En què consisteix el sistema electoral a Espanya
El sistema electoral espanyol es caracteritza per diversos punts a valorar:
1. Circumscripció provincial de recompte de vots: els vots es recompten per províncies segons els articles 68 i 69 de la Constitució espanyola.
2. Exigència de superar el 3% de vots sobre el total (vots vàlids + vots en blanc) per aspirar al repartiment d'escons (Article 163 de la Llei Orgànica 5 / 1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General) En el cas d'eleccions municipals, és un 5% (article 180 de l'esmentada LOREG).
3. Sistema D'Hondt de repartiment d'escons (en el mateix article 163 de la LOREG)
4. Sistema de llistes tancades: segons l'article 169 de la LOREG, "cada candidatura es presentarà mitjançant llistes de candidats". D'aquesta manera, es vota a partits i no a persones, i són els partits els que decideixen qui se senten en els escons. En les eleccions al Senat, segons l'article 171, aquestes candidatures són individuals o per llistes obertes.
Això ens deixa davant la següent situació a les urnes. Analitza i tria per tu mateix:
- L'abstenció és una manera de queixa que decideix no participar per no donar suport no només a cap candidatura, sinó tampoc al propi sistema. Podria tenir molta repercussió, ja que una alta abstenció, arrabassaria la "legitimitat" del partit electe per governar per no tenir "representativitat". No obstant això, no compten amb ella ni els porta a pensar el mal que està el sistema. En les eleccions europees del 2009, a Espanya només hi va haver una participació del 44'9%, menys de la meitat de la ciutadania. Opinaríen que la gent no va votar per mandra, deixadesa o desinterès, i no com a queixa o protesta. Molt menys es van qüestionar la legitimitat del resultat. En les últimes eleccions a Portugal hi va haver una abstenció del 53,3%, i no va significar res. En les últimes eleccions autonòmiques catalanes es va arribar al 40%, i tampoc va significar res ni va tenir conseqüències socials. Un argument fal.laç és que el que no vota, no pot queixar-se ... L'argument, originàriament, hauria de ser al revés: el que vota, mentre que legitima el sistema i participa de la constitució d'un govern, no pot queixar-se. Si no vote, no he participat de la legitimació d'aquest govern, de manera que tinc tot el dret a la queixa.
- El vot nul és un vot no vàlid que no comptabilitza. D'aquesta manera, no compta en el total de vots, però al contrari que l'abstenció, si mostra la intenció de voler exercir el dret a vot. La seva ambigüitat és que es barregen tant els que reflecteixen una queixa intencional pel que fa a l'oferta electoral (introduir un troç de xoriço o una màscara de V de Vendetta en el sobre, o escriure un lema o dibuixar un taüt sobre la papereta ...) com els que són nuls per equivocació del votant (ficar dues paperetes, o doblegar-les, o marcar senadors de més ...). La seva existència no arriba a ser més que purament anecdòtica.
- El vot en blanc és un vot vàlid però que no comptabilitza, ja que en el repartiment d'escons no es deixen X buits en proporció a aquest número de vots. Qui l'utilitza exerceix el seu dret democràtic a vot, però busca expressar la seva disconformitat amb la "oferta electoral" concreta. El problema que comporten és que dificulten assolir el 3% sobre el "total de vots" mínim necessari per a aspirar a escó. Un exemple: "si tenim una ciutat en la qual s'han recollit 10.000 vots, perquè un partit accedeixi al repartiment de regidors ha de tenir com a mínim 300 vots. Si d'aquests 10.000 vots 1.000 són vots en blanc, els vots que necessitarà seguiran sent 300, però en haver menys vots per a totes les candidatures és més difícil que arribi aquest nombre, quedant-se en aquest cas fora de tota representació. No afavoreix a les majories, com se sol dir, però sí perjudica les minories, ja que en no ser un vot minoritari, no els ajuda a assolir el 3%, de manera que indirectament afavoreix a les majories, eliminant competència. És cert que els percentatges de vots en blanc són molt baixos (1'11% el 2008), de manera que aquest perjudici no arriba a notar-se, però s'ha de valorar que aquest perill és més urgent "en circumscripcions molt grans i és irrellevant en les petites ".
- Vot a minoritaris: donat el nostre sistema electoral, basat en el sistema d'Hondt de recompte, en una circumscripció de vot provincial i en aquest 3% dit, si no es vota massivament al mateix minoritari en la mateixa província, no hi ha res a fer: és vot llençat a les escombraries ... Així, IU és la tercera força més votada, però només té 2 escons (al costat de ICV), mentre que CiU, la quarta força més votada i amb 200.000 vots menys, té 10. IU només va superar el 3% a Madrid: els vots que va rebre a la resta de províncies van ser tirats; CiU el va superar en les quatre províncies de Catalunya, on va rebre de manera concentrada tots els seus vots. No obstant això, la distribució del vot en diferents minoritaris és el que més mal pot fer als majoritaris (tant estadísticament, com pel que fa a la seva representativitat), i és la manera d'aconseguir que el sistema d'Hondt sigui menys agressiu.
Quines opcions queden? La reforma de la llei electoral
Sembla que queden poques opcions per produir el canvi: o s'aconsegueix canviar el vot de 21 milions de persones que van votar als partits majoritaris (PPSOE) el 2008, donant una oportunitat i apostant per un canvi de mà dels partits nous i minoritaris, o s'aposta per canviar la llei electoral. Però no només la llei, sinó també la Constitució, ja que s'hi defineix la circumscripció provincial del vot.
La proposta alternativa a una reforma de la llei electoral aniria per exemple en la següent línia:
1. Eliminar el percentatge mínim de vots necessari, ja que reflecteix una xifra totalment aleatòria, tancant les portes a la pluralitat política.
2. Repartiment d'escons per sistemes de "resta major ": hi ha mètodes alternatius al sistema d'Hondt que resulten més proporcionals, i que estan sent aplicats en altres països (no és només "teoria" ), com el quocient Droop, el quocient Hare o el Imperiali.
3. Vot a llistes obertes, de manera que reste poder al partit polític, i el propi ciutadà el que tria al president i als congressistes, a l'estil de com actualment es fa en les eleccions del senat.
Altres temes a valorar serien, per exemple, un sistema majoritari a dues voltes o aconseguir el "vot en blanc computable" servíra per valorar negativament o deslegitimar els comicis, obligant a que foren repetits o qualsevol altra mesura. Un alt percentatge de "participacions protesta" en unes eleccions suposarien la pèrdua de legitimitat del partit electe per formar govern. I això, com a mínim, ens hauria de fer reflexionar a tots...
Com dur a terme la reforma de la Llei electoral
Segons l'apartat 1 de l'article 87 de la Constitució, la iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat. En aquest sentit, l'opinió dels nostres partits polítics majoritaris i autonòmics és clara: "El sistema ha donat estabilitat i ha garantit la governabilitat i el pluralisme polític [...] El que no assumim és que es diga que és una llei antidemocràtica " (El Congrés tanca el debat de la reforma electoral al març del 2010)
Per reformar la llei, per tant, només queda la iniciativa ciutadana. L'apartat 3 de l'article 87 de la Constitució dicta i defensa la possibilitat d'una "iniciativa legislativa popular" (ILP), que està regulada per la Llei Orgànica 3 / 1984, de 26 de març. Dit clarament: les famoses recollides de signatures. En aquesta llei queden establertes les condicions de les recollides de signatures, que com és popularment conegut, han d'aconseguir un mínim de 500.000 signatures en 9 mesos a partir de la presentació del projecte davant la Mesa del Congrés dels Diputats, a través de la Secretaria General d'aquest, i de la seva aprovació.
La iniciativa legislativa popular comportaria la presentació del projecte de reforma directament a votació en Congrés i Senat, sense la necessitat del previ debat sobre si aquesta reforma és o no necessària (debat que els partits interessats a mantenir l'actual sistema electoral bloquejaríen). No obstant això, un cop portat a votació, n'hi hauria prou que els partits majoritaris votessin en contra per tornar a bloquejar l'intent ciutadà. Només una recollida de firmes molt massiva podria fer dubtar davant la por de perdre a molts votants.
No obstant això, ara ve la gran notícia: una ILP no serveix per canviar lleis orgàniques. I, quina casualitat, la nostra llei electoral és, com bé indica el seu nom, "orgànica": Llei Orgànica 5 / 1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. Així que aquesta mesura tampoc serviria de res ... I el no poder canviar lleis orgàniques amb una ILP ve de la pròpia Constitució (apartat 3 de l'article 87 de la Constitució), el que ens porta a un punt en què ja res està en la nostra mà ...
La reforma de la Constitució
Per dur a terme la reforma de la Constitució, segons pot llegir-se en els articles 166-169 de la mateixa sobre la Reforma constitucional, cal que s'aprove en Congrés i Senat per una majoria de tres cinquenes parts (si això falla, hi ha altres procediments, per als quals millor llegir l'article citat). Però com podem llegir en l'anterior notícia adjunta sobre el tancament del debat sobre la reforma electoral, "tant PSOE com PP han deixat clar que no és moment de reformar".
Per tant...
I ara que ja sabem un poc més sobre la llei i el sistema electoral, tu què faràs?
Molta gent està intentant organitzar accions ciutadanes, i estan sorgint molts grups que intenten coordinar i busquen propostes. Fins i tot el col.lectiu Anonymous s'ha proposat perseguir i mobilitzar demanant aquesta reforma electoral.
Però la situació està bastant complicada. Sembla que, per ara, només ens queda assumir que aquestes són "les regles del joc", i buscar el canvi a través de les mateixes ("de la llei a la llei a través de la llei ")... En aquest sentit, ens queden dues opcions a les urnes: o aconseguir una abstenció massiva que busque la deslegitimació del sistema, si de cas això servís d'alguna cosa, o apostar pels partits minoritaris que donen suport a la reforma de la llei electoral, confiant que serà un alt percentatge de votants dels que optaràn per aquesta mateixa opció. Per descomptat, votant als de sempre, canviar la lamentable situació social d'aquest país serà pràcticament impossible.
La informació és el poder que ens queda a la ciutadania. Si la gent no busca la informació, que la informació busque a la gent.
Potser així s'aconseguixca un canvi.
Potser així tornem a recuperar el que legítimament és nostre.
Extret de "Alternativas ante las urnas" a Facebook.
