La reivindicació pel corredor del Mediterrani va agafar un nou impuls aquesta setmana. Ferrmed, una associació creada i impulsada des de Catalunya, ha aconseguit unir entitats i empreses dels principals països europeus per reivindicar la construcció d'un corredor ferroviari que uneixi Algecires amb Estocolm. Una infraestructura destinada a ser la columna vertebral de l'Europa del segle XXI.El traçat d'aquesta columna vertebral coincideix a casa nostra amb el Corredor del Mediterrani, que porta anys acusant la desinversió de l'Estat espanyol i que, malgrat la construcció de la línia d'alta velocitat, segueix en un estat molt precari. En l'acte celebrat a la capital catalana, Ferrmed va presentar un estudi que avaluava el cost i els beneficis que generaria unir el nord amb el sud d'Europa a través de dues línies de tren (de dues vies cadascuna), una amb prioritat per als passatgers i l'altra per a les mercaderies. En total la inversió que haurien d'abordar els diferents governs dels estats en col·laboració amb la Unió Europea seria de 177.000 milions d'euros.
Es tracta d'una xifra aparentment molt alta, però perfectament assumible. De fet, diversos estats, com Luxemburg, Bèlgica o fins i tot França ja han mostrat el seu interès per a la proposta catalano-europea. Com sempre el principal obstacle és l'Estat espanyol. Malgrat que 1.200 quilòmetres d'aquest corredor circulen per l'Estat espanyol, el govern de l'Estat ni tan sols ha volgut col·laborar econòmicament en l'estudi.
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero segueix amb els mateixos postulats d'Aznar i considera el corredor del Mediterrani una amenaça directe al centralisme madrileny. Si Catalunya disposa d'una infraestructura d'aquesta potència en relació -pensen ells-, l'economia dels catalans ja no dependrà de les exportacions a la resta d'Espanya. D'aquí que l'interès del ministre Blanco sigui promocionar un nou eix de mercaderies que surt del port de València, passa per les àrees logístiques de Saragossa i desemboca al País Basc. Una manera molt sibil·lina d'apostar pel corredor Atlàntic, més car, que no pas per l'alternativa mediterrània.
Però la feina de formigueta que ha realitzat el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, està donant la seva feina i mig Europa ja està convençuda que no hi ha alternativa millor que el pas pel Mediterrani. L'estat espanyol podrà retardar el que és imparable, però serà difícil que ho pari si fins i tot la centralista República Francesa assumeix inversions que fa uns anys eren impensables.
