dimarts, 23 de febrer de 2010

Açò què merda és?


Ahir vaig tindre una bona discusió en uns individus, sobre... bé...temes de rabiant actualitat...això és algo completament irrellevant, lo que m'ha tocat les pilotes és que a certa altura de la discusió quan veien que tota "argumentació" que donaven era fàcilment contraargumentada han començat a les descalificacions, descalificacions sense sentit i que m'han dixat mocat, perque en ningún moment he dit res de l'altre món, el problema era que ho feia en Valencià. Ara hui, m'ha tornat a passar, però ja no per cap discusió, una simple frase m'ha fet objectiu de la ràbia de certa gent, pel simple fet, de escriure-la en Valencià.

Un ja està acostumat als impropèris i intolerància de la majoría d'espanyols -recorde que hi han alguns que tenen dos dits de front-, però quan són valencians, ja el toca un poc la fibra, quan són valencianoparlants el dolor ja és com una "punyalà" directa al fetge, però si damunt ho fà algún pròxim, la cosa ja el mata, o en el meu cas, em toca els collons cosa bonica.

No entenc aquest auto-odi, ixa forma de menospreciar la pròpia llengua i als que "tenen els collons" d'utilitzar-la, i per què dic això? Hòstia, perque es obvi que han demonitzat el valencià a la seua pròpia terra, que si parles Valencià de forma completament natural, ja el titllen de radical, o de catalanista, o el pregunten que "què collons et passa en el Castellà"?, com si els valencians ara forem els "malos" de la pel.lícula! Però açò que merda és!?!?!

Jo no sé si tot açò és producte de l'herència de l'analfabetisme i la ignorància predominant de la Dictadura, o la falta de neurones producte de l'alcohol i les drogues, o què collons és, però que siguen valencians els que vagen contra pròpis valencians, que siguen els primers en dir-te que parles en castellà, no sé que voleu que vos diga, però a mi em pareix que això molt correcte no és, no? I més quan molts d'ells es consideren valencianistes i són tant valencians com els Extremenys.

Bé, doncs, que es sàpiga, que personalment no tinc res contra el Castellà, al igual que tampoc parle Alemany, i no per això he de tindre algo contra éll. Simplement fa temps vaig prendre la política de parlar en Valencià d'entrada, i si algú no ho entén, que m'ho demane de forma educada, i jo no tindré cap problema en canviar el xip...però ah! Una cosa...

-si ixa persona porta anys visquent asi i en tota la seua estància no s'ha molestat en integrar-se o aprendre un mínim de valencià, sería una falta de respecte negar-me a parlar-li en castellà?

-si ixa persona es sent ofesa pel simple fet de que asi li parle en valencià i m'ho demana en un tipic "aqui estamos en España y se habla en Español", "a mi me hablas en Cristiano", "o hablas bien o no te entiendo", "sacate las pollas de la boca antes de hablar", sería una falta d'educació o respecte el girar-li la cara d'una "guantà"?

Bé, una persona en un mínim de coneiximent sap que si va a viure a Galiza hi haurà gent que parlarà en Gallec, si va a Catalunya hi haurà gent que parlarà en Català, si va a França hi haurà gent que parlarà en Francés, al igual que sabrà que en Castilla parlen en castellà , el que fà que si jo anara a viure a Castilla sería un Castellà més, però "aaah amigo" que no estem en cap d'ixos llocs, estem a "EcspaÑa" i "aqui o se es Español o no se es nada" i clar, fruit d'aquesta idea d'Espanya heretada d'un imperialisme totalitari Castellà ha quedat eixa bonica escusa anomenada "bilingüisme"... que bonic, que "xulo" que siguent Castellà o Ejpañol no el faça falta aprendre cap llengua -LLENGUA!?!? que dic? dialecte!!- peninsular que no siga el castellà, pâ què? si perfectament pots anar a Galiza, València, Catalunya i obligar a la gent de la zona a parlar-te en castellà? Perque obviament si són bilingües sabràn parlar i escriure en la "lengua española"...que més dona que desapareguen cultures, llengües , bah! tonteríes , asi mentre hi hagen toros i "furvo" tots contents, i si ses castellà més encara. I això on ens deixa a "moatros" els valencians? En que si un castellanoparlant no vol aprendre valencià està en plé dret, si vol parlar en castellà també però aspai que si un Valencià vol, en la seua pròpia terra, parlar en Valencià o aprendre en valencià és un antidemocràtic, un sectari, un radical i sobretot un TERRORISTA!!

Però si la culpa no es nostra, la culpa es dels burros dels espanyols que no han sabut vendre la "mercansia" i ho han fet a base de hòsties, adoctrinaments i impisicions, normal que la gent estiga fins els collons d'ella després de dos dictadures de merda, i damunt en el victimisme ranci que porten encara més! Això sense sumar el masclisme dels jutges, el fascisme conservador del T.C, el terrorisme d'estat, la corruptela... Si per mi fora no hi hauría bilingüísme hi hauría almenys CINC llengües per estudiar, el saber no ocupa lloc, però ves a Madrid a dir-los que estudien altra cosa que no siga el Castellà, si ni tan sols es preocupen per l'anglés...no m'extranya que així encara hi hagen ingenus que pensen que vivim a una Democràcia...ho sent però no, no ho hem conegut això, estem a una Plutocràcia fascistoide on l'única transició que ha hagut ha sigut de Dictador a Rei, els franquistes seguixen ben apoltronadets, eh Fraga?

Però ie, vosaltres a lo vostre, que jo seguiré com fins ara, entrant en valencià, escriguent en valencià i si fa falta, follant en valencià, que ningú té cap dret a obligar-me a fer el contrari, i menys, els autèntics botxins.

Com a reflexió final, si nosaltres no utilitzem la llengua, qui ho farà?


4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Realment el principal problema el tenim més en nosaltres mateixos que no pas des de fora... no acabo d'entendre aquesta gent que conjuga defensar la terra amb l'autoodi, no m'hi entra dins del cap, de veritat !!

Josep (Benaguasil) ha dit...

Tot això és un procés perfectament calculat de substitució lingüística.
Primer s'impossa el castellà i es prohibeix el català. Després al castellà se l'anomena "español" i més tard amb l'eufemisme "lengua común". Després es trenca la unitat lingüística (mai qüestionada) i es crea un enfrontament català/valencià. D'ahí s'hi passa a criminaltzar a tothom que parla i escriu el català normatiu, fins i tot fent gal·la d'espanyolisme furibund i usant el castellà per contestar la persona que parla català. Per últim, davant la impossibilitat de demostrar la ridícula teoria secessionista han optat per criminalitzar a tothom que parle català col·loquial, fins i tot en la seva variant dialectal "apitxada" pròpia de l'Horta de València. Ara el que cal, per no ser sospitós i rebre una pallissa, és parlar castellà (d'entrada i més encara si no coneixes l'interlocutor) i adobar-ho tot amb algún "ché, collons!" o algún "ché que bó" o un "yé nano". Som així d'estúpids els valencians.
Jo també he tingut moltes bregues d'aquest tipus i mai no renuncie ni recule en l'ús del meu idioma. Sols parlaré altre idioma quan ixca dels límits de la meva nació. Però les discussions i enfrontaments més dolorosos han estat amb membres familiars.
L'altre dia vaig escoltar com un nen cantava el "Juan Pequeño cuando baila, baila, baila, baila. Juan Pequeño cuando baila, baila con el dedo". Vaig fer saber la meva sorpresa: -Juan Pequeño? El pare, blavensianista convençut, em va dir: -Què passa! Què no pot cantar-la en castellà o què?
Jo li contestí: -Home, tractant-se d'una cançò nostra tradicional...Doncs no.
A ell el que li molesta és que el Joan, el nostre Joan de tota la vida siga Petit, ja veus quina fotesa; per això permet atemptats a la nostra cultura d'aquest tipus i troba bé ensenyar-li al fill el "Juan Pequeño".

sànset i utnoa ha dit...

Company, això ens passa molt sovint, massa sovint. Quan es queden sense arguments només els queda passar a l’insult.

Fa molta pena que els propis qui parlen una llengua li facin això que cites, i d’aquestes maneres. Chomski va escriure que aquesta era una “mala senyal” per la supervivència de la llengua i, de retruc, de la cultura.

Jo segueixo la mateixa política que tu, d’entrada sempre parlo –i escric- amb la meva llengua, i si m’ho demanen bé la canviaré, que tinc la sort d’entendre i parlar el castellà –cosa que no passa, a la inversa, massa sovint...-. Ara, si la persona amb què parlo ja fa anys que viu aquí i no s’ha molestat a aprendre la cultura pròpia, doncs dos pedres. Aquí sí que no s’ha de canviar. I si no li agrada ja pot fer les maletes, tu! I sí et contesta malament no cal ni què te’l miris, que d’inútils el món n’està ben ple i no cal perdre-hi el temps.

Per cert, a mi si segons qui em diu “terrorista” m’ho prenc com un “piropo”. És que som uns radicals!

*Sànset*

Thor ha dit...

@Carquinyol: A mi tampoc, no ho entenc, si entenc o millor dit se, qui ho ha provocat i el perquè, però no entenc que a estes altures encara els seguixquen el joc.

@Josep: Si, qualsevol persona que es pare a pensar dos minuts es conscient d'això, però es veu que avui en día, el circenses, i la precarietat educacional de la que ja parlaré més avant ha creat un "caldo" de cultiu de ignorants, sobretot entre els joves, que no els permet parar-se a pensar, la majoría clar. Una llàstima això que comentes del "Joan Petit", no són conscients del que fan, qualsevol xicoteta acció pot tindre grans conseqüències.

@Sànset i utnoa: Ja veus, és curiós que molts dels quens titllen de radicals solen ser les mateixes "forces de l'ordre", ixes forces de l'ordre que bé...per a què parlar? Està bé que penses així, és lo natural, això els castellans ho saben molt bé, i el mateix dret tenim nosaltres ( o més degut a l'estat de la llengua) de fer això, que ells en la seua llengua.

Gràcies a tots per comentar.

Publica un comentari a l'entrada