A ningú a part dels que estàn absorvits per ixa secta ens passa inadvertit l'ostentació de riquesa i poder de la qual fa gala l'esglèsia catòlica-apocalíptica-romana, paradoxalment en contra de les ensenyances del seu Déu.
Aquesta secta s'aprofita de la gent bona i/o ignorant, fàcilment manipulable o tant dèbil mentalment que necesita pertanyer a algún grup, per aconseguir eixe poder i riquesa. Riquesa que utilitza per als seus luxes i encubriments dels seus crims.
I poder que utilitzen per controlar la població. Antigament els era més fàcil controlar-la, passant per distintes fases: primer per convertir els pagans al Cristianisme els enganyaren en riqueses i substituint els seus rituals pagans amb festes religioses que perduren fins avui, la segón fase fou quan el poder de la esglèsia ja estava ben definit, quan podíen a través de la força i la por controlar a la població, els pocs que no es deixaven controlar eren cremats en fogueres, torturats abans, durant i després de la Inquisició, o simplement assassinats, i la tercera fase, l'actual, és el control de la població a partir de la seua riquesa i poder utilitzant els actuals governs i institucions, incapaços d'utilitzar la força o la por en estes èpoques modernes.
Però ai d'aquell que crega que ja no tenen força, i més que en tindràn quan els seus simpatitzants i iguals morals pugen al poder...el PP.
Aci al País Valencià ja patim aquesta dictadura nacional-catòlica, en les rentades de cervell d'escoles, instituts i universitat privades catòliques que embruten el nostre territori i totes les desicions polítiques esquitxades per eixa secta, sempre present a les fotografíes de campanya.
L'última coneguda, és el fet de que l'educació sexual s'haja reduit un 65%, la concessió de la Generalitat a les pressions de l'arquebisbat de València i dels grups catòlics més conservadors en matèria d'educació sexual escolar ha aconseguit frenar la generalització dels Programes d'Intervenció i Educació Sexual (PIES) en els instituts valencians. Les raons de la frenada a la generalització de l'educació sexual -tot i estar consagrada a la Llei orgànica de Salut Sexual i Reproductiva des de març de 2010 - es troben en el gir copernicà emprès a finals del curs passat per la Conselleria d'Educació, que dirigeix Alejandro Font de Mora.
Les travetes d'Educació als programes PIES han estat inversament proporcionals a la flexibilitat d'aquesta conselleria amb l'Església. En el mateix període, l'Arquebisbat ha elaborat i distribuït, amb el vistiplau d'Educació, un manual basat en l'abstinència, fins al matrimoni eclesiàstic, com a únic mètode anticonceptiu, la masturbació com a vici, i el no reconeixement de l'homosexualitat com una opció, seguint la doctrina de l'Institut Juan Pablo II.
Els alienats de la secta pareix que desconeixen, des de la seua ignorància, els perills de no impartir eixos cursos entre jóvens que estàn a punt de tindre les seues primeres relacions sexuals (siguent realistes estàn fent-ho ja), i amb el desconeiximent l'únic que aconsegueix l'esglèsia és possar en perill la salut i el futur dels joves.
L'església ha lliurat sempre una batalla amb el seu propi personal corroït pel vici en la qual ha portat totes les de perdre. El problema ha estat que en molts casos les transgressions de la política oficial començaven a la cúspide.
Un dels primers papes, Sixt III (432-440), va ser jutjat per altres eclesiàstics per seduir una monja. Va ser absolt després de citar en la seva defensa unes paraules de Crist: "Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra".
A continuació s'enumeren els pitjors papes de la història:
1-Sergio III (904-911)
Conegut com "esclau de tots els vicis" pels seus cardenals, va arribar al poder després d'assassinar al seu predecessor i va tenir un fill amb el seu amant adolescent, trenta anys més jove que ell, la prostituta Marozia, el fill il.legítim de la parella passaria a ser el papa següent. Els més alts llocs del Vaticà s'adjudicaven mitjançant subasta, com si fossin quincalla, i el papat va iniciar la seva "segle fosc".
2-Benedicto IX (1032-1048)
Escandalitzava contínuament fins i tot als seus cardenals més curtits pervertint a nens de curta edat en el palau del Laterà. Penedit dels seus pecats, va abdicar per retirar-se a un monestir, però va canviar de parer i va tornar a ocupar el càrrec. Era "un desgraciat que celebrava la immoralitat - va escriure sant Pere Damion -, un dimoni de l'infern disfressat de sacerdot".
3-Juan XII (955-964)
Als seus setze anys, va ser acusat d'anar a dormir amb les seves dues germanes i de la invenció d'un catàleg de vergonyosos nous pecats. Descrit per un historiador de l'Església com "l'escòria mateixa", va morir als vint anys, quan el marit d'una de les seves amants va irrompre en el seu dormitori, li va descobrir in fraganti i li va destronar el crani amb un martell.
4-Bonifcacio VIII (1294-1303)
Després de massacrar a la població sencera de la ciutat italiana de Palestrina, es va donar a arranjaments amb una dona casada i la filla d'aquesta i va adquirir renom a Roma com pedòfil desvergonyit. Va proclamar en cèlebres paraules que mantenir relacions sexuals amb nens no era més pecaminós que fregar una mà contra l'altra, la qual cosa hauria de servir per nomenar patró dels sacerdots de Boston dels nostres dies. El poeta Dante va reservar un lloc per a ell en el vuitè cercle de l'infern.
5-Clemente VI (1342-1352)
Tota aparença de decòrum es va abandonar quan el papat es va traslladar a Abinyó, al sud de França, durant setanta-cinc anys. El poeta Petrarca va imposar al bon vivant Climent VI el nom de Dionís eclesiàstic pel nombre d'amants i la gravetat de la seua gonorrea. A la seva mort, cinquanta sacerdots van oferir la missa pel repòs de la seva ànima durant nou dies seguits, però l'enginy francès va concloure que això no era ni de bon tros suficient
6-Sixto IV (1471-1484)
Instal.lat de nou a Roma, el papat va aconseguir el seu veritable punt més baix en el Renaixement (L'historiador de l'Església Eamon Duffy compara Roma amb el Washington de Nixon, "una ciutat de putes a càrrec de l'empresa i tripijocs polítics ".) Sixto IV, que va construir la Capella Sixtina, va tenir sis fills il.legítims, un d'ells amb la seva germana. Recaptava un impost eclesiàstic sobre les prostitutes i cobrava als sacerdots per tenir amants, però els seus detractors sostenien que amb això l'únic que aconseguia era que augmentés la prevalença de l'homosexualitat en el clergat.
7-Inocencio VIII (1484-1492)
Aquest pontificat és recordat com l'Edat d'Or dels Bords: va reconèixer a vuit fills il.legítims i se sap que va tenir molts més, encara que entre enamoriscament i enamoriscament trobar temps per posar en marxa la Inquisició. En el seu llit de mort va ordenar que una bonica mestressa de cria li donés llet fresca del seu pit.
8-Alejandro VI (1492-1503)
El despietat Rodrigo Borja, que va adoptar el nom d'Alexandre VI, va presidir més orgies que misses, va escriure Edward Gibbon. Un dels plats forts de la seva carrera va ser la "Justa de les putes" de 1501, en què es va convidar a cinquanta ballarines a desvestir-se lentament al voltant de la taula del papa. Alejandro i els seus parents llançaven amb alegria castanyes a terra, i obligaven les dones a prostrar als seus peus com si foren porcs, després van oferir premis en forma de fins vestidures i joies per a l'home que pogués fornicar amb el major nombre de dones. Un altre dels passatemps d'Alexandre era veure copular als cavalls, cosa que li feia "petar de riure". Després de la seva mort -, el cos d'aquest papa va ser expulsat de la basílica de Sant Pere per considerar massa malvat per ser enterrat en sòl sagrat.
9-Julio II (1503-1513)
És recordat per haver encarregat a Miquel Àngel els frescos del sostre de la Capella Sixtina. Va ser també el primer papa que va contreure el "mal francès ", la sífilis, de prostituts de Roma. El Divendres Sant de 1508 no va poder deixar que els fidels li besaren els peus per tenir-los completament coberts d'úlceres de la sífilis.
10-Julio III (1550-1555)
El romàntic recalcitrant Julio III es va enamorar d'una jove i ben plantat captaire qui va veure barallant-se al carrer amb el mico d'un venedor ambulant. El papa va nomenar cardenal a aquell trinxeraires analfabet de deset anys, el que va inspirar un poema èpic, "En elogi de la sodomia", escrit probablement per un arquebisbe descontentament, dedicat en honor seu.
I així, des de llavors, fins als nostres dies.
