dimarts, 3 de novembre de 2009

43 morts + 47 ferits = 0 responsables


Avui un 3 de Novembre recodaré un trist 3 de Juliol.

El 3 de juliol de 2006, a les 13.03 hores, un comboi de la línia 1 de MetroValencia amb 150 persones abord va descarrilar en una corba a 50 metres de l'estació de Jesús, a València causant la mort a 43 persones i ferides a 46. El tren model UTA 3700, amb dues unitats de dos vagons cadascuna, havia eixit de l'estació de Plaça d'Espanya 40 segons abans i circulava a una velocitat anormalment elevada (80 km/h).

La investigació s'ha basat en dades subministrades per la caixa negra, la qual indica que el vehicle va accelerar progressivament fins als 80 quilòmetres per hora per accedir a una corba on la màxima velocitat permesa era de 40. Durant un interval de cinc segons, abans que el primer vagó bolcara violentament, a la cabina del maquinista es va activar manualment en fre de servei, reduint la velocitat fins a 64,8 km/h al moment d'entrar al túnel. El frenat d'emergència, però, no es va fer servir. Aquesta acció, frenat en plena corba, va fer que el vagó posterior envestira la unitat de capçalera, la 3736, fent-la descarrilar. El vagó va circular impulsar per la inèrcia, però bolcat cap a l'esquerra, resseeguint les parets del túnel, fins que al final del túnel -on conflueix amb la línia 5- va bolcar definitivament amb un fort impacte contra el terra.

El sistema de seguretat emprat en aquesta línia s'anomena Frenado Automático Puntual (FAP) i consisteix en un sistema de balises que actuen com a punts d'informació per al conductor. El FAP no atura ni frena automàticament els trens. No obstant això, a la corba de l'accident no hi havia balisa i es confia només en el conductor per frenar el comboi.

La investigació oficial conclou que l'accident hauria estat evitable amb un sistema de seguretat més avançat.

La línia 1 és la més antiga de la xarxa de MetroValencia i el principal eix d'aquesta infrastructura de via estreta. La unitat sinistrada havia entrat en servei en 1989 i pesava 46,8 tones.

Totes les víctimes mortals viatjaven al primer vagó, a més dels 47 ferits de consideració. Els serveis d'emergència van trobar els cossos escampats per les vies. Dues persones, incloent-hi el conductor, van faltar als hospitals dies després de l'accident com a conseqüència de la gravetat de les ferides.

Aquell desgraciat accident suposà la pitjor catàstrofe de Metro ocorreguda a Europa i ni els responsables polítics de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana ni encara menys el President de la Generalitat, Francisco Camps, s’han dignat a rebre a les famílies de les víctimes.

Inclús, des de l’Ajuntament de València, van tractar d’impedir l’acte en record de les víctimes del passat 3 de juliol, tres anys després del fatídic accident, per “evitar molèsties als veïns”.