dilluns, 26 d’octubre de 2009

El Valencianisme blaver


"Des de sempre m'ha resultat curiós com molts joves que estimen la seua terra i la defensarien a mort, alguns fins i tot nacionalistes valencians de cor, acaben atrapats en la xarxa del blaverisme polític, un moviment que prové directament del franquisme espanyolista, aquell que ens va prohibir parlar la nostra llengua. Avui en dia ningú discuteix que fou aquell mateix espanyolisme el que va dirigir un autèntic genocidi contra els valencians i altres pobles ibèrics en totes les vessants; política, cultural, social, i com he dit, lingüística. Tots, uns i altres, ens hauríem de preguntar com un valencianista pot conjugar amb espanyolistes? És irracional, vist des de tots ens angles.

El blaverisme propugna la defensa dels interessos i trets culturals valencians contra la suposada invasió catalanista, la base en la qual es fonamenta aquesta ideologia és una Llengua Valenciana independent i diferent a la Llengua Catalana. Aquestes diferències lingüístiques orbiten directament sobre el dialecte apitxat de l'Horta de València i comarques limítrofs, al qual introdueixen arcaismes lingüístics i castellanismes greus, però s'obliden de la resta de valencianoparlants d'aquest Regne, que perfectament i amb total normalitat fan ús de “catalanismes” tals com “nosaltres”, “aquí”, “aleshores”, “gairebé”, “sortir” i una llarga llista de paraules prohibides pel blaverisme, se'ls vol impossar a aquesta gent un valencià gestat per l'espanyolització de la capital? No té cap sentit, des d'una perspectiva racional i sensata, fins i tot conservadora en el sentit valencianista, seria en aquells pobles i ciutats més aïllats de muntanya on es conservaria l'autèntic vocabulari valencià, provinent de la conquesta catalano-aragonesa del Regne de València.

És de tots sabut que les principals organitzacions blaveres conjuguen àmpliament amb les formacions espanyolistes més radicals d'espectre feixista, com ho son España 2000, Alianza Nacional i Falange, amb qui comparteixen militants i fins i tot dirigents polítics. Aquestes relacions no s'amaguen i són visibles cada 9 d'octubre en els actes de la baixada de la nostra Senyera des del Balcó de l'Ajuntament de València, on s'ajunten uns i altres corrompent el sentit de la història i les llibertats valencianes.

L'autèntic valencianisme no hauria de perdre ni un segon seguint-li el joc a Espanya, la defensa dels nostres interessos culturals i polítics passa per recuperar el sentit i l'esperit de l'antic Regne de València; la Nació Valenciana, estendard de les nostres llibertats com a poble madur, independent i caracteritzat. La Nació Valenciana és incompatible amb la Nació Espanyola, però és agermanada amb la resta de nacions històriques de la península per coincidir en aquesta lluita contra l'imperialisme espanyol.

Pel que respecta a la Nació Catalana, mare i germana alhora per resultat de les convulsions de la història, qualsevol valencianista amb sentit comú li hauria de rendir homenatge. Malgrat que molts valencianistes no comparteixen el projecte dels famosos Països Catalans, compartim moltes altres coses que ens apropen molt més que ens separen. Tots nosaltres, els que ens creiem valencianistes, tenim la tasca de fer Nació Valenciana des del respecte, la saviesa i la paraula. En tot moment hem de tindre clar quins són els nostres amics i els enemics en la lluita per l'alliberament de la nostra terra.

No ens equivoquem, les nacions oprimides d'aquesta península tenim un enemic clar i comú; l'Estat Espanyol."

Antoni Gandia

3 comentaris:

Jaume C. i B. ha dit...

Un fet que sempre m'ha cridat l'atenció del blaverisme en el tema de la llengua és que defensen el seu disbarat en castellà, els arguments per altra banda són molt delirants.

Thor ha dit...

Donen vergonya i són uns autèntics radicals...una llàstima

micalets ha dit...

El Regne de València no ha mort, i tornarem a despertar, la nostra nació es ben viva als nostres cors. Visca València Lliure!

Publica un comentari a l'entrada