dilluns, 11 d’abril de 2011

Guillem Agulló




Del bloc de Feliu Ventura.

Fa 18 anys, Guillem tenia 18 anys.
Records adolorits i Obstinada memòria.

Molts es pregunten per què cada any tanta gent el recorda. És perquè Guillem era cadascú de nosaltres.
Però cadascú de nosaltres és Guillem i això no entrava en els càlculs macabres de l’espanyolisme postolímpic.
Només hi ha una cosa amb la que no comptàvem ni nosaltres, i és que molts joves de 18 -i menys- anys encara el recorden i mantenen viu el seu anhel i la seua memòria. Joves que no van viure aquella mort com un fiblada a les entranyes l’11 d’Abril de 1993. Joves que no van viure la intoxicació i la burla dels mitjans com un escup a la dignitat. Joves que no van viure un judici-farsa com una segona mort mentre la policia els colpejava afora...

Però sí que hi ha una cosa que aquest joves i nosaltres hem viscut igualment: el coratge d’una família dempeus front el dolor. Per això torne a llençar una forta abraçada a Carme, a Guillem, a Betlem i a Carmina. Sense vosaltres açò no hagués estat igual.

11 d'Abril a les 18:00 al Saló d'actes de l'Octubre CCC (València) Acció Popular Contra la Impunitat.