Parlem de dualitats,
la dualitat de dos germans bessons bivitel·lins tan diferents, la dualitat de tradició front a innovació, entre acústic i electrònic, o la clàssica dualitat apol·linio-dionisíaca.
Nova Nova Cançó ? Perquè Nova Cançó? És allò líric enfront a allò èpic. L'individual, front a allò social.
L'estil musical de la Cançó se sol associar amb música avorrida. I n'hi ha, com a totes bandes.
És l'actitut de qui la canta. Un exemple molt esclaridor és el de l'admirat dels Twins, Ovidi Montllor.
Va tocar tant rock progresiu, com cants de batre, i sempre des d'una actitut personal, una manera de fer pròpia i molt vigorosa. Un estil immediatament reconeixible.
Podriem definir, doncs la Cançó com un gènere de gèneres? Tal i com passa, per exemple al Jazz, la Copla o la Rumba? Seria d'allò més interessant.
Però millor passeu i ho vegeu amb les vostres pròpies orelles....Pàgina Oficial
