dimecres, 9 de desembre de 2009

Fent memòria històrica

El 28 de juliol de 1939 va ser afusellat a Paterna Jovino Fernández Díaz, últim alcalde republicà de Xàtiva. Asturià d’origen, ferroviari de professió i, en opinió de molts dels qui el van conèixer, «un home bo».

El responsable principal de la seua mort és encara avui dia alcalde d’honor de Xàtiva: aquell detestable «Caudillo de España por la gracia de Dios». Quin honor més regran, collons!, tindre d’alcalde honorífic un generalot criminal! Però així ho volen l’alcalde actual, Alfonso Rus, i la seua majoria absoluta d’escolans d’amèn.

No hi ha a Xàtiva cap monument que recorde les víctimes del franquisme: els afusellats a la Casa Blanca, a Paterna, els qui moriren a les presons en el terror de la postguerra o durant la llarga nit del franquisme. La majoria de ciutats que patiren bombardejos durant la guerra han recordat els seus veïns morts en aquelles massacres. A Xàtiva ha costat molt posar un monument a les víctimes (L’Aixopluc) en el lloc on caigueren les bombes assassines. L’alcalde Alfonso Rus sempre s’hi ha oposat. Per no remoure el passat, perquè la iniciativa tenia color polític, deia ell, excusa de mal pagador, de demòcrata de pacotilla, de socarrat rebordonit. Perquè quan foren beatificats a Roma els «mártires por la fe» de Xàtiva va perdre el cul per afegir-se al viatge, no debades honoraren els del seu bàndol polític, «caídos por Dios y por España».

No hi cap cap plaça ni carrer que porte el nom de cap d’aquelles víctimes del terror franquista. Cap. Molta modèlica transició política, però molt de silenci. El silenci, l’àcid que corrou la dignitat dels vençuts.

Dic mentida: a Xàtiva hi ha un carrer dedicat a un republicà. Només un. Va ser l’alcalde antecessor de Jovino Fernández Díaz: Vicent Parra Servet. El seu nét és l’actual primer Tinent d’Alcalde de Xàtiva, Vicent Parra Sisternes, regidor d’Urbanisme, diputat autonòmic del PP, president de la Mancomunitat de Municipis La Costera-La Canal, president també del Consorci de Residus Pla Zonal X, XI, XII Àrea de Gestió 2, per tant responsable primer del macroabocador de Llanera. El carrer Vicent Parra puja des d’antiga Fàbrica dels Mistos (o Almàssera), passa arran de les Casetes del Rector i desemboca just davant de l’entrada al fastuós Falcon Crest particular de l’hereu de l’imperi Rus. Quina casualitat.

Però la pitjor ingratitud no prové dels declarats enemics polítics. Sinó d’aquells que des de la militància en el mateix partit que les víctimes no han fet res per rescatar-los de l’oprobi de l’oblit. Jovino Fernández Díaz era militant de la UGT i del PSOE. Han passat trenta-cinc anys d’ençà de la mort del dictador, i dels qui avui fan política sota les sigles del mateix partit d’aquell «home bo» calia esperar l’homenatge, per obligació moral i democràtica. Cal retornar l’honor i la dignitat a les bones persones com Jovino Fernández Díaz. No és possible seguir oblidant-lo i dir que vivim en democràcia. Perquè la democràcia no creix en les fosses del silenci: s’hi podreix.

Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV

Trobat al bloc de Cucarella