dimarts, 16 de juny del 2009

Impotència davant el feixisme supremacista espanyol




Si, aixina estic.
Vegent cada día com mos van fotent per tots els costats.
Castellanitzant noms de pobles "Alberique,Mojente,Carcajante", castellanitzant cognoms "Ciscar, Chorques", negant-se a utilitzar el valencià en gales a favor de la nostra cultura ( Gràcies Rita ), discriminant el valencià a les escoles i universitats, no utilitzar el valencià en els mitjans de comunicació com deuríen,nomenant-mos burros, un ignorant que preferix que Francisco Franco seguixca com a alcalde honorífic d'una ciutat avergonyida ( Gràcies Bel-RUS-coni ) mentre en pobles com Algemesi volen llevar el nom del carrer "País Valencià"....

Impotència per vore que no pots fer vore aquestes injustícies sense quel tilden de nacionalista o que el prenguen per boig, per "raro".

Impotència per vore com día rere día creix la intolerància i la ignorància cap a la nostra identitat.

Ja només em faltava vore, com quan abans, quan torturaven als valencians tan sols per parlar en valencià ( perque si Peperos, els vostres avantpassats si eren uns torturadors), ara, a les ïlles Balears, multen i denuncien a un jove i sa mare per parlar en Mallorquí a l'avió i damunt el PP exigeix disculpes del govern balear...EL PP EXIGINT DISCULPES?!?!? Fills de putes, deuríen de baixars-se el pantalons i dixar-se estacar una barra de ferro candent pel cul per tot el que ens han fet i seguixen fent i s'atrevixen a exigir disculpes...increïble..

Jo no sé, la veritat, però crec que cada día n'hi ha més subnormal en aquest país de merda anomenat "EspIña" i cada día més "borregos fanàtics" seguidors del fascisme monarquic quel caracteritza.

El que senc es impotència, indignació i cada día més ràbia.

dimarts, 9 de juny del 2009

Holocaust Nazi, holocaust de la dreta espanyola.


Rafael Montaner, Diario Levante


El estudio más amplio realizado jamás sobre los deportados españoles a los campos de concentración nazis cifra en 678 los valencianos enviados a las fábricas de la muerte del Tercer Reich. Cuatrocientos de ellos no saldrían con vida. Este nuevo censo, elaborado por la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona y la Amical de Mauthausen, eleva hasta casi 9.000 los españoles deportados a los campos nazis.

El listado, que se acaba de presentar, aún esta pendiente de que la Agencia de Protección de Datos autorice la publicación de los nombres de las víctimas. Este censo que recoge 8.964 nombres es fruto de tres años de trabajo de ocho historiadores que han investigado los registros que se conservan en los antiguos campos de concentración de Hitler en Alemania, Austria y Polonia. También han accedido a archivos alemanes no explorados hasta ahora. En ellos han descubierto 450 nuevos nombres de deportados españoles “que no se sabía que existían”, destaca la historiadora y presidenta de la Amical, Rosa Torán.

El coordinador del estudio, el doctor en Derecho e investigador de la UPF, Alfons Aragoneses, destaca el trabajo que se ha hecho en el archivo del International Tracing Service (ITS) de Bad Arolsen, cerca de la ciudad alemana de Hessen, donde se guardan todos los datos de la operación de repatriación que llevó a cabo Cruz Roja en 1945 tras la liberación de los campos.

Un censo que nunca se cerrará

Tanto Aragoneses como Torán coinciden que el censo de españoles que sufrieron los campos de concentración de Hitler quizás no se cerrará nunca. “Hay muchos deportados a los que se les pierde la pista porque emigran a América tras la liberación, tampoco sabemos nada de los republicanos que lucharon con el Ejército Rojo y cayeron prisioneros de los nazis, y además en la II Guerra Mundial hubo muchos desaparecidos”, detalla el experto de la Pompeu Fabra. De todas formas, la cifra que aporta este trabajo, continua Aragoneses “es bastante aproximada a lo que pensamos que será el número final de deportados”.
Esta investigación financiada por la Generalitat catalana, aparte de cuantificar la sangre española derramada en el Holocausto, ofrece el valor añadido de trazar la historia personal de cada una de estas víctimas “más allá de la deportación”, recalca Torán.

Trazar historias personales

La historiadora añade que en esta recomposición del rompecabezas de la deportación ha jugado un papel importante el archivo de la Amical, asociación de supervivientes que comenzó a funcionar en la clandestinidad ya en 1962. Gracias a estos ficheros “se ha podido contactar con viudas, hijos y otros descendientes, ya que la deportación afectó a un número de personas que multiplica al de las víctimas, puesto que también estaban sus familias”.
Aragoneses explica que en la nueva base de datos aparecen 678 deportados originarios de la C. Valenciana, aunque hay 24 nombres cuyo origen valenciano es dudoso “bien porque algunas fuentes creen que en realidad son de otras provincias, bien porque la persona del campo de concentración que los recibió anotó un topónimo que coincide con varias poblaciones españolas -por ejemplo Villanueva, Villareal…-, por lo que en este momento estamos pidiendo al registro civil que nos confirme este tipo de datos pero es un proceso lento”.
Casi dos de cada tres de los 678 republicanos valencianos deportados a los campos de concentración fueron exterminados por la barbarie nazi: 400 (el 59% del total) fueron asesinados u obligados a trabajar hasta la muerte, 16 constan como desaparecidos (2,4%) y de otros cinco (0,7%) no se tiene ninguna información.

Tres mujeres entre los deportados

Sólo 252 de las víctimas valencianas de Hitler fueron liberadas con vida de este infierno por las tropas aliadas y soviéticas, lo que supone un 37% de los deportados originarios de la Comunitat, mientras que únicamente cinco (0,7%) se evadieron. El drama valenciano no difiere ni un ápice del español, ya que de los 8.964 deportados también murieron el 59%.
La práctica totalidad de valencianos que fueron a parar a los campos de la muerte eran hombres, sólo había tres mujeres y las tres sobrevivieron. Eran de Sueca, Vinaròs y Valencia.
La mayoría de deportados de la C. Valenciana eran de la provincia de Valencia, 295 de los que fueron asesinados 175. Originarios de Alacant eran 194, de los que murieron 121, y de Castelló 166, de los que perdieron la vida 110.

De todas las comarcas

Hay deportados de todas y cada una de las 32 comarcas de la Comunitat, siendo el Baix Maestrat, con 37, la Vega Baja (35), l’Alcoià (34) y el Vinalopó Mitjà (32) las que más aportan. La Valenciana, con casi el 8% de deportados españoles, es la quinta autonomía con más víctimas del nazismo por detrás de Catalunya (22%), Andalucía (18%), Aragón (12%) y Castilla-La Mancha (10%). Los casi 9.000 deportados que recoge el nuevo estudio forman parte de los cerca de 440.000 republicanos españoles que en 1939 cruzaron los Pirineos huyendo de Franco. Tras la ofensiva relámpago de Hitler sobre Francia y la negativa Franco a repatriarlos, el régimen nazi los envió como apátridas a sus fábricas de la muerte.
El principal estudioso de las víctimas valencianas del Holocausto y representante de la Amical en la Comunitat Valenciana, el investigador Adrián Blas Mínguez, fijó hace tres años en 539 los valencianos que fueron deportados sólo a Mauthausen y su red de campos anexos. El nuevo censo eleva esa cifra hasta 553, con lo que cuatro de cada cinco deportados valencianos, el 81,5%, acabaron en este campo de la Alta Austria.
Blas Mínguez, que califica de “sensacional” el trabajo ahora presentado estima que el nuevo listado “podría aportar unos 50 nombres inéditos de deportados valencianos”.

Sólo cuatro de 296 sobrevivieron a Gusen

A las 8 de la mañana del 6 de agosto de 1940 llegó el primer convoy con republicanos españoles a la estación de tren de Mauthausen. Entre los 398 españoles que bajaron de este primer “tren de la muerte” había 37 valencianos. La frase con que los recibieron los SS del campo, “habéis entrado por la puerta pero saldréis por la chimenea” de los hornos crematorios, fue una trágica verdad para todos ellos.
Dentro de la red de subcampos de Mauthausen, el epicentro del drama valenciano iba a estar en Gusen -de donde sólo saldrían con vida 4 de los 296 que allí fueron deportados- y el castillo de Hartheim, el único campo de todo Tercer Reich donde no hay supervivientes. Los 39 valencianos que fueron enviados a este sanatorio reconvertido en un centro de salvajes experimentos médicos murieron en su cámara de gas. Pocos días antes de la liberación de Gusen, los SS ordenaron exterminar a todos los supervivientes: 900 personas fueron gaseadas y otros 600 asesinados a hachazos o bastonazos.


Qui va enviar a la mort a tots els que no seguien com a borregos la ideologia ultradretista? De veritat no ho sabeu o no vos interessa saber-ho?

diumenge, 7 de juny del 2009

Resultat Eleccions Europees



Ha guanyat el PP, lo que fà patent la ignorància espanyola...

Però per consolar-nos, pugen un poc els altres partits "minoritaris". Avore si un día no massa llunyà, guanya algú que no siga ni el PP ni el PSOE, a ser posible, un d'esquerres.

Gràcies.

A la merda Espanya




Rus respon a la intervenció de Roger, el portaveu del partit socialista de Xàtiva, sobre la retirada del títol d'alcalde a Franco amb un: "Arriba España". Com pot tindre Xàtiva un alcalde així? Quina vergonya!

dissabte, 6 de juny del 2009

divendres, 5 de juny del 2009

Poca educació en valencià, massa poca...




La demanda d'ensenyament en valencià supera el 55% i l'oferta se situa en el 43%

95.588 alumnes més d’infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d’Educació oferira les places que les famílies sol·liciten.

Els pares i mares valencians són sabedors que l'ensenyament en valencià és l'únic que garanteix l'igual domini de valencià i castellà i facilita l'aprenentatge de l'anglés, per això, allà on poden triar, matriculen en major mesura els seus fills en valencià perquè és garantia de plurilingüisme.

L'estudi analitza la preferència de les famílies en aquelles escoles on és possible triar l'opció de matrícula en els programes d'ensenyament en valencià (PEV o PIL). L'anàlisi fa incidència en València, Alacant i Elx, així com exemples flagrants, com el cas de Mislata.


Des que l'entitat va encetar la campanya "Obri la porta a les Llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià", s'han rebut vora 300 consultes de pares i mares a l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana pel fet que durant el període de matriculació o no s'oferia ensenyament en valencià als centres que els pertoca matricular els fills de 3 anys o veien que la demanda superava en molt l'oferta.


En total, al País Valencià hi ha 748 centres d'infantil i primària que ofereixen programes d'ensenyament en valencià, el que implica un 43% dels 1726 centres públics i privats d'infantil i primària que hi ha a l'actualitat. Al curs 2008-2009 dels 445.335 alumnes d'infantil i primària només 138.223, i només parlem de l'ensenyament públic.


L'estudi demostra que els pares i mares trien en primera opció valencià, lògicament sempre que la Conselleria done aquesta possibilitat en el seu districte. Això demostra que si existira oferta d'ensenyament en valencià a tots els centres, la demanda potencial se situaria en un 55% del total, això és 233.881 alumnes. Aquesta xifra contrasta amb els 138.223 actuals, i implica que amb la planificació i oferta adequada la matrícula en valencià augmentaria en 95.558 alumnes. Segons Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, "l'únic que volem fer entendre al govern valencià és que tots els pares i mares valencians tenen el dret a escollir la llengua en què volen que aprenguen els seus fills, i el dret a estudiar en valencià no està garantit, per això demanem que almenys el 50% de l'oferta siga en la nostra llengua".


Quant a l'ensenyament concertat, hi ha escassos exemples d'oferta d'ensenyament en valencià. Tan sols 31 centres a tot el nostre territori l'oferreixen i tenen una gran demanda. Un exemple és el CC Maria Auxiliadora d'Algemesí. "Volem que els centres privats i concertats se sumen a la nostra aposta perquè la ciutadania ho exigeix i la Conselleria d'Educació ho hauria d'establir", ha explicat Gómez.


A l'actualitat hi ha dues vies per a obrir noves línies en valencià. La primera és que el propi centre, d'acord amb el Consell Escolar, sol·licite a la Conselleria l'obertura d'una nova línia. La segona via és que la pròpia Conselleria ho decidisca. En el primer cas es troben ja dotzenes de centres com el CP Raquel Payà de València, que, malgrat que està aprovat pel Cosell Escolar, està pendent de tindre una línia en valencià en 3 anys.


La resposta que la Conselleria ha donat aquesta setmana és desobeir el que marca la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la normativa vigent, i desautoritzar els acords de consens dels Consells Escolars, paralitzant així totes les sol·licituds. Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, ha afirmat que "com més autoritària siga la resposta de Font de Mora i Concha Gómez, més pressió rebrà de les famílies i dels centres, presentarem demandes cas per cas, organitzarem les famílies per canalitzar les reivindicacions, aquesta lluita la guanyarem ens coste dies, mesos o anys. La impunitat dels governants ineficients s'ha acabat ".


Els exemples són patents a cada escola del nostre territori, el CP Cervantes d'Alboraia també està saturat i l'alumnat que s'ha quedat fora de la unitat de valencià en 3 anys té dues opcions, o anar a la línia en castellà del mateix centre o traslladar-se a altres districtes sense saber ben bé si trobaran plaça d'ensenyament en valencià, a escoles com el CP Patacona, on encara no se sap si la Conselleria els ha concedit una línia d'ensenyament en valencià. El mateix passa al CP Jacint Castanyeda de Xàtiva o el CP Villar Palasí i el CP Sanchis Guarner de Paterna, dos centres que històricament demananen una altra línia en valencià que enguany tampoc els ha sigut concedida.

"És de jutjat de guàrdia el que està fent la Conselleria d'Educació de cara a les famílies que opten per l'ensenyament en valencià, perquè els posa impediments de tot tipus, o traslladar-se a un altre districte amb les conseqüents molèsties o matricular els seus fills en un model educatiu que no comparteixen", ha explicat Diego Gómez.


D'altra banda, respecte als tres centres on es vol establir per al curs que ve el Pla Experimental de Font de Mora (el CP Sanchis Yago de Castelló, el CP n.5 d'Alzira i el CP Costa Blanca d'Alacant) encara no s'ha publicat cap normativa que explicite com s'executarà aquest suposat model de col·legi britànic, i els pares i mares que han matriculat els fills en aquest centre només tenien l'opció de marcar PIL (ensenyament en valencià) o PIP (ensenyament en castellà). "Sembla que Font de Mora siga un gran còmic incongruent i l'educació no és un tema per a ruire-se'n, és un tema molt seriós. Per tant, com és possible que establisca un pla buit i improvisat?", ha valorat Diego Gómez.


La pressió dels pares i les mares estan donant resultats positius en alguns casos: "Des d'Escola Valenciana els animem a dur endavant qualsevol via jurídica que calga i, a través de la nostra Oficina de Drets Lingüístics, molts pares i mares estan intentant que es respecten els seus drets després d'haver vist que els seus fills han estat exclosos de les llistes d'admesos, perquè han marcat ensenyament en valencià i no hi havia prou oferta", ha assegurat el president d'Escola valenciana.


En aquesta línia hi ha dos centres ben significatius que finalment han aconseguit un canvi gràcies als pares i mares i a la implicació de tot el Consell Escolar. Són exemples el CP Cervantes de València, on la demanda d'ensenyament en valencià doblava l'oferta i finalment per al curs 2009- 2010 s'ha reconvertit una unitat per acollir 25 alumnes més en valencià. L'altre cas és el CP Verge del Miracle de Rafelbunyol, que, després d'anys de lluita, han aconseguit que s'encete una nova unitat en 3 anys d'ensenyament en valencià, per la qual cosa ara en tindrà 4 i totes plenes.


EL CAS DE VALÈNCIA

• Total centres públics: 93
• Total centres privats: 80
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 50
• Centres privats amb ensenyament en valencià: 6

La meitat dels centres públics ofereixen alguna línia d'ensenyament en valencià i són línies saturades de demanda. 43 dels centres públics ni tan sols ofereixen una línia en valencià.
Pel que fa a l'ensenyament privat i concertat de la capital valenciana només 6 dels 80 centres tenen alguna línia d'ensenyament en valencià.


Hi ha districtes on la demanda de matriculació en línies de valencià està saturada per la falta d'oferta. És el cas del Districte 4, on hi ha el CP Campanar, amb 49 sol·licituds en primera instància d'ensenyament en valencià per a 3 anys i una oferta de 25 places, és a dir, que 24 alumnes perden el dret a rebre ensenyament en valencià i es vulnera una vegada més la LUEV i l'Estatut d'Autonomia.


Fa molts cursos que el CP Campanar té excés de demanda de PIL sense que l'Administració articule nova oferta en el programa. L'excedent es perd en segones opcions, els xiquets passen al programa PIP (ensenyament en castellà) o els envien a un altre col·legi on queden places de castellà, perquè les d'ensenyament en valencià d'altres centres també són plenes.


El curs passat enviaren l'excedent fora del districte educatiu, al CP Arquitecte Santiago Calatrava de Benimàmet, i després els retornaren, habilitant una aula en un barracot al CP Giner de los Rios. Els pares i mares d'aquesta aula arrepleguen firmes perquè a la seua aula s'aplique algun programa d'ensenyament en valencià (PEV o PIL). A hores d'ara estan igual.


Altres exemples on la demanda supera l'oferta en primera opció a la ciutat de València són: CP Carles Salvador, CP Doctor López Rosat, CP Eliseo Vidal, CP José Mico Soto (amb 25 places per a 34 sol·licituds), CP Max Aub (amb 25 places per a 38 sol·licituds), CP Miquel Adlert Noguerol, CP Pablo Neruda, CP Pràctiques, CP Rodríguez Fornós, CP Santa Teresa (amb 38 sol·licituds per a 25 places).



EL CAS D'ALACANT


• Total centres públics: 54
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 12
• Total centres privats o concertats: 33
• Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 1

Només 13 centres dels 87 existents a Alacant ciutat ofereixen alguna línia d'ensenyament en valencià i dels 13 només 1 és concertat, la resta són públics.
De nou, també enguany, el CP Azorín i el CP Enric Valor concentren una gran demanda de places en valencià a la qual no poden atendre. A l'Azorín han estat 41 famílies les que han sol·licitat matrícula en valencià per a 25 places, a l'Enric Valor han sol·licitat 40 famílies per a 24 places.
El CP Costa Blanca, un dels tres centres on s'aplicarà el curs 2009-2010 el Pla Experimental de Font de Mora, ha vist rescindit també el programa d'ensenyament en valencià que tenia establit i que en el període de matriculació de l'any passat va tindre 51 sol·licituds de matrícula en valencià per a 25 places.


EL CAS D'ELX


• Total centres públics: 36
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 16
• Total centres privats o concertats: 9
• Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 0

Actualment a Elx hi ha només un 18% d'ensenyament en valencià i la demanda està saturada. A més, tant la comunitat educativa com els pares i mares afirmen que el problema s'agreuja perquè l'oferta no està ben equilibrada per districtes.
De fet, per al curs que ve hi haurà un nou centre que tindrà oferta d'ensenyament en valencià, el n.25, però justament estarà ubicat en un districte on ja hi ha altres centres que ofereixen enseyament en valencià. Per contra, al districte on es troba el CP Palmeral, la demanda està saturada i altres centres del voltant com el CP Reis Catòlics o el CP Hispanitat només tenen línies d'ensenyament en castellà. En conseqüència, enguany 77 famílies han demanat ensenyament en valencià al CP El Palmeral per a cobrir 50 places. Ahir van eixir les llistes d'admesos i 27 xiquets i xiquetes han perdut el dret a estudiar en valencià. Alguns d'ells han estat reconduïts a col·legis llunyans d'altres districtes i d'altres als col·legis dels voltants on hi ha exclusivament ensenyament en castellà.

CASOS FLAGRANTS - MISLATA


• Total centres públics: 6
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 5
• Total centres privats o concertats: 2
• Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 0

Dels 8 centres d'infantil i primària de Mislata, 5 ofereixen ensenyament en valencià i en 3 d'ells la demanda d'ensenyament en valencià està saturada. Els casos del CP Amadeo Tortajada i el CP Ausiàs March continuen sent casos flagrants d'incoherència administrativa per part de la Conselleria d'Educació.


A l'escola Amadeo Tortajada hi ha 2 línies d'ensenyament en castellà (PIP) que sumen un total de 50 places i una línia d'ensenyament en valencià en 3 anys, amb 25 places disponibles. Han tingut 46 sol·licituds en primera instància d'ensenyament en valencià i 13 en castellà. Per tant 21 xiquets i xiquetes no podran estudiar en valencià per manca d'oferta de places. Doncs bé, si en els últims 4 cursos el CP Amadeo Tortajada ha hagut de canviar les opcions lingüístiques com a resultat de la demanda de les famílies, quedant així 2 aules de 3 anys en PEV/PIL i 1 aula en PIP, enguany la inspecció els ha comunicat que no es farà. On és el respecte a l'opció de les famílies? Què fa la Direcció General d'Ordenació de Centres?


En l'exemple de l'escola Ausiàs March, s'ofereixen 50 places i han tingut 73 sol·licituds de matrícula en valencià.


Un altre cas, el CP l'Almassil, té una oferta de 75 places per a 81 sol·licituds. A més a més, té una aula de 5 anys que, en principi, estava habilitada amb les resultes de la demanda de la zona. No es va tindre en compte la demanda de les famílies i es va habilitar en PIP (ensenyament en castellà). Ara, la totalitat de les famílies ha signat que volen per al proper curs 2009-2010 canviar a PEV/PIL (ensenyament en valencià, és a dir, ensenyament plurilingüe). Varen elevar la proposta al Consell Escolar del centre, el qual va aprovar el canvi de modalitat lingüística el 27 d'abril de 2009, un dia abans de que eixiren les vacants de l'oferta. L'acord del Consell Escolar va ser portat a la Comissió Municipal d'Escolarització del dia següent, dia en què havien de traure les vacants. La inspecció els va comunicar, el 28 de maig, que no se'ls autoritza, tot i que compten amb la firma de tots els pares i mares.


En conseqüència, Escola Valenciana està preparant un acte reivindicatiu i festiu per al dia 18 de juny a la ciutat de València. Aquest acte marcarà el punt i final de la campanya de 70.000 postals que docents, pares, mares i ciutadans estan enviant-li al president Camps sota el lema "Obri la Porta a les Llengües" i que especifica cinc punts de quin model d'escola plurilingüe exigeix cada cop més la ciutadania valenciana, un model basat en l'ensenyament en valencià, l'únic que garanteix l'aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua com l'anglés.


extret de Escola Valenciana

Espectacle Benèfic

dimecres, 3 de juny del 2009

Vergonyós



Estic prou acostumat ja vore pel msn, tuenti, fotolog, metroflog,facebook i d'altres parides informàtiques a gent valenciana en les faltes típiques de vocabulari com:

"cotche" "che" "Y" "vach" i un enorme etc.

Però, tampoc és res de l'altre món. Al cap i a la fí, estàs a una merda de pàgina d'internet i el pots permetre faltes ortogràfiques i parides mentals.

Lo mal és quan per exemple en el tren, el veus coses com:

"Sortida d'e Emergència" (pròximament la foto)

O pel carrer el trobes en que la zona enllumenat possa:

"Emllumemat" (pròximament foto)

En coses com estes...on anirem a parar?

dimarts, 2 de juny del 2009

L’independentisme puja, Esquerra baixa


Això dels baròmetres i de les enquestes d’opinió fetes des d’organismes pròxims al poder va com va. Pel que fa a les dades referents al suport a la independència de Catalunya, francament, no en podem fer gaire cas perquè, observant alguns titulars de premsa, sembla que quan el percentatge dels partidaris de la secessió baixa mig punt l’independentisme hagi de desaparèixer del mapa i quan, el trimestre següent, la xifra puja tres quarts de punt aquest minso increment hagi de fer trontollar els fonaments de l’Estat espanyol.

Sí que és veritat, però, que, malgrat la dispersió d’opinions que generen les preguntes del CEO, el volum de descontents amb l’actual model d’estat i amb el reduït grau d’autogovern català augmenta cada dia més. El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió situa els partidaris de la independència en gairebé el 21% dels enquestats (la qual cosa no vol dir en absolut que un 79% hi estiguin en contra com interessadament alguns podrien interpretar). Si tenim en compte que tres mesos enrere el percentatge d’independentistes amb prou feines superava el 16%, això vol dir que en aquest trimestre els secessionistes hem augmentat gairebé 5 punts. La pujada és significativa, ja que no estem parlant de dècimes o de centèsimes sinó d’un creixement molt substancial, que reflecteix perfectament el sentiment de descontentament amb Espanya que es constata arreu. Si a això hi afegim que el percentatge de ciutadans que pensen que el grau d’autogovern de Catalunya és molt inferior al que caldria supera el 68%, això ens indica que el grau de “desafecció” amb l’Estat espanyol, com diria José Montilla, supera cada cop més el que els partits unionistes espanyols considerarien com a límit tolerable.

No és casualitat que en aquest context apareguin cada vegada més grups, plataformes, iniciatives que tinguin com a objectiu treballar desacomplexadament a favor de l’assoliment de la independència; ja està en marxa la iniciativa legislativa popular a favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació, s’acaba de presentar el col·lectiu Sobirania i Justícia amb un gran èxit de participació, i un grup d’empresaris independentistes organitzats en el Cercle Català de Negocis es fan un fart de fer actes de presentació arreu del país. La cosa continuarà, no en tingueu cap dubte. A tots aquells que interpreten aquest fenomen com una forma de dispersió de l’independentisme, jo els respondria que el fet que cada dia hi hagi més entitats favorables a la independència no ens ha de preocupar, al contrari: és un fet enormement positiu característic d’una societat enormement dinàmica com és la catalana. Ara només cal que tots plegats anem en la mateixa direcció.

Una altra cosa són les eleccions. I en aquest aspecte sí que he de dir que el creixement de l’independentisme no va lligat necessàriament a un augment dels resultats dels partits teòricament independentistes o sobiranistes; digueu-li com vulgueu. És ben curiós (o no): avui a Catalunya hi ha més partidaris de la independència que mai, almenys d’ençà de la Transició, i en canvi, CiU continua estancada electoralment i Esquerra ha perdut gairebé 350.000 vots en les successives conteses electorals i suposo que la culpa no deu ser del senyor Joan Carretero, sinó de les estratègies de les direccions d’aquests partits. Queda clar, doncs, que cal fer foc nou, ja que avui hi ha centenars de milers de catalanes i catalans que volen trencar amb l’Estat espanyol que no se senten representats per les actuals formacions polítiques parlamentàries i que estan esperant que algú els demani el vot per impulsar, plegats, un projecte que tingui com a principal objectiu la proclamació de la independència. Som-hi doncs, que ja fem tard.

Trobat a Catalansreaccionem

I també amb aquest comentari que no té cap desperdici.


"Més catalans que mai estan considerant un ideal d’independència respecte a Espanya. Les enquestes, la pulsió quotidiana i mitjans d’informació ho semblen indicar. És un fet: l’ideal d’una Catalunya independent està ampliant la seva presència en les cosmovisions de futur de la societat catalana. Moltes són les raons. La més òbvia, el missatge que envien permanentment uns partits estatals que no semblen disposats a canviar les seves polítiques envers Catalunya. Garrotades estructurals combinades amb carícies hipòcrites i electoralistes. Recurrents frases d’estima banal combinades amb estratègies de fons malintencionades. Mala fe política i hipocresia dominen l’Espanya esguerrada. Cada cop són més els catalans que donen per impossible una entesa sincera i profitosa amb la societat espanyola. Cada cop són menys els que confien en la possibilitat de pactar un veritable Estat democràtic plurinacional."

Expressions rústiques valencianes traduïdes per als Castellans


YEEE! : hola.

AU: Adiós

MONE / NEMON/AU/AMON: vámonos.

MECAGUEN-LA FIGATATIA : Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.

MECAGUENLAMAREQUELAPARIT-ALFILLDEPUTAIXE : discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relcionada con la conducción) que acaba de realizar.

VES A FER LA MÀ: Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.

YEEEEEEEP FILL DE putaaa, ¿A ON VAS?: saludo a un conocido

NEM A FER-MO'N UNA: Me voy a tomar una cervecita

XE, ¿SERÀ PER DINERS COLLONS?: Variante de 'che, això ho pague yo'.

A RAS DE FIGA: Minifalda

'RINXOPARRÚS: Falda aún más pequeña que la minifalda

PER COLLONS: Necesariamente, por necesidad.

VES I GITA'T: no digas tonterias.

SI LA VISTA NO M´ANGANYA, PORTE UNA BONA CASTANYA: referente al estado de embriaguez

NYàS! : cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais)

MESINFOT: no me importa demasiado

MENINFOTS: Habitantes de la terreta, nativos.

SANGONERETA: chupa tintas, tragón

AMOLLAR: Soltar donde se pueda, dejar caer.

FIGAMOLLA: Llorona

PANFIGOL: Persona tranquila

SUMBALI: Echar a correr / pegarle a alguien.

LLUNT : lejos

MOLT LLUNT : muy lejos

A FER LA MÀ: muy muy lejos

AUSAES, 'GONIA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted.

¿T'AUELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeo, gracias.

PIXES ALT I FAS CLOTET: Alto de miras

LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS: La hermana de tu madre tiene mal humor.

TINC EL PIU ANCÉS EN FLAMES: Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.

TIRA MÉS UN PÈL DE FIGA Q' UNA MAROMA DE BARCO: lo que consigue una mujer no lo consigue nadie

FARDAXO / SARVAXO: bicho grande

VALENCIANOTA: mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.

AMARRAELPONIIIII / AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA: tranquilizateeeee!

VAIG COM CAGALLÓ PER SÈQUIA: Ir sin rumbo fijo.

ALÇA EL RABO, PERDIGOT: Espavílate, vamos.

SI T´ARREE UNA NYESPLA VORÀS: Amenaza

AGARRA'T QUE VE (CURVA): La vamos a liar

AÇÓ ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito

A CAGAR A L'HORT: Vete, fuera de aquí.

AMAGUEU-SE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado

ME CAGUEN (DÉU/ DÉNIA/ DEN /LA FIGUERETA / L'HÒSTIA): Expresión de multiples aplicaciones según estado de ánimo.

LA MARE QUE VA...: Exclamación

CAP DE SURO: Cabezón, tonto, bobalicón

LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas.

HI HA MéS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo

VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistado

Xè! VES I TOCA'T EL COLLONS: Hágame el favor de no molestar.

ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto

COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: eso es una tonteria//imposible

xe, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SANCERES: de verdad de la buena

AIXÓ ES BUFAR EN CALDO GELAT: no tiene usted nada que hacer en el asunto

TAPEROT: Tonto

ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR: Caramba!

AH! REDÉU: Madre mía

Xe QUÈ Bò: Me gusta.

¿Açò? ¿¿Açò?? AÇÒ ÉS MASSA,TU: ¡qué barbaridad!

TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: Es usted un poco madrileño, caramba.

XE, ¡¡VES I TIRA A FER LA Mà!!: Vuélvase usted a Madrid, gracias.

NI XIXA NI LLIMONà: no servir para nada o poca cosa

TINDRE POCA ESPENTA: no tener iniciativa

TOT PER L'AIRE: Caracoles!! Caramba!

TIRA-LIIII: Continue usted

JUA, JUA I VORÀS...: Aplicable a multitud de situciones, sule terminar con 'L'hòstia que t´emportes'

COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.

MENGES MéS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Come usted mucho.

A MANTA! : en cantidad...

BORINOT: Torpe, bruto.

AU CACAU: Hasta luego Lucas

IXE ÉS UN SANGUANGO: ese es un madrileño desgraciado

SI TE PEGUE UNA LLENYÀ EL REVENTE COM UNA MAGRANA : ¿Puede usted dejar de molestarme?

MA QUEEE ERES..., MA' QUEEEE T'AGRà..: Hay que ver, hay que ver...(expresión de reproche)

HA PEGAT UN ESCLAFLIT : ha explotado.

FUIG DEL MIG HÒSTIAAAA: apartate por favor...

QUINA FOTRACÀ: Caramba, cuanta cantidad

XEEE VAAA, Xe : venga, va

MECAGUEN EL FILLDEPUTA MADRILENYO IXE: ....si oyes esto mejor sal corriendo.