diumenge, 10 de maig del 2009

El dilema de la "llengua"




He estat observant desde fà prou de temps, que asi en València ha anat creixent una animadversió pel Català, segurament provocada pel mite del "pancatalanisme" sense fixar-se que siguent el Valencià un dialecte del Català, hauríem de tindre un poc més de coneiximent i vore que en realitat vixquem en un Pancastellanisme que desde fà molt de temps està menguant la nostra llengua, els nostres refranys, expressions i paraules que han castellanitzat hasta tal punt que ja pareix una llengua completament distinta al Valencià origen.

Em fà risa com en la Capital Blavera els valencians de postal, fan les O tan sumament tancades...

He pogut comprovar que asi en tota la Comunitat s'està radicalitzant l'asunt i a part de atacs indiscriminats de la dreta contra monuments Valencians-Catalans, van creant un sentiment anti-valencià/català, envalentits per una llei que no fà res al respecte i en el suport de gent que volen defensar al valencià, com per exemple "La CoalcióN Valenciana" que fà més mal que bé.

Asi, que per tindre al PP al cap, la nostra llengua s'ha convertit en una llengua de ciutadans de segona xafada pel castellà, una llengua de poble que ni tan sols s'utilitza a la capital, on ens canvien els nomes dels pobles i que els medis de comunicació estàn completament en castellà, es més que evident que la llengua desapareixerà molt pronte. El exemple més evident és la discriminació del Valencià a les propies aules.

El que els Valencians deuríem de fer es tindrels menys por als Catalans, tindre més coneiximent i en certa manera, imitar-los en la qüestió de la lluita per la llengua, perque verdarerament, que açò ja dona vergonya i molta, molta llàstima.