dimarts, 12 de maig del 2009

Oda a un gilipollas

Bueno, en realitat de oda no té rés però em pareixía un bon títol, q collons...

"Benvolgut Bel- RUS- coni, vosté ja em va tocar els collons en els insults contra els músics, ja que jo en sóc un d'ells, però no vaig dir res, en vaig callar la boca per educació. Justament la que li falta a vosté... però a fer la mà, ja me cansat... perque un polític tindría que ser un exemple, sobretot de diplomàcia i ben fer, cosa que tu no tens.
I ho demostres día rere día en la teua prepotència, segurament amplificada pel complexe de pitufo que deus tindre. Però ja sas aquest acudit de les 3 propietats dels valencians:

Si es bona persona i del PP , no és intel.ligent. Si es intel.ligent i bona persona, no és del PP. I si es del PP i intel.ligent, no és bona persona.

Crec que no s'en và molt no...

Però vaig a parlar ara dels teus insults al profesorat Valencià, que tenen mil vegaes més coneiximent que tu.
Gairebé se men passa...

Segons paraules teues: "ixos que diuen aleshores, gairebé, no sé que vol dir, però son uns gilipoyas"... val... analitzem-ho...

Que tú no sàpigues que vol dir es normal, Rita i Camps tampoc ho saben, es evident, però això no vol dir que els gilipoyas siguen els altres, més bé al contrari... es nota que no eres digne de autoproclamarte Valencià, perque desde ben xicotets que s'escolta:

"Zaplana furta pà en el forn de San Joan!
Qui jo? Si tú!
Jo no he sigut!
Aleshores qui?
Fabra!"


Pareix mentira home...xè que barbaritat!

Aixina, seguint el teu criteri, només escolte als nanos que parlen fatal el valencià en aberracions com:

Enferm (malalt)
Gasto (despessa)
Gusano (cuc)

I per supost també a adults en coses com:

Che (xè)
Juez (jutge)
Casi (gairebé)

I moltíssimes més, paraules castellanitzades, per una educació pèssima per culpa del govern pepero.

Això si, en una cosa té de donar la raó, allò que vas dir de que "i els burros em van votar", tens tota la raó, que burros! Que sabent lo que eres el voten i tú el gastes els seus dines en cotxes pals amigaxos i en soparots, i no m'extranyaría res que en atres assumptes també, en fi :




atentament un gilipollas.