És el titol d'un text que he llegit per internet del granadí Pedro Antonio Honrubia Hurtado. El traduïxc al Valencià i vosaltres jutgeu.
"La setmana passada em vaig assabentar que fregar-se el cul amb una bandera espanyola és delicte en aquest estat "de dret" nostre. I no ho comprenc. No sé què pretenen evitar amb això. Es fregue un o no es fregue la maleïda bandera pel cul, ho faci abans o al cap de cagar, Espanya ja fa olor de merda de totes, totes. No hi ha remei que puga evitar-ho.
Així que no protegeixen res. Si amb aquesta llei el que es pretén és que l'ensenya borbònica no fregue amb els escrements propis de tot ésser humà, arriben tard, fa molt, però molt temps, que aquesta bandera està plena de merda fins el pal, i per on passa, deixa el seu rastre olorós.
No anem a parlar de la història de sang, misèria, robatori, explotació i genocidi que ha deixat per ombra tal bandera allà per on ha anat passant. No anem a parlar de l'expulsió prenazi dels jueus, no anem a parlar del genocidi al poble andalús (català, gallec, ...) o als pobles indígenes d'Amèrica, no anem a parlar del robatori sistemàtic dels recursos a totes les colònies que han tingut la desgràcia de ser alguna vegada part de l'imperi nacional-catòlic, no anem a parlar de la inquisició o del cabdill passejant sota paleça, perquè no toca. No anem a parlar de res d'això, però podríem fer-ho.
Espanya fa olor de merda, sí, fa olor de merda. No tota Espanya, ni tot els espanyols, però aquesta bandera, vermella i groga, amb tot el que arrossega i significa, fa olor de merda, encara que ara dues victòries en dos campionats de futbol hagin fet de cop i volta que el poble perda la memòria, i ni dubten a mostrar orgullosos en els seus balcons, o al coll de les seves samarretes. No per això deixa de fer olor de merda.
I, el pitjor, no és una olor de merda seca. Tot el contrari. És olor de merda fresca, molt fresca.
És l'olor que es desprèn de tots aquests mitjans de comunicació neofeixistes, que es passen els dies promovent els valors més reaccionaris, encoratjant la xenofòbia, impulsant l'homofòbia, coquetejant indissimuladament amb el racisme, i, per descomptat, legitimant amb el seu discurs les pràctiques feixistes que després acaben amb agressions nazis com les que hem vist recentment en algunes universitats, o un teatre de Barcelona, amén de les centenars que es donen cada any als carrers.
És l'olor que es desprèn de tots aquests grupuscles feixistes que, emparats per polítics i jutges de la seva mateixa corda, sembren aquest estat de intolerància, de repressió i de persecució perpètua a tot aquell que gosi dissentir amb els valors suprems del nacional-catolicisme: Déu, pàtria i rei.
És l'olor que es desprèn d'uns tribunals de justícia que manen aturar amb bombo i platerets mediàtic a un grup de joves per tenir la gosadia de mostrar els seus cossos nus en una Església.
És l'olor que es desprèn d'aquests mateixos tribunals que obren una investigació penal contra un grup de persones que s'han atrevit a convocar una professió atea a Madrid, per mostrar així el seu rebuig als privilegis que l'Església Catòlica té en aquest estat suposadament aconfessional .
És l'olor que es desprèn de les desenes de persones que, estant imputades i fins i tot algunes condemnades per delictes de corrupció, es presentaràn en les llistes electorals dels seus partits, amb el suport i l'ajuda d'aquests, sense que a ningú semble importar, és més, semblant que a més corrupció, més vots són capaços de tenir en els seus respectius pobles, ciutats o territoris.
És l'olor que es desprèn d'un govern que marca la seva agenda política assegut en una taula amb els representants de les cinquanta principals empreses de l'estat, que al seu torn l'obliguen a imposar les polítiques antiobreres que marquen des de Brussel i l'FMI, tot això sense que ningú els hagi votat, ni als uns, ni als altres, sense que, per a més inri, als que sí que han votat tinguen cap possibilitat de negar-se.
És l'olor que es desprèn d'aquestes manifestacions, retransmitides com si foren esdeveniments d'interès, en què uns pocs milers de fatxes surten periòdicament a reivindicar que s'ataque sense pietat els drets d'homosexuals, de les dones o dels votants d'una determinada opció política basca a la qual volen convertir en una empestada, segons siga el cas.
És l'olor que es desprèn de la presència de les tropes imperials espanyoles en diversos països aliens, bombardejant i matant a centenars de persones, per defensar els interessos econòmics d'uns pocs.
És l'olor que es desprèn d'unes lleis que segueixen considerant delictes la blasfèmia, la profanació i altres bajocades nacional-catòliques, mentre volen impedir que una musulmana puga posar-se un mocador al cap.
És l'olor que es desprèn de les contínues batudes que els cossos i forces de seguretat de l'estat realitzen contra la població immigrant, i la persecució i condemna que volen fer amb tot aquell que s'atrevisca a denunciar o documentar.
És l'olor que es desprèn de la incomunicació a què són sotmesos determinats detinguts, de les tortures que reiteradament són denunciades pels mateixos i avalades per alguns dels principals organismes de drets humans del món.
És l'olor que es desprèn de l'empresonament d'innocents, sense més acusació que la pertinença infundada a una banda armada, de la qual mai han format part, i amb la que mai han tingut la menor relació, malgrat la qual cosa són detinguts i empresonats només per fer política, o per atrevir-se a informar des d'una perspectiva diferent del que passa als carrers d'Euskal Herria.
És l'olor que es desprèn de la indefensió en què queden les persones que són multades en manifestacions o actes similars, acusats de qualsevol tonteria, sense més prova que la identificació visual d'un policia, no poques vegades sobre la base de llistes negres prèviament manejades per aquests policies, i res més.
És l'olor que es desprèn de la potestat que tenen els cossos antiavalots per dissoldre a cops qualsevol manifestació pacífica que altere el "bon" funcionament d'una determinada ciutat, podent agredir a tort i a dret, sense que mai més hagen de donar explicacions per això , tot i que les imatges demostren que els seus agressions han estat simplement perquè els ha donat la gana, amb afany de fer mal i causar lesions a persones que no estaven usant la violència, i, de vegades, que simplement passaven per allà i es van portar una bona dosi de pals.
És l'olor que es desprèn d'acabar amb una vaga de treballadors declarant un estat d'alarma, i obligant als treballadors a anar al seu lloc de treball a punta de pistola.
És l'olor que es desprèn de lleis que atorguen a l'estat potestat per tancar pàgines web en el moment que ho considere oportú.
És l'olor que es desprèn del tracte que donen als ciutadans d'Amèrica Llatina en els aeroports, quan gosen voler venir des dels seus països fins a aquestes terres, ja siga a fer turisme, ja siga a visitar uns familiars, ja siguen tants i tants casos que es repeteixen diàriament a Barajas i altres llocs de l'estat, on té reservades unes sales d'empresonament per donar-los la benvinguda.
És l'olor que es desprèn del tracte que es dóna als ciutadans immigrants en els CIEs, o de la simples existència legal d'aquests centres de reclusió, on persones sense cap delicte són recloses contra la seva voluntat, com si foren delinqüents, fins decretar la seva expulsió a no se sol saber on, de vegades qualsevol desert africà on se'ls deixa, drogats, a costa de qualsevol cosa.
És l'olor que es desprèn les múltiples Ordenances "cíviques" promulgades per centenars d'ajuntaments d'arreu de l'estat, que criminalitzen al ciutadà, i volen convertir els carrers en grans centres comercials on l'única activitat vàlida siga el trànsit amb fins econòmics, o el consum, i que a més volen convertir els ciutadans en delators dels seus propis veïns, en un sistema panòptic legitimat i emparat per llei en el qual tots som sospitosos/delators al mateix temps.
És l'olor que es desprèn d'aquells alcaldes que estan demanant que es traguen als captaires dels carrers, com el que mana escombrar les escombraries per tenir uns carrers nets als ulls del turista o del ciutadà comú, perquè aquesta i no una altra és la intenció d'aquestes temptatives: que la pobresa, la misèria i la injustícia del capitalisme queden tancades en guetos on no es puguen veure per la majoria.
És l'olor que es desprèn d'una constitució elaborada a l'ombra del feixisme, que atorga a l'exèrcit la potestat d'intervenir en cas que algú gose, fins i tot democràticament, posar en perill la unitat d'Espanya, i que nega expressament el dret dels pobles a poder decidir lliurement el seu futur.
I, per descomptat, és l'olor que es desprèn d'una institució monàrquica que en el seu moment va jurar les lleis del franquisme, i el cap visible va ser posada a dit pel mateix Franco.
Així que el que s'ha dit, no cal que ningú es passe una bandera d'Espanya pel cul després de cagar, Espanya ja fa olor de merda, des del mateix moment del seu naixement, i ara, cada vegada més i amb més desvergonya, amb més força que mai."
