divendres, 5 de novembre de 2010

Top Ten de refranys al País Valencià


  1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era
  2. A la taula i al llit al primer crit
  3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell
  4. Cel a borreguets, aigua a canterets
  5. No deixes les sendes velles per les novelles
  6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat?
  7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran
  8. A l'estiu tot lo món viu
  9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures
  10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal

Este és el resultat després de la participació Valenciana a la iniciativa del blocaire de Raons que rimen, on es demanava que des de tots els racons catalanovalencianomallorquiparlants s'enviaren refranys per fer un top ten dels més recurrents.

6 comentaris:

vpamies ha dit...

Penso que és interessant publicar també els resultats pels principals dominis territorials i lingüístics, perquè les diferències són ben evidents.

Us sobta el resultat? En trobeu a faltar algun altre?

També publicaré els 100 primers i els que només ha dit una sola persona.

Anònim ha dit...

com sou tan astrevits de ficar eixa senyera a les torres de serrans? som valencians mai catalans!!!

Thor ha dit...

Atrevits? "Astrevida" és la ignorancia "anònim", la ignorància que fa que el teu comentari siga tant constructiu com el blaverisme del que fas gala, o siga, gens. I com sempre, fent afirmacions sobre coses que obviament veig que desconeixes. Tranquil, prompte voràs una amplia entrada sobre estelades independentistes VA-LEN-CIA-NES! ;)

Per cert...lo de "som valencians, mai calamars", ja m'explicaràs on està eixa suposada invasió cultural catalana, en la vostra típica defensa del valencianisme en castellà (l'autèntica i evident invasió cultural)...la estúpida premisa de "antes parlaré castellà que català (o siga, valencià)" és tan absurda que fa pena.

Gràcies pel comentari.

Anònim ha dit...

son uns bons refranys seria millor si poseu els significats.
saluts a tots amics de la comunitat valenciana

Anònim ha dit...

Falta una dita (què collons és això de refrany??) que diu:

A l'olor de la tonyina s'ascarota l'albargina!!

I... qui l'entorta se l'emporta.

LoyKaPV ha dit...

Bones Anònim. haha

Per respondre la pregunta:

Un refrany (del llatí, refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l'estudi dels refranys.

El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.

Sol utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades conté metàfores, és a dir, té un sentit figurat, no pas literal.

Els refranys vénen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Alguns tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrògrades en el fons.

Hi ha diversos reculls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica. (font: Viquipèdia)

Publica un comentari a l'entrada