Bé, el senyor Rajoy, aquell que creu que en la societat hi ha d'haver una èlit sobre uns esclaus, aquell que la única preocupació econòmica és pagar l'escola privada dels seus fills, i aquell que diu que Camps és el Valencià més honrat de tots (valent desgraciat...), acaba de soltar que "Usar el catalán en el Senado no es propio de un pais normal" que no té "ningún sentido" que no siga tan sols en Castellà. Bé...això ja ho sabíem que Espanya és un estat artificial molt mal encaminat, però d'això no tenen culpa els Valencians, ni per extensió els Catalans ni Illencs en els que compartim llengua, ni tampoc Gallecs o Bascos...la culpa és dels nacionalistes espanyols i el seu centralisme castellà que fa que la anomenada pluralitat Espanyola quede realment en res. Deixa mentalitat arcaica i simplista...
Li podría dir al senyor Rajoy lo que fa que Espanya no siga un estat normal, però per a què si ja ho han fet?
He ací la resposta de la Plataforma per la llengua:
La Plataforma per la Llengua denuncia la ignorància i mala fe del líder del PP, Mariano Rajoy, que avui ha afirmat que l'ús del català, el basc i el gallec als plens del Senat no és propi d'un "país normal" i no té "cap sentit". Segons el dirigent del Partit Popular, no hi havia "cap demanda" enlloc perquè les llengües cooficials es puguin utilitzar als plens de la cambra alta.
La Plataforma per la Llengua creu que aquest tipus de declaracions són una mostra de cinisme, que no només ignora les reiterades peticions fetes des de Catalunya sinó que també denota el desconeixement absolut sobre la situació de països amb situacions lingüístiques comparables a la de la llengua catalana.
L'Estat espanyol constitueix un fet excepcional en el no reconeixement oficial de les llengües pròpies, com és el cas del català. Espanya és un cas únic dins la Unió Europea i en l'entorn de països de tradició democràtica en el tractament de les seves llengües: és l'únic país de la Unió Europea que, tot i tenir una llengua pròpia amb tants parlants com el català, o que hi representa un percentatge tant alt de parlants dins l'Estat: a) no la considera llengua oficial del país en igualtat de condicions amb qualsevol altra llengua oficial (l'única llengua oficial de l'Estat reconeguda a la Constitució és el castellà, un fet del tot sorprenent i excepcional); i b) en prohibeix la utilització en el Parlament de l'Estat que representa a tots els ciutadans.
Si analitzem la situació en països com ara Finlàndia, Suïssa, Bèlgica i Canadà, tots ells amb situacions lingüístiques comparables a la del català, observem que el que sí que és normal en les seves institucions és absolutament impensable per a l'Estat espanyol, al contrari del que afirma el senyor Mariano Rajoy.
En aquest sentit la Plataforma per la Llengua ha realitzat nombrosos estudis comparatius (que es poden consultar al web www.plataforma-llengua.cat/estudis) que de manera rigorosa i objectiva analitzen la situació lingüística de països com els esmentats. En tots els casos queda evidenciat que la situació i el tractament de la llengua catalana a l'Estat espanyol és una anomalia. Som la llengua europea més desprotegida legalment de la Unió Europea en relació al nombre de parlants.
Declaracions com les que ha fet avui Mariano Rajoy amb motiu del primer ple en què entra en vigor el nou reglament del Senat, no només són un despropòsit, sinó que denoten una absoluta ignorància, manca de sensibilitat i respecte democràtic envers la realitat lingüística de l'Estat espanyol i, sobretot, cap a la llengua catalana.
Per tot això, la Plataforma per la Llengua convida al líder del Partit Popular a informar-se abans de fer declaracions d'aquest tipus i a no fer demagògia si el que realment vol és mantenir la prohibició de l'ús i la presència de la llengua catalana en l'àmbit públic i institucional. Països com Finlàndia, Suïssa, Bèlgica i Canadà tenen un tracte lingüístic igualitari, i això en cap cas va en detriment dels seus ciutadans, sinó tot el contrari.
I si no estàn d'acord en la igualtat de representar-nos tots lliurement en les nostres llengües a un senat que es suposa és de tots, llavors, que en les nostres Corts només es faça en Valencià o que diguen obertament que encara estem a la dictadura.
