divendres, 5 de juny de 2009

Poca educació en valencià, massa poca...




La demanda d'ensenyament en valencià supera el 55% i l'oferta se situa en el 43%

95.588 alumnes més d’infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d’Educació oferira les places que les famílies sol·liciten.

Els pares i mares valencians són sabedors que l'ensenyament en valencià és l'únic que garanteix l'igual domini de valencià i castellà i facilita l'aprenentatge de l'anglés, per això, allà on poden triar, matriculen en major mesura els seus fills en valencià perquè és garantia de plurilingüisme.

L'estudi analitza la preferència de les famílies en aquelles escoles on és possible triar l'opció de matrícula en els programes d'ensenyament en valencià (PEV o PIL). L'anàlisi fa incidència en València, Alacant i Elx, així com exemples flagrants, com el cas de Mislata.


Des que l'entitat va encetar la campanya "Obri la porta a les Llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià", s'han rebut vora 300 consultes de pares i mares a l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana pel fet que durant el període de matriculació o no s'oferia ensenyament en valencià als centres que els pertoca matricular els fills de 3 anys o veien que la demanda superava en molt l'oferta.


En total, al País Valencià hi ha 748 centres d'infantil i primària que ofereixen programes d'ensenyament en valencià, el que implica un 43% dels 1726 centres públics i privats d'infantil i primària que hi ha a l'actualitat. Al curs 2008-2009 dels 445.335 alumnes d'infantil i primària només 138.223, i només parlem de l'ensenyament públic.


L'estudi demostra que els pares i mares trien en primera opció valencià, lògicament sempre que la Conselleria done aquesta possibilitat en el seu districte. Això demostra que si existira oferta d'ensenyament en valencià a tots els centres, la demanda potencial se situaria en un 55% del total, això és 233.881 alumnes. Aquesta xifra contrasta amb els 138.223 actuals, i implica que amb la planificació i oferta adequada la matrícula en valencià augmentaria en 95.558 alumnes. Segons Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, "l'únic que volem fer entendre al govern valencià és que tots els pares i mares valencians tenen el dret a escollir la llengua en què volen que aprenguen els seus fills, i el dret a estudiar en valencià no està garantit, per això demanem que almenys el 50% de l'oferta siga en la nostra llengua".


Quant a l'ensenyament concertat, hi ha escassos exemples d'oferta d'ensenyament en valencià. Tan sols 31 centres a tot el nostre territori l'oferreixen i tenen una gran demanda. Un exemple és el CC Maria Auxiliadora d'Algemesí. "Volem que els centres privats i concertats se sumen a la nostra aposta perquè la ciutadania ho exigeix i la Conselleria d'Educació ho hauria d'establir", ha explicat Gómez.


A l'actualitat hi ha dues vies per a obrir noves línies en valencià. La primera és que el propi centre, d'acord amb el Consell Escolar, sol·licite a la Conselleria l'obertura d'una nova línia. La segona via és que la pròpia Conselleria ho decidisca. En el primer cas es troben ja dotzenes de centres com el CP Raquel Payà de València, que, malgrat que està aprovat pel Cosell Escolar, està pendent de tindre una línia en valencià en 3 anys.


La resposta que la Conselleria ha donat aquesta setmana és desobeir el que marca la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la normativa vigent, i desautoritzar els acords de consens dels Consells Escolars, paralitzant així totes les sol·licituds. Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, ha afirmat que "com més autoritària siga la resposta de Font de Mora i Concha Gómez, més pressió rebrà de les famílies i dels centres, presentarem demandes cas per cas, organitzarem les famílies per canalitzar les reivindicacions, aquesta lluita la guanyarem ens coste dies, mesos o anys. La impunitat dels governants ineficients s'ha acabat ".


Els exemples són patents a cada escola del nostre territori, el CP Cervantes d'Alboraia també està saturat i l'alumnat que s'ha quedat fora de la unitat de valencià en 3 anys té dues opcions, o anar a la línia en castellà del mateix centre o traslladar-se a altres districtes sense saber ben bé si trobaran plaça d'ensenyament en valencià, a escoles com el CP Patacona, on encara no se sap si la Conselleria els ha concedit una línia d'ensenyament en valencià. El mateix passa al CP Jacint Castanyeda de Xàtiva o el CP Villar Palasí i el CP Sanchis Guarner de Paterna, dos centres que històricament demananen una altra línia en valencià que enguany tampoc els ha sigut concedida.

"És de jutjat de guàrdia el que està fent la Conselleria d'Educació de cara a les famílies que opten per l'ensenyament en valencià, perquè els posa impediments de tot tipus, o traslladar-se a un altre districte amb les conseqüents molèsties o matricular els seus fills en un model educatiu que no comparteixen", ha explicat Diego Gómez.


D'altra banda, respecte als tres centres on es vol establir per al curs que ve el Pla Experimental de Font de Mora (el CP Sanchis Yago de Castelló, el CP n.5 d'Alzira i el CP Costa Blanca d'Alacant) encara no s'ha publicat cap normativa que explicite com s'executarà aquest suposat model de col·legi britànic, i els pares i mares que han matriculat els fills en aquest centre només tenien l'opció de marcar PIL (ensenyament en valencià) o PIP (ensenyament en castellà). "Sembla que Font de Mora siga un gran còmic incongruent i l'educació no és un tema per a ruire-se'n, és un tema molt seriós. Per tant, com és possible que establisca un pla buit i improvisat?", ha valorat Diego Gómez.


La pressió dels pares i les mares estan donant resultats positius en alguns casos: "Des d'Escola Valenciana els animem a dur endavant qualsevol via jurídica que calga i, a través de la nostra Oficina de Drets Lingüístics, molts pares i mares estan intentant que es respecten els seus drets després d'haver vist que els seus fills han estat exclosos de les llistes d'admesos, perquè han marcat ensenyament en valencià i no hi havia prou oferta", ha assegurat el president d'Escola valenciana.


En aquesta línia hi ha dos centres ben significatius que finalment han aconseguit un canvi gràcies als pares i mares i a la implicació de tot el Consell Escolar. Són exemples el CP Cervantes de València, on la demanda d'ensenyament en valencià doblava l'oferta i finalment per al curs 2009- 2010 s'ha reconvertit una unitat per acollir 25 alumnes més en valencià. L'altre cas és el CP Verge del Miracle de Rafelbunyol, que, després d'anys de lluita, han aconseguit que s'encete una nova unitat en 3 anys d'ensenyament en valencià, per la qual cosa ara en tindrà 4 i totes plenes.


EL CAS DE VALÈNCIA

• Total centres públics: 93
• Total centres privats: 80
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 50
• Centres privats amb ensenyament en valencià: 6

La meitat dels centres públics ofereixen alguna línia d'ensenyament en valencià i són línies saturades de demanda. 43 dels centres públics ni tan sols ofereixen una línia en valencià.
Pel que fa a l'ensenyament privat i concertat de la capital valenciana només 6 dels 80 centres tenen alguna línia d'ensenyament en valencià.


Hi ha districtes on la demanda de matriculació en línies de valencià està saturada per la falta d'oferta. És el cas del Districte 4, on hi ha el CP Campanar, amb 49 sol·licituds en primera instància d'ensenyament en valencià per a 3 anys i una oferta de 25 places, és a dir, que 24 alumnes perden el dret a rebre ensenyament en valencià i es vulnera una vegada més la LUEV i l'Estatut d'Autonomia.


Fa molts cursos que el CP Campanar té excés de demanda de PIL sense que l'Administració articule nova oferta en el programa. L'excedent es perd en segones opcions, els xiquets passen al programa PIP (ensenyament en castellà) o els envien a un altre col·legi on queden places de castellà, perquè les d'ensenyament en valencià d'altres centres també són plenes.


El curs passat enviaren l'excedent fora del districte educatiu, al CP Arquitecte Santiago Calatrava de Benimàmet, i després els retornaren, habilitant una aula en un barracot al CP Giner de los Rios. Els pares i mares d'aquesta aula arrepleguen firmes perquè a la seua aula s'aplique algun programa d'ensenyament en valencià (PEV o PIL). A hores d'ara estan igual.


Altres exemples on la demanda supera l'oferta en primera opció a la ciutat de València són: CP Carles Salvador, CP Doctor López Rosat, CP Eliseo Vidal, CP José Mico Soto (amb 25 places per a 34 sol·licituds), CP Max Aub (amb 25 places per a 38 sol·licituds), CP Miquel Adlert Noguerol, CP Pablo Neruda, CP Pràctiques, CP Rodríguez Fornós, CP Santa Teresa (amb 38 sol·licituds per a 25 places).



EL CAS D'ALACANT


• Total centres públics: 54
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 12
• Total centres privats o concertats: 33
• Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 1

Només 13 centres dels 87 existents a Alacant ciutat ofereixen alguna línia d'ensenyament en valencià i dels 13 només 1 és concertat, la resta són públics.
De nou, també enguany, el CP Azorín i el CP Enric Valor concentren una gran demanda de places en valencià a la qual no poden atendre. A l'Azorín han estat 41 famílies les que han sol·licitat matrícula en valencià per a 25 places, a l'Enric Valor han sol·licitat 40 famílies per a 24 places.
El CP Costa Blanca, un dels tres centres on s'aplicarà el curs 2009-2010 el Pla Experimental de Font de Mora, ha vist rescindit també el programa d'ensenyament en valencià que tenia establit i que en el període de matriculació de l'any passat va tindre 51 sol·licituds de matrícula en valencià per a 25 places.


EL CAS D'ELX


• Total centres públics: 36
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 16
• Total centres privats o concertats: 9
• Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 0

Actualment a Elx hi ha només un 18% d'ensenyament en valencià i la demanda està saturada. A més, tant la comunitat educativa com els pares i mares afirmen que el problema s'agreuja perquè l'oferta no està ben equilibrada per districtes.
De fet, per al curs que ve hi haurà un nou centre que tindrà oferta d'ensenyament en valencià, el n.25, però justament estarà ubicat en un districte on ja hi ha altres centres que ofereixen enseyament en valencià. Per contra, al districte on es troba el CP Palmeral, la demanda està saturada i altres centres del voltant com el CP Reis Catòlics o el CP Hispanitat només tenen línies d'ensenyament en castellà. En conseqüència, enguany 77 famílies han demanat ensenyament en valencià al CP El Palmeral per a cobrir 50 places. Ahir van eixir les llistes d'admesos i 27 xiquets i xiquetes han perdut el dret a estudiar en valencià. Alguns d'ells han estat reconduïts a col·legis llunyans d'altres districtes i d'altres als col·legis dels voltants on hi ha exclusivament ensenyament en castellà.

CASOS FLAGRANTS - MISLATA


• Total centres públics: 6
• Centres públics amb ensenyament en valencià: 5
• Total centres privats o concertats: 2
• Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 0

Dels 8 centres d'infantil i primària de Mislata, 5 ofereixen ensenyament en valencià i en 3 d'ells la demanda d'ensenyament en valencià està saturada. Els casos del CP Amadeo Tortajada i el CP Ausiàs March continuen sent casos flagrants d'incoherència administrativa per part de la Conselleria d'Educació.


A l'escola Amadeo Tortajada hi ha 2 línies d'ensenyament en castellà (PIP) que sumen un total de 50 places i una línia d'ensenyament en valencià en 3 anys, amb 25 places disponibles. Han tingut 46 sol·licituds en primera instància d'ensenyament en valencià i 13 en castellà. Per tant 21 xiquets i xiquetes no podran estudiar en valencià per manca d'oferta de places. Doncs bé, si en els últims 4 cursos el CP Amadeo Tortajada ha hagut de canviar les opcions lingüístiques com a resultat de la demanda de les famílies, quedant així 2 aules de 3 anys en PEV/PIL i 1 aula en PIP, enguany la inspecció els ha comunicat que no es farà. On és el respecte a l'opció de les famílies? Què fa la Direcció General d'Ordenació de Centres?


En l'exemple de l'escola Ausiàs March, s'ofereixen 50 places i han tingut 73 sol·licituds de matrícula en valencià.


Un altre cas, el CP l'Almassil, té una oferta de 75 places per a 81 sol·licituds. A més a més, té una aula de 5 anys que, en principi, estava habilitada amb les resultes de la demanda de la zona. No es va tindre en compte la demanda de les famílies i es va habilitar en PIP (ensenyament en castellà). Ara, la totalitat de les famílies ha signat que volen per al proper curs 2009-2010 canviar a PEV/PIL (ensenyament en valencià, és a dir, ensenyament plurilingüe). Varen elevar la proposta al Consell Escolar del centre, el qual va aprovar el canvi de modalitat lingüística el 27 d'abril de 2009, un dia abans de que eixiren les vacants de l'oferta. L'acord del Consell Escolar va ser portat a la Comissió Municipal d'Escolarització del dia següent, dia en què havien de traure les vacants. La inspecció els va comunicar, el 28 de maig, que no se'ls autoritza, tot i que compten amb la firma de tots els pares i mares.


En conseqüència, Escola Valenciana està preparant un acte reivindicatiu i festiu per al dia 18 de juny a la ciutat de València. Aquest acte marcarà el punt i final de la campanya de 70.000 postals que docents, pares, mares i ciutadans estan enviant-li al president Camps sota el lema "Obri la Porta a les Llengües" i que especifica cinc punts de quin model d'escola plurilingüe exigeix cada cop més la ciutadania valenciana, un model basat en l'ensenyament en valencià, l'únic que garanteix l'aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua com l'anglés.


extret de Escola Valenciana