Debat sobre idees Valencianistes

Per a analitzar el conflicte identitari que arrossega el País Valencià des del segle passat, el professor universitari Vicent Flor va tirar mà abans d'ahir de les enquestes. I amb quatre dades va tindre prou per a emmarcar la qüestió. El poble valencià se sent més pròxim amb la civilització hispanoamericana (o inclús amb la humanitat en el seu conjunt) que amb les regions de parla catalana. Dos terços dels valencians consideren que la seua llengua és diferent del català. I el País Valencià és l’única comunitat autònoma, junt amb Cantàbria i Múrcia, que ara se sent menys nacionalista/regionalista que en la Transició. De fet, és l’autonomia amb llengua pròpia més identificada amb l’espanyolisme.


La identitat valenciana, doncs, a penes existix. S’ha volatilitzat. L’enfrontament identitari entre fusterianistas i blavers, i la consegüent "conflictivizació del valencianisme", va assenyalar Flor, ha convertit "l'espanyolisme" en la "identitat refugi" per a la majoria de valencians. Este "consens indentitari" ha tingut una conseqüència inseparable. L’anticatalanisme que pareixia conjuntural s’ha transformat en quelcom estructural instal·lat en el sistema polític, va afirmar.


I encara que el decisiu poder d'Unió Valenciana haja passat a millor vida i la Coalición Valenciana de Juan García Sentandreu no aconseguisca abandonar la marginalitat política, Vicent Flor va llançar la seua tesi: "El blaverisme no ha desaparegut. Al contrari: ha mort d’èxit a l’impregnar als partits polítics" i introjectar-se en la societat. Des del PP valencià, que en l’última dècada ha mutat a "partit regional" que assegura representar les "essències del poble valencià", fins al PSPV, que en 2008 va intentar eliminar de les seues sigles l’espinós "País Valencià", va recordar el sociòleg.


Flor -que va passar d'Unió Valenciana a la cúpula del Bloc- va dibuixar el mapa fort del valencianisme tricolor en l’actualitat: Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, els GAV, sectors del València CF i de la jerarquia eclesiàstica, el món faller, la processó cívica del 9 d'Octubre i la Generalitat com a institució legitimadora, "tant amb el PSPV com amb el PP", va dir. Vicent Flor va identificar els orígens del pensament blaver en el "populisme blasquista", el "valencianismo bien entendido" del franquisme i "l'antifusterianismo". El triomf del blaverisme, va afirmar, també ha ocasionat la "estigmatització" dels símbols alternatius, la "secessió lingüística" i la marginalizació del valencià. Quin error va arrossegar al valencianisme progressista a la derrota? Un excés d’intel·lectualisme i el descuit de les masses, va resumir Flor.

font El Levante