Per Paco Anton. "Cuidadín, cuidadín" amb les conseqüències que tindria un referèndum sobre l'autonomia llionesa. Ho avisava, amb altres paraules, el sociòleg Zamorà Alfredo Hernández en la televisió autonòmica, després de precisar que ell és fidel partidari de Castella-Lleó, com ho prova la seva trajectòria. Però això no li va impedir constatar la realitat: que els sentiments provincials prevaleixen, amb molta diferència, sobre els de pertinença a aquesta comunitat autònoma. Una mica que, per altra banda, assenyalen una després d'una altra totes les enquestes que es realitzen per aquests pagaments. I que els responsables de la Junta coneixen de sobres.
L'avís d'Hernández anava acompanyat d'una previsió sobre els hipotètics resultats d'aquesta consulta: si s'organitza bé i amb rigor, entorn del 50% dels vots seria favorable a la proposta. Xè, que lo de Catalunya d'aquests últims dies "que té molt poc que veure amb el nostre" seria un poc així com una broma. I si algú que s'identifica amb Castella-Lleó i defensa l'actual estatus, es «tem» que la meitat de la població està per la segregació, per la constitució d'una autonomia llionesa, cap suposar que les expectatives dels llionesistes superen àmpliament aquest percentatge. Els uns i els altres sabràn en què basen les seves prediccions.
El que està clar és que la mera possibilitat que es realitze aquest referèndum no vinculant li ha ficat la por en el cos a l'Executiu autonòmic. Va trigar a reaccionar, però el portaveu i conseller de Presidència ha sortit al pas amb tota l'artilleria: apel·la a la Justícia i adverteix que aquesta consulta és il·legal i només pot fer-la l'Estat. Per descomptat. Igual d'il·legal que tots els referèndums que es vénen celebrant en els municipis catalans, encara que el de Lleó i el de Catalunya se semblin com un ou a una castanya. Allí es parla i es pregunta sobre la independència d'aquesta comunitat respecte a Espanya, i per aquí el que es planteja és el reconeixement d'una regió lleonesa autònoma i al marge de Castella, però sempre dintre del marc constitucional i de la nació espanyola. I es demana que es pronunciï el poble sobirà, encara que sigui per a esmenar-los la plana als «demòcrates orgànics» que fa una cambra de segle van decidir per tots la configuració de l'actual mapa autonòmic.
És només per aclarir-lo a ments encara més obtuses que la meva "que ja és a dir", sense pressuposar que jo estigui a favor o en contra de la consulta. Jo no m'atreviria a donar un pronòstic sobre l'arrelament del llionesisme, però aquest «canguelo» que els ha entrat als homes forts de la Junta pot ser que faci fiables els càlculs del sociòleg Hernández. Fiables quant al provincialisme persistent i, sobretot, indicatius del rebuig que genera el concepte «Valladolid», que ja ha prés amb més força de la desitjada en tot el territori autonòmic, no només a Lleó i a Burgos, que són els altres pollastres que es van sentir i se senten ningunetjats en aquest invent.
Que ho miren des d'aquesta òptica. I que s'apliquen el conte que en forma de consell paternal els han soltat als insurrectes llionesistes: «En lloc de jugar a trencar el mapa autonòmic, el que haurien de fer és preocupar-se per millorar la qualitat de vida dels ciutadans». Exacte. També dels ciutadans de Zamora, de Salamanca, de Lleó? Mentre existeixin aquestes diferències de gairebé trenta punts en la convergència econòmica entre unes províncies i altres, mentre les desigualtats siguin tan abismals, la consolidació de la Comunitat només serà una quimera. Si a hores d'ara de la pel·lícula encara caminem així, és que les coses no s'han fet bé. I caldria començar per reconèixer-lo.
trobat a la Opinión de Zamora.
