dissabte, 7 de maig del 2011

El valencià que va construir un xalet Normand a la part alta d'un edifici a Buenos Aires


En una alçada de nou pisos, un xalet que sembla extrapolat d'algun paisatge del vell continent, domina una de les millors vistes de Buenos Aires. I tot a pocs metres de l'obelisc, l'ícon urbà de la ciutat.

I com no podía ser d'altra manera
la història del xalet és responsabilitat d'un immigrant valencià, Rafael Díaz, que com altres tants, arribà a Buenos Aires buscant millors oportunitats a finals del segle XIX.

L'edifici sobre el que es construeix el xalet és el seu negoci de moblería,
que prospera en l'ambient de en aquells dies ascendent classe mitjana argentina. En pocs anys, queda al comandament de la botiga de mobles més gran d'Amèrica Llatina, amb un saló de vendes de diversos pisos, i un sistema de venda per catàleg a tot el país. La seva seu estava localitzada a passos d'on, en poc temps, es construiria l'obelisc porteño. Admirador dels xalets d'estil normand, Díaz decideix construir un a gust en el cim de la seva botiga de Mobles. Però en comptes d'estar situat en una vila balneària, aquesta vegada, estaria enmig d'un mar de ciment.


A causa de que la seva casa de residència es trobava allunyada del centre de la ciutat, el xalet en altura servia com un lloc de descans per dinar i fer la migdiada fins a tornar al seu treball ... sota de casa seva. Gairebé, com tocar el cel amb les mans.

Rafael Díaz mor l'any 1962. Els seus fills, liquiden el negoci de la moblería, ja en decadència, per llogar els pisos de l'edifici. El xalet, miraculosament (en una ciutat en constant canvi) sobreviu fins a l'actualitat, gairebé en l'oblit, encimbellat al cim del cor de Buenos Aires, però envoltat d'enormes cartells publicitaris que li neguen la meravellosa vista de la ciutat, i en dies clars, fins a la costa d'Uruguai.



Si algú té l'oportunitat d'anar a Argentina i caminar per l'obelisc, avui podrà mirar sobre l'edifici, a l'adreça exacta de Sarmiento 1113. I podrà veure el xalet des d'alguns angles tancats, avui restaurat i funcionant com una confiteria per al personal de les empreses del edificis. Clarament, un dels xalets d'estil normand més insòlits quant a la seva ubicació de tot el planeta.

Info de La Nación