Bona nit, València. Permeteu primer que em disculpi per aquesta interrupció. Jo, com molts de vosaltres, aprecie la comoditat de la rutina diària, la seguretat familiar, la tranquil·litat de la monotonia. A mi, m'agrada tant com a vosaltres. Però amb l'espirit de commemorar els importants esdeveniments del passat, normalment associats amb la mort d'algú o la fi d'alguna terrible i sagnant batalla i que es celebren amb una festa nacional, he pensat que podriem celebrar aquest 13 de setembre, un dia que ja ningú lamentablement recorda, prenent cinc minuts de la nostra atrafegada vida per a asseure'ns i xerrar un poc.
Hi ha, clar esta, persones que no volen que parlem. Sospite que en aquest moment, estaran donant ordens per telèfon i que homes armats ja vénen de camí. Per què? Perquè mentre que pugui utilitzar-se la força, per a què el dialeg?. No obstant això, les paraules sempre conservaràn el seu poder, les paraules fa possible que alguna cosa prengua significat i si s'escolten, enuncien la veritat. I la veritat és, que en aquest país, alguna cosa va molt mal, no?. Crueltat i injustícia, intolerància i opressió. Abans teníeu llibertat per a objectar, per a pensar i dir el que pensàveu, ara teniu censors i sistemes de vigilància que us coarten perquè us conformeu i us convertiu en submissos.
Com ha pogut ocórrer? Qui és el culpable? Bé, certament uns són més responsables que uns altres i haurien de rendir comptes. Però, la veritat és aquesta, si esteu buscant un culpable, solament heu de mirar-vos al mirall. Sé perquè ho vau fer, sé que teníeu por. I qui no?. Guerres, terror,catalanofòbia,corrupció, malalties? ràbia, una plaga de malalties que van conspirar per a corrompre els vostres sentits i xuclar-vos el sentit comú. El terror va poder amb vosaltres i preses del pànic, vau acudir a l'actual capdavanter, Frances Camps o el PP. Us va prometre ordre, us va prometre pau i tot quant us va demanar a canvi, va ser la vostra silenciosa i obedient submissió.
Anit vaig intentar posar fi a aquest silenci. Anit vaig escriure aquesta entrada per a recordar a aquest país el que ha oblidat. Fa menys d'un mes, un petit poble va desitjar que el 13 de Setembre quedés gravat en la nostra memòria. La seva esperança era fer recordar al món, que justícia, igualtat i llibertat són alguna cosa mes que paraules. Són metes assolibles. Així que si no obriu els ulls, si seguiu aliens als crims d'aquest govern llavors us suggereixc que permeteu que el 13 de setembre passe sense pena ni glòria. Però si veieu el que jo veig, si sentiu el que jo assec i si perseguiu el que jo persegueixc, llavors vos demane que vos uniu a mi, dins d'un any, a tot el País Valencià, i junts, els farem viure un 13 de setembre, que mai, mai, ningú oblidarà.
Original de la peli V de Vendetta, retocat en clau humor/critica per moi memme Thor.
2 comentaris:
Massa pelis/comics has llegit ! xD
Li diu el mort al degollat! jajaja
Publica un comentari a l'entrada