dimarts, 5 d’abril de 2011

Valenceland


És la història d'un lloc anomenat Valenceland. Valenceland era un lloc on tots els Valencianets vivien i jugaven, on naixien i moríen, i ho feien tot de la mateixa manera que tú i jo. Inclús teníen un parlament, i cada quatre anys tenien una elecció. Caminaven rumb a les urnes i votaven. I cada día d'eleccions tots els Valencianets i Valencianetes, acostumbraven a anar a les urnes i elegien un Govern. Un govern format per enormes i gordes gavines espanyoles. Ara si penses que és extrany que uns valencianets trien un govern de gavines espanyoles, mira també els últims anys dels Mallorquinets i voràs que no és un cas aïllat. No estic diguent res en contra de les gavines, ells eren uns "bons companys", dirigíen el govern amb "dignitat", pasaven bones lleis, és a dir, lleis que eren bones per als espanyols. Però estes lleis que eren bones per als espanyols, no ho eren tant per als Valencianets. Una de les lleis deia que el castellà devia ser oficial i predominar sobre la llengua autòctona, per facilitar la colonització. Una altra llei deia, que els Valencianets deuríem demanar qualsevol cosa al Govern Central, per a que des de alli pugueren controlar fàcilment el desenvolupament valencià, no fora cas que es feren massa forts i mentrestant, s'enriquien. Totes aquestes lleis eren bones lleis per als espanyols, però eren molt dures per als Valencianets. I quan els Valencianets ho tenien més i més dificil, quan ja no podíen fer res més, van decidir que es devia fer algo al respecte. Llavors van anar en massa a votar. Votaren contra les gavines espanyoles...votaren a les roses espanyoles. Les roses espanyoles van utilitzar una genial campanya, van dir: "Tot lo que necesita Valenceland és més visió!". Van dir: "El problema en Valenceland, és el tracte discriminatòri als valencians. Si ens elegixen, nosaltres ho normalitzarem!" I ho van fer. Van normalitzar la situació amb el bilingüísme...anglés-castellà i van continuar regalant caixes d'estalvis al centre. I la vida dels Valencianets continuà siguent igual de dura. Així que quan no van poder més, votaren contra les roses espanyoles i elegiren de nou a les gavines espanyoles. Per a després tornar a les roses, i d'ahi a les gavines. Inclús provaren amb un mig gavina, mig rosa, i ho anomenaren Coalició. Inclús intentaren un govern amb espanyols valencianoparlants, eren espanyols que intentaven sonar com a Valencians però que actuaven com a espanyols. Voràn amics, el problema no estava en el color, forma o aspecte dels grups. El problema estava en que eren Espanyolistes! I perque eren espanyols naturalment treballaven pels interesos dels espanyols i no dels Valencianets. Finalment va vindre de molt lluny un Valencianet que va tindre una idea. Amics meus, esteu atents a l'humil company amb una idea. Éll va dir als altres Valencianets: "Mireu companys! Per què seguim elegint un govern format per espanyols? Per què no elegim un govern fet per Valencians?". "OH!" van dir, "És un catalanista!!". Així que el possaren en la presó. "Però vull recordar-los que es pot tancar o eliminar a un Valencià o a qualsevol altre home...però no es pot tancar una idea."

Inspirat en Mouseland de Thomas Douglas.