Cuesta va ser detinguda quan tenia només 16 anys per la policia franquista i empresonada el 1939 amb un grup de militants de les JSU a la madrilenya presó de Ventas.
En aquell grup hi havia 14 dones adultes i set menors d’edat. Tretze de les dones van ser afusellades al mur del Cementiri de l’Est el 5 d’agost del 1939. L’execució va passar a la història com la de les 13 roses. Malgrat que, en realitat, van ser ajusticiades totes 14, perquè Antonia Torres, que se’n va salvar per una errata en el seu expedient, va córrer la mateixa sort mesos després, el febrer del 1940.
La història d’aquestes lluitadores antifranquistes va ser reconstruïda fa uns anys en una novel·la de Carlos Fonseca, adaptada més tard al cine per Emilio Martínez Lázaro.
María del Carmen Cuesta (a la pel·lícula va ser encarnada per Nadia de Santiago), a qui el grup coneixia com «la peque» perquè era la més petita de totes elles, va ser condemnada a 12 anys i desterrada a 350 quilòmetres de Madrid al recobrar la llibertat.
Llavors va començar una nova vida a València, on va viure amb la seva germana Angelita - que també havia estat detinguda, però va ser alliberada per no pertànyer a les JSU -, i on va ser incinerada el 17 d'octubre.
Trobat a Dones en Xarxa, extret del Periódico.