dissabte, 28 de novembre de 2009

Desnudando a España

Veu el vídeo clicant asi, Desnudando a España

Video especial para españoles castellano-hablantes. Esta es la historia de Hispania y de España, su intolerancia y su menosprecio hacia los demás pueblos. Los efectos han sido enormes. En Galiza, la nobleza castellana impuesta a partir de la guerra de los Irmandinhos se despreocupó totalmente del progreso de Galiza fav...oreciendo su empobrecimiento. Prohibió el gallego en la escrita durante varios siglos hasta la revolución intelectual gallega del siglo XIX. Catalunya en el siglo XVIII perdió sus instituciones y su autogobierno. El pueblo vasco se ha visto desmenbrado. Las lenguas de estos pueblos han sido perseguidas. A pesar de todo aún hoy hay españoles que no entienden que el castellano no sea la lengua principal en la enseñanza dentro de estas naciones, que aún sin estado, son naciones, por mucho que les pese. España poco a poco ha asimilado a estos pueblos procurando que sus habitantes caigan en la comodidad y el costumbrismo, en la pereza o en la resignación. Pero aún hay mucha gente dispuesta a luchar que no acepta la españolización incluso entre esos resignados y aparentemente asimilados por este estado intolerante. El futuro será amargo para España.

I de regal...


divendres, 27 de novembre de 2009

La premsa valenciana en defensa de l’estatus

La major part de la premsa catalana publicava ahir una editorial conjunta en defensa de l’Estatut .Els valencians, que com ja sabeu és un poble a remolc hem reaccionat novament de manera àgil. En virtud de la clausula Camps també coneguda com “truc i retruc”, la premsa valenciana publica hui, amb font Arial 2 i en blanc, un comunicat conjunt que us transcrivim a Pica’m.

Tot i l’aparent dificultat a l’hora de bastir consensos a la societat valenciana, les redaccions dels principals diaris valencians no han tingut excessius problemes per posar-se d’una vegada d’acord amb este senzill i clarificant comunicat sobre les seues aspiracions.

En defensa de l’estatus.

1- El poble valencià és una Comoditat, que vol ser Pastís (del qual ens repartirem els trossos) i que serà Nació, creció, se reprodujo y murió.

2- La premsa valenciana, premsa que fa gust.

3- La premsa escrita valenciana no volem ser la veu dels nostres amos. De ser així haguèrem fet ràdio.

4- Qui paga mana , i el diari li la mama.

5- Tres provincias, una región, , Levante y Las Provincias, Mediterraneo e Información

6- Som el quart poder.. i no voler.

7- Necessitem un nou Palleter.. per que ja tenim la mà cansada…

8- Qui vullga més llengua… Tania’s. Jovencitas mulatas. Discrección garantizada.

9- No mos fareu nacionals. Som provincials.

10- Virgencita, ¡que me quede como estoy!

trobat a PICA'M

dimecres, 25 de novembre de 2009

La despertà

La Unió Musical de Llíria, Miquel Gil, Pep i Míriam Gimeno Botifarra interpretant La despertà al pavelló Pla de lArc de Llíria el 21 de novembre del 2009 al concert Una nit única que va organitzar lInstitu dEstudis del Camp de Túria.



Una altra "Despertà" és la que es fà a "Falles", per a què la gent no dorma, els fallers a les 8 del matí, tots els dies de Falles, llancen masclets acompanyats per la seua banda de música per tot el barri: això és la despertà. Amb ella es pretén aconseguir que tot el barri es desperte per a gaudir des de primera hora del matí de les Falles, passejant per a veure els monuments que hi ha pels carrers, o per a participar en actes que des de les 8 del matí organitzen moltes comissions falleres. Alguns ni llançant una bomba nuclear en la porta de la seua casa es desperten, sobretot els qui no han dormit en tota la nit gaudint de la festa, però s'intenta.

Com per a molts fallers és un esforç acudir a la despertà, algunes comissions l'hi s'ho paguen organitzant una xocolatà, és a dir, convidant-los després del passeig per la demarcació, a xocolata calenta, que entra molt bé a aquestes hores del matí. Si no baixen, s'ho perden. També hi ha fallers que per a acudir a aquest acte, no dormen en tota la nit, i després de llançar tots els masclets s'en van a casa a dormir fins a l'hora de la mascletà. Uns altres baixen just després de la despertà, ja que s'han despertat gràcies a la mateixa. No tots els fallers són tan matiners!


dilluns, 23 de novembre de 2009

Manifestació per l'ensenyament al 1 de Desembre

dissabte, 21 de novembre de 2009

La ILP per poder veure TV3 ja ha recollit més de 200.000 signatures

La Iniciativa Legislativa Popular que fa vora d'un mes va presentar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) està trencant totes les expectatives. A dia d'avui, unes 200.000 persones ja han signat per una Televisió sense Fronteres, una iniciativa que pretén garantir la recepció de TV3 al País Valencià. Això suposa un ritme d'al voltant de 30.000 firmes setmanals.

La iniciativa d'ACPV vol legalitzar definitivament les emissions de TV3 al País Valencià i, de passada, aconseguir un reconeixement legal de l'existència de les realitats catalana, basca i gallega, per tal que es respectin els seus espais de comunicació. Actualment, la Generalitat Valenciana disposa de 4 o 5 canals de TDT que no estan ocupats, i podrien anar perfectament a cobrir les emissions de la televisió pública del Principat.

Ara per ara, l'organització compta amb el suport de 1.500 fedataris, que són els encarregats de desplegar la infraestructura a tot el país per fer possible la recollida de firmes. Actualment hi ha 70 taules desplegades al País Valencià, al Principat i a les Illes, on més de 200 col·laboradors s'encarreguen d'estendre la iniciativa. Tot i això, està previst que en els propers dies s'ampliïn el nombre de fedataris i de taules repartides pel territori.

Les ILP són iniciatives ciutadanes que tenen l'objectiu d'aconseguir aprovar una llei mitjançant una recollida de signatures. En el cas espanyol, es requereixen 500.000 signatures vàlides per poder tirar endavant el procés. Per tant, Televisió sense Fronteres està gairebé a la meitat del camí, ja que necessiten recollir 300.000 signatures més per assegurar-se que la proposta arribarà al Congrés espanyol. Els organitzadors asseguren que fins i tot “es podria superar de llarg aquesta xifra, tenint en compte el ritme de signatures recollides”.

Punts per anar a signar!
Si encara no ho has fet, a què esperes?

Espanya contra Europa: Clam pel Corredor del Mediterrani

La reivindicació pel corredor del Mediterrani va agafar un nou impuls aquesta setmana. Ferrmed, una associació creada i impulsada des de Catalunya, ha aconseguit unir entitats i empreses dels principals països europeus per reivindicar la construcció d'un corredor ferroviari que uneixi Algecires amb Estocolm. Una infraestructura destinada a ser la columna vertebral de l'Europa del segle XXI.

El traçat d'aquesta columna vertebral coincideix a casa nostra amb el Corredor del Mediterrani, que porta anys acusant la desinversió de l'Estat espanyol i que, malgrat la construcció de la línia d'alta velocitat, segueix en un estat molt precari. En l'acte celebrat a la capital catalana, Ferrmed va presentar un estudi que avaluava el cost i els beneficis que generaria unir el nord amb el sud d'Europa a través de dues línies de tren (de dues vies cadascuna), una amb prioritat per als passatgers i l'altra per a les mercaderies. En total la inversió que haurien d'abordar els diferents governs dels estats en col·laboració amb la Unió Europea seria de 177.000 milions d'euros.

Es tracta d'una xifra aparentment molt alta, però perfectament assumible. De fet, diversos estats, com Luxemburg, Bèlgica o fins i tot França ja han mostrat el seu interès per a la proposta catalano-europea. Com sempre el principal obstacle és l'Estat espanyol. Malgrat que 1.200 quilòmetres d'aquest corredor circulen per l'Estat espanyol, el govern de l'Estat ni tan sols ha volgut col·laborar econòmicament en l'estudi.

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero segueix amb els mateixos postulats d'Aznar i considera el corredor del Mediterrani una amenaça directe al centralisme madrileny. Si Catalunya disposa d'una infraestructura d'aquesta potència en relació -pensen ells-, l'economia dels catalans ja no dependrà de les exportacions a la resta d'Espanya. D'aquí que l'interès del ministre Blanco sigui promocionar un nou eix de mercaderies que surt del port de València, passa per les àrees logístiques de Saragossa i desemboca al País Basc. Una manera molt sibil·lina d'apostar pel corredor Atlàntic, més car, que no pas per l'alternativa mediterrània.

Però la feina de formigueta que ha realitzat el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, està donant la seva feina i mig Europa ja està convençuda que no hi ha alternativa millor que el pas pel Mediterrani. L'estat espanyol podrà retardar el que és imparable, però serà difícil que ho pari si fins i tot la centralista República Francesa assumeix inversions que fa uns anys eren impensables.

divendres, 20 de novembre de 2009

Anuncien la publicació d'un nou manifest contra la normalització del valencià-català

Un total d'onze associacions del País Valencià, l'Aragó, Catalunya i les Illes Balears presentaran la propera setmana a Madrid un manifest conjunt en el qual expressen el seu rebuig contra "l'agressivitat" del "front nacionalista", que, segons denuncien, pretén impulsar "l'aproximació idiomàtica, geogràfica i lingüística" dels seus respectius territoris "davall la recurrent mentida de la unitat lingüística" i anuncien les "accions jurisdiccionals i les mobilitzacions populars necessàries" per a impedir "la imposició" del valencià-català sobre el castellà.

Des del País Valencià signen el manifest les associacions ultradretanes Nou Valencianisme, Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia, Grup d'Acció Valencianista i el portal web Valenciafreedom; per part de l'Aragó, la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán; des de les Illes Balears, hi donen suport l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, el Círculo Balear, la Plataforma Cívica en Defensa de sa Llengo Baléà, i l'Embajada Cultural Balear; en darrer lloc, des de Catalunya subscriuen el manifest Convivencia Cívica Catalana i l'Asociación Cultural Cervantina.

El document, que té com a títol "Manifiesto a la Nación Española", reclama atacar "des de la legalitat" qualsevol iniciativa "anticonstitucional" i advoca per lluitar contra "la imposició de la bogeria del nacionalisme disgregador".

En este sentit, les entitats espanyolistes fan una crida al Govern estatal i als respectius executius autonòmics perquè "no permeten més utilitzar el subterfugi territorial per a justificar la falsa unitat lingüística catalano-valenciana-balear-aragonesa", han afirmat.

Alhora, el manifest fa referència al "genocidi lingüístic" contra el castellà, del qual han responsabilitzat les diferents administracions autonòmiques implicades, tot amb especial referència a la Generalitat de Catalunya, per tal com, a parer dels signants del document, el govern tripartit pretén "eliminar" el castellà de la societat catalana.

extret de Valencianisme.com

Aragón ye un país, e se charra ARAGONÉS!


Com alguns pocs saben, ja que en aquest estat desgraciadament hi ha un despreci cap a qualsevol notícia que siga d'àmbit cultural d'alguna nació peninsular que no comense per "E" i acabe per "spaña" , en Aragó s'està lluitant per oficialitzar la llengua aragonesa encara que UPyD, PP i en definitiva els radicals o fascistes espanyolistes lluiten pel contrari, en una nova Llei de Llengues que asegure la supervivència de la llengua Aragonesa i Catalana que es parla a Aragó.

Em faig ressò d'aquesta lluita perquè obviament, el que Espanya fà a Aragó no m'hes desconegut i encara que no directament m'afecta bastant, com a qualsevol Galegoparlant, Bascoparlant,Catalanoparlant o en definitiva qualsevol persona que parle una llengua minoritzada i perseguida pel Castellà.



Desgraciadament vivim a un estat conservadurista, que prové d' una dictadura que encara és manté a les altes esferes. Un estat on es permet que la "festa nacional" siga maltractar i torturar un animal fins la mort i on encara és practica el colonialisme i imperialisme totalitari per part d'uns ignorants o fanàtics espanyols eliminant llengües i cultures pel seu nacionalisme, basat en la violència i l'extrema dreta, però que no es pot negar que arribe a enganyar inclús a gent en dos dits de front.

És ixa pràctica del totalitarisme espanyolista el que crea el "pancastellanisme". Aquest "pancastellanisme" que amagat en el "bilingüisme" pretén eliminar totes les altres llengües del estat per deixar-ho tot "atado y bien atado"...i de moment ho estàn aconseguint gràcies al seu adoctrinament i la ignorància general d'un estat on és pot viure del "cuento" en la TV i on es té més en conter eixir a drogar-se i fer botellons que tindre una mínima cultura.

Són moltes les raons per les quals "Espanya" no té un clar futur, tots aquestos atacs a les altres cultures que composen l'estat, els abusos i el desprèci a que són sotmeses tan sols creen que malestar i creen els "independentismes" com a reacció natural.





Doncs bé, en Aragó comença a despertar en força aquest sentiment per la clara persecució que la cultura i la llengua Aragonesa està tinguent per part de l'imperialisme espanyol.



Aragó és un cas únic a l'estat degut a la seua particularitat històrica. Desgraciadament al canviar la dinastía regnant, el que abans era una llengua parlada a tot el seu territori, va anar perdent força, però es va mantindre als pobles i la literatura. Actualment l'Aragonés es parlat a les zones rurals, sobretot al Nord i està en perill de desaparició. Són els propis Aragonesos els que no escatimen esforços a l'hora de preservar-la i ensenyar-la, ja que l'estat espanyol no mou ni un dit per ells, obviament.

També de tots es conegut la unió catalano-aragonesa que formaven la Corona D'Aragó, per la qual cosa en Aragó el Català també es parlat a la zona Oriental, el que fà que el Català puga ser cooficial en una futura Llei de Llengües, però que també provoca reticències entre alguns dels Aragonesos.

És per tant necessari i urgent la protecció del patrimoni lingüístic aragonés.
No pensen el mateix el PP o UPyD que a la petició de que l'aragonés tinga la importància que és mereix al seu territori responen així:

1. La única lengua común a todos los aragoneses es el español o castellano. Nos permite una comunicación fluida entre nosotros y con los demás españoles, siendo por lo tanto una herramienta de cohesión, bienestar y progreso. Todos los aragoneses han de tener la obligación de conocerla y el derecho a usarla.

2. Existen otras modalidades lingüísticas libremente utilizadas en Aragón, pero su utilización no puede ser impuesta en ningún caso por los poderes públicos. Los derechos y libertades individuales son un valor superior. ( o siga que creuen que utilitzar la llengüa autòctona és una imposició, en canvi obligar a conéixer i utilitzar el castellà no. )

... En fí...res nou baix el sol...



Però si s'aconsegueix normalitzar la llengua aragonesa (cosa que el UPyD fà especial énfasi en que no es deu aconseguir) estant Aragó dins aquest model d'estat, obviament s'haurà aconseguit algo, però estarà segura la llengua o degut a la estratègia del biligüisme al pocs anys haurà desaparegut igualment?



Realment en canviar o crear ixes Lleis no és suficient, com ja he dit abans els nacionalistes espanyols seguiríen perseguint-la com fan a la nostra terra i acabaríen arribant a la conclusió natural de la independència o el federalisme.

Independentment de tot això hi ha una cosa clara, que l'estat espanyol està acabant en una llengua (com tantes altres), els pròpis espanyols són els que acaben en la belleça plural del seu estat i tot açò s'està permetent baix una falsa democràcia.

No, aquest model d'estat no funciona, açò no pot seguir així i quan abans ens separem d'aquest estat retrògrad que ens espòlia i destrueix millor. Des de el País Valencià espere que la identitat i la cultura Aragonesa es normalitze i s'alliberen de la mentira espanyolista, sort!


dijous, 19 de novembre de 2009

"Al pan pan y al vino vino"



D'açò volía parlar jo de fà temps... a' quan torne soltaré tota la meua opinió.


Açò és POLP o calamar?

Humor en Valencià



"-Bueno Julièt...parlam atra volta de la Ribera...

-Què vols saber?

-Allí fer botelló és legal?

-Si, és legal però no al 100%...per eixemple, no pots plantar-te a la porta de l'esglèsia del Perelló i possar-te a fer botelló...ELLS VOLEN QUEL PASSES AL TERME MUNICIPAL DE VALÈNCIA..

-No ho entenc, vols dir?

-Per supost, si voràs, el rollo funciona aixina...Pots anar a Consum i comprar beguda, i pots dur-la en una bolseta de plàstic, és legal que la tingues, però..però,tampoc importa...imaginat açò val?...si te para un poli fent botelló en el Pere, te mana a l'atra banda del pont! En el Pere els polis no volen saber res de líos!

-Collons maxo! Jo vull anar a fer botelló al Pere..joder que si men vaig!

-Sii tio, això si que molaría...però..saps lo més curiós del Pere?..

-El què?

-Xicotetes diferències, també ells tenen la mateixa merda de la gola però és una merda molt diferent..

-Per exemple?

-Puess, pots anar-te'n a qualsevol baret de Sueca i fer-te una paella, i no parle d'un arròs dixos esclatats, parle d'una paella com deu mana! I en el Pere pots demanar paella a voreta platja!.....I saps com li diuen a l'arròs a banda en Gandía?

-No li diuen arròç a banda?

-En Gandía són Madrilenyos, no sabríen que collons és l'arròs a banda...

-Pues com li diuen?

-Li diuen una "paella valenciana"!

-"Paella valenciaanaa"!

-Si, això és!

-I com li diuen a un arròç a banda en Sueca?

-Un arròs a banda, és un arròs a banda, però li diuen "arròs de senyoret".

-"Arròç de senyoret"!nhahahahaha..I com collons li diuen en el Palmar?

-No ho sé, no he anat mai a dinar al Palmar...I què li possen al "all i pebre" en Sueca en conter de rape?

-El què?

-Anguila!

-Bueah, collons!

-Ho he vist tio, li possen a saco d'ixa merda!"

dimecres, 18 de novembre de 2009

El jutge rebutja l'intent de Rus d'evitar el judici

Asi tenim cap per avall, al que va cridar "Arriba España" al plé parlamentari perquè els socialistes volíen llevar els honors de Xàtiva a el Paiasisim.

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Xàtiva ha desestimat el recurs interposat per l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, demanant el sobreseïment de la causa oberta contra ell pels insults i amenaces que va proferir contra el professorat valencià. El jutge ha admés les al·legacions presentades per l'STEPV i dóna un termini de cinc dies a Rus, a comptar des del 17 de novembre, perquè interpose un recurs d'apel·lació contra esta decisió.
El judici s'hauria d'haver fet el 23 d'octubre però Rus, provant d'evitar-ho, va recórrer la resolució judicial. En el recurs, l'advocada de Rus al·legava que este ja havia demanat perdó públicament pels insults i les amenaces que va proferir en un acte públic el passat 25 d'abril contra el professorat valencià i que només es referia a tres professors en concret, en un intent de personalitzar els insults i amenaces i de deslegitimar el sindicat com a entitat recurrent.
Però el magistrat ha publicat hui una interlocutòria en què rebutja el recurs en base a dos principis:
D'una banda, considera que l'STEPV té "legitimació activa" per a exercir l'acció penal derivada de la falta per injúries, atès que els sindicats són "creats per persones naturals per tal de protegir els propis interessos i exercir les accions necessàries per a protegir les finalitats per a les quals han estat constituïts". Si el sindicat no poguera dur a judici Rus, el seu honor podria vore's perjudicat per les expressions de l'alcalde de Xàtiva, segons la interlocutòria.
Per l'altra banda, el jutge creu que les al·legacions del recurs d'Alfonso Rus han de sotmetre's a un judici oral, ja que el motiu d'este és, precisament, esbrinar si els fets denunciats van existir i si van ser comesos per la persona denunciada.
L'STEPV s'ha congratulat per la decisió del jutge i espera que el procés judicial continue "fins que es depuren les responsabilitats que se'n deriven". Segons l'opinió de l'STEPV, "en qualsevol societat que es diga democràtica, unes declaracions com les de Rus haurien de provocar el cessament fulminant dels càrrecs institucionals implicats".

trobat a Valencianisme.com

Un acudit

Un home, al passar enfront del Congrés dels Diputats, escolta una tremenda cridòria que sortia des de la sala :


"Lladre, mentider, comisionista, difamador, safanòria, pocavergonya, fill de puta, imbècil, timador, cabró, corrupte, venut, perdulari, aprofitat, puter, cara dura, fals, xuclador, inútil, peseter, estafador, saquejador, tocacollons, babau, oportunista, engalipador, trampós, borinot, boniato........................etc.

L'home espantat li pregunta al guàrdia de l'entrada:


- Senyor, què passa ahi dins?, s'estàn barallant??

- No, respón el guàrdia, jo crec que estàn passant llista!!!!


SSelecciona en el ratolí per conéixer l'opinió dels experts:----->(D'acudit res, és la vida real!)


tret de CatalansReaccionem

El Bloc anuncia el “fracàs” del pla de mobilitat del nucli antic de Xàtiva

La regidora del Bloc Cristina Suñer, en declaracions a la Cadena Ser de Xàtiva, ha afirmat que el projecte de pla de mobilitat del nucli antic de la ciutat serà un “fracàs” perquè “no s’ha seguit la programació adequada”. Així la dirigent nacionalista ha denunciat que el govern del PP no vol fer partícep del projecte a l’oposició municipal i “el que és més greu, a la resta de la població”.

Des del Bloc es critica així que no s’ha fet un estudi previ “seriós” que faça un recull de les necessitats de comerços i turisme. A més a més assegura que la falta de planificació farà que s’haurà d’actuar “sobre la marxa i conforme vagen eixint els problemes”.

Cristina Suñer fins i tot ha recordat que el pla no tallarà el trànsit perquè l’ús siga sols de vianants, sino que es restringirà el trànsit; així ha advertit que esta situació “afavorirà novament el clientelisme perquè hi haurà gent que anirà a l’ajuntament a demanar favors i podrà entrar o eixir del nucli antic”.

Finalment Suñer també ha lamentat que el projecte suposarà un problema per a les persones amb dificultats de mobilitat i s’ha preguntat si “no veuran mai més el nucli antic de Xàtiva?”.

Les mesquites de Manlleu fan campanya pel Sí

SMS25 feia pública ahir la notícia que els presidents de les dues mesquites que hi ha a Manlleu han ofert els seus locals per realitzar la consulta sobre la independència que es farà en aquesta localitat d'Osona. Segons diuen, “estarien encantats d'acollir aquesta consulta en les seves àmplies instal·lacions”. Els portaveus islàmics, però, han anat més lluny i han assegurat que estan disposats a fer campanya pel SÍ. Driss Enabruze, el portaveu d'un d'aquests centres, explica que “no pot ser que els catalans depenguem d'Espanya. Tenim la nostra llengua i la nostra història i tot el dret a ser lliures. Algun dia ho aconseguirem”.

Enabruze va arribar fa 36 anys a Catalunya, i és l'actual president de l'Associació per a la Solidaritat i el Desenvolupament dels Immigrants de Manlleu, a més de ser simpatitzant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). L'imam de la mesquita, un marroquí de 37 anys, també afirma “estar a favor de la independència de Catalunya”. Segons explica, “jo visc i menjo a Catalunya i, per tant, estic amb els catalans”. A més, asseguren que aquesta consulta sobre la independència és una oportunitat d'integració per als immigrants de Manlleu. Cal recordar que, en aquestes consultes, els immigrants tenen dret a votar igual que qualsevol altre ciutadà. És per això, que els portaveus de les mesquites “animaràn a tota la comunitat islàmica de Manlleu a votar SÍ”.


Mentre que a Espanya, els espanyolistes volen fer fòra als immigrants culpant-los de totes les seues penalitats, en Catalunya aquesta bona gent es senten com a casa.


dimarts, 17 de novembre de 2009

L'ostentació de l' "honradesa"

Dona igual quel País Valencià patixca una crisi econòmica, social, cultural, política, de sentit comú o dignitat, calfar-se el cap per ixes coses és tontería, pâ què?

Sempre serà millor que el nostre "humil" ecs!President faça ostentació de la seua honradessa, humiltat i preocupació conduint un "humil" cotxe junt a la "cerdita Pegui" per recollir uns quants millonaris que jugant jugant s'hen han eixit de la CUNETA.

Bah...el nostre benvolgut i carismàtic president està que s'hen ix en mostres de intel.ligència i és per això que faig un recopilatòri de algunes de les seues frases cèl.lebres que quedaràn per a la posteritat:

“Cuando yo estaba mal y sufría, pensaba en ti y me animaba. Mariano, tú eres mi escudo”.

3 de novembre de 2009 Comité Executiu Nacional del PP

“Yo, que no sigo muy de cerca esta cuestión (el caso Gürtel) porque me parece mucho más interesante otro tipo de cosas, le diré que esos pretendidos amigos son amigos de La Moncloa”.

“Los socialistas dejarán el Gobierno por dos G. GAL y Gürtel, este caso les arrastrará”.

22 d'octubre de 2009 a les Corts Valencianes

“Son ustedes muy amables y muy agradables”.

14 d'octubre de 2009, a los periodistas que le preguntaban por Costa y la Gürtel.

“Todos tenéis que ser felices, porque todos somos iguales, los calvos y los que tenéis pelo”.

“Ahí fuera hay miles y miles de enemigos”.

13 d'octubre de 2009 En la reunió del PPCV on no es va decidir la expulsió de Ric

“Nos apoyamos todos, que eso es lo importante ¿no? Estamos todos muy contentos, la verdad. Nos apoyamos todos y eso es muy bonito. También lo apoyo a usted, que lo está haciendo muy bien durante estos días y estas semanas. Y la verdad es que nos apoyamos todos, porque esa es la mejor manera de poder llegar cuanto antes a lo que les decía antes”.

“El ambiente que se está respirando en el partido es excepcional, siempre lo ha sido, pero ahora más que nunca”.

5 d'octubre de 2008 Als periodistes


“Estoy muy contento porque Fernando Alonso va a correr en Ferrari, y si usted es de Público y del grupo que también lleva La Sexta, podrán retransmitir excepcionalmente el Gran Premio de Fórmula Uno del año que viene”

30 de septembre, A una periodista del diari Público davant les preguntes del Cas Gürtel.


“Quedan uno o dos escaloncitos y esta cuestión absurda será pasado”. “La fuerza de la democracia es tan fuerte, que se llevará por delante esta cuestión y hace que cualquier obstáculo parezca menor”.

8 de juliol de 2009

“Te quiero un huevo. (…) quiero que nos veamos con tranquilidad para hablar de lo nuestro… que es muy bonito”

24 de desembre de 2008, a "El Bigotes"

“Tendremos que buscar en el diccionario otra palabra distinta a la de amistad que resuma y defina la íntima y sentida colaboración entre De la Rúa y el president de la Generalitat”

19 de septembre de 2008, al jutge que va decidir arxivar el cas Gürtel


PSC, PPC i Ciutadans s'unixen per formar "Españoleitor"



El Parlament vota a mitjans de desembre la “temuda” iniciativa legislativa popular.

PSC, PP i Ciutadans treballen conjuntament per rebutjar la votació que s'ha de celebrar al Parlament per la iniciativa legislativa popular (ILP) que pretén abolir les festes taurines a Catalunya. "És un treball seriós i rigorós, en què també participen l'empresa de la plaça de toros monumental de Barcelona, la Plataforma per a la Defensa dels Toros a Catalunya i la Federació Catalana de Penyes i Associacions Taurines", ha explicat aquest dilluns el diputat socialista David Pérez.

"Entre tots primer tractarem de frenar aquesta "amenaça", ha dit Pérez, qui ha indicat que en la votació, que es realitzarà a mitjan desembre, esperen que s'aprovin les esmenes a la totalitat, cosa que significaria que la "temuda" ILP quedaria rebutjada i, "per tant, no podria tornar a presentar-se de forma similar ni durant l'actual legislatura, ni en la següent", ha afegit.

Però el diputat socialista s'ha mostrat encara caut "pels passos que cal fer fins a arribar al final desitjat", explicant que "són molts els contactes que s'estan tenint i encara no hi ha res decidit".

Pérez ha afegit: "De CiU ens arriben inquietuds que en certa manera ens fan despertar esperances, encara que no serà tan fàcil, perquè volen una explicació molt clara. Potser això significa que cal passar al debat". "En qualsevol cas, estem intentant de fer les coses bé. No cal perdre la calma, ni baixar la guàrdia", ha recalcat Pérez.

En cas que en la primera votació fossin rebutjades les esmenes, la ILP passaria a la Comissió de Medi Ambient, en la qual les formacions proposarien els experts per defensar les dues postures.

I una vegada realitzat el debat en comissió, després d'haver discutit les esmenes parcials, el text tornaria al Parlament per ser sotmès a la votació definitiva, en una data per determinar entre abril i juliol de l'any vinent.

Les formacions que secunden aquesta ILP són ERC, que suma 21 diputats, i ICV-EUiA, que compta amb 12. Contra la iniciativa antitaurina hi ha el PPC (14 diputats) i Ciutadans (3, encara que un d'ells en el grup mixt), mentre que PSC (37) i CiU (48) han anunciat que donaran llibertat de vot als seus diputats.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Camps "buscaraons"

Imatge trobada a Testigo Accidental

Una nova aparició del nostre Don Quixot "humil" i "honrat" particular, que fà les delícies de xicotets i grans.

Aquesta vegada el nostre còmic nacional s'encara a un jove que té els collons de dir-li a la cara el que pensa. Que li ho diga en castellà potser siga per 3 motius, o bé perquè a València ciutat la cosa està realment fatal, quel jove siga estudiant extranger o bé, i el més probable, per a que Camps ho entenguera, ja que entre el seu sèquit, supose que no duría els seus traductors personals.

Este xicon, al que ni tan sols li emborronen la cara i intenen enfocar quan obviament és ben clar que no vol que el vegen, - a mi me la sua, sóc el primer que si veu a Camps em plante davant d'ell i li ho solte ben clar- a tingut els collons de, haguent càmeres, dir-li a la cara d'aquest "senyor" unes quantes veritats.

Trrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.....

Rubalcaba no ha aconseguit silenciar l'esquerra abertzale

PSOE i PP es queden sols en el seu intent de conformar un bloc contra la iniciativa de l’esquerra abertzale. Després de conéixer la seua declaració per un procés pacífic i democràtic, tots els altres partits van insistir ahir a emplaçar a ETA, però van desestimar al mateix temps secundar l’estratègia del Govern de Zapatero. «Tampoc acceptem els cants de sirena de Rubalcaba», va dir per exemple Andoni Ortuzar (PNB), segons publica hui el diari Gara en un article :
Cap agent polític s’ha quedat indiferent després de la presentació de la declaració de més de cent persones referencials de l’esquerra abertzale que es comprometen a impulsar un procés polític pacífic i democràtic. Pràcticament tots els partits bascos i espanyols van valorar ahir el document, encara que fora per a tractar de restar-li valor. Les reaccions poden dividir-se en tres blocs. D’una banda, PSOE i PP van despreciar el posicionament i van advocar per mantindre l’actual estratègia d’encabotament davant de qualsevol eixida dialogada i negociada. D’un altre, el PNB va posar en dubte la credibilitat de l'esquerra abertzale però va marcar distàncies també respecte a l’estratègia liderada pel ministre de l’Interior. Un tercer grup ho conformen els que admeten el valor del text i el saluden (EA, EB, Alternatiba, Lokarri...), encara que consideren que la clau ara està en ETA.

Estes reaccions constaten que el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, no aconseguix de moment el seu objectiu de fer el buit al moviment de l'esquerra abertzale. "El País" explicava ahir que els governs del PSOE a Madrid i Gasteiz volen que els partits «es comprometen a no negociar amb ETA» i que adopten una posició comuna «tant si ETA atenta com si declara una treva». La informació indica que el PSOE ja ho va intentar a l’estiu, però que no va arribar a arribar a un consens amb el PNB.

Eixa filtració va donar més valor a la reacció del partit jeltzale. En un acte celebrat a Bilbo, el president del PNB a Bizkaia, Andoni Ortuzar, va considerar que l’esquerra abertzale ha de donar més passos, però va afegir alhora que «tampoc acceptarem els cants de sirena de Rubalcaba».

El PNB li retrau 2007

«Això de no negociar amb ETA, primer que s'ho plantegen ells mateix, perquè nosaltres no hem negociat mai amb ETA i ells sí -va dir Ortuzar-. I han negociat després d’haver-hi atemptats. I han negociat de política i de no política, però sobretot de política», va afegir. El dirigent jeltzale va detallar que estava al·ludint a les converses produïdes després de l’atemptat de la T-4 de Barajas. Va retraure igualment al Govern del PSOE que mesos després permetera algunes llistes d’ANB i invalidara d'altres.

Per a Ortuzar, és evident que les ofertes de consens del PSOE al PNB sempre han mesclat interessos electoralistes, «i fins ara, desgraciadament, per a perjudici del PNB». Per això, va replicar a Rubalcaba que si vol «parlar amb serietat» d’este tema haurà de «fer cas a Iñigo Urkullu i revisar tots els pactes que fins ara han hagut sobre esta matèria».

El PSOE està demanant ajuda al PNB per a establir un «cordó sanitari» que aïlle l’esquerra abertzale i ofegue el seu moviment. Rubalcaba ho va fer primer en reunions privades, i els parlamentaris José Antonio Pastor i Oskar Rodríguez ho van reiterar abans d'ahir en una carta. El Govern del PSOE desitja també el suport d'Aralar per a este objectiu. La direcció d’este partit va emetre ahir una nota que definix la declaració com «pas endavant», però demana més a Batasuna i afegix que «cal deixar clar a l’organització ETA que la societat basca reclama un cessament definitiu de la lluita armada sense cap tipus de condicionaments ni contraprestacions».

Satisfacció en EA i EB

Eusko Alkartasuna va difondre una nota de premsa firmada per la seua secretària de Comunicació, Ikerne Badiola, en la que qualifica de «positiva» la compareixença del dissabte a Altsasu i subratlla que l’adhesió a un procés pacífic i democràtic «resulta indispensable i imprescidindible» per a la unitat d’acció abertzale. En esta línia, EA afegix que desitja que esta reflexió «siga definitiva» en l’esquerra abertzale. I exposa que també ells fixaran la seua posició amb un document que es coneixerà el dissabte que ve.

Ezker Batua també va apreciar «un avanç important en el camí cap a la pau i la normalització política», en paraules del seu portaveu, Serafín Flames. Va matisar, no obstant això, que eixa declaració «ha d’anar acompanyada d’una aposta d’ETA».

El dissabte, el missatge d’Altsasu ja va ser saludat per Alternatiba -formació escindida d’EB- i també per Lokarri. Este col·lectiu va matisar que advertix «dos grans límits: la resposta que donarà ETA i la resposta que donaran les institucions, partits polítics i forces sindicals i socials». I va dirigir tres interrogants concrets a l’esquerra abertzale perquè aclarisca més encara la seua posició sobre la lluita armada.

PSOE i PP

Les reaccions més previsibles van ser les de PSOE i PP, la posició dels quals és ben sabuda. Hores després que el ministre d’Interior considerara des de Càdis que la declaració és «més del mateix», ahir li va tocar valorar-la al portaveu del PSE en el Parlament de Gasteiz, José Antonio Pastor. Va manifestar que l’esquerra abertzale «no té cap credibilitat mentres ETA no desaparega definitivament».

Utilitzant l’expressió de moda sobre este tema, Pastor va equiparar també la compareixença d’Altsasu amb «cants de sirena que tracten d’enganyar a la ciutadania, tindre’ns entretinguts amb declaracions que saben que no van a cap lloc. Qui realment té en la seua mà la clau de la solució del conflicte és ETA. Mentrestant, no tindrà cap credibilitat».

Antonio Basagoiti, líder del PP, va optar per fer acudits. Va parlar «d'estafa» i de que l’esquerra abertzale només vol estar en les eleccions per a aconseguir diners dels ajuntaments, perquè «estan en la ruïna».

Pengen la declaració en set idiomes diferents

La difusió que es pretén donar al text queda clara en la web ezkerabertzalea.info, ja que la declaració íntegra apareix en set idiomes: euskara, castellà, francés, anglés, català, alemany i italià. En gara.net també es pot trobar el text, a més del dossier amb notícies i l'anàlisi sobre la iniciativa de l'esquerra abertzale.

La iniciativa de l’esquerra abertzale es presenta junt amb la kurda a Venècia

Venècia va acollir el dissabte la celebració d’una Conferència sobre processos de pau i resolució de conflictes, i va ser allí on l’esquerra abertzale va donar a conéixer en l’àmbit internacional la declaració presentada el mateix dia a Altsasu. L’advocada Jone Goirizelaia va donar lectura als set punts de la proposta en un acte en què van participar també el representant del Sinn Féin Raymond McCartney, l’expert sud-africà Brian Currin i el copresidente del partit DTP, Emine Ayna, que va presentar la proposta kurda.

Abans de la lectura del text, rebuda amb aplaudiments, l’advocada va exigir la llibertat de tots els arrestats en les operacions contra l’esquerra abertzale en estos últims anys i va reconéixer el paper jugat en l’elaboració del document per moltes de les persones que es troben empresonades. Al mateix temps, va agrair a l’Ajuntament de Venècia per organitzar la conferència i brindar l’oportunitat de presentar la iniciativa de l’esquerra abertzale a nivell internacional.

Goirizelaia va explicar que l’última declaració és «el punt de partida que l’esquerra abertzale vol recórrer junt amb la majoria social i política d’Euskal Herria per a buscar la solució al conflicte polític». «No és el final del camí, sinó el primer escaló», va afegir.

L’advocada va subratllar també que la consecució de la pau no es limita a l’absència de violència ja que també implica «respecte, consciència, drets i obligacions, llibertat d’expressió, de reunió i d’associació».

En este sentit, va reclamar la necessitat de «iniciar un procés democràtic que ens porte a una nova situació de reconeixement de drets».

«En la majoria de llocs del món en què hi ha conflictes oberts tenen processos de negociació en marxa. El diàleg és l’únic camí en la resolució de conflictes que ha de ser entre iguals, respectant els drets i reconeixent a l’altra part», va reivindicar Goirizelaia.

En la sessió de vesprada es va projectar un vídeo de l’esquerra abertzale en què participava Arnaldo Otegi i Goirizelaia va explicar també els diferents processos que el moviment d’alliberament nacional basc ha emprés i les lliçons obtingudes en ells.

Com publicava ahir GARA, l’expert sud-africà Brian Currin va considerar, després d’escoltar la proposta, que el moviment de l’esquerra abertzale és «significatiu i innovador» i va reclamar als governs de la Unió Europea que «aplaudisquen» la iniciativa. En concret, es va dirigir a governs com els d'Irlanda, Regne Unit, Alemanya o França per a demanar-los que s’impliquen en la resolució del conflicte basc aprofitant el posicionament de l’esquerra abertzale i exercisquen pressió sobre El Govern de Madrid.

Currin va indicar també que, segons la seua opinió, en estos moments l’Estat espanyol «no sent la necessitat de negociar i es troba còmode amb l’actual status quo». Segons va dir, El Govern del PSOE creu que l’aposta per la solució policial li ha permés «reduir dràsticament» la incidència de la lluita armada fins nivells «tolerables».

A més, va assenyalar que Madrid té «carta blanca» de les institucions europees perquè ha aconseguit convéncer-los de que el moviment basc és «un grup minoritari sense suport popular». No obstant això, va declarar que en el propi vídeo projectat sobre l’esquerra abertzale es podia comprovar que la realitat és distinta i va demanar a l’Estat espanyol que valore la proposta de l’esquerra abertzale de forma «positiva».

El mediador sud-africà va exigir també la «alliberament immediat» de tots els membres de Batasuna detinguts en els últims mesos i va afirmar que després de la mostra de voluntat de l’esquerra abertzale, la Llei de Partits deuria de ser derogada.

Durant la conferència van ser emesos també els missatges enviats pel president del Sinn Féin, Gerry Adams, i el president del PKK, Murat Karayilan.

font Gara, trobat a Valencianisme.com

Manifest pel Valencià a les funcions públiques.

Les Corts Valencianes aprovaran pròximament la reforma de la Llei de la funció pública valenciana, una norma que no establirà el requisit lingüístic a l'hora d'accedir a una plaça de treball en l'administració pública, en virtut d'un pacte entre el PP i els sindicats CC.OO i UGT. Davant la pèrdua d'una nova oportunitat per tal d'avançar en el procés de normalització del valencià, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Intersindical Valenciana han encetat una campanya per la inclusió del requisit lingüístic en l'esmentada llei

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES

Quan es complien els 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d'aquest manifest, presentaren a l'opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general, ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: "Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l'administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat".

Malgrat que la Llei d'Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el "coneixement suficient del valencià", 26 anys després encara no n'hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s'ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d'aquesta administració se n'ha requerit cap coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l'apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d'ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l'administració valenciana només hi ha el requisit lingüístic castellà: les proves d'accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l'Estatut diu que és "la llengua pròpia" i la Llei d'Ús "la més peculiar senya d'identitat" com a poble, no passa de ser-hi un mèrit, en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l'administració de l'Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià va engegar recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d'aquest manifest han participat en quantes iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals s'han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d'Ús fixa indirectament en l'esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d'acreditar el coneixement de valencià, tant en l'expressió oral com en l'escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n'es l'excepció: l'única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l'ús de la nostra llengua en l'administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d'ús normal de l'administració, tal com estableix la Llei d'Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és "la més peculiar senya d'identitat com a poble" no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

extret de Valencianisme.com

Raimon actuarà a Sueca dins la Setmana Joan Fuster



Tot preparat i a punt per a retre-li un sentit homenatge a un dels suecans més il·lustres de tots els temps, Joan Fuster. La Setmana dedicada a l’escriptor compta amb diferents al·licients de diferents camps del món de la cultura. Des del dilluns 16 fins al dijous 19 de novembre, el cine cobrarà un protagonisme especial. Cinema a l'escola, a partir de les 9:30 hores, i amb projecció d’ Ausiàs March: cor d'acer, de carn i fusta , marca el punt d’arrancada de les activitats de la Setmana Fuster. La projecció va dirigida a estudiants de secundària i batxillerat, amb reserva prèvia. Les projeccions tindran lloc en la Casa de la Cultura de Sueca. El divendres 20, el protagonisme se’l repartiran dos activitats. D’una banda, a les 20:00 hores des de la Biblioteca Suecana, una activitat literària: presentació del llibre l’agitació de l'escriptura. Itineraris entre la vida i l'obra de Joan Fuster , de l’escriptor Josep Ballester. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i regidor de l'Ajuntament de Sueca, Josep Franco, i d'Abel Guarinos, director del MIM.
Una altra activitat preparada pel dia 20, però a les 23:00 hores, és l’esperada actuació del cantant Raimon, en el Centre Municipal Bernat i Baldoví. La venda d’entrades anticipades del concert estarà compresa entre els dies 16 al 20, en la pròpia taquilla del Centre Municipal, a un preu de 15 euros en horari de 19:00 a 21:00 hores. Degut a la gran expectació, cada persona podrà adquirir un número limitat d’entrades anticipades. El preu de venda el dia de concert serà de 18 euros.
Els actes previstos a la Setmana Joan Fuster es tancaran el dissabte 21, en la Biblioteca Suecana, amb un recital poètic, La veu dels poetes valencians , a càrrec de Lluís Alpera.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Lluitant per tirar avant



La Maria Jesús saixeca cada dia a les sis del matí per poder avançar la feina de casa. I és que per ella activitats tan quotidianes com recollir la roba són tota una odissea. Pateix poliomelitis. La malaltia li afecta sobretot la cadera i la cama esquerra, però també li provoca molt dolor i rampes.
Explica que ha estat prenent morfina, però que li han retirat perquè li causava problemes a la pell. Ara passa amb els analgèsics que li recepten. Els dolors i les rampes fan que passi moltes nits en blanc. La Maria Jesús assegura, però, que té moltes ganes de viure, sobretot, per la seva filla.
Els metges li han dit que no poden posar-li una pròtesi de cadera. L'únic que li han ofert és posar-li una cama ortopèdica. Ella no ho vol perquè li limitaria encara més el dia a dia.
Per portar la seva filla a lescola primer ha de carregar els deu quilos de pes de les bateries de la seva bici elèctrica. Després sha denfrontar a la rampa de laparcament . La seva situació econòmica va obligar-la a vendres el microcotxe que tenia. I és que ha anat perdent totes les feines que ha tingut. Explica que fins i tot lONCE la va rebutjar dient-li que no complia el perfil.
Ha fet de cambrera, recepcionista, caixera de supermercat, auxiliar administrativa al centre d'atenció primària, d'operària en una fàbrica...Però totes les feines li han durat poc. És difícil aconseguir-ne una i també mantenir-la. Diu que no la volen perquè creuen que no podrà desenvolupar bé la seva tasca o per estalviar-se les baixes mèdiques que sovint ha d'agafar.
Ara es dedica a vendre cupons duna associació de minusvàlids. Guanya uns sis euros diaris. Amb el sou del seu marit i aquests pocs diners no aconsegueixen arribar a final de mes. Sen van sortint amb deutes i amb ajudes com la bossa daliments que els proporciona lAjuntament. La Maria Jesús ha demanat reiteradament a la Generalitat una pensió dinvalidesa, però no li concedeixen tot i que té un grau de minusvalia reconegut del 67%.
La Generalitat li ha argumentat aquesta negativa dient-li que creuen que està capacitada per treballar. La Maria Jesús creu que després de catorze anys treballant té dret a percebre aquesta pensió ja que la seva minusvalia és més que evident. A més va a pitjor. Demana a l'administració que li doni una sortida com ara ajudar-la a trobar una feina adeqüada per ella.
Ara recull firmes de suport que lliurarà a les administracions amb la intenció que es repensin el seu cas.

Frases Blaveres 15 Novembre


"Puix perque digueu que lo valenciá i lo catalá son lo mateix si el valenciá va tindre un segle d'or i el catalá no. Els catalns no repoblaren lo regne, més be al contrari!"

"Viva España!Viva Franco!Vixca lo Regne! Vixca el GAV!"

"Yo soc valenciá, no cacalá, puta cacaluña! Viva España!"

(aquestes frases no estàn retocades i desgraciadament són reals, escrites per personatges molt peculiars que es suposa defenen el valencià)

Camps està fet d'una altra pasta...de boniato

Ni rei, ni Rus, ni Camps ni res del PP!

El president provincial del PP, Alfonso Rus, va dir ahir a Xàtiva que ell, a diferència de Camps, no hagués demanat disculpes. «Yo no pediría ningún perdón a nadie, pero el presidente es de otra pasta y lo hizo», va assenyalar. «Miren la hombría y la categoría que tiene el presidente -va agregar- que aún estamos esperando que desde el partido socialista pidan disculpas por todas las acusaciones que han hecho. Y todos los ´desgavells´ que le han dicho», va recalcar.

El titular de la Diputació va recordar que el president «fue al juzgado, se sobreseyó y aún estamos esperando que alguien salga y diga: disculpen ustedes. Y aún mantienen la misma postura». «Uno, cuando habla, se calienta, y más en un debate… Pero para calentarse el presidente. ¡Madre mía! Claro, si lo hubiera dicho yo, dirían: normal. Pero el presidente… A él le cuesta. Yo creo que para que uno llegue ahí tiene que estar muy caliente», va afegir.

Va justificar els excessos verbals de Camps en que «todos los días están diciendo de él, de la mujer, de la familia, de la farmacia, de no sé qué… y llega un momento en que uno puede perder a lo mejor la razón en el fragor de la batalla». I va recordar: «Yo aún estoy esperando que salga la del Compromís pidiendo disculpas al PP de los asesinos ancestrales que teníamos nosotros. Entonces, ¿uno lo puedo decir y el otro no??», va preguntar.

trobat al Levante

Bé,doncs, Russini este encara hi han molts que esperen les disculpes del "xicotet dictador" cap al professorat, als músics i "els burros" quel van votar.... prepotent, això és el que tinguem ahi dalt, un prepotent que es creu qui sap què pel seu complexe de baixet, un tio que en sâ puta vida haurà demanat disculpes a ningú ni sabrà que collons és. Ni éll, Ni el cacique de Fabra, ni tots ixos carabasses. Au tots fòra d'asi!

Declaració Valencianista 1918-2008



Declaració Valencianista de 1918


1. El Poble valencià, integrat pels habitants de les tres províncies actuals constitueix una forta personalitat social caracteritzada per la possessió d'una llengua pròpia, per la seua modalitat racial, per la comunitat d'història i de condicions econòmiques.

2. Aquesta personalitat, pel fet de la seua existència i per la voluntat dels seus components, té dret a constituir un Estat amb el poder de donar-se ell mateix la seua forma i constitució. Aquesta és la fonamental reivindicació valencianista.

3. Reconeixem la compatibilitat de l´Estat Valencià i la seua convivència amb les altres regions i nacionalitats ibèriques dins d´una Federació Espanyola o Ibèrica, establint clarament la distinció d´atribucions de l´Estat Valencià i el Federal, i una consegüent divisió de la Hisenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de l´Estat Valencià deuran ser exercides amb plena sobirania, sense cap intromissió extranya dins d´una Federació Espanyola o Ibèrica, establint clarament la distinció d´atribucions de l´Estat Valencià i el Federal, i una consegüent divisió de la Hisenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de l´Estat Valencià deuran ser exercides amb plena sobirania, sense cap intromissió extranya.

4. Sense prejutjar definitivament la divisió d'aquestes funcions acceptem pel moment, la formulada en l'Assemblea de Parlamentaris de octubre de 1917.

5. Existint en València, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana i castellana, demanem la cooficialitat per als dos idiomes.

6. Conseqüents amb la idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia, tenint el poder de constituir-se dins els límits generals d´una llei municipal que procure, per a els ajuntaments la màxima eficàcia tècnica compatible amb els principis democràtics.

7. Reconeixent les varietats locals dins de l´antic Regne de València i conseqüents amb el criteri descentralitzador, l' Estat Valencià respectarà les varietats provincials o comarcals, quan els respectius municipis les consagren per unions i mancomunitats entre ells.

8. L´Estat valencià podrà mancomunar-se per a fins concrets, amb altres Estats de la Federació, si ho estima convinent, conservant íntegra la seua personalitat.



El 2008, quan es commemoraven 90 anys de la Declaració valencianista de 1918, un grup de valencianstes signaven una Nova Declaració Valencianista


Les Leònides més espectaculars del segle.

Les Leònides és una pluja de meteors que es produïx cada any entre el 15 i el 21 de novembre. Té el seu origen en la pols que ha deixat el cometa Tempel-Tuttle al llarg dels mil·lennis, que es crema a l'ingressar a l'atmosfera de la Terra quan aquesta creua la seva òrbita. Cada 33 anys, les Leònides mostren un bec d'activitat, i s'espera que en 2009 puguem veure caure més de 500 meteorits per hora. Si bé la seva petita grandària no suposa cap perill, bé val la pena passar-se una nit en vela sol pels traços vermellosos que deixaran en el cel nocturn.



Segurament alguna vegada has vist el que molts diuen "una estrella fugaç". A pesar del seu nom, aquests bòlids gens tenen a veure amb les estrelles: són simplement petits fragments de pols espacial que es cremen al fer un -molt- ràpid ingrés a la part superior de l'atmosfera terrestre. En una nit buidada és bastant fàcil -si es té la paciència suficient- assolir veure un o dos d'aquests petits meteorits. No obstant això, hi ha dates en la qual el seu nombre és molt elevat. Per què succeïx això? Fàcil: hi ha moments que l'òrbita de la Terra travessa la pols que algun estel ha anat deixant al llarg de la seva òrbita. Els estels van "perdent" part del seu material a mesura que es desplacen en les seves òrbites, sobretot quan es troben relativament prop del Sol. Això es deu a la calor que fon els fragments de gel que es troben en el seu cap, generant gasos i desprenent milions de petits trossos de roca que conformen la seva "cua". Tota aquesta pols "embruta" l'espai i, quan tenim la sort que la Terra passa per aquest lloc, es produïxen veritables "pluges d'estrelles".



En el cas de les Leònides, la pols en qüestió pertany a un vell conegut dels astrònoms, el cometa Tempel-Tuttle. Va ser l'astrònom nord-americà H.-A. Newton qui va demostrar, en 1864, que les brillants pluges d'estrelles que havien estat descrites per historiadors al llarg dels últims 1000 anys -en 902, 931, 934, 1002, 1101, 1202, 1366, 1533, 1602 i 1698- tenien el seu origen en la pols despresa d'aquest estel. A pesar que cada any la Terra travessa la seva òrbita, cada 33 anys es produïx una pluja molt més espectacular, en la qual es poden contar fins i tot varis milers de meteors per hora. Això es deu al fet que la distribució de la pols al llarg de l'òrbita no és uniforme, i quan vam travessar un lloc en el qual és més dens tenen lloc "pluges" més espectaculars. Per exemple, el 13 de novembre de 1833 la costa oest d'Estats Units es va mantenir il·luminada durant més de sis hores a causa de les Leònides. L'espectacle va començar poc abans de la mitjanit, i un testimoni va declarar que "el seu nombre era com la meitat dels flocs de neu que s'observen durant una nevada". Al llarg de les sis hores es van registrar més 240.000 meteors.


El cicle de 33 anys es deu al fet que cada aquesta quantitat de passades, la Terra travessa l'òrbita de l'estel en un lloc que aquest es trobava en el seu periheli. Des del primer registre obtingut en l'any 902, les dates anuals han anat avançant lentament. Fa 1000 anys les Leònides tenien el seu màxim el 12 d'octubre; en 1202, s'havien "corregut" al 19 d'octubre; en 1799 es produïa en la nit del 11 al 12 de novembre. I, en l'actualitat, poden observar-se deixants des del 15 fins al 21 de novembre, arribant a un màxim d'intensitat el 18 de novembre. Els astrònoms de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la NASA ja han anunciat que aquest any s'espera que l'espectacle de les Leònides sigua un dels més importants del segle. En part, el pronòstic es deu al fet que l'any anterior es va produir un significatiu augment en el nombre d'estrelles fugaces Leònides, que va trencar una successió de diversos anys de pluges poc espectaculars. "La nit del 17 de novembre de 2009 esperem que les Leònides produeixin més de 500 meteoros per hora", diu Bill Cooke de la NASA. "Serà un desplegament molt intens", assegura. La Terra travessarà les deixalles polvorentes que l'estel va llançar fa més de cinc-cents anys, en 1466. L'any passat ningú esperava que aquesta òrbita tan antiga produís una tempesta tan forta, però ho va fer. Els models informàtics, com l'elaborat per Jeremie Vaubaillon de Caltech, preveuen per a aquest any un nombre inclús major d'impactes. "Tinc un programa d'ordinador que calcula les òrbites de les deixalles que originen les Leònides", explica. "Fa un bon treball, fins i tot preveu trobades amb molt antics corrents de deixalles com la de 1466". Segons l'expert, el 17 de novembre de 2009, la Terra passarà a través del flux de 1466, però aquesta vegada més prop del centre. Basant-se en el nombre de meteors observats en 2008, Vaubaillon estima que com a mínim hauríem de poder veure "unes 500 o més Leònides per hora durant unes poques hores, centrades en les 21 hores 43 minuts temps universal."

Les hores compreses entre la nit i l'alba del 17/18 de novembre seran les més interessants. A més, la Lluna Nova del 16 de Novembre ens assegura cels perfectament foscs, una cosa que sempre ajuda en aquestes observacions. El color d'aquests meteoros serà vermellós, i amb freqüència deixaran després de si un color verd que podrà veure's durant uns pocs segons. Si dubtes, les Leònides proporcionen un espectacle digne de veure, i el d'aquest any promet ser especial. Si vius en una ciutat molt gran i il·luminada, ja pots anar fent plans per a acampar lluny d'ella, i gaudir -si és amb una bona companyia, millor- de les Leònides més espectaculars del segle. T'apuntes?

extret de Neo-Teo

divendres, 13 de novembre de 2009

Camps en perill de mort!!!!!!!!!


Si senyors i senyoretes no és cap broma, ell mateixa ho ha dit en la cambra i ben gravat a quedat per a que tots els valencians i sobretot en la "GRAN Y POBRE" vegen que el nostre tot honorable i sobretot honrat president del País Valencià està en perill!!!!

"Le encantaría coger una furgoneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta". Esta és la perla que li ha soltat a Ángel Luna, el portaveu socialista....si, es veu que el nostre govern és més mafia del que creiem i possiblement pronte trobem al Camps en una cuneta reventat a lo Corleone...gràcies a deu, ho ha vist vindre a temps i ha advertit a tots els seus borreg...votants i companys del partit per a que li mostren el seu suport i el defenguen davant tal problema, cosa que ja han fet aplaudint-lo a la cambra mentre tots els altres diputats (obviament els que no eren del PP) s'han quedat bocabadats.

Així i tot, es veu que Camps ja ha contractat a Don Vito, el seu amic de l'ànima...àmic? no,perdó, germà! Aquell al que vol un colló!

Aixi doncs, preparem-nos per la guerra de mafies!




dijous, 5 de novembre de 2009

S'endarrerix la lliberació d'Alba (Escòcia)


La Consulta per la Independència que volíen dur endavant el Partit Nacional Escocés ha patit una caiguda al rebre la negativa del Partit Liberal Demòcrata escocés, que no recoltza tal iniciativa.

La proposta de Salmond consistix en una consulta popular on els escocesos opten entre tres opcions: independitzar-se del Regne Unit, augmentar l’autonomia respecte a Londres o mantindre l’actual estatus.

De totes maneres, el líder de SNP esperen que el día 30 de novembre (festa nacional) del 2010 es puga dur a terme la votació.

Es diu A CORUÑA


Fà poc he comentat la notícia de que per fí Calp es diu en valencià sense cap castellanització i vaig expressar el poc que m'agrada que hi hagen noms castellanitzats al nostre territori, quan obviament no hi deuríen de estar.

Per això, aquesta notícia, encara que res té a vore en la nostra terra, també m'alegra...és inevitable sentir alegría quan possen al seu lloc al PP, que pretenía castellanitzar el nom "A Coruña" en "La Coruña".

Obviament, no els ho han permitit, i de moment A Coruña es queda tan sols en Gallec, com ha de ser, gràcies al rebutjament dels edils del PSdeG i del BNG.

I segurament, que així i tot encara està castellanitzada i realment es diu A CORUNHA, no sé, però promet buscar-ho , contrastar-ho i ficar-ho!

Els parats seguiexen augmentat a la Costera, la Vall i el Canal de Navarrés.

Xàtiva amb un 0,6% d’augment, Albaida amb un 6,5% i Benigànim amb un 2,8% són les principals localitats de la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés que han patit un augment de l’atur en el mes d’octubre passat mentre que la tendència general és de davallada de l’atur. Així Xàtiva, amb 5 aturats més (2.696 desocupats en total) Albaida amb 37 aturats més (609 desocupats en total) i Benigànim amb 15 aturats més (544 desocupats en total) encapçalen les xifres més negatives, a les quals segueixen Anna, on l’augment és del 5% (9 aturats més i arriba als 188); i Bocairent amb un augment del 0,9% (4 aturats més i arriba als 431).

Les xifres més positives les tenen Moixent i Énguera amb una davallada del -10,3% i del -6,3% respectivament; així Moixent té 39 aturats menys (340 en total) i Énguera 30 desocupats menys (448 en total). Altres localitats destacades que han tingut un comportament positiu són Ontinyent que ha tingut una davalada del -1,1% (39 aturats menys i 3.503 en total), l’Olleria on ha dsminuït la desocupació en un -2,7% (22 aturats menys i 787 en total), i Canals que té un -1,5% menys d’aturats (26 aturats menys i 1.691 en total).

Pel que fa a la comparativa a l’atur respecte al mes d’octubre de l’any passat entre les principals localitats Albaida torna a patir la pitjor xifra amb un increment del 74,5% (260 aturats més), seguida d’Énguera que pateix un augment del 56,1% (161 aturats més) i Moixent amb un 51,1% mes (115 aturats més). Baixen del 50% les localitats de Benigànim amb un 49,9% (181 aturats més), Aielo de Malferit amb un 49,6% (123 aturats més), Xàtiva amb un 49,4% (892 aturats més), l’Olleria amb un 49,3% més (260 aturats més) i Canals amb un 43,8% (515 aturats més). Ontinyent ha estat la que ha patit un augment menys acusat amb un increment del 36,3% (932 aturats més).

Per conéixer l’evolució de l’atur a les comarques en general consulteu la notícia http://comarcalia.info/2009/11/05/latur-baixa-a-la-vall-dalbaida-la-costera-i-la-canal-de-navarres-per-segon-mes-consecutiu/

Nou acte a Brusel·les pel dret de decisió popular


Els impulsors de la marxa dels 10.000 catalans a Brussel·les per l'Autodeterminació, Deumil.cat, han convocat un acte el proper 11 de novembre, just quan manquin 4 minuts per un quart de 12 del matí (l'11 de l'11 a les 11:11) per commemorar que farà 91 anys de l'armistici que va donar per acabada la Primera Guerra Mundial, amb el que es reestructurava Europa, i amb el que nasqueren diversos nous estats independents. L'acte vol commemorar aquest fet a la capital europea, Brussel·les, al Parlament Europeu, i aprofitar-ho per encetar la campanya (I'm catalan I love freedom) i explicar el cas del poble català "encara irresolt". Allà entregaran als eurodiputats un llibre amb imatges de la marxa-manifestació dels 10.000 a Brussel·les, que va tenir lloc el març d'enguany, i que consideren "punt d'inflexió" en la reivindicació d'un Estat propi pel poble català.


Quan s'amaga el sol a la Llosa.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Ja és torna a dir Calp!


Una de les coses que més em repatetja, són els noms castellanitzats del nostre territori, tant als mapes com als cartells. Per això, el llegir la notícia de que Calp serà reconegut a tot l'estat per Calp i no "Calpe" em produeix una gran alegría.

Així i tot no ha sigut fàcil, primerament és va topar amb els vots en contra del PSOE (mmm...) i més tard per un moviment de residents europeus a Calp que amb el suport del diari El Mundo és negaven a la recuperació del nom valencià. La resposta de la gent de Calp fou una recollida de signatures a favor de la nomenclatura històrica de la vila.

Un poc més tard va ser acceptat per l'AVL i van publicar el decret de canvi de la denominació de la localitat pel Consell al DOCV.

Finalment, la publicació en el BOE del passat dia 6 d'octubre oficialitza a tot l'Estat espanyol la denominació única en valencià.

Esperem que la cosa no quede ahi i ara les administracions fasen el seu ús.

Però encara queden moltes castellanitzacions per resoldre....

Felicitats a tot Calp!!