Segurament alguna vegada has vist el que molts diuen "una estrella fugaç". A pesar del seu nom, aquests bòlids gens tenen a veure amb les estrelles: són simplement petits fragments de pols espacial que es cremen al fer un -molt- ràpid ingrés a la part superior de l'atmosfera terrestre. En una nit buidada és bastant fàcil -si es té la paciència suficient- assolir veure un o dos d'aquests petits meteorits. No obstant això, hi ha dates en la qual el seu nombre és molt elevat. Per què succeïx això? Fàcil: hi ha moments que l'òrbita de la Terra travessa la pols que algun estel ha anat deixant al llarg de la seva òrbita. Els estels van "perdent" part del seu material a mesura que es desplacen en les seves òrbites, sobretot quan es troben relativament prop del Sol. Això es deu a la calor que fon els fragments de gel que es troben en el seu cap, generant gasos i desprenent milions de petits trossos de roca que conformen la seva "cua". Tota aquesta pols "embruta" l'espai i, quan tenim la sort que la Terra passa per aquest lloc, es produïxen veritables "pluges d'estrelles".
En el cas de les Leònides, la pols en qüestió pertany a un vell conegut dels astrònoms, el cometa Tempel-Tuttle. Va ser l'astrònom nord-americà H.-A. Newton qui va demostrar, en 1864, que les brillants pluges d'estrelles que havien estat descrites per historiadors al llarg dels últims 1000 anys -en 902, 931, 934, 1002, 1101, 1202, 1366, 1533, 1602 i 1698- tenien el seu origen en la pols despresa d'aquest estel. A pesar que cada any la Terra travessa la seva òrbita, cada 33 anys es produïx una pluja molt més espectacular, en la qual es poden contar fins i tot varis milers de meteors per hora. Això es deu al fet que la distribució de la pols al llarg de l'òrbita no és uniforme, i quan vam travessar un lloc en el qual és més dens tenen lloc "pluges" més espectaculars. Per exemple, el 13 de novembre de 1833 la costa oest d'Estats Units es va mantenir il·luminada durant més de sis hores a causa de les Leònides. L'espectacle va començar poc abans de la mitjanit, i un testimoni va declarar que "el seu nombre era com la meitat dels flocs de neu que s'observen durant una nevada". Al llarg de les sis hores es van registrar més 240.000 meteors.
El cicle de 33 anys es deu al fet que cada aquesta quantitat de passades, la Terra travessa l'òrbita de l'estel en un lloc que aquest es trobava en el seu periheli. Des del primer registre obtingut en l'any 902, les dates anuals han anat avançant lentament. Fa 1000 anys les Leònides tenien el seu màxim el 12 d'octubre; en 1202, s'havien "corregut" al 19 d'octubre; en 1799 es produïa en la nit del 11 al 12 de novembre. I, en l'actualitat, poden observar-se deixants des del 15 fins al 21 de novembre, arribant a un màxim d'intensitat el 18 de novembre. Els astrònoms de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la NASA ja han anunciat que aquest any s'espera que l'espectacle de les Leònides sigua un dels més importants del segle. En part, el pronòstic es deu al fet que l'any anterior es va produir un significatiu augment en el nombre d'estrelles fugaces Leònides, que va trencar una successió de diversos anys de pluges poc espectaculars. "La nit del 17 de novembre de 2009 esperem que les Leònides produeixin més de 500 meteoros per hora", diu Bill Cooke de la NASA. "Serà un desplegament molt intens", assegura. La Terra travessarà les deixalles polvorentes que l'estel va llançar fa més de cinc-cents anys, en 1466. L'any passat ningú esperava que aquesta òrbita tan antiga produís una tempesta tan forta, però ho va fer. Els models informàtics, com l'elaborat per Jeremie Vaubaillon de Caltech, preveuen per a aquest any un nombre inclús major d'impactes. "Tinc un programa d'ordinador que calcula les òrbites de les deixalles que originen les Leònides", explica. "Fa un bon treball, fins i tot preveu trobades amb molt antics corrents de deixalles com la de 1466". Segons l'expert, el 17 de novembre de 2009, la Terra passarà a través del flux de 1466, però aquesta vegada més prop del centre. Basant-se en el nombre de meteors observats en 2008, Vaubaillon estima que com a mínim hauríem de poder veure "unes 500 o més Leònides per hora durant unes poques hores, centrades en les 21 hores 43 minuts temps universal."
Les hores compreses entre la nit i l'alba del 17/18 de novembre seran les més interessants. A més, la Lluna Nova del 16 de Novembre ens assegura cels perfectament foscs, una cosa que sempre ajuda en aquestes observacions. El color d'aquests meteoros serà vermellós, i amb freqüència deixaran després de si un color verd que podrà veure's durant uns pocs segons. Si dubtes, les Leònides proporcionen un espectacle digne de veure, i el d'aquest any promet ser especial. Si vius en una ciutat molt gran i il·luminada, ja pots anar fent plans per a acampar lluny d'ella, i gaudir -si és amb una bona companyia, millor- de les Leònides més espectaculars del segle. T'apuntes?
extret de Neo-Teo
