La dreta, més espanyolista que valenciana, sempre a promogut aquest confrontament, ja que com tot bon estratega sap, un poble dividit és un poble sense força.
Per entendre el problema de les senyeres s'hauría de remontar prou en el temps, però ho resumiré per a que molts dels que puguen entrar, no es queixen de tindre que llegir massa...
En 1978 a 1980 els valencians i valencianes, teníem com senyal d'identitat la Bandera del Consell preautonòmic del País Valencià. Però aquesta bandera que va ser acollida pels sectors nacionalistes i d'esquerres, va ser rebutjada per la burgesia local de València, la dreta i l'extrema dreta. Va començar la batalla de les banderes.
En 1979 començaven les negociacions de l'estatut d'autonomia del País Valencià, amb dues postures oposades, d'una banda la dreta que demanava la denominació de "Reyno de Valéncia" i la Senyera Coronada (Real Senyera) com símbols d'identitat, per un altre l'esquerra, que demanava la Senyera quatribarrada (preautonòmica) i la denominació de País Valencià. Finalment en el 1981 s'arriba a un acord en el denominat Estatut de Benicàssim, on s'adoptava com bandera de tots els valencians i valencianes la senyera coronada, amb l'escut, i la denominació de País Valencià, una solució de consens que tranquilitzava la guerra dels símbols.
Però a Madrid, Abril Martorell (U.C.D) declarava que no reconeixia l'acord arribat al País Valencià, i quan l'estatut sortit aprovat oficialment del congrés dels diputats en 1982, la bandera i el nom que ens havia d'identificar a tots els valencians i valencianes, eren els quals des de Madrid ens van imposar, la bandera coronada sense l'escut i el nom de Comunidad Valenciana.Així la guerra dels símbols a el País Valencià segueix oberta.
