El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació" que s'utilitzen, a través dels mitjans, per a controlar-nos:
- L'estratègia de la distracció.
"El terror es basa en la incomunicació i l'aïllament" (Rodolfo Walsh)
2. Crear problemes i després oferir solucions.
Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució ". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest siga el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: Deixar que es desenvolupe o s'intensifique la violència urbana (Delinqüència), o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic siga el demandant de, estrictes polítiques i lleis de seguretat en perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, privatitzacions i el desmantellament dels serveis públics.
3. L'estratègia de la gradualitat.
Per fer que s'accepte una mesura inacceptable, n'hi ha prou aplicar gradualment, amb comptagotes, per anys consecutius (Com es ve fent amb certes privatitzacions o l'eliminació de llengües autòctones). És d'aquesta manera quines condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat de benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si s'hagueren aplicat d'una sola vegada.
4. L'estratègia de diferir
Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa, però necessària" (Com l'actual reforma a l'edat de les pensions del Govern i l'oposició espanyola), obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "després d'això tot anirà a millor i el sacrifici podrà ser evitat". Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.
5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals.
La majoria de la publicitat televisiva adreçada al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i una entonació particularment infantil, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més gran siga l'engany a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys anys d'edat "(veure" Armes silencioses per a guerres tranquiles").
6.Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu.
Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar Shock, una mena de curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. (Exemple mostrar una vegada i una altra a víctimes d'un desastre, un atemptat o d'una crisi econòmica, per utilitzar-les com a justificant i així dur a terme "Decisions impopulars, però necessàries") D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...
"L'art dels nostres enemics és desmoralitzar, entristir als pobles. Els pobles deprimits no guanyen. Res gran es pot fer amb la tristesa" (Arturo Jauretche)
7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en éll i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors parega, siga i es mantinga inabastable per a les inferiors "
"La majoria dels professors ensenyen fets, els bons professors ensenyen idees i els grans professors ensenyen com pensar" (Jonathan Pool)
"La ignorància és el pitjor enemic de la civilització, i la ignorància sol ser, en els seus efectes, tan malvada com la pròpia maldat" (Eugenio María de Hostos)
8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat.
Promoure al públic a creure que és "La moda" ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a "Bicho raro" a qui pensa més del compte. ¿Irònic no? (Beléns Estébans, Rafes Mores, Johns Cobres,...)
9. Reforçar l'auto-culpabilitat
Fer creure, a l'individu, que éll és l'únic culpable de la seva pròpia desgràcia, per causa de la seua poca intel ligència, mínimes capacitats, o del seu insuficient esforç. Així, en lloc de rebel.lar-se en contra de l'injust sistema econòmic en què viu, l'individu s'auto-desvalguda i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció.
10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.
En el transcurs dels últims 50 anys, els avanços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les èlits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "Sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que éll es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder de manipulació i utilització dels individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.
