divendres, 15 de maig de 2009

La injusta prohibició de TV3



Després diran, des del govern del PP, que defensen i promouen el “valencià”,
però, tots sabrem el que realment volen dir, que la volen tancar, fer
desaparèixer, censurar o exterminar la TV3, la llengua i la cultura catalana que
forma una part important del nostre país a la majoria dels nostres pobles.
Canvien el sentit de les paraules, com denunciava Orwell en el llibre “1984”, on
diuen pau o humanitarisme és guerra, defensa és atac, torturar és la norma, i
estimar està prohibit perquè es considera un crim, etc. No és possible entendre
el País Valencià sense la nostra valencianitat, és a dir, catalanitat. Sense el
valencià-català a tots els àmbits socials i coordinadament -per garantir la nostra
supervivència- som un poble mutilat i mancat d’allò que és el més essencial i
ens singularitza al món: l’origen, la pertinença i la interrelació en el domini dels
pobles que parlen en català. El nostre poble valencià sense el conreu de la seua
llengua pròpia i la seua cultura (el valencià-català) és molt poca cosa i molt més
pobre, un desert; sense mitjans de comunicació completament en valencià som
una anormalitat a extirpar.
Com ens adverteix Francesc de P. Burguera, en el repartiment del pastís
mediàtic, els del PP s’ho repartiren quasi tot entre ells i els seus. Ara no volen
permetre que un nombre cada vegada major de valencianes i valencians miren
la televisió de Catalunya, com si fos realment la nostra, perquè així ho és. Ni
volen -davant de les eleccions- que la gent que vota al Bloc, EUPV, el PSPV, Els
Verds o ERPV tinga una televisió on mirar-se i contrastar la informació perquè
tenen por de perdre-les i activen tots els seus ressorts totalitaris perquè no
s’observe la profunda corrupció en què estan ficats fins a les celles, aquells que
destrossen la nostra terra amb Terres Mítiques, cacics de Castelló, Alacant i
València... Mentre a les teulades de les nostres cases tenim antenes
parabòliques i podem veure les televisions de tot el món, els del PP volen
prohibir TV3 que està al nostre costat, on parlen la nostra llengua, on hi ha
periodistes valencianes treballant, com Gemma Martí, de Benigànim (Vall
d’Albaida), el meu poble, i, on entrevisten escriptors valencians o canten
cantants de Xàtiva com Raimon o Feliu Ventura, quan a TVV no ix cap dels
nostres escriptors o cantants que canten en valencià-català. Per molt que
s’entesten no podran impedir que vegem la televisió en valencià-català, ni que
llegim llibres en català, ni que escrivim criticant la fúria d’un PP nerviós i rabiós
que maltracta sistemàticament les persones valencianoparlants, com si
estiguérem en la dictadura anterior quan manaven els seus pares o avis
franquistes. Ara ells són els fills naturals, els hereus de la dictadura de Franco i
actuen igual, censurant, suprimint, prohibint, exterminant, tancant... Encara que
ho semble, no és l’ADN, és com els han ensenyat des del bressol de cotó-en-pèl i
vellut. Potser apagarem les teles i apretarem altres botons o llegirem molts més
llibres que analitzen la corrupció política del govern, potser quan més
matxuquen la nostra llengua més forts ens farem per respondre’ls. Ells, sens
dubte, s’esguiten de més brutícia i corrupció mafiosa perquè no dubten a fer les
lleis per a reprimir-nos i exterminar-nos. Les darreres passes del PP contra el
País Valencià és un intent reiterat de voler suicidar-nos col·lectivament, a la
força, com a poble, nacionalment, lingüísticament, mediàticament i
culturalment. Prenguem-ne nota, i ja vindran temps per fer justícia. Ara, a
organitzar la resistència adient i respondre’ls amb la major intel·ligència i
contundència. El Govern de Madrid del PSOE, tan acostumat a posar-se d’acord
amb el PP, no pot ser còmplice d’aquesta vulneració a la llibertat d’informació,
d’expressió i drets lingüístics. Hem de respondre contra el PP, sense anar més
lluny, d’ací dos mesos. A les eleccions podrem decidir pel canvi, tot i que siga
dificil pel control abolutista que mantenen dels poders. Diran res des de l’AVL
davant el tancament de TV3 o miraran cap a un altra banda com si no tinguera
res a veure amb l’extensió de l’ús social del valencià?

per PLAÇA DE LA VILA © Sal·lus Herrero i Gomar