divendres, 18 de febrer de 2011

OperacióValència



Qui pique amb el cursor en la cara, trobarà la resposta.


My people... Sons and Daughters of Valencia. This much I vow: The history of these days will be written in keyboard. By crushing our enemy, by seizing the weapons they thought to turn against us, we were fighting for our very existence. But if there are those who would deny us peace; refuse us our rightful place in the freedom, then we will unleash such terrible vengeance![...]The enemy may shatter our bodies, but they cannot break our spirit. Even now they advance on our home land, to seize by force what they cannot claim by right. They cannot imagine what awaits them. WE WILL SMITE THE INVADERS FROM OUR NET! Though they sweep over our lands like the sands of winter, never again will we bow before them; never again endure their oppression; never again endure their tyranny. We will strike without warning and without mercy, fighting as one hand, one heart, one soul. We will shatter their dreams and haunt their nightmares. And as our last breath tears at their lungs; as we rise again from the ruins of our culture... they will know: València belongs to the Valencians.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

El meu poble...fills i filles de València. Hi ha molt que dir: La Història d'aquests dies s'escriurà amb teclat. Aixafant el nostre enemic, apoderant-mos de les armes que utilitzen els nostres enemics contra nosaltres, lluitarem per la nostra existència. Però si hi ha qui ens negue la pau, que ens negue el nostre lloc que ens correspon en la llibertat, llavors desencadenarem una terrible venjança![...] L'enemic pot destruir els nostres cossos, però no poden trencar el nostre esperit. Fins i tot ara que avancen a la nostra terra d'origen, per apoderar-se per la força del que no poden reclamar per dret. No es poden imaginar el que els espera. NOSALTRES FERIREM ALS INVASORS DES DE LA NOSTRA XARXA! Encara que siguem escombrats de les nostres terres, com la neu de l'hivern, mai més ens tornarem a inclinar davant d'ells, mai més patirem la seua opressió, mai més patirem la seua tirania! Vagarem sense previ avís i sense pietat, lluitant com una mà, un sol cor, una ànima. Anem a trencar els seus somnis i a perseguir-los als seus malsons. I quan les nostres llàgrimes marquen l'últim alè dels seus pulmons, quan ens aixequem de nou de les ruïnes de la nostra cultura...ells ho sabràn: València pertany als Valencians.

Inspirat en la introducció de Killzone2.