PSOE i PP es queden sols en el seu intent de conformar un bloc contra la iniciativa de l’esquerra abertzale. Després de conéixer la seua declaració per un procés pacífic i democràtic, tots els altres partits van insistir ahir a emplaçar a ETA, però van desestimar al mateix temps secundar l’estratègia del Govern de Zapatero. «Tampoc acceptem els cants de sirena de Rubalcaba», va dir per exemple Andoni Ortuzar (PNB), segons publica hui el diari Gara en un article :Estes reaccions constaten que el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, no aconseguix de moment el seu objectiu de fer el buit al moviment de l'esquerra abertzale. "El País" explicava ahir que els governs del PSOE a Madrid i Gasteiz volen que els partits «es comprometen a no negociar amb ETA» i que adopten una posició comuna «tant si ETA atenta com si declara una treva». La informació indica que el PSOE ja ho va intentar a l’estiu, però que no va arribar a arribar a un consens amb el PNB.
Eixa filtració va donar més valor a la reacció del partit jeltzale. En un acte celebrat a Bilbo, el president del PNB a Bizkaia, Andoni Ortuzar, va considerar que l’esquerra abertzale ha de donar més passos, però va afegir alhora que «tampoc acceptarem els cants de sirena de Rubalcaba».
El PNB li retrau 2007
«Això de no negociar amb ETA, primer que s'ho plantegen ells mateix, perquè nosaltres no hem negociat mai amb ETA i ells sí -va dir Ortuzar-. I han negociat després d’haver-hi atemptats. I han negociat de política i de no política, però sobretot de política», va afegir. El dirigent jeltzale va detallar que estava al·ludint a les converses produïdes després de l’atemptat de la T-4 de Barajas. Va retraure igualment al Govern del PSOE que mesos després permetera algunes llistes d’ANB i invalidara d'altres.
Per a Ortuzar, és evident que les ofertes de consens del PSOE al PNB sempre han mesclat interessos electoralistes, «i fins ara, desgraciadament, per a perjudici del PNB». Per això, va replicar a Rubalcaba que si vol «parlar amb serietat» d’este tema haurà de «fer cas a Iñigo Urkullu i revisar tots els pactes que fins ara han hagut sobre esta matèria».
El PSOE està demanant ajuda al PNB per a establir un «cordó sanitari» que aïlle l’esquerra abertzale i ofegue el seu moviment. Rubalcaba ho va fer primer en reunions privades, i els parlamentaris José Antonio Pastor i Oskar Rodríguez ho van reiterar abans d'ahir en una carta. El Govern del PSOE desitja també el suport d'Aralar per a este objectiu. La direcció d’este partit va emetre ahir una nota que definix la declaració com «pas endavant», però demana més a Batasuna i afegix que «cal deixar clar a l’organització ETA que la societat basca reclama un cessament definitiu de la lluita armada sense cap tipus de condicionaments ni contraprestacions».
Satisfacció en EA i EB
Eusko Alkartasuna va difondre una nota de premsa firmada per la seua secretària de Comunicació, Ikerne Badiola, en la que qualifica de «positiva» la compareixença del dissabte a Altsasu i subratlla que l’adhesió a un procés pacífic i democràtic «resulta indispensable i imprescidindible» per a la unitat d’acció abertzale. En esta línia, EA afegix que desitja que esta reflexió «siga definitiva» en l’esquerra abertzale. I exposa que també ells fixaran la seua posició amb un document que es coneixerà el dissabte que ve.
Ezker Batua també va apreciar «un avanç important en el camí cap a la pau i la normalització política», en paraules del seu portaveu, Serafín Flames. Va matisar, no obstant això, que eixa declaració «ha d’anar acompanyada d’una aposta d’ETA».
El dissabte, el missatge d’Altsasu ja va ser saludat per Alternatiba -formació escindida d’EB- i també per Lokarri. Este col·lectiu va matisar que advertix «dos grans límits: la resposta que donarà ETA i la resposta que donaran les institucions, partits polítics i forces sindicals i socials». I va dirigir tres interrogants concrets a l’esquerra abertzale perquè aclarisca més encara la seua posició sobre la lluita armada.
PSOE i PP
Les reaccions més previsibles van ser les de PSOE i PP, la posició dels quals és ben sabuda. Hores després que el ministre d’Interior considerara des de Càdis que la declaració és «més del mateix», ahir li va tocar valorar-la al portaveu del PSE en el Parlament de Gasteiz, José Antonio Pastor. Va manifestar que l’esquerra abertzale «no té cap credibilitat mentres ETA no desaparega definitivament».
Utilitzant l’expressió de moda sobre este tema, Pastor va equiparar també la compareixença d’Altsasu amb «cants de sirena que tracten d’enganyar a la ciutadania, tindre’ns entretinguts amb declaracions que saben que no van a cap lloc. Qui realment té en la seua mà la clau de la solució del conflicte és ETA. Mentrestant, no tindrà cap credibilitat».
Antonio Basagoiti, líder del PP, va optar per fer acudits. Va parlar «d'estafa» i de que l’esquerra abertzale només vol estar en les eleccions per a aconseguir diners dels ajuntaments, perquè «estan en la ruïna».
Pengen la declaració en set idiomes diferents
La difusió que es pretén donar al text queda clara en la web ezkerabertzalea.info, ja que la declaració íntegra apareix en set idiomes: euskara, castellà, francés, anglés, català, alemany i italià. En gara.net també es pot trobar el text, a més del dossier amb notícies i l'anàlisi sobre la iniciativa de l'esquerra abertzale.
La iniciativa de l’esquerra abertzale es presenta junt amb la kurda a Venècia
Venècia va acollir el dissabte la celebració d’una Conferència sobre processos de pau i resolució de conflictes, i va ser allí on l’esquerra abertzale va donar a conéixer en l’àmbit internacional la declaració presentada el mateix dia a Altsasu. L’advocada Jone Goirizelaia va donar lectura als set punts de la proposta en un acte en què van participar també el representant del Sinn Féin Raymond McCartney, l’expert sud-africà Brian Currin i el copresidente del partit DTP, Emine Ayna, que va presentar la proposta kurda.
Abans de la lectura del text, rebuda amb aplaudiments, l’advocada va exigir la llibertat de tots els arrestats en les operacions contra l’esquerra abertzale en estos últims anys i va reconéixer el paper jugat en l’elaboració del document per moltes de les persones que es troben empresonades. Al mateix temps, va agrair a l’Ajuntament de Venècia per organitzar la conferència i brindar l’oportunitat de presentar la iniciativa de l’esquerra abertzale a nivell internacional.
Goirizelaia va explicar que l’última declaració és «el punt de partida que l’esquerra abertzale vol recórrer junt amb la majoria social i política d’Euskal Herria per a buscar la solució al conflicte polític». «No és el final del camí, sinó el primer escaló», va afegir.
L’advocada va subratllar també que la consecució de la pau no es limita a l’absència de violència ja que també implica «respecte, consciència, drets i obligacions, llibertat d’expressió, de reunió i d’associació».
En este sentit, va reclamar la necessitat de «iniciar un procés democràtic que ens porte a una nova situació de reconeixement de drets».
«En la majoria de llocs del món en què hi ha conflictes oberts tenen processos de negociació en marxa. El diàleg és l’únic camí en la resolució de conflictes que ha de ser entre iguals, respectant els drets i reconeixent a l’altra part», va reivindicar Goirizelaia.
En la sessió de vesprada es va projectar un vídeo de l’esquerra abertzale en què participava Arnaldo Otegi i Goirizelaia va explicar també els diferents processos que el moviment d’alliberament nacional basc ha emprés i les lliçons obtingudes en ells.
Com publicava ahir GARA, l’expert sud-africà Brian Currin va considerar, després d’escoltar la proposta, que el moviment de l’esquerra abertzale és «significatiu i innovador» i va reclamar als governs de la Unió Europea que «aplaudisquen» la iniciativa. En concret, es va dirigir a governs com els d'Irlanda, Regne Unit, Alemanya o França per a demanar-los que s’impliquen en la resolució del conflicte basc aprofitant el posicionament de l’esquerra abertzale i exercisquen pressió sobre El Govern de Madrid.
Currin va indicar també que, segons la seua opinió, en estos moments l’Estat espanyol «no sent la necessitat de negociar i es troba còmode amb l’actual status quo». Segons va dir, El Govern del PSOE creu que l’aposta per la solució policial li ha permés «reduir dràsticament» la incidència de la lluita armada fins nivells «tolerables».
A més, va assenyalar que Madrid té «carta blanca» de les institucions europees perquè ha aconseguit convéncer-los de que el moviment basc és «un grup minoritari sense suport popular». No obstant això, va declarar que en el propi vídeo projectat sobre l’esquerra abertzale es podia comprovar que la realitat és distinta i va demanar a l’Estat espanyol que valore la proposta de l’esquerra abertzale de forma «positiva».
El mediador sud-africà va exigir també la «alliberament immediat» de tots els membres de Batasuna detinguts en els últims mesos i va afirmar que després de la mostra de voluntat de l’esquerra abertzale, la Llei de Partits deuria de ser derogada.
Durant la conferència van ser emesos també els missatges enviats pel president del Sinn Féin, Gerry Adams, i el president del PKK, Murat Karayilan.
font Gara, trobat a Valencianisme.com
