divendres, 21 d’agost de 2009

Joan Baptista Basset


Joan Batiste Basset i Ramos (Alboraia, L'Horta Nord, 1654 - Segovia, Castella 1725). Militar que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.

Nascut en el si d'una família d'artesans, el seu pare, Joan Basset, era fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperança Ramos.

Fou un militar professional de l'exèrcit austríac de l'Arxiduc Carles i formava part de la flota angloholandesa que envià el pretendent austríac per a prendre possessió com a rei a Madrid el 1704. Després de prendre la vila de Gibraltar, desembarcaren a la ciutat de Dénia el 17 d'agost del 1705. Allí restà Basset com a General de les forces austriacistes que, en poques setmanes, arribaren a la ciutat de València, on proclamaren rei a Carles d'Àustria. El febrer del 1706 organitzà la defensa de Xàtiva que rebutjà victoriosament les tropes borbòniques.

Va capitanejar la revolta valenciana, que contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, sumat a les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comerç amb Holanda i Anglaterra. Així esdevingué cap dels maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels «botiflers», nobles i partidaris del borbó Felip.

El fet d'haver promès als llauradors valencians (maulets) l'exempció de càrregues i tributs senyorials va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles.

Els valencians que havien cridat "Visca Carles III!!!", tot seguint el líder maulet, acabaren reclamant "Visca Basset abans que Carles III!!!".

Arran de la derrota d'Almansa (25 d'abril del 1707) fou posat en llibertat per tal d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, cosa que no fou possible i només pogué reunir-les per la defensa de la ciutat de Barcelona, on va romandre fins a la caiguda de la ciutat l'11 de setembre del 1714.

Deu dies després de la capitulació de Barcelona, una vintena de caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians Joan Batiste Basset i Ramos, Josep Bellver, Sebastià Dalmau, Josep Torres i Eiximeno, i Francesc Maians) van ser detinguts per les tropes castellano-franceses, malgrat la promesa del duc de Berwick -conqueridor de Barcelona- que no hi hauria repressió contra els resistents en el setge de la ciutat. Empresonat pels borbons, van ser traslladats a Alacant i des d'ací, en el cas de Basset a diverses presons com Ondarribia i Segòvia.

Anys després, el tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'ambós bàndols en la guerra de Successió. Tanmateix, Basset va ser privat d'abandonar la presó de Segòvia contràriament als seus companys que sí que ho feren i pogueren arribar fins a Viena.

Joan Baptista Basset va ser recordat durant generacions com a defensor de les llibertats valencianes i catalanes. Avui pràcticament s'ha perdut en la desmemòria popular.

Ara i ací reivindiquem JOAN BAPTISTA BASSET com HEROI NACIONAL VALENCIÀ.