dijous, 27 de gener de 2011

Del amor-odi, al auto-odi

Un dels llocs on els peperos d'aci es neguen a parlar en valencià.


Bé, ben mirat el títol és incorrecte...dels qui vaig a parlar mai han volgut res d'aci a part dels diners i molt menys van a tindre auto-odi en quan no tenen res de Valencians...segur que ja sabeu de qui estic parlant, eh?

Tiri, tiri, tiriririri! Si del PP...com no,eh? Tranquils que més cansat estic jo d'escriure sobre ells que vosaltres de llegir-ho, tant de bò no em donaren motius per a fer-ho...però amb estos "la fiesta nunca acaba!".

Moltes vegades han utilitzat estos **** ** ***** la nostra llengua per a tindre rèdit electoral. Ja siga castigant-la quan intenten parlar-la a alguns mitings, amb l'escusa de defensar-la -fent tot lo contrari- i amb la estúpida lluita del seccesionisme lingüístic que ja han perdut.

I ja vegeu que estavem tots equivocats! La millor forma de voler, d'estimar, de cuidar, de defensar la llengua no és utilitzar-la, sino negar-se a fer-ho, sobretot si és al Senat!! Com són els del PP...ens duen la capdavantera cultural en tot...que tios...com es nota que ells estimen de veritat la nostra llengua, intentant fer-la vehicular i no l'utilitzen per a res com a instrument polític...*


De totes maneres ja ho havien demostrat estos pseudovalencians amb intervencions del Pseudogovern Pseudovalencià amb el de Catalunya. Els primers parlant en castellà sempre i els segons fent gala de l'autèntica estima per la seua cultura, utilitzant el català.

En fi...que això siga mostra de que ara per ara no tinguem valencians al govern, que ara per ara no miren per nosaltres, ni tinguem veu. Què més han de fer per a demostrar-vos el seu antivalencianisme? Què més ha de passar per a que desperteu d'una vegada?!




*sarcasme