dimarts, 9 de febrer de 2010

Sindicats de diferents pobles de la Península, es manifesten a favor de la igualtat lingüística.


Entitats sindicals del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Euskal Herria i Galícia han donat a conéixer esta setmana un manifest conjunt en el qual aposten per garantir la igualtat del valencià-català, l'èuscar i el gallec respecte del castellà i continuar així amb la "tasca de normalització lingüística iniciada des del final de la dictadura per modificar una situació d'injusta discriminació de les seues respectives llengües", han apuntat. Pel vostre interés, tot seguit reproduïm íntegrament el manifest.

A favor de les llengües nacionals, per la igualtat lingüística

Els sindicats de treballadores i treballadors de l’ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs (IAC)), de les Illes Balears (STEI-I), del País Valencià (STEPV-IV), de Galiza (STEG) i d'Euskal Herria (STEE-EILAS) es manifesten a favor de continuar la tasca de normalització lingüística iniciada des del final de la dictadura per modificar una situació d'injusta discriminació de les seues respectives llengües.

Remarquem que aquesta normalització no sols ha de remuntar segles d’arraconament, desprestigi i prohibició, sinó també la mateixa situació jurídica actual, clarament desigualitària: mentre que de l’oficialitat del castellà es deriva un deure constitucional de conèixer-lo que s’aplica a tota la ciutadania, de l’oficialitat de les nostres llengües no se n’ha deduït un deure similar, amb una evident discriminació jurídica i amb un greu desavantatge per a la generalització del seu coneixement i ús.

La igualtat de tracte per a la cultura que és expressió de la llengua que la sustenta i, per tant, per als pobles que la representen, junt als altres pobles i cultures de l’Estat, d’Europa i del món, és un dret humà, lingüístic i polític inqüestionable que s’ha de garantir amb la tasca empresa per la normalització.

Els respectius processos de recuperació lingüística encetats han d’adreçar-se, com a finalitat última, a restablir els usos normals i històrics que han tingut la llengua catalana, basca i gallega al si de les seues societats fins que, per raó de la força, es va imposat el castellà com a única llengua oficial de l’Estat.

És, per tant, indefugible que, més enllà dels drets lingüístics individuals preservats per les lleis, les persones que parlen català, basc o gallec puguen exercir el seu dret a expressar-se i ser atesos en la seua pròpia llengua en tots i cadascun dels espais públics dels territoris on aquestes són pròpies. Si no s’assegura un coneixement general del gallec, basc o català (des de les administracions públiques i el seu personal fins als mitjans de comunicació estatals i en tots els àmbits de la vida pública), és impossible que la ciutadania gallegoparlant, catalanoparlant o euskalduns puguen viure en el seu idioma als territoris on és llengua pròpia, tal com sí que ho poden fer els castellanoparlants, no sols on el castellà és llengua pròpia, sinó arreu de l’Estat espanyol.

Aquest ple exercici no causa cap perjudici al castellà, llengua que té un espai propi plenament normalitzat i compta amb més de 400 milions de parlants, a més del suport dels estats dels quals és llengua oficial, amb la corresponent extensió d’usos a les instàncies polítiques internacionals.

Enfront, doncs, del monolingüisme espanyol que exalcen alguns grups de pressió o de les actuacions que alguns governs porten endavant contra el català, gallec o basc, els sindicats sotasignats donen un especial suport als programes educatius que tenen com a finalitat que l’alumnat assolesca una bona competència comunicativa en la llengua pròpia dels seus països i els prepare per a un món multilingüe, independentment de quina siga la llengua familiar, perquè aqueixes són les funcions de l’escola: assegurar la competència lingüística, contribuir a la desaparició de les desigualtats i educar en el respecte cap les llengües pròpies.

Per aconseguir aquest objectiu cal desenvolupar les planificacions lingüístiques que s’han revelat arreu del món, en societats plurilingües, com les més adients, i que passen, necessariament, per la utilització vehicular de la llengua pròpia, la qual cosa no sols no va contra la llibertat lingüística de ningú, sinó que garanteix precisament aquesta llibertat lingüística a partir del seu coneixement, de la seua valoració i del seu ús social.

Els sindicats sotasignats es comprometen a estretar i a aprofondir el seu treball conjunt tant en els seus territoris, com en el l'Estat Espanyol i a Europa, per aconseguir la normalització del català, gallec i basc. En eixe sentit, impulsaran la seua participació en les xarxes i plataformes de suport a les llengües nacionals, es dotaran de espais d'intevenció conjunta i es reuniran amb una periodicitat anual per intercanviar informació i acordar estratègies comunes encaminades a aconseguir els seus objectius.

València, febrer de 2010

vía Valencianisme.com