Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual suecà Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador. La seua aparició va implicar una renovació tant en la historiografia com en el nacionalisme valencià.
Des de la primera edició del 1962 ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009, a més de traduït al castellà. L'any següent de la seua aparició, 1963, va ser guardonat amb el Premi Lletra d'Or.
Fuster, que afirmava, parafrasejant a Jaume Vicens i Vives, que no havia trobat mai cap reflexió realment seriosa sobre la identitat del poble valencià i que per aquest motiu es considerava obligat a desxifrar-la, trencava amb el valencianisme precedent, el qual considerava provincial i sucursalista, i trencava també amb el treball històric i sociològic realitzat fins aquell moment, acusant-lo de patir d'una "deplorable i indecorosa miopia "nacional".
Nosaltres, els valencians respon a objectius explicitats des de les primeres pàgines, que són, entre d'altres, el de "conèixer-nos" (seguint, a més a més, el model de Notícia de Catalunya) i el de respondre la pregunta "¿què som els valencians?". Aquesta aportació a l'autoconeixement dels valencians com a poble, pretenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les "malalties col·lectives" dels valencians, una temptativa de "rectificar la frustració històrica del seu poble. En paraules de Fuster: "La veritat —els fets constatables i explícits—, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció, o, en última instància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de la terminologia d'un il·lustre barbat: "explicar" serà una invitació a "transformar".
A Nosaltres, els valencians Fuster afirma que els territoris de "parla catalana" del País Valencià tindrien com a únic "futur normal" la incorporació a una entitat "supraregional", els Països Catalans.
La "dualitat nacional"
L'assaig planteja que la conformació actual del País Valencià parteix, des dels seus orígens d'una "dualitat nacional insoluble" —segons l'expressió utilitzada per Fuster per a referir-se a la convivència de colons catalans i aragonesos assentats històricament en territori valencià,—. L'autor tracta aquesta problemàtica argumentant que aquestes comarques castellanoparlants, si bé han aportat figures com Blasco Ibáñez perquè entèn que aquesta personalitat col·lectiva està conformada, exclusivament, per les comarques de parla catalana. Per això considera els territoris valencians de parla castellana un simple apèndix adossat per raons administratives, fiscals o d'una altra mena. Conclou argüint que aquests territoris representen un destorb de cara a una futura unió del País Valencià amb la resta de territoris de parla catalana, que segons ell serien el seu marc nacional natural.
Influència
A partir de Nosaltres, els valencians es va originar un moviment denominat "nou valencianisme", que va influir en molts sectors universitaris, progressistes i d´esquerres. Figures tan destacades com Sanchis Guarner, Joan Reglà, Francesc de Paula Burguera, Josep Giner, Alfons Cucó, entre d´altres, van formar part d'aquest moviment. Després, durant la Transició, les màximes figures d´aquell valencianisme primerenc que datava de la República (Casp i Adlert) se situaran al costat de la dreta i l'extrema dreta espanyola formant un moviment de reacció contra l'expansió del valencianisme anomenat blaverisme. L'esquerra, no sense contradiccions, assumirà gran part dels postulats fusterians en llurs programes polítics. D'aquesta manera la dreta va aconseguir trobar un pretext perfecte per atacar tant l'esquerra com l'incipient nacionalisme valencià, acusant ambdós de criptocatalanistes. Aquests esdeveniments són coneguts com Batalla de València i acabaran quan després de l'aprovació de la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana el fusterianisme i amb ell el nacionalisme valencià d'esquerres acabin completament allunyats dels centres de poder valencians.
A la meitat dels anys vuitanta alguns escriptors valencians (Mira, Mollà, Franch...) realitzaran una revisió dels plantejaments fusterians amb la publicació d´obres com De impura natione o Document 88: Destinat sobretot a nacionalistes, els quals marcaran en certa manera el camí que seguirà el valencianisme els anys posteriors. Naix així allò que hom coneix com a "la tercera via" que consistix grosso modo en la consideració del País Valencià com a nació tot i reconeixent els lligams històrics i lingüístico-culturals amb els altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Malgrat que ha estat plantejat com a "valencianisme de reconciliació" la convergència mai no ha estat total dins el moviment nacionalista valencià.
Ernest Lluch va dir d'aquest llibre que "separa la història de la nostra prehistòria". Juntament amb Qüestió de noms (Edicions d'Aportació Catalana, 1962) i El País Valenciano (Barcelona: Edicions Destino, 1962), és considerat un "llibre bàsic per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat del País Valencià". Jaume Pérez Montaner, estudiós de l'obra fusteriana, va afirmar que "la seua significació històrica ha estat tan remarcable que hom pot parlar des de la nostra perspectiva actual d'un abans i un després d'aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i a la consciència nacional del País Valencià."
(La tomba de Joan Fuster va ser atacada per Valencians Blavers del grup "SOM" per servir a la dreta quels té enganyats i els utilitza com a borregos)
extret de la Viquipèdia
