Ahir diumenge 10 d'abril del 2011 es va dur a terme la votació per l'autodeterminació a municipis de Catalunya, però, de la que més s'ha parlat, ha sigut la duta a terme en Barcelona. 230.590 persones van dir ‘sí' a la independència davant els 22.626 que es van mobilitzar pel ‘no' a la capital Catalana. Els vots en blanc representen l'1,53% (3.919 vots) i els nuls, el 0,05% (510). A Barcelona, s'ha “fet història”, segons els organitzadors, perquè “pulveritza tots els referents imaginables” amb una participació del 21,37% del cens electoral.
I, obviament les crítiques dels espanyolistes, tant d'esquerres com de dretes no s'han fet esperar.
Però, a un estat artificial com ho és Espanya, on el poble i la llengua Espanyola no és més que una quimera sense base, la supervivència depèn de la voluntat d'aquells que viuen en el seu món i ignoren nacions existents per tot el seu territori, la seva disseminació serà el que li espera. Hi ha "separatistes"en tota la península, per tant, el problema no són els catalans, sinó aquesta Espanya. I recalque el "aquesta", perquè de ser una República Federal i no un estat centralista, amb un continu expansionisme castellà, aquestes coses no passarien.
Entenc perfectament als catalans, de fet ja m'independtitze jo abans que ells i men vaig d'este merder. És el millor. En quan al Referèndum, encara que no siga vinculant perquè aquest Estat no és democràtic, qui diga que no serveix per a res és un il.lús. Tan il.lús com aquells que creuen que un 21% són "4 gats".
Per altra banda, espanyols, no entenc que a un Estat s'escandalitzen per referèndums sobre l'autodeterminació i en canvi es permet que partits corruptes i franquistes puguen guanyar amb majoría i amb normalitat, algo roïn vos passa...
Des d'aquesta humil bitàcora, la meua felicitació als Catalans amb la seua iniciativa social. Espere que els èxits aconseguits no es queden tan sols ahi. Endavant, feu història!
