dimarts, 26 de juliol del 2011

Com acabar amb una televisió pública valencianoparlant en 5 fàcils passos


1-Elimina o redueix l'espai del valencià a la cadena, ja siga no doblant ni pel.lícules, series ni anuncis. I si pot ser fotent als treballadors millor que millor. Que no et frene una reducció d'un 75% d'ajuda als dobladors!

2- Crea un deute de 1.200 millons d'euros i fes, amb una programació de merda bàsicament repetitiva, que pràcticament ningú mire la cadena ni invertixca en ella.

3- Esclavitza-la baix els interesos d'un partit feixista d'extrema dreta, i possa-la en contra dels interesos dels pròpis valencians. Sobretot, que siga sumament evident, per a que a la gent li done més asco encara si pot ser.



4- No busques bones relacions amb altres cadenes del mateix domini lingüístic. Enfrontat a elles! Encara que siguen molt superiors! I per supost, deixa els teus platós de televisió per a cadenes xenòfobes i homofobes com Intereconomía, per a que puguen gravar les seues basures sensacionalistes d'extrema-dreta!

5- No renoves mai la cúpula directiva de la cadena, i en cas de fer-ho, acudeix als amigatxos de l'ànima...

Seguint estos simples pasos, aconseguiràs una televisió pública privada, al servici d'un partit antivalencià, que té la llengua pròpia marginalitzada, en números rojos i amb un 5'4% d'audiència.

Ja tan sols deuràs esperar a que caiga, i fugir amb les butxaques plenes! Felicitats!

Per a més informació sobre l'antigament coneguda com Campsnal9, avui en dia NO-DO9, visiteu La mirada crítica.

dilluns, 25 de juliol del 2011

I finalment he vist la llum


No senyorets i senyoretes, no és que per gràcia divina haja acabat fent-me del Partit Podrit per més que alguns datils vulgueren...el que ha passat, estimats i estimades lectors, lectores, membres i membras és que després d'un llarguíssim, per mi etern, temps de desconexió a la red, per fí, per fí!!, puc accedir-hi!!!!



Si germans! Com Cagalló per Sèquia a retornat a la vida, ha vist la llum que hi havía al final del túnel i n'ha eixit al món virtual de nou! A més, amb la grata sorpresa de trobar-ne més de 200 seguidors a Facebook! Halellujah!

Però, per motius de faena les entrades seràn més reduides que en altres temps. Ja vorem, alomillor trac el "FUA" i puc seguir el ritme. Siga com siga, ja estem aci!!

I ara, com que l'entrada m'ha quedat excesivament religiosa...

dissabte, 14 de maig del 2011

El poder sectari de l'esglèsia


A ningú a part dels que estàn absorvits per ixa secta ens passa inadvertit l'ostentació de riquesa i poder de la qual fa gala l'esglèsia catòlica-apocalíptica-romana, paradoxalment en contra de les ensenyances del seu Déu.

Aquesta secta s'aprofita de la gent bona i/o ignorant, fàcilment manipulable o tant dèbil mentalment que necesita pertanyer a algún grup, per aconseguir eixe poder i riquesa. Riquesa que utilitza per als seus luxes i encubriments dels seus crims.

I poder que utilitzen per controlar la població. Antigament els era més fàcil controlar-la, passant per distintes fases: primer per convertir els pagans al Cristianisme els enganyaren en riqueses i substituint els seus rituals pagans amb festes religioses que perduren fins avui, la segón fase fou quan el poder de la esglèsia ja estava ben definit, quan podíen a través de la força i la por controlar a la població, els pocs que no es deixaven controlar eren cremats en fogueres, torturats abans, durant i després de la Inquisició, o simplement assassinats, i la tercera fase, l'actual, és el control de la població a partir de la seua riquesa i poder utilitzant els actuals governs i institucions, incapaços d'utilitzar la força o la por en estes èpoques modernes.

Però ai d'aquell que crega que ja no tenen força, i més que en tindràn quan els seus simpatitzants i iguals morals pugen al poder...el PP.

Aci al País Valencià ja patim aquesta dictadura nacional-catòlica, en les rentades de cervell d'escoles, instituts i universitat privades catòliques que embruten el nostre territori i totes les desicions polítiques esquitxades per eixa secta, sempre present a les fotografíes de campanya.

L'última coneguda, és el fet de que l'educació sexual s'haja reduit un 65%, la concessió de la Generalitat a les pressions de l'arquebisbat de València i dels grups catòlics més conservadors en matèria d'educació sexual escolar ha aconseguit frenar la generalització dels Programes d'Intervenció i Educació Sexual (PIES) en els instituts valencians. Les raons de la frenada a la generalització de l'educació sexual -tot i estar consagrada a la Llei orgànica de Salut Sexual i Reproductiva des de març de 2010 - es troben en el gir copernicà emprès a finals del curs passat per la Conselleria d'Educació, que dirigeix Alejandro Font de Mora.

Les travetes d'Educació als programes PIES han estat inversament proporcionals a la flexibilitat d'aquesta conselleria amb l'Església. En el mateix període, l'Arquebisbat ha elaborat i distribuït, amb el vistiplau d'Educació, un manual basat en l'abstinència, fins al matrimoni eclesiàstic, com a únic mètode anticonceptiu, la masturbació com a vici, i el no reconeixement de l'homosexualitat com una opció, seguint la doctrina de l'Institut Juan Pablo II.

Els alienats de la secta pareix que desconeixen, des de la seua ignorància, els perills de no impartir eixos cursos entre jóvens que estàn a punt de tindre les seues primeres relacions sexuals (siguent realistes estàn fent-ho ja), i amb el desconeiximent l'únic que aconsegueix l'esglèsia és possar en perill la salut i el futur dels joves.

L'església ha lliurat sempre una batalla amb el seu propi personal corroït pel vici en la qual ha portat totes les de perdre. El problema ha estat que en molts casos les transgressions de la política oficial començaven a la cúspide.

Un dels primers papes, Sixt III (432-440), va ser jutjat per altres eclesiàstics per seduir una monja. Va ser absolt després de citar en la seva defensa unes paraules de Crist: "Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra".


A continuació s'enumeren els pitjors papes de la història:

1-Sergio III (904-911)

Conegut com "esclau de tots els vicis" pels seus cardenals, va arribar al poder després d'assassinar al seu predecessor i va tenir un fill amb el seu amant adolescent, trenta anys més jove que ell, la prostituta Marozia, el fill il.legítim de la parella passaria a ser el papa següent. Els més alts llocs del Vaticà s'adjudicaven mitjançant subasta, com si fossin quincalla, i el papat va iniciar la seva "segle fosc".

2-Benedicto IX (1032-1048)

Escandalitzava contínuament fins i tot als seus cardenals més curtits pervertint a nens de curta edat en el palau del Laterà. Penedit dels seus pecats, va abdicar per retirar-se a un monestir, però va canviar de parer i va tornar a ocupar el càrrec. Era "un desgraciat que celebrava la immoralitat - va escriure sant Pere Damion -, un dimoni de l'infern disfressat de sacerdot".

3-Juan XII (955-964)

Als seus setze anys, va ser acusat d'anar a dormir amb les seves dues germanes i de la invenció d'un catàleg de vergonyosos nous pecats. Descrit per un historiador de l'Església com "l'escòria mateixa", va morir als vint anys, quan el marit d'una de les seves amants va irrompre en el seu dormitori, li va descobrir in fraganti i li va destronar el crani amb un martell.

4-Bonifcacio VIII (1294-1303)

Després de massacrar a la població sencera de la ciutat italiana de Palestrina, es va donar a arranjaments amb una dona casada i la filla d'aquesta i va adquirir renom a Roma com pedòfil desvergonyit. Va proclamar en cèlebres paraules que mantenir relacions sexuals amb nens no era més pecaminós que fregar una mà contra l'altra, la qual cosa hauria de servir per nomenar patró dels sacerdots de Boston dels nostres dies. El poeta Dante va reservar un lloc per a ell en el vuitè cercle de l'infern.

5-Clemente VI (1342-1352)

Tota aparença de decòrum es va abandonar quan el papat es va traslladar a Abinyó, al sud de França, durant setanta-cinc anys. El poeta Petrarca va imposar al bon vivant Climent VI el nom de Dionís eclesiàstic pel nombre d'amants i la gravetat de la seua gonorrea. A la seva mort, cinquanta sacerdots van oferir la missa pel repòs de la seva ànima durant nou dies seguits, però l'enginy francès va concloure que això no era ni de bon tros suficient

6-Sixto IV (1471-1484)

Instal.lat de nou a Roma, el papat va aconseguir el seu veritable punt més baix en el Renaixement (L'historiador de l'Església Eamon Duffy compara Roma amb el Washington de Nixon, "una ciutat de putes a càrrec de l'empresa i tripijocs polítics ".) Sixto IV, que va construir la Capella Sixtina, va tenir sis fills il.legítims, un d'ells amb la seva germana. Recaptava un impost eclesiàstic sobre les prostitutes i cobrava als sacerdots per tenir amants, però els seus detractors sostenien que amb això l'únic que aconseguia era que augmentés la prevalença de l'homosexualitat en el clergat.

7-Inocencio VIII (1484-1492)

Aquest pontificat és recordat com l'Edat d'Or dels Bords: va reconèixer a vuit fills il.legítims i se sap que va tenir molts més, encara que entre enamoriscament i enamoriscament trobar temps per posar en marxa la Inquisició. En el seu llit de mort va ordenar que una bonica mestressa de cria li donés llet fresca del seu pit.

8-Alejandro VI (1492-1503)

El despietat Rodrigo Borja, que va adoptar el nom d'Alexandre VI, va presidir més orgies que misses, va escriure Edward Gibbon. Un dels plats forts de la seva carrera va ser la "Justa de les putes" de 1501, en què es va convidar a cinquanta ballarines a desvestir-se lentament al voltant de la taula del papa. Alejandro i els seus parents llançaven amb alegria castanyes a terra, i obligaven les dones a prostrar als seus peus com si foren porcs, després van oferir premis en forma de fins vestidures i joies per a l'home que pogués fornicar amb el major nombre de dones. Un altre dels passatemps d'Alexandre era veure copular als cavalls, cosa que li feia "petar de riure". Després de la seva mort -, el cos d'aquest papa va ser expulsat de la basílica de Sant Pere per considerar massa malvat per ser enterrat en sòl sagrat.

9-Julio II (1503-1513)

És recordat per haver encarregat a Miquel Àngel els frescos del sostre de la Capella Sixtina. Va ser també el primer papa que va contreure el "mal francès ", la sífilis, de prostituts de Roma. El Divendres Sant de 1508 no va poder deixar que els fidels li besaren els peus per tenir-los completament coberts d'úlceres de la sífilis.

10-Julio III (1550-1555)

El romàntic recalcitrant Julio III es va enamorar d'una jove i ben plantat captaire qui va veure barallant-se al carrer amb el mico d'un venedor ambulant. El papa va nomenar cardenal a aquell trinxeraires analfabet de deset anys, el que va inspirar un poema èpic, "En elogi de la sodomia", escrit probablement per un arquebisbe descontentament, dedicat en honor seu.

I així, des de llavors, fins als nostres dies.

dimecres, 11 de maig del 2011

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural


El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

La guerra que vosté no veu - The war you don't see

Documental d'hora i mitja de duració en què el excorresponsal de guerra John Pilger explica com els mitjans informatius manipulen la informació que rebem sobre els enfrontaments bèl.lics que hi ha al món. Té algunes imatges, reals, que poden ferir la sensibilitat. El docmental està en anglés subtitulat en castellà.

dimarts, 10 de maig del 2011

Romanç Contra Camps - Al Tall


Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.

Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.

Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.

Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.

TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita

Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.

Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.

Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.

Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat

La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.

Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.

Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.

Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.

Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.

Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.

I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.

Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.

Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.




Per dignitat i sentit comú, no voteu a Camps.

dissabte, 7 de maig del 2011

Bildu finalment SI es podrà presentar el 22-M


Al final vegent el rebombori polític, s'han tirat enrere, o bé han utilitzat el cabet i s'han donat compte que en "sospites" no es va a cap lloc. El Ple del Tribunal Constitucional ha decidit per sis vots a favor i cinc en contra que la coalició Bildu concórrega als comicis. De fet, els ha fet un paticul al Suprem per actuar de forma irresponsable.

I aquest circ "democràtic" espanyol ha obert el debat de per què a uns inmediatament es jutgen per ser Bascos però en canvi a altres partits que tenen clarament tendències nazis no, pel simple fet obviament, de ser espanyolistes. Raó també de l'immensa impunitat dels violents d'extremadreta al País Valencià.

Mentre havíen il.legalitzat a Bildu de bones a primeres per simples sospites,
algunes de les candidatures formades per partits amb una tradició democràtica excepcional, permeten que partits directament nazis es presenten a les eleccions.

És el cas d'Alianza Nacional, un partit xenòfob que tot i les agressions constants, robatoris violents d'urnes i apologies del genocidi encara cap fiscal de l'Estat s'ha plantejat il·legalitzar-lo. La proximitat d'aquest 22-M ens permet recordar que les passades eleccions municipals Alianza Nacional va presentar l'assassí de l'independentista Guillem Agulló com a candidat del partit a les municipals de Xiva (València). I el cas d'aquest partit no són sospites, està demostrat, de fet, són ells mateixa qui diuen: "Alianza Nacional no frega el nazisme, sinó que l'abraça".

Mentrestant, tenim altres partits a les nostres terres, d'una baixa catadura moral, com España 2000 amb el seu niu de prostíbuls i membres fascistes, també DN, MSR i com no, els Franquistes del PP, els primers en demanar la "ley de partidos" en quan el primer en passar per ahi, deuría de ser eixe partit.

Pot ser per estos casos, també s'ho hagen repensat...qui sap...

Així doncs, el circ continua.

Felicitats a tots aquells Bascos que poden tindre veu.

Enllaç