dimarts, 30 de novembre del 2010

Collons...una altra del PP...torna-li la trompa al xic...

El PP atura la representació a Xàtiva de l’obra ‘Corrüptia: una regió de l’est’ que fa comèdia del Gürtel.

---L’obra teatral ‘Corrüptia: una regió de l’est‘ haurà d’esperar per ser representada Xàtiva després que des de la regidoria de Gran Teatre el seu responsable Ramon Vila rebutjara que esta es prepresentara per al pròxim 11 de desembre. ‘Corruptia‘, segons el seu autor, el periodista xativí Josep Lluís Fitó, fa una “crítica social” i fa comèdia sobre la corrupció a la política valenciana.

Des de la companyia l’Enjolit que representa l’obra s’apunta que inicialment es va intentar la contractació per actuar al Gran Teatre “i se’ns va dir que quedava lliure el dia 11 de desembre“, no obstant a l’hora d’emplenar la documentació asseguren que “els problemes van sorgir quan es va veure el nom de l’obra que s’anava a representar”. Així expliquen que dies després es va comunicar la negativa per actuar.

Des de l’Ajuntament de Xàtiva Ramón Vila ha assegurat que la negativa es va donar a posterioritat perquè en un primer moment “no es va tindre en compte el conveni que tenim signat amb la companyia d’Alicia Herero, i eixe dia ha de fer un assaig d’ ‘El Trencanous‘ que es va haver de confirmar’. Vila ha afegit que “els hem proposat que puguen actuar en els mesos de febrer o març perquè ara està tot copat per les falles”.

Josep Lluís Fitó entén que es tracta d’una episodi “lamentable i trist en una societat democràtica”. Per la seua part Vila assegura que “en absolut hi ha censura” i ha recordat que al Gran Teatre ja han actuat altres artistes crítics amb el PP com Raimon o Xavi Castillo. Davant la impossibilitat d’oferir-se l’obra a Xàtiva esta es representarà els dies 11 i 12 de desembre al Teatre-Cine Goya de l’Olleria.

Corrüptia: un regió de l’est‘ va es va estrenar a inicis de novembre al Festival Lola teatre de Molins de Rei (el Baix Llobregat). L’obra compta amb la col·laboració del poeta i actor també xativí Elies Barberà i els actors Albert Alemany, Jenny Beacraft, Arnau Marín i Marta Montiel; està dirigida per Carles Fernàndez Giua i l’escenografia està a càrrec de Lluna Albert. ---

Estos del PP, com sempre, i en la línea de la seua ideología fascista, en quan algo no els interesa, ho censuren i santespasques...mafiosos...

VOS RECOMANE ANAR ELS DIES 11 i 12 DE DESEMBRE AL TEATRE-CINE GOYA DE L'OLLERIA A VORE L'OBRA!!

El relatiu èxit del PP a Catalunya


< < Qui tira aigua al vi de la victòria d'Alicia Sánchez Camacho és ni més ni menys que l'expresident del PP de Catalunya, Aleix Vidal-Quadras: "Si al final els populars, en una situació d'ensorrament socialista, el màxim que aconsegueixen és tornar 14 anys enrere, haurien de revisar a fons el seu paper i la seva estratègia ", diu en una columna per a La Gaceta. L'eurodiputat conservador té una mica de raó, encara que quede lleig que ell mateix presumixca: el PP ha aconseguit un escó més al Parlament dels que va tenir Vidal-Quadras el 1995. No obstant això, les dades de diumenge no trenquen el sostre històric del PP: 384.019 catalans van votar a Sánchez Camacho (12,33% del total) enfront dels 421.752 de Vidal-Quadras el 1995 (13,21%). El PP ha mobilitzat a tota la seva parròquia catalana, però no suma un ciutadà més dels que ja va tenir.

La dada provoca dues conclusions quan es trasllada a la resta de la Península. La primera, que el vot del PP està completament mobilitzat, però que no semblen ser més dels que sempre han estat. En les quatre últimes eleccions generals, des de 1996, el PP s'ha mogut en una petita forquilla entre els 9.700.000 i els 10.300.000 vots, uns resultats amb els quals ha aconseguit dues victòries-una d'elles fins i tot amb majoria absoluta-però també dues derrotes. En aquestes mateixes eleccions, el resultat del PSOE ha oscil.lat moltíssim: entre els menys de vuit milions que va aconseguir Joaquín Almunia i els més d'onze milions que van donar suport el 2008 a Zapatero. Va ser l'esquerra, amb la seva abstenció o el seu vot, que sempre va decidir les majories.

La segona conclusió cau per si sola: no serà el PP qui guanye les properes generals, sinó el PSOE qui les perda. Per això Rajoy té tant d'interès a no eixir de la migdiada, no fos cas que l'esquerra es mobilitze en contra.

Ignacio Escolar>>


És el que té el bipartidisme...per la meua part, sóc de la generació NI-NI...NI PP, NI PSOE. Per desgràcia, si ha aconseguit això a Catalunya, sobre tindre l'exemple del que passa quan està el PP al seu Sur, asi ho tinguem fotut, perque tornaràn a movilitzar als mateixos alienats de sempre, inclús pot ser que més. Digne de "Cuarto Milenio" això...

La F1 se la pega



El titular de hui sería:

"Camps intenta desprendre's del GP en no poder pagar el cànon i l'organització de la cursa."

En un cos de la notícia com:

El País Valencià busca desesperadament un comprador per al seu Gran Premi d'Europa de F-1. Ni tan sols el canvi de dates - d'agost a juny - ha servit per millorar l'hipotètic rendiment. La crisi en la construcció ha minat la idea de fer rendible la carrera urbanitzant l'entorn del port. La Comunitat es gasta en cada GP voltant de 30 milions d'euros i l'aixeta no dóna per a més després d'anar al rescat dels 25 milions de deute generats per Valmor, l'empresa que, en teoria, havia de gestionar l'esdeveniment d'una forma privada .

Els ingressos per taquilla no arriben als 10 milions d'euros, i la despesa entre cànon i organització passa àmpliament dels 30 milions, una mica insostenible. Durant la setmana del Pilar, Camps va intentar traspassar l'organització de la cursa a Alcanyís, que va rebutjar categòricament aquesta possibilitat. Ara negocia amb Portimao (Portugal), però Ecclestone ja ha advertit que no renunciarà a un sol euro dels 18 milions anuals signats. De moment, al Mundial-2011 publicat per la FIA es manté el GP d'Europa, però encara es desconeix la seu.


I la conclusió sería:

Ningú sap a València quant costa la F-1, que, en tres temporades ha perdut gairebé la meitat d'espectadors, passant dels 112.000 del 2008 als 75.000 del 2010. Es porten invertits en el traçat urbà 90 milions d'euros i la perspectiva de recuperar aquests diners amb la urbanització de la zona és remota. «Els comptes de la Generalitat en matèria esportiva i cultural-assegurava recentment Enric Morera, portaveu de Compromís-són una autèntica vergonya i un insult als valencians, ja que el cànon de 18 milions que es paga a Ecclestone s'ingressa, íntegre, en comptes de paradisos fiscals britànics».

I la opinió sobre la notícia:

Algo que ja esperavem que passaría els que no som uns tarroços que puguen enganyar els del PP...no sé quan despertaràn els seus "votants"...Als Valencians mos ix aixina de car el que ells es plenen les butxaques a costa nostra. :)

I no només deu diners a Ecclestones i altres empreses de la F1...a la Copa Amèrica també, el València C.F el tenen âsquipolat, a la televisió pública,a la nostra educació també deu diners, a correu, a cultura, a infraestructures de tot el territori...això si, per a soparots i els seus luxes no en falten, perque ens els lleven a nosaltres que ho paguem tot...és vergonyós...i en l'escusa encara llevaràn més inversions a la educació per a tindre més negocis que fer, com lo del Parc Temàtic de Ferrari. Increïble...i la gent seguix votant-los...lo que demostra lo que ja es sabía, l'educació que fa que es tinga tant poc de coneiximent sobre la nostra pròpia cultura, és la que ajuda a que es vote a partits tant "populistes i reaccionistes". Els valencians cada vegada són més gent sense criteri, i això és un perill, per a si mateixos.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Tardor - Hivern

Autumn. A short timelapse film from Patryk Kizny on Vimeo.



El curt es va rodar en part en el Jodlow Star Party 2010 a mitjans de setembre, i també durant uns dies en un entorn sorprenent de Wroclaw, Polònia.


Winter Village from Ash Schlöger on Vimeo.



Curtmetratge en el Parc Nacional de Bialowieza, Polònia.

divendres, 26 de novembre del 2010

2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià


Piqueu a la imatge, bacores!


Misto



Arrel al anterior text que he publicat, on Joan Maria Minguet Batllori ens feia una puntualització d'una anècdota que li passà quan era xicotet, em vaig recordar que havía vist una altra experiència pareguda a un altre bloc de la meua població, però, amb certs matissos. La compartixc:

Carlet, 1971

- Va Joanet, donat aire que no aplegarem a escola a temps. (Insistia l’avi al seu net.)

Joanet feia ja 5 mesos que cursava el primer any de preescolar dins el pla d’Educació General Bàsica que havia imposat el règim del Caudillo, entre els quals estava l’obligatorietat d’una ensenyança exclusivament en castellà.

Per a ell els primers mesos va suposar un handicap, ja que a casa, al carrer, i per tot arreu, llevat de la televisió, tot el món li parlava en valencià i encara que gràcies a la televisió entenia perfectament el castellà, no li cabia en el seu cabet menut tindre que parlar-lo. Ell parlava, com tot el món del seu voltant, el valencià.

Aquell dia a l’escola el va marcar per a tota la vida, a ell, a la seua mestra de preescolar, i a l’inspector d’ensenyança que feia una visita rutinària al col·legi.

- Buenos días niños !!! hoy tenemos aquí al inspector. Cuando el señor inspector haga una pregunta debemos responder como os he enseñado. Si alguien quiere decir algo, primero que levante la mano.

Va dir la professora, i acte seguit, un home totalment estrany per a tota l’aula, vestit amb una roba grisa i amb un bigot que semblava ridícul, va prendre la paraula.

- Vamos a ver... necesito un voluntario.

Com que els xiquets no sabien que volia dir això, l’home es va vore amb la necessitat d’especificar més...

- ¿algun niño o niña quiere responder a mis preguntas a cambio de una piruleta?

Lo de “las preguntas” no sabien bé de que anava, però lo de la “piruleta” ho varen entendre tots a la perfecció, més quan l’oferiment anava degudament il·lustrat per la presència de la susdita llepolia a la mà del “Señor Inspector”.

Amb la ignorància innata que tenen els xiquets, Joanet, va alçar la mà, més mogut per la seua debilitat pel dolç, que no per les seues ganes de col·laborar.

- Ale ven aquí, - li va dir l’inspector, seient-lo en les seues cames i donant-li anticipadament el regal.

De la butxaca, va treure una caixeta de mistos d’eixos que tenien el palet de paper apretadament enrotllat i parafinat, amb la cabota tan roja com la “piruleta” que lluïa Joanet a les mans. Va treure un misto, es va quedar mirant fixament a Joanet i va preguntar...

- Vamos a ver Juan Manuel, ¿que es esto?

Joanet va mirar allò que tan poc d’interès li provocava i va contestar... Un misto.

- No, Juan Manuel, esto no se llama “misto”, prueba otra vez ¿que es esto?

El xiquet una mica estranyat, va pensar uns segons per repassar on estava l’error de la seua resposta i va llançar de nou . Un misto.

- Ay que niño más travieso. No, esto no se llama “misto”, se llama cerilla. Vamos a ver otra vez. ¿que es esto?

Joanet, va pensar que possiblement l’inspector no ho sentia bé i va dir amb veu més alta. UN MISTO !!!

A l’aula en aquell moment hi havien tres sentiments... D’una banda el de tots els xiquets, que envejaven a Joanet per la llepolia que duia a les mans i que estaven tan contrariats com ell de vore que el que l’home duia a les mans era un misto, a pesar que l’home no pareixia entendre-ho. El de “doña Vicenta” , la mestra, que estava més vermella que de costum, amb cara de voler que la terra se la tragués. I l’inspector, que anava calfant-se per moments de vore que no treia els resultats esperats, però que va respirar fons i va continuar amb l’atac.

- Venga Juan Manuel , estoy seguro que eres un niño muy listo y vas a contestar satisfactoriamente. A ver, repite conmigo CE-RI-LLA. Ahora tu.

- I joanet... CE-RI-LLA.

- Ves como si sabes, ale, ¿que es esto? – Mostrant de nou el misto.

- UN MISTOOO.

- No, no y no. Esto es una CERILLA, CE-RI-LLA, CE-RI-LLA. Dilo tu.!!!

- CE-RI-LLA.

- Que es esto?

- Un misto. (es reafirmava Joanet altra vegada)


Davant la insistència de Joanet, el nerviosisme de l’inspector, que va resoldre que el Joanet no es mereixia la llepolia i li la va llevar de les mans d’un grapat i quan ja estava a punt d’eixir per la porta de l’aula, amb la “señorita Vicenta” darrere intentant justificar el fet ocorregut, Joanet en clar intent de recuperar la desitjada “piruleta” va dir en veu alta.

- CE – RI – LLA.

L’inspector i la “seño” es varen girar, “doña Vicenta” va respirar profundament, i el bigot prim i ridicul de l’inspector que pareixia més menut a conseqüència de tindre la boca apretada de la mala llet, va recuperar la seua longitud habitual al relaxar aquest la boca i mostrar un somriure. I clar la llepolia va tornar a les mans de Joanet, per a enveja de tots els altres xiquets. Joanet restava plantat al mig de l’aula on tot els xiquets el podien vore, i quan la “señorita Vicenta” i l’Inspector varen eixir per la porta de l’aula, Joanet, en la “piruleta” a l’altura de la boca, va regalar a tots els presents un somriure de trionf i va dir en veu alta ...

MIS-TO.

.

..

...


Trenta cinc anys després, un dia que em trobava a Carlet, al soterrat d’una tia meua, es va adreçar a mi una dona d’una cinquantena i em va dir...


- Perdona, però ¿tu ets el fill de Marinela?

- Si clar, però em perdonarà per que ara mateix no sabria dir qui és vostè. (vaig contestar)

- És clar que no t’enrecordes de mi, fa tants anys que no ens veiem. ¿i si jo et digués MIS-TO?, ¿sabries qui sóc?

El meu cap és va posar a regirar per tot arreu, intentant esbrinar on volia anar a parar aquella desconeguda, però no va fer falta més d’uns segons per que trobés la resposta, i al moment em va vindre al cap, cada segon d’aquell dia.

- No em diga que vostè és “la señorita Vicenta” !!!!

- No m’ho puc creure, ¿encara recordes aquell dia?

- Ho recorde com si hagués passat ahir mateix. El dia del misto.

- I jo també, era el meu primer any de mestra, i la meua primera inspecció, i tu cabudet en no dir “cerilla” pensava que em fotien al carrer acabada d’incorporar. I menys mal que vaig tancar la porta a temps, per què l’inspector no ho va sentir, però jo si, que després de recobrar la “piruleta” vares tornar a dir MIS-TO. Jo no t’he oblidat mai, uns quants anys després d’allò em vaig donar compte que un xiquet de quasi cinc anys, m’havia mostrat, amb una cabuderia innocent, la importància de parlar la nostra llengua i no oblidar d’on venim.

- Vaja, me’n alegre que siga així.

La conversa va continuar dins lo habitual de l’acte en que ens trobàvem, però jo per un moment vaig tornar als meus cinc anys i a aquella aula amb un sostre altíssim, la pissarra pintada a la paret irregular, amb una estufa de llenya a un racó i uns finestrals enormes que deixaven passar la llum esmorteïda de les vesprades de l’hivern.

dijous, 25 de novembre del 2010

Jo no era Independentista.

Difonc un text del bloc de Joan Maria Minguet Batllori, Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Professor d’Història de l’Art Contemporani i d’Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona i President de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Al cap i a la fi, el que explica ho hem patit i pensat molts Valencians, i estic segur, que també tants altres que no tenen de llengua materna el castellà, i han patit l'opressió de la Espanya Centralista.





Yo no era independentista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla. A pesar de la ya mencionada imposición. ¿Un ejemplo? Cuando estudiaba bachillerato, la profesora de biología me hizo salir al entarimado y me preguntó el funcionamiento del aparato digestivo, con los nervios propios de mi timidez, al llegar al punto de hablar del hígado, me salió su designación catalana, “fetge”, y la mezquina profesora me soltó una bofetada.

Yo no era independentista. Siempre he entendido que lo que algunos llaman “problema catalán” es en realidad el “problema español”. La mayoría de los que hablan de lo catalán como de algo problemático lo hacen desde la ignorancia, ellos solamente hablan una lengua. Una ex alumna, ahora amiga, hablaba euskera y español, vino a vivir a Cataluña y ahora también domina perfectamente el catalán. Si fuera a vivir a Galicia, seguro que aprendería el gallego. Sin problemas. Por una estricta cuestión de confraternización.

Yo no era independentista. Tenía la ilusión (que, por lo que parece, viene de iluso) de que podríamos abandonar ese suplicio agónico del Estado de las Autonomías y construir un verdadero estado federal. Pero ha sido todo un engaño, un engaño de los políticos, de los españoles y de los catalanes, soy consciente de ello. Yo no era independentista porqué pensaba que los estúpidos tópicos y las nefandas mentiras que vierten sobre Cataluña los medios de comunicación carpetovetónicos, ahora también el Tribunal Constitucional, serían superados por los individuos. Pero demasiados ciudadanos españoles se han aferrado al anticatalanismo más cerril. ¿Dónde están las voces de mis amigos españoles que tantas veces me habían confiado su apuesta por el federalismo, por la España plural?

Yo no era independentista. Y, ¿qué debo hacer ahora? ¿Someterme a los dictados de unos juristas que quieren imponer la lengua única, la España individible? Justamente, una vez más, los españoles que hablan una sola lengua se atreven a sugerir —a proponer, a ordenar— que saber más de un idioma peninsular es una pérdida de tiempo, si no una injuria. Wittgenstein decía que con cada lengua comprendemos el mundo de una manera distinta, pero el Estado español se dirige a la uniformidad. Con el silencio de tantos y de tantos ciudadanos que asienten sin pestañear.

Jo no era independentista. Però vaig prometre’m que mai més ningú no em donaria una bufetada per fer servir la llengua amb què els meus pares em parlaven de petit, la mateixa amb què he explicat contes als meus fills, amb què he escrit els meus textos més íntims, amb què he parlat d’amor i de llibertat. Amb mi que no comptin.

Humans...


En totes les llengües del nostre àmbit cultural, "home" és equivalent a "esclau" i per tant la seva corresponent "humanitat" equival a "esclavitud". Des del principi l'home ha sigut esclau de la por i la ignorància, o siga, "Déu". Ha sigut esclau d'altra gent per simple dret de conquesta o per tindre un estatus inferior al noble, o qualsevol altre personatge que gaudira d'un poder, almenys, econòmic...i, d'això volía parlar...de l'esclavitut humana vers algú altre que manté un gran poder a través del capital.

D'uns anys cap aci, a la nostra societat, se li ha clavat entre cella i cella el fet de tindre que gastar, gastar i gastar en coses que no necesitava...una època de consum com no s'ha vist altra en la història, i per tant, també de benefici econòmic. Però no un benefici econòmic col.lectiu com puguera pareixer. Sempre ha hagut una minoría que s'ha aprofitat d'aquestos beneficis d'una manera abrumadora, a costa inclús, d'una part de la població que començava a notar el perill d'eixa actuació...clar, si aquells es van quedant en tot, obviament els faltarà a altres...

Aixina no es d'extranyar que arribarem a una crisis "mundial" on...vaja...les families més riques no tan sols segueixen gastant com si no existira tal crisi...si no que damunt gasten més!...Mentre hi han moltes families que literalment viuen al carrer perque els bancs els han tirat fora de sa casa. Si, els bancs, els de ixos simpàtics anuncis on pareix que es preocupen per tu, quan en realitat seríen capaços de xuplar-te la cabota només per enganyar-te i fer-se en tots els teus diners i bens...això en el cas de tindren, sino, damunt, encara el tracten en prepotència.

L'egoisme, egocentrisme, mesquinesa, i la prepotència de gent que pareix que visca a una altra realitat subjectiva realment em sorprén. Corruptes polítics, religiosos, estafadors, embaucadors i timadors...hipòcrites, que són els primers en llançar mensatges buits de continguts queixant-se de la crisi, simplement per a reaccionaris, per poder recaptar seguidors, clients i vots de gent inútil i ignorant.

El cas és ixe...observant tots els moviments que s'han dut a terme des del principi de la crisi, hi han almenys dos conclusions que tenen en ment...per supost, qualsevol solució que troben els que estàn al poder, serà per damunt del poble, o siga...ells no perdràn absolutament cap privilègi i mantindràn el seu nivell de vida econòmica. En canvi, per a que això passe, la gent normal i corrent haurà d'apretar-se el cinturó, treballar com un esclau, perdre drets, patir i patir...almenys, els amos viuràn bé. Una altra conclusió, és que moltes crisis s'han superat a través de guerres, com per exemple, la crisi del 29, que fou superada "grácies" a la II Guerra Mundial...vol dir això que ens podríem precipitar a una tercera guerra mundial, si les coses no els ixen com volen?...Bé...a ells no els importa començar una guerra, de fet, els que moriríen en ella seríen prescindíbles soldats, parats, i civils, mentre ells estaràn de lo més còmodes a casa. Últimament s'han prés algunes mesures per a eixe cas...l'acord de protecció balística intercontinental entre Europa i Russia, per possar un exemple...i de "casus belli" no en falten, entre les Korees, Marroc, Iran, Israel i tots els seus respectius aliats.

Per supost són conclusions meues, pensaments que vaja, apleguen mentre veus unes coses i altres, però no passen de conjetures...no? De moment, les retallades als treballadors i al "estat de benestar" ja comencen a aplicar-se.

Però la humanitat sempre ha tingut una gran capacitat de reacció, han sigut en els pitjors moments quan ha tret lo millor que té i és posible que aquesta crisis servisca per canviar-ho tot a millor a través d'una revolució, si puguera ser, pacífica. De iniciatives no en falten tampoc...el que falta de moment, és que la societat s'âspavile.

Desgraciadament l'esser humà també té una gran quantitat de imbècils...imbècils que es neguen a tindre un pensament critic, objectiu, curiós...que es neguen a investigar, contrastar...que podríen fer grans coses i en canvi, es deixen enganyar per a que seguisquen malament i s'autoinflingisquen el mal, mentre creuen que ho fan bé. Com per exemple...tot el món sap que una "Espanya" justa sería la federal, però no es dú a terme, tot el món sap el mal que fan les sectes religioses, però es permeten, tot el món sap que la tauromàquia és una brutalitat, però es permet, acaben en els seus drets però mentre tinguen futbol, es permet...són coses que es poden superar simplement aplicant sentit comú.

Però crec jo...que l'home és l'únic animal que ensopega dos mil millons de vegades en la mateixa pedra... pel moment, tornem a ser esclaus dels més adinerats.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Felicitats Joanot Martorell!!


Per anar "Tirant lo Blanc" des de fa 600 anys!

"Lletres Valencianes.

El 20 de novembre de 1490 eixia d´una imprempta valenciana la primera edició del Tirant lo Blanc, la novel·la cavalleresca de Joanot Martorell considerada com una de les obres cabdals de la literatura universal. Les institucions valencianes sempre han fet referència a ella com l´obra magna de la nostra literatura, obviant en moltes ocasions escriptors d´eixa i d´altres èpoques igualment sobreïxents; tal és la importància que se li ha donat que es va marcar eixa data, la del 20 de novembre, com la del Dia de les Lletres Valencianes. Uns quants anys després, al mes de febrer d´enguany, les Corts Valencianes instituïren 2010 com l´any de Joanot Martorell per commemorar el 600 aniversari del naixement de l´escriptor de Gandia.
Esta conjuntura fa que hui se celebre el Dia de les Lletres Valencianes sis-cents anys després del naixement de l´escriptor valencià més internacionalment reconegut. Però, realment se celebra alguna cosa? No sembla que les institucions hagen deixat cap esdeveniment per a este dia; el Saló Valencià del Llibre ja fa uns anys que va desaparèixer sense que s´haja iniciat cap altra iniciativa (malgrat les declaracions que aseguraven que es tractava d´una reconversió), i els premis que la Generalitat atorga a la tasca de les editorials i llibreries valencianes ja es varen entregar dimecres passat (i no hui com havia sigut tradicional). Hem arribat a un punt en què no hi ha cap iniciativa (almenys fins el moment d´escriptura d´este article no m´he assabentat) que commemore eixe Dia de les Lletres Valencianes que l´administració autonòmica va instaurar; únicament alguns municipis (eixos garants de la veritable acció i proximitat cultural) han iniciat alguna activitat en este sentit a les seues biblioteques, a les que se sumen algunes de les grans (no necessàriament en tamany) editorials del nostre territori.
El 20 de novembre hauria de ser un dia per apropar-se a la literatura valenciana (ja siga en castellà o en valencià), per conèixer i descobrir els nostres escriptors, tant els clàssics com especialment els actuals, i per familiaritzar-se amb els llibres en valencià. No serveix d´excusa la mancança d´oferta, sobretot perquè no es correspon en absolut amb la realitat: la indústria editorial valenciana demostra any rere any la seua qualitat, i els escriptors valencians mostren una àmplia creativitat i professionalitat en l´escriptura, ja siga narrativa, poesia o qualsevol altre gènere literari.

La millor manera de recordar Joanot Martorell és mantenint la vigència i la lectura de la seua obra, i la commemoració d´un Dia de les Lletres Valencianes passa pel reconeixement de la tasca d´aquells escriptors, editors, llibrers i bibliotecaris que fan posible l´accés a la lectura. Malauradament, sembla que enguany, si volem celebrar alguna cosa a este respecte, ho haurem de fer per iniciativa pròpia i al nostre àmbit familiar i personal. Sembla que les institucions no tenen res a commemorar en la jornada de hui, almenys en l´àmbit cultural. Això sí, podem estar convençuts que, malgrat tot, les lletres valencianes estan més vives que mai.

José Manuel Tormo"

Xateba


"Som XATEBA -Associació per la igualtat i contra la violència de génere- Comptem amb totes i tots. Construïm un món diferent. Un món, on les dones i homes es relacionen des de les singularitats que ens fan ser únics i diferents, on les construccions de les identitats signifique el desenvolupament del millor de nosaltres..."

Aquesta és la carta de presentació de l'associació XATEBA, on fan una tasca lloable en la lluita per la igualtat i contra la violència de gènere, sobretot difonent informació per a que el desconeiximent que hi ha sobre la lluita social de la dona i lo vulnerables que són davant un estat de tendències clarament misògines inclús en les altes esferes judicials siga mínim. Demostrant que les dones, al contrari del que dicten les religions majoritàries, tenen la mateixa capacitat i dignitat que qualsevol altre mascle, per més alpha que siga...

Encara em recorde de quan vingueren al I.E.S La Costera a fer una xarrada sobre la violència de gènere i el perill d'aquesta societat que fa tant poc ha eixit d'una dictadura teocràtica, en tot lo que això comporta i vaig comprovar de primera mà lo bona gent que són.

Aixina que per la seua excel.lent tasca constructiva, esta entrada va dedicada a aquesta associació!

dijous, 18 de novembre del 2010

Sobre separatistes espanyols i valencians...




Estava jo ahir xarrant de manera filosòfica-contemporàneament en un conegut -el qual no nomenaré ja que vol pertanyer a l'anonimat, així que em referiré a éll com a "Ixe", un pseudònim tan original i pràctic com qualsevol altre- sobre la reculà que ha pegat el Valencià a València capital, ja que quan vaig, tinc la sensació de trobar-me a un Madriz "bizarro"... i la conversa es va dirigir a la història de la llengua comuna -tant defensada per éll, pobre- i ixos rollos que no importen una merda a la jovenalla de hui en dia...cal dir també, que Ixe és del Cap-i-casal, i com a bon "Valenciano", parla en Castellà, un xurro de por, i no entén el meu Valencià de poble, el sap llegir, però no l'entén fonèticament...no sé, dec sonar xino...aixina que la conversa està en castellà per a que no perda el seu encant!

La transcric com a una curiositat més que ens regala esta vida tan meravellosa...

Ixe: A ver esta muy bien que defiendas una lengua y tu sabes que yo os apoyo en esto plenamente a los valencianos, pero, hay una serie de conceptos que teneis equivocados. Primero, algo que tiene que quedarte bien claro es que el "castellano" es la lengua española, y por lo tanto es Español, no castellano, la lengua que hablamos todos. Segundo, el estado Español reconoce, y esto esta en nuestra Constitución, las diferentes lenguas regionales de España y garantiza su uso y existéncia. Tercero, en Cataluña, su paranoia por creerse una cultura, impulsada por los nacionalismos, ha llevado instituciones catalanas a imponer en la medida de lo posible el catalán, dejando al ESPAÑOL en segundo plano, cuando deberían simplemente coexistir sin preferencias. Es que vosotros los nacionalistas teneis un concepto de España muy equivocado...

Jo:...Mira...yo ya te lo he dicho antes, los cuentos de que "los demás son nacionalistas" pero tu no, me toca los huevos...pero esta bien, te argumento yo esos conceptos que tu dices...Primero, el "español" es el topónimo designado a la lengua castellana para una mejor asimilación por las demás naciones peninsulares, dejando excluidas a las otras lenguas cuando también son españolas. El Valenciano, Vasco, Galego deberían entrar dentro del concepto de lengua española, porque lo son. Que a partir de totalitarismos y absolutismos se impusiera el castellano, y a partir de dictaduras se recrudeciera su complejo de superioridad no da ningún derecho a inferiorizar las demás lenguas peninsulares. Yo no tengo ningún problema en que se hable castellano en zonas no castellano parlantes, pero jamás al mismo nivel de preferencia que la autóctona, eso es estúpido y mira en Castilla como lo saben. Segundo, La constitución española es arcaica y no responde democráticamente a la realidad del estado español, siendo aprovechada interesadamente por los mismos de siempre... Tercero, eso que habías dicho ahi suelta un tufo catalanofobo que tira p'atrás... No se impone el catalán en Cataluña, como tampoco el Galego en Galiza, ni el Euskera en Euskal Herria, ni el Valenciano en Valencia, sino, también podríamos decir que el Castellano se impone en Castilla. Absurdo. Estamos hablando de lenguas autóctonas!...Cuarto, España es un territorio donde existen distintas naciones. Fué en el s.XIX con el auje de los nacionalismos cuando a base de mentiras y méritos ajenos empezaron a formar la idea centralista de España una y no cincuenta y una. Una mentira que no hace más que dañar a los pueblos de la península. Portugal también és Española o Íbera porque se encuentra dentro de la península, pero no son españoles. Lo mismo ocurre con Gibraltar o Andorra. Es o no?

Ixe: (meneja el cap negativament mentre mira pensatiu el terra)

Jo: Xè...a diu que no... Es la misma história que Europa, tu eres europeo por el mero hecho de vivir en este continente, pero es europa una nación? Puede que en un futuro, y muy dificilmente, pero ahora no, y si lo es en tu ideología, aceptarías el Inglés como lengua común mientras apartas tu castellano?


Ixe: No creo, tampoco creo que Europa sea una nación, europa es un continente que engloba muchas naciones, como la Española...


Jo: Yo lo siento mucho, pero la mentalidad franquista de España como nación no la encuentro aplicando ningún tipo de ciéncia, eso si, un buen simil lo de europa englobando naciones...Creo que eres tu, al igual que una mayoria de Españoles,quien tiene un concepto adoctrinado y equivoco de lo que es España. Podría ser un gran estado, de momento es una entelequia que jamás llegará a nada por su opresión y poco respeto de los pueblos, llámale naciones, que la forman.


Ixe: Pues yo creo que llamar al castellano español no atenta contra las demas lenguas, al contrario, nos une mas ya que asi no tenemos la impresión de estar hablando la lengua de otra región sino la del pais, la de la nación. Ademas de tu lengua regional claro. De todas formas teneis suerte de ser españoles. En Francia por ejemplo las lenguas regionales llevan en represion desde mediados de 1500, y hoy en dia su centralismo las ha llevado casi a su completa extinción. Creo que España a respetado mucho mas esas lenguas...Vaya se me ha olvidado vuestras ideas sobre el centralismo...Bien España existe desde el año 1492, antes de ello estaba dividida en reinos formados a partir de la invasion musulamna, que esos SI que son artificiales.España no esta compuesta de naciones, sino que es una nación, con un pasado común y una cultura común entre sus pueblos. La unidad de España data de los años del Imperio Romano, Hispania. Y si de verdad por tener una lengua diferente os considerais una nación diferente, entonces le doy la razon a Francia, y lamento que España no hiciese lo mismo...

Jo: Pero que dices!?!? En realidad no, supongo que con lo de 1492 te refieres a los Reyes Católicos y ni con la unión marital de Fernando e Isabel se formó un reino, ya que eran Reyes de las Españas, y tanto la Corona de Castilla como la de Aragón tenian sus instituciones aún separadas. Decir que la unidad de España, data de la época de los Romanos con Hispania, deja bastante en entredicho tu conocimiento coño, dado que en esa época ni en FRANCIA existia una sola nación. Y la invasión musulmana, fué auspiciada por los mismísimos Visigodos. Deja de inventarte historias para crear la entelequia española, que bastante daño ha hecho ya. Investiga y estudia más, y sé más crítico, porque asi solo te van a dar la razón aquellos que puedan aprovecharse de tu falta de criterio.
Lo de Francia no, no les resulta muy cómodo hablar de las distintas naciones y lenguas que componen tambíen su tierra, pero no porque nieguen su existéncia, que es algo inventado por la prensa derechista para que el centralismo español tenga un espejo donde mirarse, sino por la vergüenza que les da el violar su "Liberté, égalité, fraternité", es bastante más complicado... Y no solo saben que Cataluña del Norte fué una concesión cobarde, paradójicamente en España no se sabe tanto, se cree que la "Cataluña del Norte" es una puta invención catalanista, sino que saben que son otra cultura que respetan al menos últimamente, junto a la Vasca y ahora grácias a su esfuerzo, la Occitana. Un claro ejemplo lo tienes en los campeonatos de rugby, donde los equipos vascos y catalanes tienen su himno nacional y declaran libremente que son catalanes y vascos que viven en Francia, no Franceses y Catalanes o Vascos. Vosotros mismos haceis la separación entre "España y las demás naciones" con "soy Valenciano, pero primero Español" dejáis bien claro que para vosotros no es lo mismo, somos algo distinto de los españoles que no tenemos cabida aqui, sois vosotros los primeros en dejar fuera a los músicos, actores, escritores y tantos otros artistas culturales de la Península por el mero hecho de hacerlo en su lengua que no sea la castellana, dónde está ahi la diversidad que tanto defiende tu estimada Constitución? Si todo es Castellano, castellano y castellano, perdón...Español...en fin...no hay mayor separatista que el nacionalista español...y por ignorancia...si queréis solo lengua castellana y cultura castellana, al final lograréis que nos vayamos todos, para quedaros con vuestra preciada independéncia...

Ixe: (Es descollona i després mig pensatiu solta)... Nah, puedes pensar lo que quieras...pero España solo hay una...de todos modos, está bien discutir contigo de vez en cuando...me caes bien y todo, no pareces Valenciano! jajajaja


Jo: Si... será porque estoy hablando en Castellano...


En fi...això és tot lo que transcric...almenys puguem traure una conclusió pacífica i és que parlant es trauen els problemes a la llum, el primer pas per a solucionar-los, i no com fan la majoría que és açò:

dimecres, 17 de novembre del 2010

Felicitats Castellers!!


Com molts sabreu ja, el dia 16 de novembre del 2010 els "Castells" es varen declarar Patrimoni de la Humanitat!!

Una boníssima notícia no tan sols per a tots els que disfruten i participen en aquest acte, també per a la nostra cultura!

Hi havía molta gent treballant per a que la UNESCO ho reconeguera, i finalment ha donat el seu fruit. I la veritat, ja era hora, tinguent en compte que els castells tenen una antiguitat de vora tres segles. Ja en les cròniques de l'any 1800 anomenen aquesta festivitat. Conegut com a "ball dels Valencians", on solíen amuntonar-se per formar una muntanya després de ballar una dança. Al llarg del temps el ball es va perdre i deixaren solamen el castell, formant una bona al.legoría del que és l'esforç de tot un poble per arribar a lo més alt.

Hi ha tot un món dins els castells i les colles que s'han de viure per poder disfrutar-les plenament. Asi al País Valencià, mai s'han deixat de practicar, com la sempre famosa "Muixeranga d'Algemesí", per posar un exemple. Tot un orgull per al poble Valencià. I és que un castell no és simplement emocions i sentiments, és una festivitat âon cap tot el món, des de homes, a dones, de xiquets a majors, d'una ideología o una altra, o de qualsevol nacionalitat...la finalitat és la de compartir i aconseguir uns objectius conjuntament, és tota una manera de viure!

Així doncs, moltes felicitacions a totes les colles castelleres i als Catalans que han fet açò posible gràcies a la seua gran tasca, i per supost, una gran felicitació a tots els Valencians -als de veritat- per ser el seu origen i mantenir-la, encara que en baix nombre. Un toc d'atenció per a que es veja tot el que perdem continuament els Valencians, i una gran cagada de cara, per a aquells que culpen als Catalans de tot, sense els quals, dificilment seguiriem vius com a poble, i això és un fet...

Felicitats també als Mallorquins per la Sibil.la i als Andalusos pel Flamenc!



divendres, 5 de novembre del 2010

Top Ten de refranys al País Valencià


  1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era
  2. A la taula i al llit al primer crit
  3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell
  4. Cel a borreguets, aigua a canterets
  5. No deixes les sendes velles per les novelles
  6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat?
  7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran
  8. A l'estiu tot lo món viu
  9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures
  10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal

Este és el resultat després de la participació Valenciana a la iniciativa del blocaire de Raons que rimen, on es demanava que des de tots els racons catalanovalencianomallorquiparlants s'enviaren refranys per fer un top ten dels més recurrents.

Entrevista Pep Gimeno "Botifarra"



Entrevista al cantaor de Xàtiva sobre la recuperació que està experimentant la música tradicional valenciana durant el concert que organitzà l'Associació Cultural el Barran a l'auditori de Paiporta.