Una nova aparició del nostre Don Quixot "humil" i "honrat" particular, que fà les delícies de xicotets i grans.
Aquesta vegada el nostre còmic nacional s'encara a un jove que té els collons de dir-li a la cara el que pensa. Que li ho diga en castellà potser siga per 3 motius, o bé perquè a València ciutat la cosa està realment fatal, quel jove siga estudiant extranger o bé, i el més probable, per a que Camps ho entenguera, ja que entre el seu sèquit, supose que no duría els seus traductors personals.
Este xicon, al que ni tan sols li emborronen la cara i intenen enfocar quan obviament és ben clar que no vol que el vegen, - a mi me la sua, sóc el primer que si veu a Camps em plante davant d'ell i li ho solte ben clar- a tingut els collons de, haguent càmeres, dir-li a la cara d'aquest "senyor" unes quantes veritats.
Aquesta vegada el nostre còmic nacional s'encara a un jove que té els collons de dir-li a la cara el que pensa. Que li ho diga en castellà potser siga per 3 motius, o bé perquè a València ciutat la cosa està realment fatal, quel jove siga estudiant extranger o bé, i el més probable, per a que Camps ho entenguera, ja que entre el seu sèquit, supose que no duría els seus traductors personals.
Este xicon, al que ni tan sols li emborronen la cara i intenen enfocar quan obviament és ben clar que no vol que el vegen, - a mi me la sua, sóc el primer que si veu a Camps em plante davant d'ell i li ho solte ben clar- a tingut els collons de, haguent càmeres, dir-li a la cara d'aquest "senyor" unes quantes veritats.
Trrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.....
