dilluns, 3 de juny de 2013

Futur pròxim




Ja queda menys per a dir la data i la pregunta sobre la consulta soberanista a Catalunya. 27 dies concretament segons el pacte al que van arribar CiU i ERC. Eixe referèndum que Espanya tant s'ha encabotat en prohibir i que li ha costat, per tant, més descrèdit democràtic a Europa.
Mentre fora veuen normal preguntar a la gent per el que vol, exercir bàsicament els seus drets, Espanya s'encabota en seguir practicant la guerra bruta i el totalitarisme imperialista tan nostàlgic que marca les seues continues accions.
Pot ser té por, perque davant la possibilitat que Catalunya siga independent, ningún Estat del món s'ha proclamat en contra, tot i les presions de la diplomàcia Espanyola. Això els té nerviosos, i ara el president de Catalunya s'ha reunit amb un important ministre francés, el ministre de defensa Jean-Yves Le Drian, evidenciant que la porta d'accés més important per al reconeixement europeu és França (no oblidem tampoc Alemanya, encara que determinant esperarà la resposta francesa.). 


Mapa napoleònic molt present a França

Faltaría vore que pot pensar França...obviament ells tenen una visió molt distinta del que és Catalunya, ja que també va formar part del seu territòri, cosa que tenen molt present els seus polítics, i també hi ha que tindre en compte que hi han moltes nacions sense Estat a territòri francés que podríen seguir l'exemple de Catalunya...(com tantes altres a territori peninsular que també ho podríen fer.) Tampoc es pot deixar passar per alt que a França hi ha una part de Catalunya des de 1659 pel tractat dels Pirineus. No sería d'extranyar que més avant després d'una hipotètica independència de Catalunya, aquest territori cultural i històricament Català, actualment baix domini francés vulgués formar part de Catalunya. Són coses que obviament passaràn per la ment dels francesos i els faràn determinar la seua resposta. No oblidem, que al cap i a la fi, no van a votar en contra dels seus interesos. Dins dels "pros" i "contres" de la posible independència també tindràn en compte, per supost lo més important, la decisió dels pròpis Catalans.

Tot podría passar! Aixina que d'aci a un temps, més prompte que tard, pot ser vegem el naixement d'una nova "Bèlgica" al sur de França o tot seguirà tant mal com sempre. Siga com siga, això sera cosa dels Catalans, i és algo que'ls Valencians hem d'observar amb molta atenció.


Sempre hem estat molt fotuts a un Estat que no ens vol vore encaixats, si no aixafats baix la seua bota per poder dominar-mos sense cap problema. Amb la crisi s'ha evidenciat més que mai, i amb polítics que no tenen res de valencians més que les ganes de menjar paella, estem abocats a un futur molt negre. Per sort, pareix que és cert allò de que la gent trau lo millor de sí als pitjors moments i ja es veu moviment, un moviment que sempre ha estat ahi però que ara es fa més evident. Un moviment valencianista tant a la societat com a la política que ens pot portar esperança a tots els valencians per més atacs que facen des de la capital de l'espanyolisme caspós i ranci. Ens hem de traure de damunt als emisaris de la destrucció i la corrupció.

Catalunya demostrarà que són una nació treballadora i amb gran força de voluntat capaç de fer lo que es propose sense permís de Castella.


I els Valencians no mos quedarem darrere, som un poble unit, alegre i combatiu.