologia Catalana, exigia fa 10 dies a aquesta entitat "que parlen ara o que callen per sempre", ahir a la nit va obtenir la resposta : Lo Rat Penat decideix donar l'esquena als partits polítics regionalistes.

"No tancarem les portes als qui, volent a València, pensen d'una altra manera"

A part de la crítica dirigida als moviments regionalistes i les seves entitats satèl.lit, el president de Lo Rat Penat va apel.lar ahir a la nit a la unió del valencianisme. Si Lo Rat Penat "ha estat punt de trobada entre tots els valencians, d'esquerres, de dretes, monàrquics, republicans, nacionalistes, regionalistes", va dir Enric Esteve, "no serem nosaltres els que d'una manera dictatorial tanquem les portes a gent que , volent a València i treballant per ella, tinguen diferents formes de pensar ", va afirmar el president de l'entitat decana del valencianisme i que va ser grisol del nacionalisme progressista durant bona part del segle XX. Esteve també va presumir que la seva entitat treballa "sense deixar el diàleg, però al mateix temps sense renunciar a res".

Extret del Levante "el mercantil valenciano en castellano" i traduit per mi a Soft.

La irracionalitat, violència i fanatisme blavero.


He deixat des de sempre ben clar, que haguent distintes formes de vore el Valencianisme, hi ha un que de Valencianisme només té el nom, el Blavero.

No tan sols intenta impossar la seua visió incompleta i analfabeta del Valencianisme, si no que la seua ignorància fa que la nostra llengua estiga encara penjant d'un fil. Els seus grupuscles són violents, actuen de forma vandàlica i temps abans terrorista. Es queixen de les iniciatives de molts valencians titllant-los de catalanistes, quan ells MAI han fet res constructiu per la nostra terra, llengua i cultura. Tot el que han fet ha sigut utilitzar la violència a manifestacions, fer pintades amenaçadores amb numerología de tendència nazi ( 88 -71 ), fer boicots a productes Valencians, Mallorquins i Catalans, fer boicots a actes culturals Valencians, més boicots a artistes Valencians com Raimon, i un llarguíssim etc. de conductes altament deplorables.

Estos no tenen res de valencianistes, són antivalencians i lo pitjor és que es creuen portadors de l'alliberament nacional, lo que fa que molts joves acaben caiguent en ixe parany i s'acosten perillosament a postures radicals d'extrema-dreta. Són moltes les coses que ja he comentat d'ells a aquesta entrada i en tot el bloc, i ara anem a contar la última que han fet aquestos filofranquistes.

Dins la seua paranoia, han sigut capaços d'atacar, al igual que fan amb els Casals Valencians, a LO RAT PENAT!! Val...alomillor no ho heu escoltat bé...han atacat a Lo Rat Penat...si, a Lo Rat...que què significa això? Doncs que la deriva absurda del blaverisme ha degenerat en atacar els seus pròpis feus...antigament LO RAT PENAT era una associació que fou fundada el 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença al País Valencià. En diversos dels seus escrits es dona per evident el fet de que el valencià i el català són la mateixa llengua, arribant a utilitzar el terme "català-valencià" per referir-se a aquesta. Això en un principi. Per què després de la Guerra Civil, va caure en mans de franquistes, que la van espanyolitzar i possar al servici dels "ofrenadors de Glòries a Madrid" i les bogeries blaveres. De tal manera que va acabar modificant la seua pròpia ortografía per diferenciar-la lo màxim possible de la catalana, perque els Catalans són el dimoni (hahaha...haha). No obstant això, ha fet alguns treballs que han fet bé a la cultura Valenciana, i ara, en última instància estava abogant per la pau llingüística, havent convidat un profesor de Filología Catalana a la seu.

Bé doncs, aquests blaveros, que no saben pensar, i tan sols lladrar, van començar a fer una campanya d'odi possant com a objectiu la seu de Lo Rat Penat a través de la seua web castellana de Valenciafreakdom.com. (no pense fer-los anuncis gratuits). Com que tot el que sone a Català, Catalunya o qualsevol altre dimoni els trastorna van reaccionar de la única manera que saben. Fent el ninot.

Van fer pintades titllant al president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, de "catalaniste", al igual que titllen de "catalanistes" al PP (HAAAHAHAHAHA), a Escola Valenciana, a les Universitats Valencianes, a gran part dels Valencians i a totes les Universitats i Llingüístes del món que segons ells són catalanistes perque els catalans són tant rics que preferixen pagar amb "l'or català" a ixes Universitats que comprar la seua independència... no és que els blaveros estiguen equivocats i ninguna tesi científica els done suport ni la raó, que va...els bojos són tots els altres...


En fi...

Tindre paraules d'ovella i fets de llop.


El PSPV-PSOE presenta les seves pàgines web de campanya 100% en castellà...aixina els "socialistes" "valencians" amb Jorge Alarte al capdavant es proposen "suplir" les manipulacions de Canal 9 amb les noves tecnologies però ignoren la llengua pròpia del país...com fa el PP, vaja...

El PSPV-PSOE ha obert dos pàgines web per fer campanya electoral de les quals no vaig a fer cap anunci, s'han encetat 100% en castellà, sense possibilitat d'escollir versió en valencià i sense ni un mot de la llengua del país. De fet, a la dreta és pot llegir "Se acerca el cambio para la COMUNIDAD"..."comunidad"...

Alarte continua aixina amb la seva intenció de fer virar el PSPV-PSOE cap a posicions més espanyolistes. No oblidem que aquest senyoret, elegit per el psoEspañol, proposava canviar les sigles del partit per "adaptar-les als nous temps", i sugeria "PSCV" (Partit Socialista de la Comunitat Valenciana) o "PSV" (Partit Socialista Valencià) com a sigles ideals. Encara com els militants del PSPV van tombar aquest apartat de la ponència marc per àmplia majoria, i el PSPV va mantenir el seu nom oficial.

En 2009 el PSPV-PSOE i el PPCV van unir esforços per evitar que la Generalitat Valenciana entrara al patronat de l'Institut Ramon Llull en igualtat de condicions que els altres governs del país que ja en són membres, després de tombar una moció de Compromís que així ho proposava.

El PSPV-PSOE diu que cuida i respecta la nostra llengua, el PP la utilitza partidariament mentre no fa ni una cosa ni l'altra, al final, tots dos la marginen i la discriminen de la mateixa manera.

Per tant, senyorets i senyoretes...


Solidaritat Valenciana?... No


""""Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el PSAN han acordat estendre organitzativament la formació liderada per Joan Laporta al País Valencià. Segons ha explicat SI, l'enquadrament orgànic dels adherits valencians es farà dins de l'estructura general de l'organització, de base comarcal i sense perjudici de la formació d'un òrgan d'àmbit de país.

Ambdues formacions també han acordat que la incorporació del PSAN es tradueixi en el pas previ en la seva participació en el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència i, si s'escau, en les eleccions municipals del mes de maig.

Tant SI com el PSAN han fet una crida al poble valencià perquè 'denunciï l'espoli' al qual està sotmès per l'Estat i per tant, reclami la independència 'com a única solució a la crisi econòmica i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies'. """"

Això vaig poder llegir a alguns medis digitals, que volíen començar una iniciativa per la independència de la nostra terra...independentment de que siga Laporta, Carod, Mas, o qui siga, i el partit que siga, trobe que és una gran estupidessa.

Per què?

Primerament, Catalunya està a anys llum de València, mentre ells miren pel dret de decidir, nosaltres encara mirem pel dret d'existir. Asi a València abans que mirar per la independència, tinguem que reforçar més la pròpia identitat.Estem molt més fotuts que Catalunya, en gran part per la ignorància blavera que pot eixir reforçada d'aquesta aventura Laportista...no puguem passar de 0 a 100 de colp, encara menys si ens costa tant car.

Necessitem primer normalitzar la existència d'un front per la independència del PV i per partits polítics no espanyolistes (obviament), de caire completament Valencià. S'ha de consolidar la llengua i la identitat al Pais Valencià, que aquests últims anys ha estat molt malmesa...

És cert que patim "espoli fiscal", és cert que la corrupció dels "espanyolistes" és vergonyosa, també és cert que la solució a la crisi econòmica, crisi en la educació i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies passa o bé per una Espanya més justa, la Federal, o per la Independència. Però, el poble valencià és digne, gran, seriós, i autosuficient, per a tindre i viure la seua pròpia història i evolució, cap a una major consciència de poble, d´autogovern i d´independència. No necesitem que ens empenten deixa manera. Una cosa és ajudar, i altra és molestar. Val que molts Valencians estàn pensant en la mona de Pasqua, però despertar-los és algo que depén de nosaltres mateixa, no dels Catalans.

Alçar polseguera que no duga a cap lloc més que la popularitat d'un personatge polític, en aquest cas Laporta, no ens beneficia en absolut als Valencians.

Nosaltres tinguem la raó del nostre costat, hi han molts Valencians que saben com està l'asunt i moltíssims que estàn absorts pel nacionalisme espanyol (com molts valencians sabem, inmensa majoría en ínfima educació), el mensatge tant obert de SI faràn que molts es tanquen en banda, fent que ells perden, que nosaltres perdem i en definitiva, que tot el País Valencià perga.

Aixina que no, no trobe gens correcte l'aventura de SI. Done plé suport a la diversitat política, però no quan lluny de ser positiva, és negativa.

divendres, 10 de desembre del 2010

VerdCel


VerdCel és una amalgama de música, paraula, imatge i acció. La proposta d’aquest grup original, de llenguatge ric, únic, carregat de compromís, sentit i profunditat, originari d'Alcoi , no renuncia per a res a la bellesa formal, en fa un aliat. Tres discos (Lps en unes edicions acuradíssimes de Llibre-cd-dvd), un Ep i dos singles digitals, han estat les seues publicacions. Diverses les gires i molt nombrosos els concerts de presentació amb què VerdCel ha recorregut exitosament els Països Catalans, diversos indrets de l’Estat Espanyol i algunes incursions en l’àmbit europeu. Els seus treballs han sigut distingits amb nombrosos guardons: Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó, Premi Cantigas de Mayo, Premis de Cançó Horta-Guinardó i Viladecans, Premi popular Inquiet als clips, diverses distincions al disseny, etc.



Ara fa ja més de set anys es va crear aquest projecte en moviment i canvi que és VerdCel. Les propostes escèniques de VerdCel, a més de la música i els textos, integren des de bon començament el teatre i la imatge a la seua posada en escena. El muntatge de l’espectacle La cordeta s/e (amb l’ajut de l’actor Juli Cantó) dona pas la tardor-hivern de 2003-04 a enregistrar el seu primer disc, un Ep en format digipack, On està el Lloc?(PAE, 2004). Sempre Ovidi Montllor i la seua actitud escènica han estat una de les influències interpretatives del grup; van crear un espectacle íntegre basat en la seua obra (“Des d’hom fins el món”) i han participat en diversos treballs i tributs del canta-actor. En Març de 2006 VerdCel presenten el seu treball, fins el moment el més ambiciós, PaisViatge (Cambra Records, 2006), el primer llarga durada del grup i la culminació de les arts treballades i integrades a la manera de fer de VerdCel; un Llibre-Disc-Dvd que recull música, poesia, il·lustracions i un còmic que es converteix en el fil conductor del treball; l’espectacle, com un film, succeeix amb unes acurades vídeo-projeccions, que amb les accions el projecten més enllà de la música als directes. En aquest segon disc, “els d’Alcoi” fan una defensa poètica del territori i els nostres paisatges, amb la qual van recórrer exitosament racons del nostre territori i també altres escenaris d’arreu; va estar un treball distingit amb nombrosos guardons. Després va arribar Sàmara, on un curt-documental (Octavi Masià-Daniel Olmo) i un Còmic arrodoneixen els temes musicals del seu tercer cd; un espectacle i disc amb nom de dona: sÀmArA; la protagonista una dona nonagenària que amb les seues vivències deixa impressions als paisatges emocionals dels VerdCel; en directe com venen fent habitualment: a partir de cançons, imatges (videojeing), textos i interpretació. A les esquenes aquest equip creatiu que és VerdCel, porten quatre treballs (tres d’ells en format cd-llibre-dvd) i més de 400 actuacions de presentació dels mateixos en espais escènics diversos. Una proposta única i exquisida que ha tingut molts reconeixements de crítica i públic allà on han estat. Actualment presenten PetjAdeS, el primer tribut íntegre i reconeixement que es fa a l’obra del pioner Raimon i un dels mestres de La Nova Cançó. 15 verdSions de peces del de Xàtiva, un Curtmetratge, dos Documentals inèdits i un Còmic que relata certs punts essencials en la vida de l’artista.

Des de la Caverna Espanyola van ser tildats de "Etarres"...un absurd, però típic d'aquells que ho van declarar, uns autèntics terroristes filofranquistes. Un insult cap als músics pel simple fet de fer la seua música en la seua llengua.


El Colós de Fabra

La nova estatua que faràn a l'aeroport de Castelló, "El Colós de Fabra".


En serio...fa falta que comence a despotricar lo que em pareix que li facen una estatua com a homenatge a este tio que té tantíssimes imputacions per corrupció, que té tanta sort que li toca varies vegades la lotería i que té un talant digne del "cacique" que és?

El Carlos Augusto de Todos los Santos Fabra, amo i senyor de les terres Llevantines per la Gràcia de Déu, comandant general dels exèrcits nacionals, gran heroi conquistador de terres salvatges, per al seu honor i glòria eterna es farà construir una estatua de 24 metres en l'aeroport, per a goig de tots els que osen xafar s'ha terra, que sàpiguen qui mana!

Menut egòlatra...hi han que se'ls puja el poder al cap...però lo de este tio...lo dels peperos...no sé, no té nom...ara...els seus votants, lo dels valencians quel voten a este, al Camps i al Rus i tota la pesca...això és digne d'estudi i per a possar-los en un psiquiàtric...

En el pais dels cecs, el borni* és el rei!

Això en Franco si passava...




*borni, tort, tuerto,...

dijous, 9 de desembre del 2010

El supranacionalista Vaja Llosa



-Ansar i la Verga-

Al senyor Vergas Llosa l'han guardonat amb un Premi Nobel. Personalment no he llegit ninguna obra seua, per lo tant, no vaig a criticar el fet d'haver guanyat el Nobel, potser si és un bon escriptor i tot, o potser està igual de comprat que el Nobel de la Pau d'Obama...aaaai que bonica és l'amistat!

Lo que si puc criticar són les seues airades declaracions...airades i hipòcrites, que francament, només enganyaràn a aquell que estiga cegat per la seua panxa plena. O també, puc fer un exercici d'un especial vistiplau i pensar que simplement el pobre home està major i no té ni idea del que diu o de lo que són els nacionalismes, ja que englobar tots els nacionalismes en un sol, és una acció pròpi d'una persona en un nivell cultural molt pobra...però dubte que aquest cavaller que a guanyat el gran i inconmensurable Premi Nobel siga tant inculte, no?

Doncs bé...a part d'altres perles anteriors com "el toreo es comparable a Shakespeare o Beethoven" o després de comprovar la qualitat de la novel.la de Tirant lo Blanc i lloar tant l'obra com l'autor, criticar la llengua "vulgar" en la que estava escrita...ara ha soltat una altra, "El nacionalismo ha sido la causa de las peores carnicerías de la historia"... la religió i la economía no han tingut res a vore en el repartiment de la carn per lo que es veu. O també, "Ojalá que los nacionalismos, plaga incurable del mundo moderno y también en España, no estropeen esta historia feliz". (tant de bò passara i el nacionalisme espanyol deixara d'estropear-ho)

Però val, el tio té raó en una cosa, almenys en la península si hi ha hagut un gran bany de sang a causa del nacionalisme...del SEU nacionalisme...sobretot quan Franco, ixe gran patriota al cap d'un exèrcit NACIONAL, va carregar per la "sagrada unitat d'Espanya". Per tant...precisament el seu nacionalisme destructor i excloent és bò, però els nacionalismes emancipadors del colonialisme, ixos anomenats "nacionalismes perifèrics", no.

Però no és d'extranyar tampoc, el senyor Mario volía ser torero, i de fet, és un afèrrim defensor d'eixa brutal pràctica, aixina que la seua mentalitat o moralitat no és que siga molt sana...sumem-li que en Perú són molts els que estàn farts d'este personatge, ja que també està en contra dels Peruans, la seua cultura i les seues llengües i a favor del Imperialisme de la Madre Patria...aixina que la seua hipocresía d'anar contra els nacionalismes, i no criticar el seu, segurament és perque o bé no creu que lo seu siga nacionalisme (com tants fascistes negacionistes), o bé els dinerets de la sombra que l'acull s'han de tornar amb lleialtat.

Per això quan parla dels nacionalismes, no parla de les prohibicions de les llengües peninsulars, de quan tan sols es permitía la "lengua del imperio", denegant al Valencià a la més marginada intimitat per a no molestar als xuplaculs estos.


-El Rey de Ejpanya i Mario parlant de Shakespeare mentre juguen al Backgamon a una plaça de bous.-

Aquests són els pitjors nacionalistes, els que diuen no ser-ho i critiquen a les minories, buscant més el seu extermini cultural. És un botifler, un tipo que s'acosta al fort encara a costa de maltractar la cultura pròpia del seu país. Amb l'extermini cultural que hi va haver amb la conquesta d'Amèrica és lamentable que 500 anys després ixca un tipo aci a defensar la supremacia de la llengua castellana sobre les altres.

El nacionalisme espanyol és el pitjor de tots perquè nega la identitat dels altres i menysprea la seua cultura. Considera dialectes o llengües inútils a les altres de la península. I en el súmmum de la cara dura encara diu que és el castellà la llengua perseguida.

El seu reduccionisme d'este tema és insultant. No es pot comparar un nacionalisme expansionista nazi com el espanyol amb un nacionalisme emancipador del colonialisme (Àsia, Àfrica, Amèrica llatina). Ni a un partit nacionalista d'esquerres amb un de dretes. Hi ha molts matisos. El principal que qualsevol idea defensada pacíficament no ha de ser dolenta, tesi que neguen Savater i companyia, que després amb desvergonyiment parlen del seu patriotisme constitucional, com Vargas Llosa. Ni amb un nacionalisme en un vessant cultural, de reivindicació d'una cultura, sense pretensió política.

Quan un escriptor basa la seua ideología en el capital i el fascisme em bull la sang, és vergonyós.
Als que es pregunten d'on ixen tants independentistes i nacionalistes, doncs cada vegada que gentola com Aznar o este obrin la boca, nâixen 3 nacionalistes "perifèrics".

En fi, Bragas Locas, si lo teu és escriure i ho fas bé, no et plenes de merda en tals declaracions i sobretot no t'aconselle ixes companyies...tot lo mal s'apega...encara que..."dime amb qui vas i et diré qui eres".

dilluns, 6 de desembre del 2010

Som Socarrats! - A Mansalva -



"A Mansalva" és un grup de Rock de Xàtiva que vaig tindre el gust d'escoltar en varies ocasions. Tot grup que faça música en valencià sempre és benvingut!

Quan els hipòcrites es transformen en basura.


Ja vaig parlar al bloc de les accions que el PP ha fet més d'una vegada contra col.lectius de discapacitats, en aquells casos, denegant-los ajudes (diners que segurament gastaven després en luxes pròpis els peperets) però ara, s'ha destapat a Elx un altre cas, on Margarita Macià ex-presidenta de l'associació de discapacitats psíquics Integra-T, no puguent evitar l'ànsia cleptòmana que corre per les venes dels lladregots del seu partit va buidar els comptes del centre falsificant la firma de la mateixa tresorera. A part, va contractar de forma ilícita al seu marit proporcionant-li una suculent paga.

I ja, per acabar d'adobar-ho, va utilitzar a les persones en discapacitat psíquica del centre per fer activitats del PP, utilitzant-los per fer campanya, apegant cartells i portant camisetes del partit, a més d'utilitzar-los com a mà d'obra gratuita per fer imans del PP. Cosa totalment desaconsellat pels profesionals del centre.

Una autèntica vergonya que a mi no em sorprén en absolut, lo que em sorprén és que hi haja gent tant estúpida que siga capaç de votar-los i lo que és pitjor, defensar-los.

Deficiència social


El País Valencià és una de les autonomies que menys persones dependents atén de tota Espanya, ja que 43 de cada cent valencians es troben en el "Limbo de la Dependència", tenen el dret reconegut però "desesperen" perquè no se'ls ha assignat el servei o prestació que els garanteix la Llei.

Així ho ha assegurat el president de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, durant una concentració davant de dependències de la Conselleria de Benestar Social a València convocada per la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència.

"Un valencià en situació de dependència té la meitat de possibilitats de rebre una prestació o servei que qualsevol espanyol dependent", segons Ramírez, que presideix l'entitat que realitza dictàmens i informes sobre la situació de l'aplicació de la Llei

El president de l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials ha assenyalat que denunciarà, juntament amb la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència, "les últimes accions absurdes" presentada per la consellera de Benestar Social, Angèlica Such.

Aquestes accions, segons assenyalen, normativitzen els terminis d'aplicació de la Llei en 6 mesos, quan la Llei de procediment administratiu i els acords del Consell territorial ja han establert aquest període de temps.

A més, Such va anunciar la compatibilitat de prestacions i serveis, quan la Valenciana és la comunitat "més estricta" en aquest tema, i la figura de l'assistent personal, "que en quatre anys no hi ha ni un sol aa País Valencià".

Les dades, segons assenyalen, evidencien quel País Valencià és un dels territoris on més terminis existeixen i on major percentatge de "limbos de la dependència" presenta.

En l'acte s'ha lliurat en el registre d'entrada de la Secretaria Autonòmica de l'Autonomia Personal i Dependència una còpia de la Llei de procediment administratiu i de l'acord del Consell Territorial.

A més es presentarà l'anàlisi de les dades oficials del Sistema d'informació SISAAD (IMSERSO) que, amb dades de novembre de 2010, assenyala que catorze de cada mil espanyols són beneficiaris de la Llei de Dependència, mentre que a València només set de cada mil valencians reben alguna atenció.

Al País Valencià haurien d'estar sent ateses prop de 70.000 persones i en l'actualitat només s'atén a un poc més de 36.000, segons han denunciat durant la concentració "A València no es pot calcular el temps que es tarda entre la sol licitud i la resolució de valoració, ja que incorporen al sistema d'informació als dependents una vegada valorats, no registren les sol.licituds ", han explicat.

"La immensa paciència dels dependents valencians s'està esgotant. Confiem plenament en la batalla de la ciutadania al carrer, la premsa o als tribunals, que són el camí a seguir, enfront dels despatxos dels polítics sense ànimes i tecnòcrates aduladores
", han conclòs.

trobat al ABC
Quan es pateix espoli pel centralisme Espanyol, quan tinguem lladres al Govern Valencià i quan la gent és estúpida, és quan passen estes coses. Si Espanya és un estat de pandereta, els valencians estem demostrant ser els més burros de tots. I al final els que paguen per tanta irresponsabilitat, són els més vulnerables.

2on enquesta


Aquest ha sigut el resultat de l'enquesta on han votat 11 persones siguent 2 d'elles persones que deuen viure a una realitat alternativa i 9 els que veuen la realitat tal com és sense lloc a dubtes.

L'enquesta es va iniciar el Gener d'aquest any i va finalitzar el dia 1 de desembre del mateix.

El fet de que València no viu en un ambient democràtic és més que evident, el que avergonyeix és que gent mesquina vaja fent campanyes d'odi al Cap-i-casal contra els immigrants, col.lectius homosexuals i els pròpis Valencians. Grupusculs violents i irracionals que calen entre els més descervellats i fan que la nostra ciutat siga cada vegada menys valenciana, més xenòfoba i més homòfoba en el beneplàcit del govern. On la democràcia brilla per la seua abscència, ja quel PP ha fet del País Valencià un gran forat d'on plenar-se les seues butxaques a la nostra costa, a costa dels nostres drets, cultura, treball i dignitat fent el que els ve en gana encara que tinguen que destruir el nostre patrimoni.

Crec, que mentre tinguem gent al poder que mire només per ser la platja de Madrid...una regió sense veu ni ànima... mentre tinguem al poder centralistes espanyols en conter de Valencians que miren pels valencians, estarem fotuts.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Collons...una altra del PP...torna-li la trompa al xic...

El PP atura la representació a Xàtiva de l’obra ‘Corrüptia: una regió de l’est’ que fa comèdia del Gürtel.

---L’obra teatral ‘Corrüptia: una regió de l’est‘ haurà d’esperar per ser representada Xàtiva després que des de la regidoria de Gran Teatre el seu responsable Ramon Vila rebutjara que esta es prepresentara per al pròxim 11 de desembre. ‘Corruptia‘, segons el seu autor, el periodista xativí Josep Lluís Fitó, fa una “crítica social” i fa comèdia sobre la corrupció a la política valenciana.

Des de la companyia l’Enjolit que representa l’obra s’apunta que inicialment es va intentar la contractació per actuar al Gran Teatre “i se’ns va dir que quedava lliure el dia 11 de desembre“, no obstant a l’hora d’emplenar la documentació asseguren que “els problemes van sorgir quan es va veure el nom de l’obra que s’anava a representar”. Així expliquen que dies després es va comunicar la negativa per actuar.

Des de l’Ajuntament de Xàtiva Ramón Vila ha assegurat que la negativa es va donar a posterioritat perquè en un primer moment “no es va tindre en compte el conveni que tenim signat amb la companyia d’Alicia Herero, i eixe dia ha de fer un assaig d’ ‘El Trencanous‘ que es va haver de confirmar’. Vila ha afegit que “els hem proposat que puguen actuar en els mesos de febrer o març perquè ara està tot copat per les falles”.

Josep Lluís Fitó entén que es tracta d’una episodi “lamentable i trist en una societat democràtica”. Per la seua part Vila assegura que “en absolut hi ha censura” i ha recordat que al Gran Teatre ja han actuat altres artistes crítics amb el PP com Raimon o Xavi Castillo. Davant la impossibilitat d’oferir-se l’obra a Xàtiva esta es representarà els dies 11 i 12 de desembre al Teatre-Cine Goya de l’Olleria.

Corrüptia: un regió de l’est‘ va es va estrenar a inicis de novembre al Festival Lola teatre de Molins de Rei (el Baix Llobregat). L’obra compta amb la col·laboració del poeta i actor també xativí Elies Barberà i els actors Albert Alemany, Jenny Beacraft, Arnau Marín i Marta Montiel; està dirigida per Carles Fernàndez Giua i l’escenografia està a càrrec de Lluna Albert. ---

Estos del PP, com sempre, i en la línea de la seua ideología fascista, en quan algo no els interesa, ho censuren i santespasques...mafiosos...

VOS RECOMANE ANAR ELS DIES 11 i 12 DE DESEMBRE AL TEATRE-CINE GOYA DE L'OLLERIA A VORE L'OBRA!!

El relatiu èxit del PP a Catalunya


< < Qui tira aigua al vi de la victòria d'Alicia Sánchez Camacho és ni més ni menys que l'expresident del PP de Catalunya, Aleix Vidal-Quadras: "Si al final els populars, en una situació d'ensorrament socialista, el màxim que aconsegueixen és tornar 14 anys enrere, haurien de revisar a fons el seu paper i la seva estratègia ", diu en una columna per a La Gaceta. L'eurodiputat conservador té una mica de raó, encara que quede lleig que ell mateix presumixca: el PP ha aconseguit un escó més al Parlament dels que va tenir Vidal-Quadras el 1995. No obstant això, les dades de diumenge no trenquen el sostre històric del PP: 384.019 catalans van votar a Sánchez Camacho (12,33% del total) enfront dels 421.752 de Vidal-Quadras el 1995 (13,21%). El PP ha mobilitzat a tota la seva parròquia catalana, però no suma un ciutadà més dels que ja va tenir.

La dada provoca dues conclusions quan es trasllada a la resta de la Península. La primera, que el vot del PP està completament mobilitzat, però que no semblen ser més dels que sempre han estat. En les quatre últimes eleccions generals, des de 1996, el PP s'ha mogut en una petita forquilla entre els 9.700.000 i els 10.300.000 vots, uns resultats amb els quals ha aconseguit dues victòries-una d'elles fins i tot amb majoria absoluta-però també dues derrotes. En aquestes mateixes eleccions, el resultat del PSOE ha oscil.lat moltíssim: entre els menys de vuit milions que va aconseguir Joaquín Almunia i els més d'onze milions que van donar suport el 2008 a Zapatero. Va ser l'esquerra, amb la seva abstenció o el seu vot, que sempre va decidir les majories.

La segona conclusió cau per si sola: no serà el PP qui guanye les properes generals, sinó el PSOE qui les perda. Per això Rajoy té tant d'interès a no eixir de la migdiada, no fos cas que l'esquerra es mobilitze en contra.

Ignacio Escolar>>


És el que té el bipartidisme...per la meua part, sóc de la generació NI-NI...NI PP, NI PSOE. Per desgràcia, si ha aconseguit això a Catalunya, sobre tindre l'exemple del que passa quan està el PP al seu Sur, asi ho tinguem fotut, perque tornaràn a movilitzar als mateixos alienats de sempre, inclús pot ser que més. Digne de "Cuarto Milenio" això...

La F1 se la pega



El titular de hui sería:

"Camps intenta desprendre's del GP en no poder pagar el cànon i l'organització de la cursa."

En un cos de la notícia com:

El País Valencià busca desesperadament un comprador per al seu Gran Premi d'Europa de F-1. Ni tan sols el canvi de dates - d'agost a juny - ha servit per millorar l'hipotètic rendiment. La crisi en la construcció ha minat la idea de fer rendible la carrera urbanitzant l'entorn del port. La Comunitat es gasta en cada GP voltant de 30 milions d'euros i l'aixeta no dóna per a més després d'anar al rescat dels 25 milions de deute generats per Valmor, l'empresa que, en teoria, havia de gestionar l'esdeveniment d'una forma privada .

Els ingressos per taquilla no arriben als 10 milions d'euros, i la despesa entre cànon i organització passa àmpliament dels 30 milions, una mica insostenible. Durant la setmana del Pilar, Camps va intentar traspassar l'organització de la cursa a Alcanyís, que va rebutjar categòricament aquesta possibilitat. Ara negocia amb Portimao (Portugal), però Ecclestone ja ha advertit que no renunciarà a un sol euro dels 18 milions anuals signats. De moment, al Mundial-2011 publicat per la FIA es manté el GP d'Europa, però encara es desconeix la seu.


I la conclusió sería:

Ningú sap a València quant costa la F-1, que, en tres temporades ha perdut gairebé la meitat d'espectadors, passant dels 112.000 del 2008 als 75.000 del 2010. Es porten invertits en el traçat urbà 90 milions d'euros i la perspectiva de recuperar aquests diners amb la urbanització de la zona és remota. «Els comptes de la Generalitat en matèria esportiva i cultural-assegurava recentment Enric Morera, portaveu de Compromís-són una autèntica vergonya i un insult als valencians, ja que el cànon de 18 milions que es paga a Ecclestone s'ingressa, íntegre, en comptes de paradisos fiscals britànics».

I la opinió sobre la notícia:

Algo que ja esperavem que passaría els que no som uns tarroços que puguen enganyar els del PP...no sé quan despertaràn els seus "votants"...Als Valencians mos ix aixina de car el que ells es plenen les butxaques a costa nostra. :)

I no només deu diners a Ecclestones i altres empreses de la F1...a la Copa Amèrica també, el València C.F el tenen âsquipolat, a la televisió pública,a la nostra educació també deu diners, a correu, a cultura, a infraestructures de tot el territori...això si, per a soparots i els seus luxes no en falten, perque ens els lleven a nosaltres que ho paguem tot...és vergonyós...i en l'escusa encara llevaràn més inversions a la educació per a tindre més negocis que fer, com lo del Parc Temàtic de Ferrari. Increïble...i la gent seguix votant-los...lo que demostra lo que ja es sabía, l'educació que fa que es tinga tant poc de coneiximent sobre la nostra pròpia cultura, és la que ajuda a que es vote a partits tant "populistes i reaccionistes". Els valencians cada vegada són més gent sense criteri, i això és un perill, per a si mateixos.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Tardor - Hivern

Autumn. A short timelapse film from Patryk Kizny on Vimeo.



El curt es va rodar en part en el Jodlow Star Party 2010 a mitjans de setembre, i també durant uns dies en un entorn sorprenent de Wroclaw, Polònia.


Winter Village from Ash Schlöger on Vimeo.



Curtmetratge en el Parc Nacional de Bialowieza, Polònia.

divendres, 26 de novembre del 2010

2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià


Piqueu a la imatge, bacores!


Misto



Arrel al anterior text que he publicat, on Joan Maria Minguet Batllori ens feia una puntualització d'una anècdota que li passà quan era xicotet, em vaig recordar que havía vist una altra experiència pareguda a un altre bloc de la meua població, però, amb certs matissos. La compartixc:

Carlet, 1971

- Va Joanet, donat aire que no aplegarem a escola a temps. (Insistia l’avi al seu net.)

Joanet feia ja 5 mesos que cursava el primer any de preescolar dins el pla d’Educació General Bàsica que havia imposat el règim del Caudillo, entre els quals estava l’obligatorietat d’una ensenyança exclusivament en castellà.

Per a ell els primers mesos va suposar un handicap, ja que a casa, al carrer, i per tot arreu, llevat de la televisió, tot el món li parlava en valencià i encara que gràcies a la televisió entenia perfectament el castellà, no li cabia en el seu cabet menut tindre que parlar-lo. Ell parlava, com tot el món del seu voltant, el valencià.

Aquell dia a l’escola el va marcar per a tota la vida, a ell, a la seua mestra de preescolar, i a l’inspector d’ensenyança que feia una visita rutinària al col·legi.

- Buenos días niños !!! hoy tenemos aquí al inspector. Cuando el señor inspector haga una pregunta debemos responder como os he enseñado. Si alguien quiere decir algo, primero que levante la mano.

Va dir la professora, i acte seguit, un home totalment estrany per a tota l’aula, vestit amb una roba grisa i amb un bigot que semblava ridícul, va prendre la paraula.

- Vamos a ver... necesito un voluntario.

Com que els xiquets no sabien que volia dir això, l’home es va vore amb la necessitat d’especificar més...

- ¿algun niño o niña quiere responder a mis preguntas a cambio de una piruleta?

Lo de “las preguntas” no sabien bé de que anava, però lo de la “piruleta” ho varen entendre tots a la perfecció, més quan l’oferiment anava degudament il·lustrat per la presència de la susdita llepolia a la mà del “Señor Inspector”.

Amb la ignorància innata que tenen els xiquets, Joanet, va alçar la mà, més mogut per la seua debilitat pel dolç, que no per les seues ganes de col·laborar.

- Ale ven aquí, - li va dir l’inspector, seient-lo en les seues cames i donant-li anticipadament el regal.

De la butxaca, va treure una caixeta de mistos d’eixos que tenien el palet de paper apretadament enrotllat i parafinat, amb la cabota tan roja com la “piruleta” que lluïa Joanet a les mans. Va treure un misto, es va quedar mirant fixament a Joanet i va preguntar...

- Vamos a ver Juan Manuel, ¿que es esto?

Joanet va mirar allò que tan poc d’interès li provocava i va contestar... Un misto.

- No, Juan Manuel, esto no se llama “misto”, prueba otra vez ¿que es esto?

El xiquet una mica estranyat, va pensar uns segons per repassar on estava l’error de la seua resposta i va llançar de nou . Un misto.

- Ay que niño más travieso. No, esto no se llama “misto”, se llama cerilla. Vamos a ver otra vez. ¿que es esto?

Joanet, va pensar que possiblement l’inspector no ho sentia bé i va dir amb veu més alta. UN MISTO !!!

A l’aula en aquell moment hi havien tres sentiments... D’una banda el de tots els xiquets, que envejaven a Joanet per la llepolia que duia a les mans i que estaven tan contrariats com ell de vore que el que l’home duia a les mans era un misto, a pesar que l’home no pareixia entendre-ho. El de “doña Vicenta” , la mestra, que estava més vermella que de costum, amb cara de voler que la terra se la tragués. I l’inspector, que anava calfant-se per moments de vore que no treia els resultats esperats, però que va respirar fons i va continuar amb l’atac.

- Venga Juan Manuel , estoy seguro que eres un niño muy listo y vas a contestar satisfactoriamente. A ver, repite conmigo CE-RI-LLA. Ahora tu.

- I joanet... CE-RI-LLA.

- Ves como si sabes, ale, ¿que es esto? – Mostrant de nou el misto.

- UN MISTOOO.

- No, no y no. Esto es una CERILLA, CE-RI-LLA, CE-RI-LLA. Dilo tu.!!!

- CE-RI-LLA.

- Que es esto?

- Un misto. (es reafirmava Joanet altra vegada)


Davant la insistència de Joanet, el nerviosisme de l’inspector, que va resoldre que el Joanet no es mereixia la llepolia i li la va llevar de les mans d’un grapat i quan ja estava a punt d’eixir per la porta de l’aula, amb la “señorita Vicenta” darrere intentant justificar el fet ocorregut, Joanet en clar intent de recuperar la desitjada “piruleta” va dir en veu alta.

- CE – RI – LLA.

L’inspector i la “seño” es varen girar, “doña Vicenta” va respirar profundament, i el bigot prim i ridicul de l’inspector que pareixia més menut a conseqüència de tindre la boca apretada de la mala llet, va recuperar la seua longitud habitual al relaxar aquest la boca i mostrar un somriure. I clar la llepolia va tornar a les mans de Joanet, per a enveja de tots els altres xiquets. Joanet restava plantat al mig de l’aula on tot els xiquets el podien vore, i quan la “señorita Vicenta” i l’Inspector varen eixir per la porta de l’aula, Joanet, en la “piruleta” a l’altura de la boca, va regalar a tots els presents un somriure de trionf i va dir en veu alta ...

MIS-TO.

.

..

...


Trenta cinc anys després, un dia que em trobava a Carlet, al soterrat d’una tia meua, es va adreçar a mi una dona d’una cinquantena i em va dir...


- Perdona, però ¿tu ets el fill de Marinela?

- Si clar, però em perdonarà per que ara mateix no sabria dir qui és vostè. (vaig contestar)

- És clar que no t’enrecordes de mi, fa tants anys que no ens veiem. ¿i si jo et digués MIS-TO?, ¿sabries qui sóc?

El meu cap és va posar a regirar per tot arreu, intentant esbrinar on volia anar a parar aquella desconeguda, però no va fer falta més d’uns segons per que trobés la resposta, i al moment em va vindre al cap, cada segon d’aquell dia.

- No em diga que vostè és “la señorita Vicenta” !!!!

- No m’ho puc creure, ¿encara recordes aquell dia?

- Ho recorde com si hagués passat ahir mateix. El dia del misto.

- I jo també, era el meu primer any de mestra, i la meua primera inspecció, i tu cabudet en no dir “cerilla” pensava que em fotien al carrer acabada d’incorporar. I menys mal que vaig tancar la porta a temps, per què l’inspector no ho va sentir, però jo si, que després de recobrar la “piruleta” vares tornar a dir MIS-TO. Jo no t’he oblidat mai, uns quants anys després d’allò em vaig donar compte que un xiquet de quasi cinc anys, m’havia mostrat, amb una cabuderia innocent, la importància de parlar la nostra llengua i no oblidar d’on venim.

- Vaja, me’n alegre que siga així.

La conversa va continuar dins lo habitual de l’acte en que ens trobàvem, però jo per un moment vaig tornar als meus cinc anys i a aquella aula amb un sostre altíssim, la pissarra pintada a la paret irregular, amb una estufa de llenya a un racó i uns finestrals enormes que deixaven passar la llum esmorteïda de les vesprades de l’hivern.